Cèl·lules A549
Les cèl·lules A549 són cèl·lules epitelials basals alveolars humanes adenocarcinòmiques i constitueixen una línia cel·lular establerta el 1972 mitjançant l'eliminació i el cultiu de teixit pulmonar cancerós en el tumor explantat d'un home caucàsic de 58 anys.[1][2]
Característiques
[modifica]Les cèl·lules A549, tal com es troben al teixit pulmonar en origen, són cèl·lules escamoses responsables de la difusió d'algunes substàncies com l'aigua i els electròlits a través dels alvèols. Si les cèl·lules A549 es cultiven in vitro, creixen en monocapa. Són capaces de sintetitzar lecitina i contenen alts nivells d'àcids grassos insaturats, importants per mantenir els fosfolípids de membrana. Les cèl·lules A549 s'utilitzen àmpliament com a model de cèl·lules epitelials pulmonars de tipus II per al metabolisme de fàrmacs i per estudis de transfecció. Quan es cultiven durant un temps prou llarg, poden començar a diferenciar-se, apreciant-se l'aparició de cossos multilamel·lars.[3]
Aplicacions
[modifica]Les cèl·lules A549 han servit com a models d'epiteli pulmonar alveolar de tipus II, essent d'utilitat en recerca en el camp del metabolisme pulmonar i en l'administració pulmonar de fàrmacs.[4]
En el context del desenvolupament de fàrmacs contra el càncer de pulmó, les cèl·lules han servit com a camp de prova per a nous fàrmacs, com ara paclitaxel, docetaxel i bevacizumab, tant in vitro com in vivo, mitjançant cultiu cel·lular i xenoempelt, respectivament.[5]
El seguiment d'una sola cèl·lula d'A549 ha permès l'elaboració de perfils d'arbre genealògic i ha demostrat correlacions en el comportament entre cèl·lules germanes.[6] Aquestes observacions de correlacions es poden utilitzar com a mesures indirectes per identificar l'estrès cel·lular i l'herència com a resposta al tractament amb fàrmacs.[7]
Les A549 també s'han emprat en virologia a nivell de recerca per l'estudi dels canvis associats a l'expressió de proteïnes com a conseqüència de la infecció viral.[8]
Tot i que les cèl·lules A549 són una línia cel·lular de càncer, també s'han estudiat per la seva resposta a la tuberculosi, concretament la producció de quimiocina induïda al llarg de la infecció bacteriana.[9]
Referències
[modifica]- ↑ M Lieber, B Smith, A Szakal, W Nelson-Rees, G Todaro «"A continuous tumor-cell line from a human lung carcinoma with properties of type II alveolar epithelial cells"». Int. J. Cancer, 17 (1), 1976, pàg. 62-70. [1]
- ↑ K.A. Foster, C.G. Oster, M.M. Mayer, M.L. Avery, K.L. Audus «"Characterization of the A549 cell line as a type II pulmonary epithelial cell model for drug metabolism"». Exp. Cell. Res., 243(2), 1998, pàg. 359-66. [2]
- ↑ Cooper, Jim «"Cell line profile A549"». Public Health England., ), 2012. [3] Arxivat 2023-04-30 a Wayback Machine.
- ↑ Foster, KA; et al. «"Characterization of the A549 cell line as a type II pulmonary epithelial cell model for drug metabolism"». Experimental Cell Research., 243 (2), 1998, pàg. 359–366. [4]
- ↑ Franklin, Maryland «"A549 – A Model For Non-Small Cell Lung Cancer"». MiBioresearch, 2016. [5]
- ↑ Korsnes, Mónica Suárez; Korsnes, Reinert «"Single-Cell Tracking of A549 Lung Cancer Cells Exposed to a Marine Toxin Reveals Correlations in Pedigree Tree Profiles"». Frontiers in Oncology, 8, 2018, pàg. 260. [6]
- ↑ Andrei, Luca; Kasas, Sandor; Ochoa Garrido, Ignacio; Stanković, Tijana; Suárez Korsnes, Mónica; Vaclavikova, Radka; Assaraf, Yehuda G.; Pešić, Milica «"Advanced technological tools to study multidrug resistance in cancer"». Drug Resistance Updates, 48, 2020, pàg. 100658. [7]
- ↑ Thomas, LH; Friedland, JS; Sharland, M; Becker, S «"Respiratory Syncytial Virus-Induced RANTES Production from Human Bronchial Epithelial Cells Is Dependent on Nuclear Factor-κB Nuclear Binding and Is Inhibited by Adenovirus-Mediated Expression of Inhibitor of κBα"». Journal of Immunology, 161 (2), 1998, pàg. 1007–16. [8]
- ↑ Lin, Yuanguang; Zhang, Ming; Barnes, Peter F. «"Chemokine production by a human alveolar epithelial cell line in response to Mycobacterium tuberculosis"». Infection and Immunity, 66 (3), 1998, pàg. 1121–6. [9]