Agrel·lita
 Agrel·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | NaCa₂Si₄O10F |
| Epònim | Stuart Olof Agrell |
| Localitat tipus | Riu Kipawa, Villieu, Comptat de Temiscaming, Quebec, Canadà. |
| Classificació | |
| Categoria | Inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.DH.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.75 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Triclínic |
| Hàbit cristal·lí | En forma de llistó, generalment rectangular |
| Color | Blanc, blanc grisenc, blanc verdós |
| Exfoliació | perfecta [110] |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 2,88 |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,567 nβ = 1,579 nγ = 1,581 |
| Birefringència | δ = 0,014 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-032 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Are |
| Referències | [1][2] |
L'agrel·lita (NaCa₂Si₄O10F) és un mineral inosilicat. La seva localitat tipus és al Quebec, Canadà. L'agrel·lita presenta fluorescència rosa en llum ultraviolada tant d'ona curta (magenta) com d'ona llarga (rosa intens).[3]
Etimologia
[modifica]El seu nom prové de Stuart Olof Agrell (1913–1996), un mineralogista de la Universitat de Cambridge.[4]
Formació
[modifica]Se sol formar en ambients relacionats amb roques ígnies alcalines[2] com ara lents i baines pegmatítiques així com en gneissos màfics en complexos agpaítics metamorfitzats.[1]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agrel·lita
- ↑ 1,0 1,1 «Agrellite». Mindat. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Agrellite Mineral Data». WebMineral. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ first reported in the Canadian Mineralogist (1976), vol. 14, pp. 120-126