Vés al contingut

Bayldonita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBayldonita

Bayldonita, Tsumeb, Namibia
Fórmula químicaPbCu₃(AsO₄)₂(OH)₂
EpònimJohn Bayldon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Penberthy Croft, Saint Hilary, Mount's Bay District, Cornualla, Anglaterra, Regne Unit
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.08.BH.45
Nickel-Strunz 9a ed.8.BH.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.14 Modifica el valor a Wikidata
Dana41.5.14.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorgroc a verd
Exfoliaciódesconeguda
Fracturadesigual
Duresa4,5
Lluïssorgrassa
Color de la ratllaverda
Diafanitattranslúcid
Densitat5.24–5.65 g/cm³ (mesurada), 5.707 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.951 nβ = 1.970 nγ = 1.991
Birefringència0,040
Pleocroismeno pleocroica
Angle 2Vcalculada: 89°
Dispersió òpticar < v forta
ExtincióY^elongació = 45°; X=b
Fluorescènciano fluorescent sota UV
Solubilitatsoluble en HCl amb dificultat
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolBay Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La bayldonita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descobert el 1865 a la mina en Penberthy Croft, Cornualla, Anglaterra. El nom li va donar Arthur Herbert Church en honor del físic anglès John Bayldon. També se la coneix amb els noms de cuproplumbita o parabayldonita.

Característiques

[modifica]

Es tracta d'un mineral secundari poc comú amb fórmula química PbCu₃(AsO₄)₂(OH)₂. S'assembla a la olivenita i a la malaquita però es diferencia d'aquests degut a la forma dels seus cristalls. Cristal·litza en el sistema monoclínic, la seva fractura és desigual i no s'ha observat cap tipus d'exfoliació.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bayldonita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma a les zones d'oxidació dels dipòsits polimetàl·lics, sobretot en els jaciments de coure i de plom. En aquests dipòsits es troba associat amb: olivina, mimetita, malaquita, duftita, cerussita, beudantita, barita, atzurita, tsumebita, schultenita, keyita, adamita o anglesita.

La bayldonita va ser descoberta a la mina Penberthy Croft, a Saint Hilary (Cornualla, Anglaterra). També ha estat descrita a altres indrets del Regne Unit, Alemanya, Angola, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Espanya, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Polònia, Portugal, Romania, la República Txeca, Suïssa, Xile, la Xina i Zimbàbue. A Catalunya ha estat trobada a la mina Les Ferreres, a Rocabruna, a Camprodon (Ripollès, Girona)[1] i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Bayldonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2014].
  2. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].