Alduí (rei longobard)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 566 |
| Religió | Paganisme i arrianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Rei dels llombards (546–560) |
| Família | Dinastia Gausiana |
| Cònjuge | Rodelinda |
| Fills | Clef, Ealhild (?), Bruder oder Schwester (?), Alboí, Grasulf I de Friül |
| Pares | Authari (?) i Menia |
Alduí o Aldoí fou un rei longobard del segle vi. Va succeir al rei Gualtari (Waltharius) vers el 530. Vers el 541 fou reconegut com a federat de l'Imperi Romà d'Orient obtenint un fœdus de l'emperador Justinià I que li va concedir Pannònia i el Nòric i alguns subsidis. A partir del 551 va haver d'enviar mercenaris a Itàlia al servei de Narsès contra els ostrogots i el 552 almenys cinc mil guerrers longobards van participar activament a la derrota ostrogoda als flancs del Vesuvi (batalla del Mont Lactari). Va morir vers 563, i el va succeir el seu fill Alboí.
Bibliografia
[modifica]- Gianluigi Barni, La conquête de l'Italie par les Lombards, VIe siècle, les événements. Le Mémorial des Siècles, Editions Albin Michel, París (1975) (ISBN 2-226-00071-2).
- Pau el Diaca, Historia Longobardorum, vers 784/799