Vés al contingut

Ares (La Corunya)

Plantilla:Infotaula geografia políticaAres
Imatge
Tipusmunicipi de Galícia Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 25′ 35″ N, 8° 14′ 39″ O / 43.4264°N,8.2443°O / 43.4264; -8.2443
EstatEspanya
Comunitat autònomaGalícia
Provínciaprovíncia de la Corunya Modifica el valor a Wikidata
CapitalAres (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població6.132 (2023) Modifica el valor a Wikidata (334,9 hab./km²)
Predom. ling.gallec
Geografia
Part de
Superfície18,31 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Altitud9 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJulio Ignacio Iglesias Redondo (2007–) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions municipals a Ares Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal15623, 15624 i 15625 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE15004 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webconcellodeares.gal Modifica el valor a Wikidata

Ares és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca de Ferrol. S'estén per la franja costanera que va de la ria de Ferrol al port de Redes, a l'interior de la ria d'Ares.

Evolució demogràfica
19001930195019812004
4.2094.8504.7244.7085.265
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

Parròquies

[modifica]
  • Ares (San Xosé)
  • Caamouco (San Vicente)
  • Cervás (San Pedro)

Història

[modifica]

Fundada pels celtes, existeix constància del pas de romans, sueus i és destacable l'assentament d'una colònia de jueus en la Baixa edat mitjana, que van arribar al poble fugint dels Reis Catòlics. Posteriorment aquests jueus van ser expulsats per mar i alguns sacrificats.

Patrimoni històric

[modifica]

Ares compta amb un estil arquitectònic molt original, amb cases d'una sola planta i galeries de fusta pintada de colors vius. El seu tipisme la va convertir en una destinació d'estiueig molt visitat en els 80 i 90, el que, al seu torn, va contribuir a la degradació de l'entorn arquitectònic, que es va veure inundat de cases modernes de diversos pisos. L'únic edifici singular digne d'esment són les restes d'una antiga torre situada al final de l'espigó, en direcció a Estaques. El Convent de Santa Catalina en Montefaro i les Bateries militars d'O Segaño i Coitelada són el més rellevant.

Referències

[modifica]