Alfabet lidi
 | |
| Tipus | alfabet, escriptura de caixa única i escriptura natural  |
|---|---|
| Llengües | lidi |
| Creació | 700 aC |
| Període | 700-200 aC |
| Basat en | alfabet grec |
| Sistema pare | |
| ISO 15924 | Lydi (116 ) |
| Direcció del text | de dreta a esquerra |
| Interval Unicode | U+10920-1093F |
L'alfabet lidi era el que s'emprava per escriure en lidi. Com en altres alfabets d'Anatòlia durant l'edat del ferro, l'alfabet lidi està relacionat amb l'alfabet grec oriental,[2][3] si bé té característiques úniques com un signe d'interrogació en forma de triangle rectangle. Els textos lidis primerencs s'escrivien tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra; posteriorment, tots els textos es llegeixen de dreta a esquerra. Ha sobreviscut un text escrit en escriptura bustrofèdica.
Roberto Gusmani va fer la primera codificació moderna de l'alfabet lidi el 1964, en una combinació de lexicó, gramàtica i col·lecció de textos. L'alfabet conté lletres per 26 sons; alguns estan representats per més d'un símbol, que es considera una "lletra". A diferència de l'alfabet carià, que tenia una f derivada de Φ, la f lídia té la peculiar forma de 8 que també es pot trobar a l'alfabet etrusc.
| Lletra | Transliteració | So (AFI) |
Notes | |
|---|---|---|---|---|
| Text | Imatge | |||
| 𐤠 |  |
a | [a] | |
| 𐤡 |  |
b | [p], [b] | Pronunciat [b] abans de nasals i probablement [r] |
| 𐤢 | g | [ɡ] | De vegades substituït per /k/. | |
| 𐤣 | d | [ð]? | Potser una altra fricativa pronunciada com a [z]. | |
| 𐤤 |  |
e | [eː] | Relativament alta i llarga, com la ει grega; només ocorre si s'accentua. |
| 𐤥 |  |
v | [v] | |
| 𐤦 |  |
i | [i] | |
| 𐤧 |  |
y | ? | Aparentment un al·lòfon de /i/, potser quan no s'accentuava. Atestat només 11 cops: artymu- ~ artimu-.[4] Podria provenir de la 𐊹 cària. |
| 𐤨 |  |
k | [k], [ɡ] | Pronunciat [ɡ] abans de nasals i probablement [r] |
| 𐤩 |  |
l | [l] | |
| 𐤪 | m | [m] | ||
| 𐤫 |  |
n | [n] | |
| 𐤬 |  |
o | [oː] | Relativament alta i llarga, com la ου grega; només ocorre si s'accentua. |
| 𐤭 | r | [r] | ||
| 𐤮 |  |
ś | [s] | Una [s] simple tot i la seva transcripció |
| 𐤯 | t | [t], [d] | Pronunciat [d] abans de nasals i probablement [r] | |
| 𐤰 | u | [u] | ||
| 𐤱 |  |
f | [f] | |
| 𐤲 |  |
q | [kʷ] | Almenys històricament [kʷ]; no és clar si aquesta era la pronúncia quan es feia servir l'alfabet. |
| 𐤳 |  |
s | [ç] or [ʃ] | *s palatalitzada. |
| 𐤴 | τ | [ts] or [tʃ] | ||
| 𐤵 |  |
ã | vocal nasal | Potser [ãː]. Només apareix accentuada. Ã o a si es troba abans d'una consonant nasal: aliksãntru ~ aliksantru.[5] |
| 𐤶 |  |
ẽ | vocal nasal | No [ẽ]; potser [ã]. Només apareix accentuada. |
| 𐤷 | λ | [ʎ] | *l palatalitzada. | |
| 𐤸 | ν | [ɲ] or [ŋ]? | Prové de *m i *n a final de paraula; més tard la pèrdua de vocals finals va fer que contrastés amb aquests sons. | |
| 𐤹 |  |
c | [dz]? | Pronunciada com a africada o fricativa: [z], [dz], o [dʒ], etc. Un origen és la *d assibilada. |
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Adiego, I. J.. A History of Ancient Greek From the Beginning to Late Antiquity. Cambridge University press, 2007. ISBN 0-521-83307-8. «Greek and Lydian». Translator Chris Markham.
- Gérard, Raphaël. Phonétique et morphologie de la langue lydienne. Louvain-la-Neuve: Peeters, 2005. ISBN 9042915749. French language text.
- Everson, Michael. «N3019R2: Proposal to encode the Lycian and Lydian scripts in the SMP of the UCS» (pdf). DKUUG Standardization. Danish Unix User Group (DKUUG), 05-02-2006. Arxivat de l'original el 2012-02-09. [Consulta: 18 març 2008].