Armenita

Armenita
Cristall d'armenita trobat a Isenwegg, Brig, Valais, Suïssa
Fórmula química	BaCa₂Al₆Si9O30·2H₂O
Epònim	Armen mine (en)
Localitat tipus	mina Armen, Overberget Mining Field, Districte miner de Kongsberg Silver, Kongsberg, Buskerud, Noruega
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.10
Dana	63.2.1b.1
Heys	16.12.12
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 13,87Å; b = 18,66Å; c = 10,69Å;
Color	incolor, verd
Macles	les formes pseudohexagonals són degudes a les macles al llarg d'un eix paral·lel a la direcció òptica a
Duresa	7,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,77 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,550 nβ = 1,552 nγ = 1,556
Birefringència	δ = 0,006
Angle 2V	mesurat: 59° to 60°, calculat: 72°
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	Sr, Na, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1939
Símbol	Amn
Referències

L'armenita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'osumilita. Rep el seu nom de la mina Armen, a Kongsberg, Noruega. L'espècimen tipus va ser recol·lectat l'any 1877 per O. A. Corneliussen, qui la va etiquetar com a "Epidota?". L'exemplar va romandre a la col·lecció de la Universitat d'Oslo fins a l'any 1939, quan va ser redescoberta per Henrich Neumann, qui també la va identificar com una espècie nova.

Característiques

L'armenita és un silicat de bari i calci, de fórmula química BaCa₂Al₆Si₉O₃₀·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma feixos de cristalls prismàtics, amb cristalls de fins a 2,5 centímetres. Pot ser també lamel·lar. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armenita pertany a «09.CM - Ciclosilicats, amb dobles enllaços de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Doppelringe)» juntament amb els següents minerals: brannockita, chayesita, darapiosita, eifelita, merrihueïta, milarita, osumilita-(Mg), osumilita, poudretteïta, roedderita, sogdianita, sugilita, yagiïta, berezanskita, dusmatovita, shibkovita, almarudita, trattnerita, oftedalita i faizievita.

Formació i jaciments

Es troba en filons de calcita, i en diorites manganeso-metasomitzades en granodiorites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: axinita, pirrotina, prehnita, epidota, moscovita, celsiana o bytownita. Va ser descoberta l'any 1939 en uns exemplars de la mina Armen, a Noruega. També ha estat descrita a Austràlia, el Canadà, Corea del Sud, els Estats Units, Itàlia, Noruega, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Rússia i Suïssa. A Catalunya se n'ha trobat als indrets de la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona).