Vés al contingut

Aluminita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAluminita

Una mostra d'Aluminita de Newhaven, East Sussex Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAl₂SO₄(OH)₄·7H₂O
Epònimalumini Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACtetrahidròxid sulfat de dialumini—aigua (1/7)
Localitat tipusHalle Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.7.DC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.03 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líagulles i masses fibroses
Estructura cristal·linaa = 7.44 Å, b = 15.583 Å, c = 11.7 Å; β = 110.18°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica prismàtica
Colorblanc a blanc grisenc
ExfoliacióNo en té
Fracturaterrosa, irregular, desigual
Duresa1
Lluïssormat
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida, opaca quan és massiva
Gravetat específica1,66 - 1,82
Densitat1,7
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.459 nβ = 1.464 nγ = 1.470
Birefringènciaδ = 0.011
Angle 2Vmesurada: 90°, calculada: 86°
Solubilitaten HCl
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolA Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'aluminita és un mineral de la classe dels sulfats. Es tracta d'alumini hidratat amb sulfat, de fórmula Al₂SO₄(OH)₄·7H₂O. Va ser descrita per primera vegada en 1807 a Halle, Saxònia-Anhalt, Alemanya i anomenat així pel seu contingut d'alumini. També és coneguda amb els noms hallita i websterita. Pertany al grup de l'aluminita, al qual dona nom, grup en el qual podem trobar també la mangazeïta.

Característiques

[modifica]

És de color blanc terrós a gris-blanc. Cristal·litza en el sistema monoclínic tot i que gairebé mai presenta forma de cristall. S'acostuma a trobar com una massa reniforme terrosa, o en masses nodulars compostes de cristalls fibrosos diminuts. És soluble en HCl i s'adhereix a la llengua.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aluminita pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: meta-aluminita, butlerita, parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, botriògen, zincobotriògen, chaidamuïta i guildita.

Formació

[modifica]

Es forma en els dipòsits d'argila i lignit com un producte de l'oxidació de la pirita i la marcassita, juntament amb silicats d'alumini. També es forma en sublimacions volcàniques, en dipòsits de sofre natiu i poques vegades en coves. Es presenta en associació amb basaluminita, gibbsita, epsomita, guix, celestina, dolomita i goethita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Rocabruna de Gavà (Baix Llobregat)[2] i a la mina San Miguel, a Ribes de Freser (Ripollès).[3]

Referències

[modifica]
  1. «Aluminite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2014].
  2. Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, desembre 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 12 gener 2024]. 
  3. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 13 gener 2024].