Vés al contingut

Cecilia Sala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCecilia Sala
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1995 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Bocconi (2014–2018)
Universitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme polític i periodisme de guerra Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, corresponsal, reportera, podcastera, escriptora, columnista, autora Modifica el valor a Wikidata
Activitat2015 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorChora Media (en) Tradueix (2022–)
Mondadori (2021–)
La7 (2020–)
Otto e mezzo (en) Tradueix (2020–2021)
Rai 3 (2019–)
Il Foglio (en) Tradueix (2019–)
Fremantle (2019–2019)
Michele Santoro (2016–2019)
Vanity Fair
L'Espresso
Vice
The Huffington Post
Wired Italia (en) Tradueix
Servizio pubblico Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
19 desembre 2024detenció (Teheran) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm9747356
Facebook: ceciliasala.cs X: ceciliasala Instagram: ceciliasala LinkedIn: cecilia-sala-1b451711a Modifica el valor a Wikidata

Cecilia Sala (Roma, 26 de juliol de 1995) és una periodista italiana. Les autoritats iranianes la van detenir el 19 de desembre de 2024; la notícia es va anunciar el 27 de desembre.[1]

Biografia

[modifica]

Nascuda l'any 1995 a Roma, ha treballat tant en redaccions com de periodista independent, i va cobrir sobretot política internacional. Del 2014 al 2018 va cursar estudis d'economia a la Universitat Bocconi de Milà, on va interrompre els seus estudis després d'obtenir la làurea triennal.[2] L'any 2015 va començar a col·laborar com a corresponsal i reportera amb Vice; posteriorment va començar a treballar amb Michele Santoro al programa de televisió Servizio pubblico de LA7, on va començar a treballar com a periodista professional.[3]

Al llarg dels anys ha col·laborat amb Vanity Fair, L'Espresso, la Rai i Will Media, i ha treballat a l'equip editorial del programa Otto e mezzo a LA7. Des de novembre de 2019 es va incorporar a l'equip editorial d'Il Foglio.[4] El 2020, Huffington Post va publicar Polvere, un pòdcast sobre l'assassinat de Marta Russo en col·laboració amb Chiara Lalli.[5] El maig de 2021 el pòdcast es va convertir en un llibre, Polvere. Il caso Marta Russo, publicat per Arnoldo Mondadori Editore Strade Blu. A partir del 10 de gener de 2022 va crear i posar veu a un nou pòdcast, Stories,[6] de Chora Media, que explica històries del món de forma diària.

Mitjançant una nota de premsa del Ministeri d'Afers Exteriors d'Itàlia datada el 27 de desembre de 2024, es va donar a conèixer la seva detenció, que va tenir lloc a Teheran, el 19 de desembre.[7]

Pòdcasts

[modifica]
  • Polvere, produït per Huffington Post Italia (2020)
  • Stories, pòdcast diari produït per Chora Media (a partir de 2022)

Televisió

[modifica]
  • Piazzapulita (LA7)
  • Dimartedì (LA7)
  • L'aria che tira (LA7)
  • Le parole (Rai 3)
  • In altre parole (LA7)

Premis i reconeixements

[modifica]
  • El 2021 va guanyar el premi periodístic de comunicació 'Li omini boni'.[8]
  • L'any 2022 va guanyar el premi de periodisme Nilde Iotti per la secció de premsa escrita, amb l'article Il grande Satana per noi. Intervista al vicepresidente della Repubblica Islamica d'Iran, publicada a Vanity Fair.[9]
  • El 2022 va guanyar el premi Penna d'Oro Giovani Talenti.[10]

Obres publicades

[modifica]

Referències

[modifica]