Vés al contingut

Carles Font i Llopart

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2022)
L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil.
Millorar la redacció i el format, neutralitzar, eliminar enllaços externs i afegir referències i enllaços interns
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaCarles Font i Llopart
Biografia
Naixement11 abril 1918 Modifica el valor a Wikidata
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1995 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Granollers
23 febrer 1953 – 2 gener 1962 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Carles Font i Llopart (Granollers, 15 abril 1918 - Barcelona, 5 juliol 1995) va ser alcalde de Granollers del febrer de 1953 i gener 1963 durant la dictadura franquista.

Fill de Felip Font i Torralbas (Sitges, 1872 - 1936) i net, per part paterna, de Felip Font i Falp (Sitges, 1834 - 1918), tots dos notaris de professió. El seu avi matern era Rafael Llopart i Ferret (1847-1927), comerciant i filantrop "indiano" de Sitges.

Als seus 18 anys, quatre setmanes després del cop d'estat de 1936, mentre estava d'estiueig amb la seva família a la casa que s'avia materna tenia a Sitges, elements incontrolats de la FAI-CNT, varen assassinar al seu pare, qui políticament simpatitzava amb la Lliga,[1] potser, com escrigué Maurici Serrahima i Bofill en “Memòries de la guerra i de l'exili, 1936-1940: 1936-1937”, confonent-lo, pel nom, amb Felip Font de Rubinat, aquest, segons Serrahima, “dretista d’acció”. La família va fugir d’Espanya, a les poques setmanes, amb passaport cubà, ja que la mare, i també l’avia, vídues, havien nascut a Cuba.[2] La família es va instal·lar primer a l’illa[3] de Iers, a on la seva avia tenia cosines. Mes endavant varen passar a Tànger, ...

Finalitzada la guerra, va reprendre la carrera de Dret, i va presentar-se a oposicions de notaria, professió del seu pare i avi patern. Va aprovar-les a la primavera de 1942,[4] quan tenia només 23 anys, endevinen un dels notaris mes joves en exercir. En això va ajudar el fet que, el seu germà Josep Maria, com a Cap de família,[3] obris despatx d’Advocat, ajudant d'aquesta manera a l’economia familiar, després de finalitzada la Guerra, i, no optes a presentar-se a oposicions a Notaria com segurament hagués estat així si no haguessin esdevinguts els fets de juliol 1936 a 1939. Va exercir com a notari a Sant Celoni (Novembre 1942[5] - 43), Valls (1943-46), Granollers (març 1946 - desembre 1969), i, Barcelona (gener 1970 - maig 88[6]). Es casa amb Àngels Ausió i Vilá al 16 de novembre de 1948.

Alcalde de Granollers entre 23 de febrer de 1953[7] i 2 de gener de 1962[8]

Si bé era un enamorat de la seva professió, i no tenia inicialment predisposició a la política, va ser anomenat Batlle de Granollers al febrer de l'any 1952, pel Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga (que ho va ser desde març de 1951[9] fins a octubre de 1960),[10] el qual, va aconseguir una dispensa de Madrid per a que en Font pogués continuar exercint com a Notari durant el seu mandat[11]

Va rebre una població encara per recuperar-se dels efectes de la Guerra Civil. Mentres va ser batlle, es varen produir nombroses obres i millores a la vila, així per exemple, i d’entre altres, la reconstrucció de la parròquia de Sant Esteve, llurs vitralls va pagar l’indià Adolfo Montaña Riera, la modificació del traçat de la via de tren a la ciutat  que llavors passava pel mig de la ciutat (carrer Girona), en contra de la burgesia barcelonesa i la Renfe que ja a havia aprovat un nou tendit elèctric per l’antic traçat,[12] l'electrificació de l'enllumenat públic de la vila, la construcció de la pista d’atletisme, i la construcció d’un Pavelló esportiu, que va ser, en aquell moment, el tercer construït a tot Espanya, la promoció de vivendes publiques, creació d’escoles, l'escola del Treball, postulació per l'arrivada d’aigües del Ter, la construcció de la xarxa de clavegueram,  La promoció de les Ferias y Fiestas de la Ascensión”, creacio de la Casa de Cultura San Francisco, en col·laboració amb la Fundació Maspons i Camarasa.[13]

Com a Batlle de Granollers, va formar part de la Diputació Provincial, a on tingué el càrrec de Presidente de la Comisión de Cooperación se Servicios Municipales.[14] També va ser Procurador a Cortes (14 mayo 1955[15] a 14 Abril 1958),

Va ser vicepresidente de la Federació Española de Balonmano, desde Juny de 1963 ( abc de 13 Juny, pág 56) fins al 7 agost de 1964, en que va pasar a formar part de la Junta Consultiva de la mateixa FEB (Comarca deportiva, Granollers, 12 agosto )

Va ser destituït pel nou Governador Civil de Barcelona, Matías Vega Guerra, que, amb un pensament politic i tarannà diferent amb el seu antecessor (amb qui hi havia forta identitat i amistat), va atendre, sense tenir grans reticències, pressions de terratinents de Granollers i Palou contraris a la pretensió de

Va ser anomenat Fill Predilecte de la Ciutat,[16] i va rebre la medalla d’Or.[17]

Va ingressar en la Orden Civil de Alfonso X, el Sabio, per gracia del Ministerio de Educación al juliol de 1966[18]

Més enllà de la política va mantenir vinculació amb Granollers, com a Patró de la Fundació Adolfo Montaña Riera, la qual va ser benefactora de la Parròquia de San Esteve de Granollers, de la Fundació Antonia Roura, i especialment de l’Hospital Asilo de Granollers, amb aportacions suficients per a construir un nou pavelló durant la dècada dels 80

Segons el Noticiero Universal (edició de Barcelona), 8 de setembre de 1974, pag 13, se li va oferir el càrrec, de nova creació, de Sub-Gobernador de Barcelona, que sembla va desestimar

Referències

[modifica]
  1. ↑ Baluart de Sitges, Núm. 1455 (24 maig 1936), pàg 3, accesible https://arca.bnc.cat.
  2. ↑ Libro "Sitges-Guantánamo-Sitges", escrito por Juan Carlos Llopart Malvarosa (2006)
  3. ↑ 3,0 3,1 Libro "Sitges-Guantánamo-Sitges" de Juan Carlos Llopart Malvarosa (2006)
  4. ↑ Vallés 5 julio 1942, pág 3
  5. ↑ La Vanguardia, 17 noviembre 1942, pàgina 10http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1940/11/21/pagina-10/33107000/pdf.html?search=%22carlos%20font%22
  6. ↑ «BOE» núm. 109, de 6 de mayo de 1988, páginas 13770 a 13770 (1 pág.) Resolución de 22 de abril de 1988, de la Dirección General de los Registros y del Notariado, por la que, en aplicación del artículo primero de la Ley 29/1983, de 12 de diciembre, se jubila al Notario de Barcelona, don Carlos Font Llopart, por haber cumplido la edad legalmente establecida.
  7. ↑ La Vanguardia, 24 febrero 1953, pàgina 26
  8. ↑ La Vanguardia, 03 enero 1963, pàgina 29
  9. ↑ La Vanguardia, 18 marzo 1951, pàgina 15
  10. ↑ La Vanguardia, 22 octubre 1960, pàgina 3
  11. ↑ Es diu a la "Revista del Vallés" per exemple Num 970, de 8 Juliol 1995 https://arxiumunicipal.granollers.cat
  12. ↑ Revista del Vallés, num 970, de 8 julio 1995, Pag 4 https://arxiumunicipal.granollers.cat
  13. ↑ Revista del Vallés, num 970, de 8 julio 1995, Pag 4, 8 https://arxiumunicipal.granollers.cat
  14. ↑ Revista del Vallés, num 970, de 8 julio 1995, Pag 8 https://arxiumunicipal.granollers.cat y asi se cita en hemeroteca de La Vanguardia
  15. ↑ Tal com ho diu La Vanguardia
  16. ↑ acuerdo Pleno del Ayuntamiento de Granollers, de 30 juny 1966, según Revista del Vallés 8 juliol 1995, pag 8 https://arxiumunicipal.granollers.cat
  17. ↑ Revista del Vallés 8 juliol 1995, pag 8 https://arxiumunicipal.granollers.cat
  18. ↑ La Vanguardia, 24 julio 1966, pàgina 31
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

1) {{format ref}} https://justitonotario.es/el-notario-mas-joven-espana/

3) Revista del Vallés

4) http://www.fundaciomontanya.org/index.php/adolf-montana-i-riera

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Font_i_Llopart&oldid=34139324»