22 de juliol
|
Aquest article tracta sobre dia de l'any. Per a sèrie de televisió noruega, vegeu 22 de juliol (sèrie de televisió) |
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs. Queden 162 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1203: Es col·loca la primera pedra de la Seu Vella de Lleida.[1]
- 1718: Castella - Una Reial ordre de Felip IV anul·la la figura dels jurats i nomena regidors com a Castella.
- 1835 - Reus (el Baix Camp): hi comença una revolta anticlerical que s'estendrà per bona part del Principat.
- 1872 - Terrassa. Victòria del Sometent de Terrassa dirigit per Jaume Jover i Marquet i per Valentí Alagorda i Mas contra una partida de 600 carlins dirigits per Joan Castells i Rosell, durant la Tercera Guerra Carlina.
- 1931 - Es declara la vaga revolucionària en Andorra.
- 1966 - Apareix el primer número de la revista Tele/Estel, primera publicació no eclesiàstica en català després de la Guerra Civil.[2]
- Resta del món
- 1209 - Besiers (Vescomtat de Besiers)ː Saqueig de la ciutat per part dels croats (Croada albigesa).
- 1210 - Vescomtat de Carcassona: Fi del Setge de Menerba durant la Croada albigesa.[3]
- 1298 - Falkirk (Escòcia): en la Batalla de Falkirk, dins la Guerra de la Independència d'Escòcia, els arcs llargs d'Eduard I d'Anglaterra derroten les tropes de William Wallace.[4]
- 1795 - Basilea (Suïssa): Firma del tractat de pau entre Espanya i la França revolucionària dins de la Pau de Basilea que formaria part del conjunt de tractats que posarien final a la Primera Coalició. Ratificaria l'anterior tractat ratificant que Haití passava a mans franceses i que Espanya reconeixia la França revolucionària a canvi que aquesta li retornés els territoris ocupats.
- 1812 - Arapiles (Província de Salamanca, Castella i Lleó): l'exèrcit anglo-luso-espanyol va guanyar contra els napoleònics a la batalla dels Arapiles durant la guerra del Francès.
- 1919 - Londres (Regne Unit): estrena del ballet El sombrero de tres picos de Manuel de Falla, en l'Alhambra Theatre.
- 1921 - Prop d'Annual, Marroc: les tropes irregulars d'Abd-el-Krim derroten les tropes colonials espanyoles en la Batalla d'Annual de la Guerra del Rif.[5]
- 1937 - Mèxic acull a 500 nens espanyols "de la guerra".
- 1939 - Arriba a Barcelona, en visita oficial, el Mariscal Pétain.
- 1940 - Gran Bretanya rebutja una nova oferta de pau alemanya.
- 1941- L'emissora Radio España Independiente (“la Pirenaica”), amb programació en català, comença a emetre des de Moscou.[6]
- 1942 - Comença la deportació de jueus de Varsòvia a Treblinka
- 1944 - Bretton Woods, Carrol, Nou Hampshire (EUA): signatura dels Acords de Bretton Woods. Acords econòmics que van permetre de dibuixar les grans línies del sistema financer internacional després de la Segona Guerra Mundial.[7]
- 1969 - Madrid (Espanya): Les Corts Generals, a proposta de Francisco Franco, designen a Juan Carlos de Borbó com a Cap de l'Estat Espanyol, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d'Espanya.[8]
- 1999 - Pequín (Xina): L'organització del Falun Dafa, també conegut com a Falun Gong, disciplina espiritual xinesa, declarada il·legal pel govern xinès.
- 2000 - Madrid (Espanya): el 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.
- 2010 - Dictamen de la Cort Internacional de Justícia sobre la legalitat de la declaració unilateral d'independència de Kosovo del 2008.[9]
- 2011 - Tenen lloc 2 atemptats a Noruega, un a Oslo i l'altre a l'illa d'Utøya.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1575 - Olot: Joan Pere Fontanella, jurista i polític català, conseller en cap de Barcelona durant la Guerra dels Segadors (m. 1649).
- 1878- la Bisbal d'Empordà: Trinitat Sais i Plaja, metgessa catalana pionera (m.1933).[10]
- 1909 - Navarraː Amàlia Tineo i Gil, intel·lectual, filòsofa i professora catalana.
- 1920 - Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana (m. 2000).
- 1935 - Barcelonaː Santiago Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg català (m. 2024).
- 1948 - Vic, Osona: Rafael Subirachs i Vila, cantant, músic i compositor català, membre destacat de la Nova Cançó.[11]
- 1967 - Terrassa, Vallès Occidentalː Carme Ballesteros Rosa, atleta catalana especialitzada en proves de fons.[12]
- Resta del món
- 1756, Fontetteː Jeanne de Valois-Saint-Rémy, aventurera francesa, cèlebre per la seva participació en el famós assumpte del collar.[13]
- 1776, Tisbury, Wiltshire, Regne Unitː Etheldred Benett, una de les primeres geòlogues angleses (m. 1845).[14]
- 1804, París: Victor Schoelcher, polític francès conegut per haver tractat d'abolir definitivament l'esclavatge a França.[15]
- 1848, París: Lucien Fugère, cantant francès (m. 1935).
- 1849, Nova Yorkː Emma Lazarus, poeta estatunidenca, autora del The New Colossus, gravat a l'Estàtua de la Llibertat (m.1887).[16]
- 1877, Vicenza (Itàlia): Giovanni Giorgio Trissino, també anomenat Gian Giorgio Trissino, genet italià que va prendre part en els Jocs Olímpics de París de 1900 (m. 1963).[17]
- 1881, Hampstead, Londresː Mabel Parton, tennista britànica, medallista olímpica als Jocs Olímpics d'Estocolm 1912 (m. 1962).[18]
- 1887, Hamburg, Alemanya: Gustav Ludwig Hertz, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1925 (m. 1975).[19]
- 1889:
- Dudley (Staffordshire): James Whale, director de cinema anglès (m. 1957).
- Pueblo, Colorado: Frederick Preston Search, director d'orquestra, compositor i violoncel·lista nord-americà.
- 1892, Stonařov (Moràvia, Àustria-Hongria): Arthur Seyss-Inquart, dirigent naziaustríac que va ser Canceller d'Àustria durant els dos dies anteriors a l'Anschluss (m. 1946).[7]
- 1909, Bari, Pulla, Itàlia: Licia Albanese, soprano italiana nacionalitzada estatunidenca el 1945 (m. 2014).[20]
- 1923, Russell, Kansas (EUA): Robert Joseph "Bob" Dole, polític estatunidenc.[21]
- 1945, Cleveland (Ohio): Adele Goldberg, matemàtica i científica de la computació.[22]
- 1946:
- Avinyó (Vaucluse): Mireille Mathieu, cantant francesa.[23]
- San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Danny Glover, actor, director de cinema i productor estatunidenc.
- 1947, Gilmer, Texas, Estats Units: Don Henley, músic nord-americà, membre fundador dels Eagles.[24]
- 1973, Rhinebeck, Nova York: Rufus Wainwright, cantautor nord-americà.
- 1974, Dülmen, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Franka Potente, actriu i cantant alemanya.[25]
- 1980, Tessenderlo, Flandes: Kate Ryan, cantant flamenca de música dance i una de les més destacades a escala europea.[26]
- 1989, Tirana, Albània: Edgar Çani, futbolista albanès que juga com a davanter
- 2013, Londres, Anglaterra: Jordi de Cambridge, fill primogènit de Guillem de Cambridge i Kate Middleton.[27]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1969 - València, Horta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià (n. 1894).
- 1993 - Briones, la Rioja: Ramon Tosas i Fuentes, conegut com a Ivà, dibuixant de còmics català famós per les seues sèries Makinavaja i Historias de la puta mili (n. 1941).[28]
- 2000 - Alcúdia, Mallorca: Josep Melià i Pericàs, advocat, polític i escriptor mallorquí (n. 1939).
- 2022 - Barcelona: Núria Feliu i Mestres, cantant i actriu catalana (n. 1941).[29]
- Resta del món
- 1591 - Venècia, Itàlia: Veronica Franco, escriptora rellevant del Renaixement i cortesana (n. 1546).[30]
- 1684 - Óbidos, Portugal: Josefa de Óbidos, la més destacada pintora de la segona meitat del XVII portuguès (n. 1630).[31]
- 1850 - Madrid, Espanya: Vicent López i Portaña, pintor del neoclassicisme valencià, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II (n. 1772).
- 1870 - Viena, Àustria: Josef Strauss, compositor austríac (n. 1827).
- 1884 - Vanves: Nina de Callias, escriptora, pianista i salonniere francesa (n. 1843).[32]
- 1908 - Londres, Anglaterra: William Randal Cremer, Premi Nobel de la Pau 1903 (n.1828).
- 1909 - Estocolm, Suècia: Oscar Byström, compositor i director d'orquestra suec (n. 1821).
- 1932 - Roma (Itàlia): Errico Malatesta, teòric i activista anarquista italià (n. 1853).
- 1950 - William Lyon Mackenzie King, polític canadenc, desè Primer ministre del Canadà (n. 1874).[7]
- 1972 - Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (n. 1903).[33]
- 1973 - Moscou (Rússia): Aleksandr Mossolov, en rus: Александр Васильевич Мосоло́в, compositor i pianista rus de principis de l'era soviètica (n. 1900).[34]
- 1968 - Chennai, Índiaː Muthulakshmi Reddy, metgessa i reformadora social índia (n. 1886).[35]
- 2002 - Gaza, Palestinaː Salah Shehadeh, líder de Hamàs (m. 1953).[36]
- 2013 - Chicago, Illinois: Natalie Griffin de Blois, arquitecta nord-americana (n. 1921).[37]
- 2019 -
- Hamburg: Brigitte Kronauer, escriptora alemanya (n. 1940).[38]
- Pequín (Xina): Li Peng, polític xinès, responsable de la repressió contra les Protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989 (n. 1928).[39]
Festes i commemoracions
[modifica]Festa Major de La Nou de Gaià.[40]
Dia de Santa Magdalena. A l'ermita de Santa Magdalena del Boixader del municipi de Vallcebre, alBerguedà, s'hi celebra un aplec.[41]
- Sants al Martirologi romà (2011): Maria Magdalena; Plató d'Ancira, màrtir (ca. 303); Ciril d'Antioquia, bisbe i màrtir (ca. 306); Màrtirs de Massilitana (s. IV); Anastasi del Caucas, monjo (622); Vandregisil de Fontenelle, abat (668); Meneleu d'Alvèrnia, abat (ca. 700); Jeroni de Pavia, bisbe (s. IV); Gualter de Lodi (1224); Philipp Evans i John Lloyd, preveres màrtirs (1679); Anna Wang, Llúcia Wang Wangzhi i Andreu Wang Tianqing, fills seus, màrtirs (1900)
- Beats: Agostino Fangi de Biella, prevere (1493); Jacques Lombardie, prevere màrtir (1794); Manuela de Jesús Arias Espinosa, fundadora de les Missioneres Clarisses del Santísim Sagrament (1981).
- Sants: Síntica de Filipos, màrtir (s. I); Florenci, Sisinni i companys màrtirs d'Osimo (s. IV); Josep de Palestina, comte (ca. 356); Pancari o Pancraci de Besançon, màrtir (ca. 356); Verena de Schönau, màrtir (451); Biteu d'Inis-Coosery, abat; Teòfil de Xipre, oficial màrtir (789).
- Beats: Eberhard de Berg, abat (ca. 1150).
- Venerables: Romanus Bange, prevere (1941).
Església Armènia
[modifica]- 3 Hrotits: Agnès de Roma, màrtir (ca. 303).
Església Copta
[modifica]- 15 Abib:; Pere apòstol i Pau de Tars, màrtirs; Efrem el Sirià, diaca (373); Harsios Basul, màrtir; Quirze i Julita, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 4 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 9 de juliol del calendari julià.
- Sants: Pancraci de Taormina, bisbe màrtir (s. I); Ciril de Gortina, màrtir (ca. 304); Patermufi, Copri i Alexandre d'Egipte, màrtirs (361); Foci de Salònica; Joan (abans Moavi), rei de Bagdad i màrtir (segle ix); Teodor d'Edessa, bisbe (segle ix); Teodosi d'Edessa, estilita (segle ix); Joan de les Coves de Babilònia; Eutimi de Carèlia (1435); Pere de Txerekov, màrtir (s. XVI-XVII); Anton Leokhnovskij (1611); Metodi d'Amària, bisbe màrtir (1793); Melkhizedek de Roslavl (1840); Patermufi de Valaam, monjo (1840); Konstantinos, prevere màrtir (1918); Neomàrtirs de Glamoč i Kulenvakuf; Miquel, deixeble de Teodor, màrtir.
Església Ortodoxa Grega
[modifica]- Sants: Andreu i Probe, màrtirs; Dionís i Metròfanes d'Atos.
Esglésies luteranes
[modifica]- Maria Magdalena, seguidora de Crist; Moritz Bräuninger, evangelitzador dels indis (1860) (Evangelische Kirche im Deutschland)
Anglicanisme
[modifica]- Maria Magdalena, seguidora de Jesús.
Notes
[modifica]- ↑ antoni. «Procés constructiu — Turo Seu Vella». [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «Tele/estel, el setmanari català d'avui. Numeració». Biblioteca de Catalunya. Catàleg. Arxivat de l'original el 2021-05-26. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ Roquebert, Michel. L'épopée cathare (en francès). volum I : L'invasion 1198-1212. París: Perrin, 2006, p. 503. ISBN 978-2-262-02405-5.
- ↑ «Battle of Falkirk». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 8 juliol 2023].
- ↑ «El secreto sobre los 13.000 españoles muertos de Annual que Franco y Primo de Rivera quisieron ocultar». ABC. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ «4.1.2 La ràdio en català l'exili». DonesTech. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Álvarez, Por Rober. «50 años del juramento de Juan Carlos de Borbón como sucesor de Franco» (en castellà), 22-07-2019. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Accordance with international law of the unilateral declaration of independence in respect of Kosovo Advisory Opinion» (en anglès). INTERNATIONAL COURT OF JUSTICE, 22-07-2010. Arxivat de l'original el 7 d'agost 2010. [Consulta: 5 desembre 2013].
- ↑ Miquel Bruguera i Cortada, «Trinitat Sais i Plaja», Fitxa biogràfica a la Galeria de Metges Catalans Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 28 de novembre de 2013
- ↑ «Rafael Subirachs». [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Carme Ballesteros Rosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «Jeanne De Saint-Remy De Valois (1756-1791)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Angulo, Eduardo. «Etheldred Benett, la primera dama geóloga» (en castellà). Mujeres con ciencia, 13-05-2020. [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ «Victor Schœlcher (1804-1893)». www.senat.fr.
- ↑ «Emma Lazarus» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 21-03-2024. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ «TRISSINO, Giovan Giorgio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Biographies of Female Tennis Players» (en anglès). TennisForum. [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1925» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ Salas, Roger «Licia Albanese, soprano» (en castellà). El País [Madrid], 26-08-2014. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Bob Dole | United States senator» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ «Adele Goldberg» (en anglès). Computer Hope. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Mireille Mathieu» (en castellà). Discogs. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Don Henley». Arxivat de l'original el 13 octubre 2017. [Consulta: 12 octubre 2017].
- ↑ «Franka Potente». Filmportal.de. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Kate Ryan. Biografia». Universal Music Spain. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Kate Middleton dona a llum el seu primer fill, hereu de la Corona britànica». 324.cat, 22-07-2013. [Consulta: 23 juliol 2013].
- ↑ Ivà a Lambiek.net (anglès)
- ↑ «Núria Feliu ha mort aquest matí a Barcelona». Enderrock.cat, 22-07-2022 [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a. edición. Madrid: EDAF, 2014, p. 54. ISBN 9788441434400.
- ↑ «Josefa de Óbidos». La hornacina. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Hersent, Nathalie. «Nina de Villard, une indépendance de salon» (en francès). Liberation, 05-01-2022. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Max Aub | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Dr Muthulakshmi Reddy: A Pioneering Feminist» (en anglès). Live History India, 07-12-2018. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «State commission to examine civilian deaths in 2002 Shehade assassination» (en anglès). Haaretz, 18-09-2007. Arxivat de l'original el 2010-08-05. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «Natalie Griffin de Blois» (en anglès americà). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Brigitte Kronauer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Domenach, Jean-Luc.. La Chine. 2, De 1971 à nos jours. París: Imprimerie nationale, 1995. ISBN 2-02-021826-7.
- ↑ «Festa Major de Santa Magdalena». Diputació de Tarragona. Mapa de Recursos Culturals M@RC. [Consulta: 30 maig 2022].
- ↑ «Aplec de Santa Magdalena (Vallcebre)». Patrimoni festiu - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 maig 2023].
- ↑ «Kalender - 22. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:22 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 22 de juliol