Vés al contingut

Campionat britànic de motocròs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
British Motocross Championship
AcrònimMXGB
CategoriaMotocròs
ÀmbitRegne Unit Regne Unit
EntitatACU
1a Temporada1951
Campió (2023)MX1: Conrad Mewse
MX2: SWE Isak Gifting
Web oficialwww.mxgb.co.uk
Darrera revisió: 26/02/2024

El Campionat britànic de motocròs (en anglès: British Motocross Championship, abreujat MXGB), regulat per la federació britànica de motociclisme, ACU, és la màxima competició de motocròs que es disputa al Regne Unit.

El motocròs compta amb una llarga història al Regne Unit, no debades fou allà on s'inventà aquest esport en data tan reculada com el 1924, amb el nom inicial de scramble.[1] Des d'aleshores, se'n celebraren nombroses competicions arreu del territori amb gran acceptació i, durant dècades, Gran Bretanya -i més concretament, Anglaterra- fou el bressol dels millors pilots mundials de motocròs. El 1951, quan ja feia molts anys que s'organitzaven aquestes curses setmanals, l'ACU n'instaurà la primera competició d'abast estatal, l'ACU Scramble Drivers' Star, que durà fins a 1965, passant a anomenar-se oficialment British Motocross Championship a partir de 1966.

Des del moment de la seva instauració, el Campionat del Regne Unit ha estat una de les competicions de motocròs de referència internacional i molts dels seus campions han guanyat sovint simultàniament el Campionat d'Europa o del món, com és ara el cas de Jeff Smith i Dave Bickers a la dècada del 1960, Graham Noyce a la del 1970 o els més actuals David Thorpe i James Dobb.

Llista de guanyadors

[modifica]

Font:[2][3][4]

Primera etapa (1951-1974)

[modifica]
Ed. Any 500 cc
Campió Motocicleta
I[a 1] 1951 Geoff Ward AJS
II 1952 John Avery BSA
III 1953 Geoff Ward AJS
IV 1954 Geoff Ward AJS
V 1955 Jeff Smith BSA
VI 1956 Jeff Smith BSA
- 1957 Suspès per racionament de benzina
VII 1958 Dave Curtis Matchless
VIII 1959 Arthur Lampkin BSA
Ed. Any 500 cc 250 cc
Campió Motocicleta Campió Motocicleta
IX 1960 Jeff Smith BSA Dave Bickers Greeves
X 1961 Jeff Smith BSA Arthur Lampkin BSA
XI 1962 Jeff Smith BSA Dave Bickers Greeves
XII 1963 Jeff Smith BSA Dave Bickers Greeves
XIII 1964 Jeff Smith BSA Dave Bickers Greeves
XIV 1965 Jeff Smith BSA Dave Bickers Greeves
XV[a 2] 1966 Dave Bickers ČZ Freddie Mayes Greeves
XVI 1967 Jeff Smith BSA Alan Clough Husqvarna
XVII 1968 John Banks BSA Malcolm Davis AJS
XVIII 1969 John Banks BSA Bryan Wade Greeves
XIX 1970 Bryan Goss Husqvarna Malcolm Davis AJS
XX 1971 John Banks BSA/Husqvarna Bryan Wade Husqvarna
XXI 1972 Bryan Wade Husqvarna WAL Andy Roberton Husqvarna
Ed. Any 500 cc 250 cc 125 cc
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
XXII 1973 John Banks Cheney BSA Malcolm Davis Bultaco Bryan Wade Husqvarna
XXIII 1974 SCO Vic Allan Bultaco SCO Vic Allan Bultaco Bryan Wade Suzuki
Notes
  1. ↑ Entre 1951 i 1965, el campionat britànic s'anomenà oficialment ACU Scramble Drivers' Star
  2. ↑ D'ençà de 1966, el campionat britànic s'anomena oficialment British Motocross Championship

Segona etapa (1975-2003)

[modifica]
Ed. Any Open[b 1]
Campió Motocicleta
XXIV 1975 SCO Vic Allan[5] Bultaco
XXV 1976 Graham Noyce Maico
XXVI 1977 Graham Noyce Maico
XXVII 1978 Graham Noyce Honda
XXVIII 1979 Graham Noyce Honda
Ed. Any Open 250 cc -
Campió Motocicleta Campió Motocicleta
XXIX 1980 Geoff Mayes Maico Jonathan Wright Suzuki -
500 cc / Open 250 cc 125 cc
XXX 1981 Graham Noyce Honda Jonathan Wright Kawasaki Jonathan Wright Kawasaki
XXXI 1982 Neil Hudson Maico Dave Thorpe Kawasaki Peter Mathia Yamaha
XXXII 1983 Dave Thorpe[6] Honda Jeremy Whatley Suzuki Roger Harvey Yamaha
XXXIII 1984 Dave Thorpe Honda Jeremy Whatley Suzuki Paul Hunt Cagiva
XXXIV 1985 Dave Thorpe Honda Jeremy Whatley Kawasaki Paul Hunt Cagiva
XXXV 1986 Dave Thorpe Honda Dave Watson Honda Greg Hanson Kawasaki
XXXVI 1987 Dave Thorpe Honda Jeremy Whatley Suzuki Alan Morrison[7] Honda
XXXVII 1988 Kurt Nicoll Kawasaki Andy Nicholls Honda Mark Banks Honda
XXXVIII 1989 Kurt Nicoll Kawasaki Rob Herring Suzuki James Dobb Honda
XXXIX 1990 Kurt Nicoll[6] KTM James Dobb Honda Rob Herring Suzuki
XL 1991 Kurt Nicoll[b 2] KTM Rob Herring Honda Rob Herring Honda
XLI 1992 Kurt Nicoll KTM Kurt Nicoll[b 3] KTM Rob Herring Honda
XLII 1993 Kurt Nicoll Honda Kurt Nicoll Honda Paul Cooper Yamaha
Ed. Any Open 125 cc
Campió Motocicleta Campió Motocicleta
XLIII 1994 Kurt Nicoll KTM Neil Prince Kawasaki
XLIV 1995 Paul Cooper Honda SWE Jocke Karlsson Honda
XLV 1996 Rob Herring Honda Paul Malin Yamaha
XLVI 1997 SWE Jocke Karlsson Honda Paul Malin Yamaha
XLVII 1998 SWE Jocke Karlsson Honda James Dobb Honda
XLVIII 1999 Paul Malin Yamaha James Dobb Suzuki
XLIX 2000 Irlanda Gordon Crockard Honda James Dobb KTM
L 2001 Irlanda Gordon Crockard Honda Dinamarca Brian Jorgensen Yamaha
LI 2002 Paul Cooper KTM Stephen Sword KTM
LII 2003 Irlanda Gordon Crockard Honda Stephen Sword KTM
Notes
  1. ↑ Entre el 1975 i el 1979, les dues categories principals (500cc i 250cc) es fusionaren en una de sola, amb un topall de 500cc per als motors
  2. ↑ Segons una altra font, el campió de 500cc de 1991 fou Jeremy Whatley, amb Kawasaki
  3. ↑ Segons una altra font, el campió de 250cc de 1992 fou Rob Herring, amb Honda

Tercera etapa (2004-Actualitat)

[modifica]
A 1 de desembre de 2023
Ed. Any MX1 MX2
Campió Motocicleta Campió Motocicleta
LIII 2004 NZL Josh Coppins Honda Stephen Sword Kawasaki
LIV 2005 NZL Josh Coppins Honda Carl Nunn KTM
LV 2006 Bèlgica Ken de Dycker Honda Carl Nunn KTM
LVI 2007 Billy Mackenzie Kawasaki USA Mike Brown Honda
LVII 2008 Billy Mackenzie Honda Shaun Simpson KTM
LVIII 2009 Bradley Anderson Honda Stephen Sword KTM
LIX 2010 RUS Evgeny Bobryshev Honda USA Zach Osborne Yamaha
LX 2011 Bradley Anderson Honda Suïssa Arnaud Tonus Yamaha
LXI 2012 Bèlgica Kevin Strijbos KTM Elliott Banks KTM
LXII 2013 Kristian Whatley Honda Elliott Banks KTM
LXIII 2014 Shaun Simpson KTM Letònia Matiss Karro KTM
LXIV 2015 Shaun Simpson KTM Steven Lenoir KTM
LXV 2016 Tommy Searle Kawasaki Adam Sterry KTM
LXVI 2017 Graeme Irwin Honda Ben Watson KTM
LXVII 2018 RUS Evgeny Bobryshev Suzuki Conrad Mewse KTM
LXVIII[8] 2019 Tommy Searle Kawasaki Dylan Walsh Husqvarna
2020 No disputat (COVID-19)
LXIX 2021 Tommy Searle Honda Conrad Mewse KTM
LXX 2022 Tommy Searle Honda Conrad Mewse KTM
LXXI 2023 Conrad Mewse Honda SWE Isak Gifting Gas Gas

Estadístiques

[modifica]

Campions amb més de 3 títols

[modifica]
A 1 de desembre de 2023
Pilot Títols Categories
Jeff Smith 9 9 x 500cc
Kurt Nicoll 9 7 x 500cc/Open, 2 x 250cc
Dave Thorpe 6 5 x 500cc, 1 x 250cc
Dave Bickers 6 1 x 500cc, 5 x 250cc
Rob Herring 6 1 x Open, 2 x 250cc, 3 x 125cc
Graham Noyce 5 5 x 500cc/Open
Bryan Wade 5 1 x 500cc, 2 x 250cc, 2 x 125cc
James Dobb 5 1 x 250cc, 4 x 125cc
Tommy Searle 4 4 x MX1
John Banks 4 4 x 500cc
Jeremy Whatley 4 4 x 250cc
Conrad Mewse 4 1 x MX1, 3 x MX2
Stephen Sword 4 4 x 125cc

Llista de circuits emprats

[modifica]

Font:[9][10]

A 31 de desembre de 1974 (la llista recull els principals circuits que es van fer servir al campionat durant el període comprès entre el 1960 i el 1974).
  Circuits que només es van fer servir de forma esporàdica
Circuit Població[c 1] Comtat Esdeveniments principals Grans Premis[c 2]
Brownrigg Fell Penrith Cumberland Cumberland GN[c 3]
Carlton Bank Redcar Yorkshire Cleveland GN
Cuerden Park Preston Lancashire Lancashire GN
Hatherton Hall Nantwich Cheshire Cheshire GN
Hawkstone Park Weston-under-Redcastle Shropshire • Midland Championship
• Brian Stonebridge Trophy		 GP de Gran Bretanya 500cc 1954-1965
Titlton on the Hill Harborough District Leicestershire Tilton Moto Cross
Builth Wells Builth Wells Powys Kidston GN
Corse Hill Tirley (prop de Gloucester) Gloucestershire • Gloucester GN
• Tirley Championship
Shrubland Park Ipswich Suffolk Shrubland GN GP de Gran Bretanya 250cc 1960-1961
Little Loveney Hall Wakes Colne (prop de Halstead) Essex Essex GN GP de Gran Bretanya 250cc 1967
Nympsfield Stroud Gloucestershire Cotswold Scramble
Hadleigh Southend Essex Spring Bank Holiday Monday Scramble
Beenham Park Reading Berkshire Jackpot Scramble GP de Gran Bretanya 250cc 1958-1959
Farleigh Castle Trowbridge Wiltshire Mayburg Scramble (fins al 1973) GP de Gran Bretanya 500cc 1966-1972
Higher Wick Farm Glastonbury Somerset Wessex Scramble GP de Gran Bretanya 250cc 1962-1963, 1965
Leighton Frome Somerset Rob Walker Scramble
Matchams Park Ringwood Hampshire Hants GN i, més tard, Hants GI[c 4]
Belmont Durham Durham Belmont GN
Halton Morecambe Lancashire Lancashire GN (1962)
Nether Silton Thirsk Yorkshire Cleveland GN (des de 1972)
Boltby Thirsk Yorkshire • North vs South
• Thirsk International
Cadwell Park Louth Lincolnshire Lincolnshire GN GP de Gran Bretanya 250cc 1964
West Stow Heath Bury St Edmunds Suffolk St Edmunds GN
Elsworth Cambridge Cambridgeshire Cambridge GN
Larkstone Ilmington Warwickshire Expert's GN (1963-1965)
Hintlesham Park Ipswich Suffolk Shrubland Trophy (1966-1967)
Stepaside Saundersfort Pembrokeshire Pembrokeshire GN
Dodington Park Old Sodbury Gloucestershire GP de Gran Bretanya 250cc 1968-1972
Picwick Lodge Corsham Wiltshire Mayburg Scramble (des de 1974)
Padworth Park Reading Berkshire Bargepole Scramble
North Radworthty Exmoor Devon
Chard Chard Somerset
Notes
  1. ↑ S'indica l'entitat de població més propera al circuit
  2. ↑ En cas d'haver-s'hi celebrat algun Gran Premi del Campionat del món, se n'indica la cilindrada i els anys en què s'hi va disputar
  3. ↑ GN: "Grand National", cursa de prestigi que acostumava a puntuar per al Campionat britànic
  4. ↑ GI: "Grand International", nom amb què es distingien determinats GN quan esdevenien reconeguts a altres països i acollien participants estrangers d'alt nivell

El motocròs al Regne Unit

[modifica]

Scramble i Motocròs

[modifica]

Scramble és un verb i substantiu anglès que té diverses accepcions, entre elles les d'"embolic", "lluita" i "enfilar-se de forma ràpida o maldestra per un pendent pronunciat, un mur o un terreny aspre". Històricament, l'esport del motocròs s'anomenà així al Regne Unit -«Scramble» o «Scrambling»- ja des del primer esdeveniment que es podria definir com a motocròs: el Southern Scott Scramble que organitzà el 1924 el Camberley Club de Surrey. Es tractava d'una rèplica del club del sud d'Anglaterra al famós Scott Trial que s'organitzava anualment al nord, als erms de Yorkshire, des del 1919.[11] Tot i que els de Camberley volien anomenar la seva prova Southern Scott Trial, l'ACU els va demanar que en canviessin el nom perquè la seva no era ben bé una prova de trial, ja que a Camberley havien decidit ometre els punts de sanció i premiar simplement el participant que completés abans el recorregut. Durant les posteriors deliberacions dels organitzadors per a triar un nom alternatiu, el comentari espontani d'un d'ells els va fer decantar per aquest. Sembla que el participant a la reunió va exclamar: «Whatever we call it, it will be a rare old scramble!» ("Li diguem com li diguem, serà una escalada difícil").[11] Finalment, la prova es va disputar amb aquest nom a Camberley Heath (els descampats que envolten la ciutat), on els participants havien de fer dues voltes, una al mati i l'altra a la tarda, a un recorregut de més de 30 milles -vora 50 km- dins el qual hi havia dos turons costeruts i una llarga recta de tres milles on els més ràpids assolien velocitats de 65 mph (105 km/h). El guanyador, un tal AB Sparks, conduïa casualment una Scott.[12]

Un Scramble a Gal·les el 1954

Malgrat que el motocròs nasqué, doncs, al Regne Unit com a Scramble, un cop s'escampà a la resta d'Europa agafà el nom que li donaren en francès, Moto-Cross (de "motocicleta" i "cross-country"),[13] la qual cosa va fer pensar durant anys, erròniament, que era un esport sorgit a França o a Bèlgica. Al Regne Unit, però, aquest nom alternatiu no s'acabà imposant fins al tombant de la dècada del 1960. A banda del nom, hi havia certes diferències entre allò que s'entenia per "moto-cross" (en català, motocròs) al continent i l'"scrambling" britànic. Si les proves de motocròs continentals consistien a dues curses, anomenades "mànegues", de 45 minuts de durada (i el guanyador era qui més bon resultat obtenia en el recompte global de les dues), els scrambles britànics constaven de diverses curses eliminatòries de curta durada (uns 10-15 minuts) anomenades heats, i una final més llarga,[14] tal com es fa encara avui dia a les competicions de speedway.

A mesura que el motocròs s'anava popularitzant arreu d'Europa, diversos clubs britànics van començar a programar curses d'estil "motocròs" (a dues mànegues de 45 minuts, o tres de 30), a més de les de "scramble" clàssic que seguien organitzant. De mica en mica, però, la modalitat europea s'acabà imposant i, amb ella, el nom de l'esport. Si el primer campionat britànic de motocròs s'anomenava ACU Scramble Drivers' Star (1951-1965), d'ençà de 1966 canvià el nom pel de British Motocross Championship.[15] Al tombant de dècada, el nom de Scramble va caure definitivament en desús.

Els primers anys

[modifica]

Després del primer Southern Scott Scramble, les curses fora d'asfalt d'aquest format varen anar arrelant a l'illa durant les dècades del 1920 i 1930, com també ho feia per la seva banda el trial, però fou un cop acabada la Segona Guerra Mundial quan la seva popularitat cresqué de forma exponencial. Al tombant de la dècada del 1950, fabricants com ara BSA, Matchless i Ariel començaren a desenvolupar models Sports específics per a aquesta especialitat, equipats amb avenços tècnics (especialment, l'aleshores innovadora forquilla telescòpica) que els feien molt més practicables. Pilots com ara Bill Nicholson, Harold Lines, Jim Alves, Basil Hall i fins i tot Geoff Duke destacaren en competicions arreu del país, i molts d'ells dominaren les primeres edicions del Motocross des Nations, la principal prova internacional del calendari (instaurada el 1947).[12]

Geoff Ward (BSA) i Leslie Archer (Norton) a Boekel el 1956

La introducció d'un nou avenç tecnològic, el basculant posterior, fou un punt d'inflexió que convertí les curses de scramble en quelcom encara més espectacular i, per tant, més atractiu per al públic.[12] El 1951, l'ACU creà el primer campionat britànic, l'ACU Scramble Drivers' Star. Malgrat que fins aleshores, els britànics (habituats a les curtes heats classificatòries dels scrambles) no estaven gaire familiaritzats amb el motocròs d'estil "europeu", amb curses de 40 minuts o més, aviat s'hi varen adaptar. A començaments de la dècada del 1950 sorgiren nous valors que varen destacar també en competicions europees: Brian Stonebridge, Les Archer, John Draper, John Avery i Geoff Ward varen dominar les primeres edicions del Campionat d'Europa, instaurat el 1952. Ja durant aquella primera edició, se celebrà a Nympsfield, Gloucestershire, el primer Gran Premi de Gran Bretanya (13 de setembre). L'estrena fou reeixida i tres anglesos ocuparen el podi: Brian Stonebridge, Phil Nex i Derek Rickman, en aquest ordre.[12] També el 1952, John Avery fou el primer anglès a guanyar un Gran Premi fora del Regne Unit, concretament el de Suècia (Saxtorp, 24 d'agost); el 1955, John Draper fou el primer Campió d'Europa anglès i el 1956, Leslie Archer fou el primer Campió d'Europa a guanyar el títol amb la màxima puntuació possible (quatre victòries de quatre possibles).[12]

Al campionat britànic, Jeff Smith inicià el 1955 una llarga ratxa que acabà amb un total de 9 títols estatals. També el 1955, amb motiu del Gran Premi de la Gran Bretanya a Hawkstone Park (3 de juliol), l'entitat organitzadora Salop Club fou la pionera a disputar els Grans Premis del campionat d'Europa a dues mànegues, havent-les d'acabar totes dues els pilots per a poder obtenir punts al campionat. No fou fins al 1973 que les dues mànegues passaren a computar de forma independent, de manera que ja no calia completar-les totes dues per a puntuar.[16] Al campionat britànic, el sistema de mànegues no s'aplicà fins al 1968, quan les curses puntuables canviaren de format i passaren a fer-se també a dues manegues, de 30 minuts més dues voltes cadascuna.[15]

Les motos

[modifica]

Al tombant de la dècada del 1950, Bill Barugh sacsejà el món dels scrambles amb una petita DOT equipada amb un motor de dos temps Villiers, obra de Burnard Scott Wade. Si fins aleshores, aquest esport estava monopolitzat per feixugues motocicletes de quatre temps i grans cilindrades, al voltant dels 500 cc, a partir de Barugh començaren a aparèixer-ne de 125 i 200 cc que sorprenien per les seves possibilitats. Aquelles motos es conegueren com a lightweight ("lleugeres"). El 1954, Brian Stonebridge desenvolupà la primera BSA lleugera, la Bantam 125, força competitiva.[12] El 1957, Bertram Greeves -un dels pioners a proposar motors de dos temps per a l'scramble des de Thundersley, Essex- fitxà Brian Stonebridge i aquest triomfà a escala nacional i internacional amb les lleugeres Greeves, propulsades per motors Villiers o NSU. En aquella època, diversos fabricants apostaren per motos lightweight equipades amb motor Villiers: Cotton, DMW, Francis-Barnett, James i Norman. Al continent, fabricants com ara ČZ, Husqvarna i Maico dominaven amb aquesta mena de motos el Campionat d'Europa de 250cc, instaurat el 1957 com a Coup d'Europe. El 1960, l'ACU creà també la classe dels 250cc dins el campionat britànic, ja que la popularitat de les lightweight -quasi totes amb motors de 125, 197 i 250 cc Villiers- anava en augment (el 1973 s'hi afegí una nova classe, la dels 125cc).[15]

Mentrestant, la tecnologia dels quatre temps també evolucionava. Els germans Rickman (Don i Derek) crearen a New Milton, Hampshire, motos d'aquesta mena molt millorades, tot emprant els millors i més lleugers components britànics disponibles. Les seves Métisse eren efectives i populars, però la seva empresa no creixia com s'esperaven per la manca de regularitat en el subministrament dels motors, ja que BSA, Triumph i AMC els els proporcionaven en poca quantitat i de forma espaiada.[12] Uns anys més tard, els Rickman decidiren provar amb els motors de dos temps i s'associaren amb Bultaco, associació que donà peu al llançament de la Bultaco Métisse el 1964.

Els TV Scrambles

[modifica]
Article principal: TV Scrambles

Si alguna cosa caracteritzà el motocròs britànic durant la dècada dels 1960 foren els anomenats TV Scrambles, les retransmissions televisives de curses en directe que s'emetien en horari de màxima audiència, dissabte a la tarda, dins programes esportius de gran seguiment com eren el Grandstand de la BBC i el World of Sport de la ITV. Els TV Scrambles van fer que el motocròs assolís encara més popularitat al país i que, durant anys, els principals pilots que hi participaven esdevinguessin estrelles mediàtiques.[17][18] Pilots com ara els germans Rickman, Arthur Lampkin, John Burton, Chris Horsfield, Bryan Goss, Dave Nicoll, Vic Eastwood o John Banks eren coneguts i seguits pel gran públic,[19][20] però els més populars de tots eren Dave Bickers i Jeff Smith.[18][21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The History of Motocross: Part One. The birth of motocross: 1924 through 1939» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 14 octubre 2009].
  2. ↑ «ACU British Motocross Championship» (en anglès). mxgb.co.uk. ACU. [Consulta: 10 maig 2020].
  3. ↑ «Grande Bretagne - Auto Cycle Union» (PDF) (en francès). memotocross.fr, 24-02-2023. [Consulta: 27 febrer 2023].
  4. ↑ Berry 2011: «Scrambles and Motocross Winners 1951-1974» p. 12-13
  5. ↑ «Vic Allan MBE» (en anglès). vicallantraining.co.uk. Arxivat de l'original el 2 de gener 2011. [Consulta: 19 setembre 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 «British Motocross standings 1951 to 1974» (en anglès). mxtrax.co.uk, 22-11-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 19 gener 2013].
  7. ↑ «What were the top 10 standings of 1987&1988 british motocross championship?» (en anglès). mxtrax.co.uk, 26-07-2010. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2012. [Consulta: 19 gener 2013].
  8. ↑ Nash, Jillian. «Historical information and champions» (PDF) (en anglès). acu.org.uk. ACU, 19-01-2021. [Consulta: 30 octubre 2021].
  9. ↑ Berry 2011: «Principal circuits used for the British Championship rounds 1960-1974» p. 264
  10. ↑ Berry 2011: «Other circuits used» p. 264
  11. ↑ 11,0 11,1 Woods, Bob. «British Scrambling». A: Motocross History - From local Scrambling to World Championship MX to Freestyle (en anglès). New York: Crabtree Publishing Company, 2008, p. 10-11. ISBN 978-0-7787-4000-1. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Berry 2011: «The History of Motocross in Britain» p. 1-9
  13. ↑ «What is scrambling?» (en anglès). fortheride.com, 20-11-2018. [Consulta: 7 juliol 2020].
  14. ↑ Berry 2011: «Glossary of Terms» p. 14
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Berry 2011: «Overview of the British Motocross Championships 1951 - 1975» p. 10-11
  16. ↑ Berry 2011: «Brief History of the European and World Championships» p. 11
  17. ↑ «Veloce Publishing - Off-Road Giants: Heroes of 1960s Motorcycle Sport» (en anglès). automotobookshop.com.au. [Consulta: 7 juliol 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 Westlake, Andy. Off-Road Giants! (volume 3): Heroes of 1960s Motorcycle Sport (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2008, p. 58. ISBN 1-84584-745-8. 
  19. ↑ Westlake, Andy. Off-Road Giants!: Heroes of 1960s Motorcycle Sport (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2008, p. 76. ISBN 1-84584-190-5. 
  20. ↑ «Motocross On-Air: The BBC Grandstand Trophy 1963-1970 Paperback – 1 Oct. 2013» (en anglès). amazon.co.uk. Amazon.com, 2013. [Consulta: 7 juliol 2020].
  21. ↑ «The ITV Audience» (en anglès). retropia.co.uk. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2020. [Consulta: 7 juliol 2020].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc Web oficial (anglès)
  • El Motocròs al Web de l'ACU (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_britànic_de_motocròs&oldid=33158276»