Vés al contingut

11 d'Orió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic11 d'Orió
Tipusestrella variable, variable Alpha² Canum Venaticorum, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A1VpSiCr[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra107,032 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,78 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,6 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,661 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva10.800 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi9,343 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−30,721 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)15,094 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar63,3 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial16,8 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial4.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 4m 34.1492s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)15° 24' 14.7771''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,34[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

11 d'Orió (11 Orionis) és una estrella situada a la constel·lació d'Orió, a prop de la frontera amb la del Taure. És visible a l'ull nu amb una magnitud aparent de 4,65, i s'hi troba a ∼365 anys llum (∼112 pc) de la Terra sobre la base de la seva paral·laxi. L'estrella s'allunya del Sol amb una velocitat radial heliocèntrica de +16,8 km/s. No posseeix company estel·lar conegut.[8]

11 d'Orió és una estrella subgegant blava-blanca de tipus espectral B9IV o una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A1V. Es tracta d'una estrella químicament particular, més concretament d'una estrella Ap, amb ratlles de silici i de crom particularment marcades al seu espectre.[9] És igualment una variable de tipus α² CVn, variant de magnitud des de 4,65 a 4,69 en un període de 4,64 dies. El camp magnètic mesurat a partir dels seus ratlles metàl·lics té una força de +160 ± 390  G.[10]

11 d'Orió és 3,6 vegades més gran que el Sol. És 220 vegades més lluminosa que el Sol i la seva temperatura de superfície és de 9.520 K. Gira sobre ella mateixa prou lentament per a una estrella de tipus A, amb una velocitat de rotació projectada de 36 km/s.

Referències

[modifica]
  1. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Fundamental Parameters of CP Stars observed at the 6-m Telescope. I. Observations in 2009-2011». Astrophysical Bulletin, 1, 1-2019, pàg. 62-65. DOI: 10.1134/S1990341319010061.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 6,0 6,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  7. «Studies of the Peculiar a Stars.IV. The Relative Abundances of Four Iron-Peak Elements» (en anglès). Astrophysical Journal, 7-1966, pàg. 141–152. DOI: 10.1086/148750.
  8. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 9-2008, pàg. 869–879. arXiv: 0806.2878. Bibcode: 2008MNRAS.389..869E. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13596.x.
  9. Stigler «Spectrophotometric analysis of the 5200 Å region for peculiar and normal stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 562, 2014, pàg. A65. arXiv: 1402.1021. Bibcode: 2014A&A...562A..65S. DOI: 10.1051/0004-6361/201322300.
  10. Romanyuk, I. I. «Results of magnetic field measurements of CP-stars performed with the 6-m telescope. III. Observations in 2009» (en anglès). Astrophysical Bulletin, 71, 3, juillet 2016, pàg. 302–313. Bibcode: 2016AstBu..71..302R. DOI: 10.1134/S1990341316030056.