Beatriu de Llúria i Lancia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1275  |
| Mort | 1334 (58/59 anys) |
| Família | |
| Pare | Roger de Llúria |
Beatriu de Llúria –o de Lloria– (Itàlia, aprox. 1275 — València?, 1334) fou baronessa de Cocentaina i senyora d'altres feus dels Lloria.[1][2]
Filla de Roger de Llúria i Margarida Lancia, fou educada a València, on s'havia traslladat vers el 1291. Es casà amb Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra, segon senyor de la baronia de Xèrica (1298), de Begís, Llíria, Andilla i Altura, i alferes major d'Aragó i portabandera reial. Va ser mare, almenys, de Jaume de Xèrica i de Lloria, Pere de Xèrica i de Lloria, Beatriu de Xèrica i d'Arborea i Alfons Roger de Llúria, que adoptà primer el cognom de la mare.[1][3]
En quedar vídua, el 1321, actuà com a senyora usufructuària de Xèrica, i tingué diferències amb el seu fill Jaume, que li ocupà els llocs d'Eslida, Xelva i altres, fins que el rei ordenà una divisió de bens entre ella i tots els fills (1327): Jaume tindria Xèrica i li restituiria tot el que li havia pres. Com a hereva del seu germà Berenguer, fou senyora de la baronia de Cocentaina, que deixà al seu fill Alfons Roger de Llúria. Testà a València el 1334.[1][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Beatriu de Lloria». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ «Xèrica». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1139-1140. ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ «El senyoriu de Cocentaina al s.XIV». Història de Cocentaina, 16-12-2013. [Consulta: octubre 2019].