Vés al contingut

Belovita-(La)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBelovita-(La)
Fórmula químicaNaLaSr₃(PO₄)₃F
Epònimbelovita-(Ce) i lantani Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusKirovskii apatite mine (en) Tradueix i Mount Eveslogchorr (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.8.BN.05 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 9,647Å; c = 7,17Å;
Grup puntual3 - romboedral
Colorgroc verdós a groc brillant
Fracturaconcoidal
Tenacitatmolt fràgil
Duresa5
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent
Densitat4,19 g/cm³ (mesurada); 4,05 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,653 nε = 1,635 a 1,636
Birefringènciaδ = 0,018
Impureses comunesCa, Ba, Pr, Nd, Sm, Gd, Y, Th, Si, P, S
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1995-023
SímbolBlv-La Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La belovita-(La) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la belovita. Rep el seu nom en honor de Nikolai Vasil'evich Belov, i per tenir el lantani com a element dominant.

Característiques

[modifica]

La belovita-(La) és un fosfat de fórmula química NaLaSr₃(PO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1995. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls prismàtics, de fins a 3 cm, amb gran {1010}, {1011}, {1011}, {0001}, modificats per {1120}, {1121}, {1121}; pot ser granular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És l'anàleg amb lantani de la belovita-(Ce) i l'anàleg NaSr₃La de la fluorapatita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[3]

Formació i jaciments

[modifica]

Aquesta espècie va ser descrita per Pekov et al. a partir d'exemplar dels monts Kukisvumchorr i Eveslogchorr, al massís de Khibini, Rússia.[4] No se n'ha trobat en cap altre indret. Sol trobar-se associada a altres minerals com: gaidonnayita, gerasimovskita, lamprofil·lita, murmanita, aegirina, pectolita, microclina i natrolita.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Belovite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 agost 2016].
  2. 2,0 2,1 «Belovite-(La)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 agost 2016].
  3. «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].
  4. Pekov, I. V., Kulikova, I. M., Kabalov, Y. K., Eletskaya, O. V., Chukanov, N. V., Menshikov, Y. P,. Khomyakov, A. P. «Belovite-(La) Sr3Na(La, Ce)[PO4]3(F, OH) – a new rare earth mineral in the apatite group». Zapiski Vserossijskogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 3, 125, 1996, pàg. 101-109.