Vés al contingut

354 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre354 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià354 aC (cccliv aC)
Islàmic1005 aH – 1004 aH
Xinès2343 – 2344
Hebreu3407 – 3408
Calendaris hindús-298 – -297 (Vikram Samvat)
2748 – 2749 (Kali Yuga)
Persa975 BP – 974 BP
Armeni-
Rúnic-103
Ab urbe condita400
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
380 aC 370 aC 360 aC - 350 aC - 340 aC 330 aC 320 aC
Anys
357 aC 356 aC 355 aC - 354 aC - 353 aC 352 aC 351 aC

El 354 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Ambust i Crispí (o, més rarament, any 400 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «354 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Marc Fabi Ambust i Tit Quinti Pennus Capitolí Crispí. Els dos cònsols són patricis i amb aquesta elecció es violen les Lleis Liciniae-Sextiae, que obligaven a que hi hagués un cònsol plebeu.[3]
  • Marc Fabi Ambust va conquerir el país dels tiburtins i va obtenir els honors del triomf. Capitolí Crispí va atacar Tarquínia i la va sotmetre. Els romans van forçar les tropes a rendir-se, després de matar un gran nombre dels seus homes en combat.[4] Els presoners van ser executats, amb l'excepció de 358 nobles, que van ser traslladats a Roma, on van ser flagel·lats i decapitats al Fòrum, com a contraprestació per l'execució de soldats romans per part de Tarquínia el 358 aC.[5] Segons Diodor de Sicília, al Fòrum només hi van ser executats 260 nobles.[6]

Necrològiques

[modifica]
  • Dió, tirà de Siracusa. Cal·lip, un amic seu, el va assassinar durant un festival dedicat a Persèfone (aquest any o potser el 353 aC) i va usurpar el govern de Siracusa amb ajuda d'un grup de mercenaris, però només el va conservar uns tretze mesos.[9]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Plutarc de Queronea. Vides paral·leles: Foció, XIX, 12
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 12-15
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 18
  5. Titus Livi, VII, 19, 2–3
  6. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 45, 8
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 19
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 45
  9. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 31