Carmen Castán Saura
 (2009)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1954 (69/70 anys) Gavàs (província d'Osca) |
| Nacionalitat |  Aragó |
| Formació | Universitat de Saragossa |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Premis | |
Carmen Castán Saura (Gavàs, 1954) és una escriptora i mestra d'idioma aragonès, membre del Consello d'a Fabla Aragonesa.[1]
Trajectòria professional
[modifica]Articles
[modifica]Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Saragossa, ha escrit diversos articles, com Una experiència didàctica: l'ensenyament del patués per a adults. Breu recorregut pel patués escrit (1996), Set contes benasqueses: un món màgic i ancestral (1998) i Chen que charra l'aragonès benasqués en Benás en 1997 (1998).
Novel·les i obres curtes
[modifica]Com a escriptora en prosa, Castán és autora de les novel·les La descordada bida de Sinforosa Sastre i Cuan l'odio esbatega pe'l aire, per les quals va obtenir sengles Premis Arnal Cavero en 1997 i 2003.[1][2] A més, ha escrit altres obres literàries curtes com a L'aigua rosegui, La uló de la eschelagra, El sielo ye coma la musica (Premi Bila de Benás en 2000) i El somni de les tres llunas, La coba interior i El espiello, aquestes últimes tres Premis El Grau en 1989, 1990 i en 1997.[3][4] En les seves històries tracta de preservar l'idioma de la zona i les històries tradicionals locals, així com els antics costums dels vilatans.[5]
Estil literari
[modifica]En els seus escrits es poden destacar un estil barroc, amb descripcions exacerbades; la fatalitat inevitable, potser similar a la manera de les tragèdies gregues; la mescla de la realitat i la fantasia, de manera similar al realisme màgic; i la presència constant de referències etnogràfiques; aquestes característiques conjuguen la tècnica literària amb la tradició i les llegendes de la zona.[1]
Guardons
[modifica]Va ser guardonada amb l'I Premi El Chulet del Patués, atorgat per l'Ajuntament de Benasque per la difusió i defensa de la parla pròpia de la vall de Benasque ("Chulet" significa guardià).[5] Així mateix, va rebre el Premi Aragó Identitat 2014 per part de la Fundació Aragonesista 29 de juny.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Saura Rami, José Antonio. «Literatura de Ribagorza. Magia y realidad en los relatos benasqueses de Carmen Castán» (en español). Arxivat de l'original el 2011-11-21. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ «JULIO MICOLAU BURGUES Y CARMEN CASTÁN SAURA SON LOS AUTORES GALARDONADOS CON LOS PREMIOS "GUILLEM NICOLAU" Y "ARNAL CAVERO"» (en español), 23-06-1997. Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ «Ganadores de las anteriores ediciones. I, II, IV Premio literario en aragonés “Lo Grau” (1989, 1990, 1997). Narrativa corta» (en español). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ «Grau, Lo» (en español). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2021-12-08. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «Documental sobre Carmen Castán, professora de benasquès (veu de José Sacristán)» (en español y patués), 27-11-2014. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ «Fundación Aragonesista 29 de junio: Emilio Gastón recibe el PREMIO ARAGÓN 2014 por su papel en el aragonesismo contemporáneo» (en español), 14-02-2015. [Consulta: 8 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El poeta, abogado y político Emilio Gastón, Premio Aragón 2014» (en español), 13-02-2015. Arxivat de l'original el 2016-02-16. [Consulta: 8 febrer 2016].