Benet Morató i Maynou

Benet Morató i Maynou

Biografia
Naixement	3 juliol 1891 Granollers (Vallès Oriental)
Mort	26 juliol 1958 (67 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	compositor, pedagog musical, director d'orquestra, músic
Gènere	Sarsuela i sardana
Professors	Enric Granados i Campiña i Vincent d'Indy

Benet Morató i Maynou (Granollers, 3 de juliol de 1891 - Madrid, 26 de juliol de 1958) fou un músic català, director d'orquestra de cambra i simfònica, compositor de sardanes i sarsueles, i pedagog.

Biografia

Als 14 anys, començà a estudiar música a l'Acadèmia d'Enric Granados a Barcelona, fins que hi acabà la carrera de piano. Posteriorment, estudià harmonia, composició i orquestració, i a París tingué pel mestratge de Vincent d'Indy. Proposat pel mestre Granados, dirigí diverses representacions de l'obra Goyescas als Estats Units, i creà una orquestra dedicada únicament a interpretar música espanyola, sobretot a l'Amèrica del Nord. L'any 1917 fou nomenat director del Conservatori de Música de Vic i dirigí, també, l'Orfeó Vigatà i l'Orquestra de Cambra del Conservatori (on hi tocà un jove Segimon Claveria). A la seva estada vigatana col·laborà amb la Revista de Vich.

A partir del 1922 establert a Madrid, el 1924 Morató va ser nomenat director musical del Teatro Calderón, i també dirigí la Junta Nacional de Música, l'orquestra del Teatro Albéniz i la de la companyia de revista del Teatro Alcázar.

Fou autor de diverses sarsueles, d'una vintena de sardanes i d'un cert nombre de ballables; el seu fons es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Com a homenatge al músic i compositor, Granollers li dedicà un cèntric carrer, en recordança.

Obres

Selecció

Música per a l'escena

• Añoranzas, amb llibret de Fernández Sevilla i Carreño, estrenada el 13 de juny del 1929
• Canción de siega, sarsuela en un acte, amb llibret de Francisco Prada Blasco i Luis Calvo, estrenada el 1931 per la companyia de Marcos Redondo al Teatre Novedades (Barcelona)
• El cant del pirata, sarsuela en un acte (1912), lletra de Jaume Serra, estrenada per l'orquestra "La Moderna" al Casino de Granollers el 5.10.1912
• Los chalanes, entremés sevillano (1929), amb llibret de Luis Fernández de Sevilla i Anselmo C. Carreño
• La emboscada, estrenada al Teatro Avenida de Buenos Aires
• La guardia imperial (1929), sarsuela en dos actes amb llibret de Manuel González de Lara i Hermenegildo de Bonis Ybáñez
• Guzlares, sarsuela en dos actes amb lletra de Fernández Sevilla i Carreño, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid (09/11/1928)
• Los leones (1931), sarsuela en dos actes i set quadres, amb llibret d'Antonio Ramos Martín i Emilio Ferraza Revenga
• Muñecos de teatro (1941), amb llibret d'Agustín Embuena i Guillermo Ordeñana, estrenada a les "Galas Infantiles" del Teatro Fontalba el 9.10.1941
• «La noche ya se acerca. Ópera en dos actos y tres cuadros».
• Somni d'amor, òpera en un acte (1905), amb llibret d'Emili Botey Pallarès
• Sucedió en Oriente, opereta en dos actos, llibret i música de Benet Morató
• Tempestades del alma, zarzuela en un acto y cuatro cuadros, amb llibret d'Enric Margarit Fàbrega
• «Un dardo al mar, ópera de cámara en un acto».
• «La venus del Lido, opereta en tres actos y cuatro cuadros», (1930).

Sardanes

• La campana de la llegenda (1911)
• Conte de fades (1914), versió per a banda
• La nit de Nadal (1917), premiada als Jocs Florals
• «La rondalla d'un pastor, per a veus mixtes i orquestra», (1919).
• Les espigolaires i l'ocellet (1920), sardana vocal per a 6 veus mixtes
• L'estudiant de Vic (1922)
• Com vares tururururú (1923)
• La Font del Desmai (1924)
• L'aplec de les bruixes (1933)
• «Les encantades de Vall-de-ros, sardana a 5 veus mixtes».
• Enyorança (1949)
• Contrapunt (1950)
• El cant del cucut (1950)
• L'aplec de tardor (1950)
• Maria Lluïsa (1950)

Altres obres

• «Adieu á la Patrie, pour violon 1er, violon 2er, violoncelle, bajo y pianoforte», (1909).
• Ausencia eterna (1941), marxa fúnebre dedicada a Josep Serrano
• El bruixot de l'Aràbia (1947)
• En un carmen gitano: scherzo-danza, op. 106
• «Dansa musulmana, op. 22, per a orquestra», (1918).
• Himne a la primavera, per a chors i orguestra (1918, amb lletra de Jaume Collell
• «Idil-li trágic, petit poema per a orquestra de corda», (1914).
• Impromptu, o Danza de los celos, op. 79
• Juny, poema per a chor, orquestra y solos (1923), amb lletra de Morató i de Ramon Torres
• «La màscara de la mort roja, poema simfònic», (1922).
• «El Miserere, poema informe a gran orquestra, chor de veus mixtes i orquestra», (1916). Sobre el text homònim de Gustavo Adolfo Bécquer
• «La muraille de Troie, poéme symphonique», (1956).
• «Pontifical, marxa per a orquestra», (1919).
• Plor (1910), marxa fúnebre per a piano
• Romances de otoño (1946)
• El ruc entremaliat (1947)
• Sonata per a piano i violí, op. 7, premiada a Berlín (1931)
• «Una matinada, cantava..., trío per a violi, cello i piano», (1917).
• Cançons: Amorosa (1913, amb lletra de Sebastià Farnés; La farigoleta (1917, lletra de Jacint Verdaguer); Los hijos de Don Juan (lletra de Guillermo Hernández Mir ); Juan Pirata (1931, lletra de Justo Rocha); «La molinera, popular per a sis veus mixtes».; Noite de lua (lletra de Manuel Roel Longueira); Posta de sol (1913, lletra de Jaume Serra); Ressó d'un amor (1918, lletra de Felip Graugés ); Siau nostre escut, càntic a la Verge (1917, amb lletra de Jacint Verdaguer); El vailet (1913, amb lletra de Jaume Serra);
• Música de ball: Alegroia, masurka (1909); Ay, la peque, schotis (lletra de Catalina Vivas Rollán); El botones de Perico (lletra de Ramón Peña Ruiz); ¡Dalí!...schotis (1952, lletra de Ramón Peña); Ensueño (lletra de Manuel Fernández Palomero); El más pintao, pasodoble (1933); Mi pañuelo bordado, schotis (lletra de Catalina Vivas); Retorn a la pàtria, marxa pasdoble (1914); Tresor d'amor, vals Boston (1909)