Vés al contingut

Casa Ramon Oller

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Ramon Oller
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePau Salvat i Espasa Modifica el valor a Wikidata
Construcció1871 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1900 reforma Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català
medievalisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGran Via de les Corts Catalanes, 658 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 28″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.3911°N,2.1708°E / 41.3911; 2.1708
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC43751 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1460 Modifica el valor a Wikidata

La Casa (Ramon) Oller és un edifici residencial situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 658 de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

[modifica]

El 1871, Josep Guasch i Mascaró va demanar permís per a construir de planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre d'obres Eduard Fontserè i Meste.[2] El 1900, Ramon Oller i Bosch va demanar permís per a reformar-la i remuntar-hi dos pisos, segons el projecte de l'arquitecte Pau Salvat i Espasa,[2] que li donà una estètica propera al món medieval pròpia del modernisme català amb l'ús de la tradició artesanal popular en dels esgrafiats, la ceràmica i la forja.[3]

Entre 2017 i 2020 va ser rehabilitat per a allotjar-hi apartaments de luxe.[4]

Descripció

[modifica]

Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc pisos. La façana presenta una simetria general, amb una franja central buida i emmarcada per balcons a cada costat, que només queda trencada per la planta baixa amb l'entrada principal desplaçada a la banda esquerra. La planta considerada noble destaca per la tribuna de ferro, ceràmica vidriada i la combinació de vidres llisos i emplomats. Al segon i al tercer pis hi ha dues obertures a banda i banda amb balcó corregut al segon i amb balcons individuals al tercer. A l'últim pis en el centre hi destaca un motiu heràldic i a cada costat balcons triples amb decoracions a les llindes. Tot el conjunt queda coronat amb un ràfec que tanca l'edifici amb un eix horitzontal.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Casa Oller». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 «José Guasch y Mascaró. Cortes (Gran Via de les Corts Catalanes), 112 (ara 658)». Q127 Eixample 4696/1871. AMCB, 06-03-1871.
  3. 3,0 3,1 «Casa Oller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. «Casa Oller». Octavio Mestre Arquitectos.

Enllaços externs

[modifica]
  • «Casa Ramon Oller». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Casa Ramon Oller Bosch reforma». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.