Vés al contingut

Albatera

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlbatera
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 10′ 43″ N, 0° 52′ 05″ O / 38.1786°N,0.8681°O / 38.1786; -0.8681
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaBaix Segura Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlbatera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població13.092 (2023) Modifica el valor a Wikidata (197,39 hab./km²)
Gentilicialbaterana, albaterà Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície66,327 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud20 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOriola
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFederico del Pilar Berna Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03340, 03348 i 03349 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03005 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03005 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalbatera.org Modifica el valor a Wikidata

Albatera és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'INE de 2016, la població era d'11.756 albaterans.

Història

[modifica]
Mapa de 1729 dels termes municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora

Sembla que l'etimologia de la paraula Albatera, amb bases preromanes i ibèriques, es troba en el vocable arabitzat "batar". L'arabista Asín Palacios diu que ve de l'àrab "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".

Albatera fou conquerida per Alfons X el Savi, el 1266, i inclosa dins del terme general d'Oriola per un privilegi del monarca castellà. Jaume II la concedí a Arnau de Mur, del qual passà a la família Rocafull. Durant la guerra de les Germanies, fou lloc de resistència senyorial contra els agermanats d'Oriola i Elx. Lloc de moriscos, segons el Cens de Caracena, comptava amb 320 famílies el 1609. Precisament eixe any començà l'expulsió dels moriscos, iniciant-se la repoblació castellana, que acabarà amb la implantació de la llengua castellana i la desaparició progressiva del valencià, i així l'any 1646, el "Consell d'Albatera" redacta ja els seus documents en castellà.

S'independitzà d'Oriola el 1627, i fou elevada a comtat el 1628. Passà a mans dels marquesos de Dosaigües i, posteriorment als de Cerdanyola. Acabada la guerra civil el 1939, al seu terme (73,1 km²) s'establí un camp de concentració de tropes republicanes que arribà a tenir 17.000 homes.[a] A mitjans dels seixanta tenia 4.268 habitants.

Economia

[modifica]

La població d'Albatera ha estat tradicionalment agrícola (de regadiu amb arbres fruiters, hortalisses, etc.); avui en dia, però, aquesta activitat econòmica no constitueix el sector principal, ara és el sector serveis, el comerç. Destaquen, dins d'aquest sector, la venda ambulant, una activitat de màxima importància entre els habitants d'Albatera. També hi ha indústria tèxtil, de productes carnis, etc.

Demografia

[modifica]

Albatera té 11.767 habitants (INE 2014). Un 17,6% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment d'origen iberoamericà i d'altres països del continent europeu.[1] En la seua gran majoria, els habitants són castellanoparlants, tot i que últimament s'està introduint novament el valencià i el cens de 2001 indica un percentatge del 7,42% de valencianoparlants.

Evolució demogràfica d'Albatera[2][b]
Any 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2014
Població 3.253 3.844 3.939 4.047 3.821 3.897 4.582 4.858 6.026 6.848 8.076 8.795 9.080 10.878 11.102 11.656 11.767

Monuments destacats i llocs d'interés

[modifica]
  • Església parroquial de Sant Jaume Apòstol. Construïda en 1727, d'estil barroc valencià amb influències ornamentals del rococó francès.
  • Palau dels Rocafull. Comptava amb una portada renaixentista de mitjan segle xvi, recuperada i dipositada en dependències municipals des de 2004.
  • Rambla Salada. És un llit que talla la serra de Crevillent en direcció nord-sud. En ella hi ha dipòsits de sal formats per precipitació en evaporar-se l'aigua en els períodes secs. En la rambla queden les restes de pous i aqüeductes per a la conducció i aprofitament de l'aigua per a ús agrícola.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Vox i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Albatera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Ana Iluminada Serna García 2.659 46,13% 9 (+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Rosa Guillén Cantó 1.833 31,80% 6 ()
Vox Irene Mompeán Pérez 507 8,80% 1 (+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Domingo Francisco Guillén Fernández 343 5,95% 1 (-1)
Altres candidatures[c][d] 381 6,61% 0 ( -1)
Vots en blanc 41 0,71%
Total vots vàlids i regidors 5.764 100 % 17
Vots nuls 27 0,47%
Participació (vots vàlids més nuls) 5.791 71,02%**
Abstenció 2.363* 28,98%**
Total cens electoral 8.154* 100 %**
Alcaldessa: Ana Iluminada Serna García (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots de PP[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[4] Junta Electoral de Zona d'Elx.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2017 l'alcaldessa d'Albatera és Ana Iluminada Serna García (PP).[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Sánchez Carreño PCE 19/04/1979 --
1983–1987 Antonio Martínez Martínez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Antonio Martínez Martínez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Pedro García Carbonell PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Pedro García Carbonell
Francisco García Gelardo
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
17/06/1995
??
Moció de censura
--
1999–2003 Francisco García Gelardo PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Francisco García Gelardo PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Federico Berná Gutiérrez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Federico Berná Gutiérrez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Rosa Guillén Cantó
Rosario Ballester Hurtado
Ana Iluminada Serna García
PSPV-PSOE
UPiD
PP
13/06/2015
23/06/2016
15/12/2017
Pacte de govern
Pacte de govern
Trencament del pacte
2019-2023 Ana Iluminada Serna García PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Personatges destacats

[modifica]
  • Jesús Aguilar Hernández, Cronista Oficial
  • Manuel Berná García, músic i compositor
  • Valentín García Quinto, escultor
  • Armonía Gómez Sánchez Armonía Móntez, cantant i actriu
  • Hermenegildo Gómez Sánchez José Móntez, ballarí
  • Santiago Quinto Serna, músic i compositor
  • Santiago Sanz Quinto, atleta

Notes

[modifica]
  1. El camp de concentració d'Albatera es troba actualment en el terme municipal de Sant Isidre, després que aquest se segregara d'Albatera en 1993
  2. En 1993 es va segregar d'Albatera el municipi de Sant Isidre, la qual cosa implica que els censos de 1991 i anteriors inclouen la població d'ambdós localitats.
  3. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Albatera Unida-Unides Podem (Podem-EUPV) (252 vots, 4,37%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (129 vots, 2,24%).
  4. Unió, Progrés i Democràcia (UPD), que no es presentà, perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències

[modifica]
  1. Font: Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats). Arxivat 2008-01-12 a Wayback Machine.
  2. Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Arxivat 2007-09-08 a Wayback Machine. Sèries de població dels municipis des de 1996. Arxivat 2010-04-18 a Wayback Machine.
  3. Lomo Casanueva, Tomás (Secretari) «Acta de la sesión extraordinaria del Pleno del Ayuntamiento 15 de junio de 2019». albatera.sedelectronica.es, 15-06-2019.
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 13 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona d'Elx «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 1-5. inserció 4555/2019 [Consulta: 12 abril 2020].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Albatera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs

[modifica]