Bradbury Motor Cycles
Dades | |
---|---|
Tipus | fabricant de motocicletes |
Indústria | indústria automotriu |
Història | |
Creació | 1902 |
Data de dissolució o abolició | 1924 |
Activitat | |
Produeix | motocicleta |
Governança corporativa | |
Seu | |
Bradbury Motor Cycles va ser un fabricant de motocicletes britànic amb seu a Oldham, Gran Manchester. Fundada el 1902,[1] l'empresa es va dedicar inicialment a la fabricació de màquines-eina, màquines de cosir i bicicletes. Les primeres motocicletes Bradbury eren bicicletes amb motors Minerva extraïbles.[2] Bradbury va continuar desenvolupant i produint una variada gamma de motocicletes monocilíndriques, V-twin i flat-twin. El 1912, la marca va llançar unes de les primeres motocicletes amb canvi de velocitats variable de la història.[3] Tot i que la fàbrica va sobreviure a la Primera Guerra Mundial, va acabar tancant el 1924.[1]
Història
[modifica]L'empresa es va establir el 1852 com a Bradbury & Co. i va ser el primer fabricant de màquines de cosir del Regne Unit i d'Europa.[5] La primera bicicleta Bradbury va aparèixer ja el 1895, i la producció en continuà fins a, com a mínim, el 1914.[6] L'empresa va començar a fabricar i comercialitzar motocicletes el 1902 amb el nom de Bradbury Motor Cycles. La seva primera motocicleta va ser una bicicleta equipada amb un motor Minerva extraïble d'1¾ hp (1,75 CV). El 1903 va començar a produir unes motocicletes amb motor de 2 CV que anomenà Peerless Motor Cycle ("motocicleta sense parió"), basades en un disseny de John Birch.[7] El 1904, Bradbury va llançar una nova motocicleta de 2,5 CV amb un nou disseny de bastidor i el 1905 la seva motocicleta Peerless va guanyar una prova especial de regularitat de 1.000 milles (1.600 km).[1]
El 1909 va aparèixer la motocicleta Bradbury de 3,5 CV, la qual es va anunciar com a "the finest hill climber (power for power) ever made" ("la millor per a pujar-hi turons -de la seva potència- mai fabricada)". El 1910, Bradbury Motor Cycles havia guanyat més de 300 primers premis, entre ells 18 medalles d'or en pujades de muntanya.[1] Aquell any, Bradbury va desenvolupar els accessoris del model de 1909 i el 1911, va llançar els models Speed i Standard, aquest darrer amb pneumàtics antilliscants Dunlop i selló encoixinat.[1] Aquell mateix any, 1911, H. Gibson i J. Eastwood van acabar amb una Bradbury la prova de regularitat End to End irlandesa de 630 km en 14 hores i 9 minuts i mig.
El 1912, la gamma es va ampliar amb la inclusió d'un model especial de luxe amb sidecar de vímet. El 1914, el motor monocilíndric de 3,5 CV es va apujar a 4 CV; se'n va llançar també un de nou, bicilíndric de tres velocitats, anomenat "Bradbury 6 hp three-speed twin V-Type 750 cc". El motor V-Type tenia els cilindres en un angle de 50° i la moto estava disponible amb fins a set versions de sidecar, des del Tradesman's Carrier per a comerciants fins a l'opció de luxe. També es va llançar el nou motor Bradbury 500 cc de 3½ CV bicilíndric, amb els cilindres oposats horitzontalment i equipat amb pedal d'engegada.
També el 1912, els pilots de Bradbury H. Gibson i G. Wray van completar una travessa de tota l'illa de Gran Bretanya, des de John o' Groats (Escòcia) a Land's End (Cornualla) -un total de 1.426 km- en 38 hores i 47 minuts, superant doncs de 2 hores l'anterior rècord per a moto amb sidecar.[1]
El 1913, una Bradbury va guanyar el Campionat de Velocitat del Transvaal. Aquell any, algunes Bradbury van participar en els Sis Dies d'Escòcia de trial. A la prova de sis dies de Sheffield de 1914, el xassís d'una Bradbury 6 hp es va trencar i, com a conseqüència, la marca va ser exclosa de les proves del Departament de Guerra britànic. Tot i així, la companyia va subministrar a les autoritats navals motocicletes de 4 CV amb engranatge de contraeixos de 3 velocitats.[1]
Després de la Primera Guerra Mundial, Bradbury va produir una gamma de motocicletes monocilíndriques de 554 cc de 4 CV, a més de bicilíndriques de 750 cc de 6 CV i una monocilíndrica de 350 cc de 2,75 CV. El 1922, la gamma es va redissenyar amb un nou bastidor i dipòsit de combustible i es va llançar una nova bicilíndrica en V de 996 cc amb sidecar opcional.
El 1922, R. E. Dicker va establir quatre rècords britànics i mundials a Brooklands amb una moto esportiva Bradbury de 6 CV. Les vendes van ser, però, lentes i la fàbrica de Bradbury va tancar el 1924.[1]
El Trofeu Muratti
[modifica]El Muratti Trophy va ser presentat a la seu de la Motorcycle Union of Ireland, a l'Ulster, per B. Muratti Sons and Co Ltd., una coneguda marca de cigarretes amb seu a Manchester. El trofeu d'argent representa una figura alada amb una motocicleta Bradbury. James Stewart va guanyar la cursa tres vegades entre 1907 i 1909 i se li va concedir el trofeu. El 1987, Phillips de Pury & Company va subhastar el Trofeu Muratti per 12.000 lliures esterlines.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Bradbury Motor Cycles» (en anglès). lineone.net. Arxivat de l'original el 2009-01-09. [Consulta: 11 febrer 2009].
- ↑ «1923 Bradbury 4hp Solo Motorcycle» (en anglès). invaluable.com. [Consulta: 20 març 2009].
- ↑ «Brief History of the Marque: Bradbury» (en anglès). cybermotorcycle.com. [Consulta: 20 març 2009].
- ↑ Manchester Faces and Places (en anglès). Manchester: Artistic Printing Ltd, març 1902, p. 73.
- ↑ Best, David G. «Bradbury & Co: Chronological History 1852 to 1879» (en anglès). lineone.net, 2002. Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 5 juny 2011].
- ↑ Best, David G. «Bradbury Cycles: 1895 - 1914» (en anglès). lineone.net, 2002. [Consulta: 5 juny 2011].
- ↑ Tragatsch, Erwin. The New Illustrated Encyclopedia of Motorcycles (en anglès). Londres: Quantum Publishing, 2000, p. 560. ISBN 1861603428.
- ↑ «Muratti Trophy» (en anglès). mcui-uc.org.uk. [Consulta: 20 març 2009]. [Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- Història de la marca a sewmuse.co.uk (anglès)