47 de l'Ossa Major b
 47 de l'Ossa Major b | |
|---|---|
 | |
| Altres designacions | Taphao Thong  |
| Tipus | planeta extrasolar |
| Descobert per | Geoffrey Marcy |
| Data de descobriment | 17 gener 1996 i juny 1996[1] |
| Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[1] |
| Cos pare | 47 de l'Ossa Major |
| Constel·lació | Ossa Major |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 2,059 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,016[2] |
| Període orbital P | 1.076,6 d[2] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Massa | 2,53 M_J[3] |
| Paral·laxi | 72,4528 mas[4] |
| Moviment propi (declinació) | 55,014 mas/a [4] |
| Moviment propi (ascensió recta) | −317,642 mas/a [4] |
| Ascensió recta (α) | 10h 59m 27.9739s[4] |
| Declinació (δ) | 40° 25' 48.9224''[4] |
| Catàlegs astronòmics | |
47 de l'Ossa Major b (47 Ursae Majoris b) o Taphao Thong, és un planeta extrasolar[5][6] que es troba a aproximadament 46 anys llum de la Terra a la constel·lació de l'Ossa Major. El planeta es va descobrir orbitant l'estrella 47 Ursae Majoris, amb un període orbital llarg. El planeta és actualment el més interior conegut del sistema planetari de 47 UMa. 47 Ursa Majoris b va ser descobert el gener de 1996 i té una massa com a mínim 2,53 vegades la de Júpiter.
Descobriment
[modifica]47 Ursae Majoris b va ser descobert, com la majoria dels planetes extrasolars coneguts, detectant els canvis en la velocitat radial de l'estrella. Això es va aconseguir analitzant l'efecte Doppler de l'espectre de 47 Ursae Majoris. El descobriment va ser anunciat el 1996.[7]
Fou anomenat Taphao Thong per la Unió Astronòmica Internacional a proposta de la The Thai Astronomical Society (Societat Astronòmica Tailandesa). Rep el nom de Taphao Thong, una de les dues germanes protagonistes del conte popular tailandès de Chalawan.[8]
Òrbita i massa
[modifica]
47 Ursae Majoris b orbita a una distància de 2,10 ua la seva estrella, tardant 1.078 dies o 2,95 anys en completar una revolució.[9] Va ser el primer planeta de període llarg a ser detectat al voltant d'una estrella de seqüència principal. Contràriament a la major part dels planetes extrasolars coneguts, la seva excentricitat orbital és baixa.
Característiques físiques
[modifica]Donada la gran massa del planeta, és possible que 47 Ursae Majoris b sigui un gegant gasós sense superfície sòlida. Com que el planeta només s'ha detectat indirectament, es desconeixen característiques com el seu radi, composició i temperatura. A causa de la seva massa és probable que tingui una gravetat superficial de 6–8 vegades la de la Terra. Assumint una composició similar a la de Júpiter i un entorn proper a l'equilibri químic, s'espera que l'atmosfera superior del planeta tingui núvols d'aigua, al contrari que els d'amoníac típics de Júpiter.[10]
Tot i que 47 Ursae Majoris b es troba fora de la zona habitable de l'estrella, la seva influència gravitacional pertorbaria les òrbites dels planetes a la part exterior de la zona habitable.[11] A més a més, podria haver pertorbat la formació de planetes terrestres i reduït els nivells d'aigua als planetes interiors del sistema.[12] Per tant, és probable que els planetes situats a la zona habitable de 47 Ursae Majoris siguin petits i secs.
S'ha teoritzat que refleccions de llum i emissions infraroges de 47 UMa b, juntament amb influència de marea, podrien escalfar satèl·lits en òrbita al voltant seu per ser habitables, encara que el planeta estigui a la zona habitable generalment acceptada.[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Geoffrey Marcy «A Planet Orbiting 47 Ursae Majoris» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2, 20-06-1996, pàg. 153–156. DOI: 10.1086/310102.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Planet GJ 357 d» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «The planetary system 47 UMa hosts at least 3 planets.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ R. P. Butler et al. «A Planet Orbiting 47 Ursae Majoris». Astrophysical Journal Letters, 464, 2, 1996, pàg. L153–L156. DOI: 10.1086/310102.
- ↑ «Naming Exoplanets». International Astronomical Union. [Consulta: 23 abril 2024].
- ↑ Gregory, Philip C.; Fischer, Debra A. «A Bayesian periodogram finds evidence for three planets in 47 Ursae Majoris». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 403, 2, 2010, pàg. 731–747. arXiv: 1003.5549. Bibcode: 2010MNRAS.403..731G. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2009.16233.x.
- ↑ D. Sudarsky et al. «Albedo and Reflection Spectra of Extrasolar Giant Planets». Astrophysical Journal, 538, 2, 2000, pàg. 885–903. Bibcode: 2000ApJ...538..885S. DOI: 10.1086/309160.
- ↑ B. Jones et al. «Prospects for Habitable "Earths" in Known Exoplanetary Systems». Astrophysical Journal, 622, 2, 2005, pàg. 1091–1101. Bibcode: 2005ApJ...622.1091J. DOI: 10.1086/428108.
- ↑ S. Raymond «The Search for other Earths: limits on the giant planet orbits that allow habitable terrestrial planets to form». Astrophysical Journal Letters, 643, 2, 2006, pàg. L131–134. DOI: 10.1086/505596. arXiv:astro-ph/0605136.
- ↑ «In Search Of Habitable Moons». Pennsylvania State University. [Consulta: 5 maig 2009].
- ↑ «Stellar Data for 47 Ursa Majoris». Arxivat de l'original el 2009-05-13. [Consulta: 5 maig 2009].
Enllaços externs
[modifica]- «47 Ursae Majoris». SolStation. [Consulta: 26 juny 2008].
- «47 Ursae Majoris b». Extrasolar Visions. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 26 juny 2008].
