Vés al contingut

Bicicleta motoritzada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una B 901 produïda a Khàrkiv (Ucraïna) de 1958 a 1961

Una bicicleta motoritzada, o bicicleta amb motor (anglès: motorized bicycle; alemany: fahrrad mit hilfsmotor, abreujat FmH; italià: bicimotore o velomotore[1]), és un vehicle de dues rodes amb un quadre idèntic o semblant als de les bicicletes i equipat amb un petit motor auxiliar. De vegades, aquesta mena de vehicle es defineix simplement com a "bicicleta".

Història

[modifica]

Les primeres bicicletes motoritzades es remunten a l'època pionera del motociclisme,[2] però fou immediatament després de la Segona Guerra Mundial, a causa de les necessitats de locomoció popular imposades per la febril activitat de reconstrucció, quan van experimentar una gran difusió i popularitat arreu d'Europa.[3] Atesa la manca de mitjans de transport econòmics i de matèries primeres provocada pel conflicte mundial, la necessitat de subministrar mitjans de locomoció personal de fabricació senzilla a preus baixos va orientar moltes empreses cap a la producció de petits motors d'explosió auxiliars equipats amb transmissió de corró, pensats per a ser instal·lats en bicicletes normals. Aquests motors es venien solts o ja instal·lats a la bicicleta.

En l'intent d'oferir un producte econòmic, alguns fabricants van crear bicicletes motoritzades amb un bastidor lleugerament reforçat i amb una forma especial per a allotjar còmodament el motor i el petit dipòsit de combustible, mantenint sempre, per si de cas, la possibilitat de seguir impulsant el vehicle mitjançant els pedals.

Des de 1946 fins a començaments de la dècada del 1960, la bicicleta motoritzada va representar el nexe comercial entre la bicicleta i la motocicleta lleugera, fins que aquesta mena de vehicle va ser substituït pel ciclomotor, el qual representà la seva evolució tècnica natural, o el microcotxe i l'automòbil utilitari.

Al llarg de l'època daurada de les bicicletes motoritzades hi va haver nombrosos fabricants de motocicletes que en van construir, tot i que els models més reeixits, construïts sota llicència a diversos països europeus, van ser els francesos VéloSoleX i els italians "Cucciolo" (de Ducati), "Mosquito" (de Garelli) i "Aquilotto" (de Bianchi).

Als Països Catalans, fabricants com ara Setter[4] a Elx i Rex[5] a Barcelona van produir diverses versions de motors per a bicicleta i, en alguns casos, bicicletes motoritzades completes. Actualment se'n pot veure una completa mostra a Moià, on el col·leccionista Josep Iglesias dirigeix l'exposició anomenada "Bicicletes de foc".[6]

Galeria

[modifica]
  • NSU MotoSulm ca. 1931
    NSU MotoSulm ca. 1931
  • Bicicleta amb motor Alpino 48cc 2T de 1944
    Bicicleta amb motor Alpino 48cc 2T de 1944
  • Una Siata-Ducati Cucciolo de 1946
    Una Siata-Ducati Cucciolo de 1946
  • Un tàndem motoritzat alemany Eysink amb motor francès VAP
    Un tàndem motoritzat alemany Eysink amb motor francès VAP
  • Una Lohmann alemanya ca. 1954
    Una Lohmann alemanya ca. 1954
  • Una VéloSoleX francesa de 1966
    Una VéloSoleX francesa de 1966
  • Una Sparta amb motor Sachs
    Una Sparta amb motor Sachs

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rubino, Mario. Macchine (en italià). Palermo: G. Denaro editore, 1963, p. 252. 
  2. ↑ Vignati, Alejandro. Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 4. ISBN 84-01-70016-7. 
  3. ↑ Rafferty, Tod. The Complete Illustrated Encyclopedia of American Motorcycles (en anglès). Filadèlfia: Courage Books, p. 218. 
  4. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1940: Levante y Murcia». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 69. ISBN 84-920886-5-6. 
  5. ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Rex». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 23. D.L. B 29846-2011. 
  6. ↑ «Exposició: “Bicicletes de Foc”». el9nou.cat. El 9 Nou, 07-04-2023. [Consulta: 15 maig 2023].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bicicleta motoritzada
  • Crippa, Vittorio «La moto di san Francesco» (en italià). Motociclismo d'Epoca. Edisport [Milà], 12/2006, pàg. 42.
  • Monaghan, David W. Bikes: The Wheel Story (en anglès). Canada Science and Technology Museum, 16/11/2005. 
  • Neupert, Hannes. «Das Powerbike». A: The New Book of Knowledge (en alemany). Kiel: Moby Dick Verlag, 1997. ISBN 3-89595-123-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bicicleta_motoritzada&oldid=33151948»