Cecilia Sala
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 juliol 1995 (29 anys) Roma |
Formació | Universitat Bocconi (2014–2018) Universitat de Roma La Sapienza |
Activitat | |
Camp de treball | Periodisme polític i periodisme de guerra |
Ocupació | periodista, corresponsal, reportera, podcastera, escriptora, columnista, autora |
Activitat | 2015 - |
Ocupador | Chora Media (en) (2022–) Mondadori (2021–) La7 (2020–) Otto e mezzo (en) (2020–2021) Rai 3 (2019–) Il Foglio (en) (2019–) Fremantle (2019–2019) Michele Santoro (2016–2019) Vanity Fair L'Espresso Vice The Huffington Post Wired Italia (en) Servizio pubblico |
Cronologia | |
19 desembre 2024 | detenció (Teheran) |
|
Cecilia Sala (Roma, 26 de juliol de 1995) és una periodista italiana. Les autoritats iranianes la van detenir el 19 de desembre de 2024; la notícia es va anunciar el 27 de desembre.[1]
Biografia
[modifica]Nascuda l'any 1995 a Roma, ha treballat tant en redaccions com de periodista independent, i va cobrir sobretot política internacional. Del 2014 al 2018 va cursar estudis d'economia a la Universitat Bocconi de Milà, on va interrompre els seus estudis després d'obtenir la làurea triennal.[2] L'any 2015 va començar a col·laborar com a corresponsal i reportera amb Vice; posteriorment va començar a treballar amb Michele Santoro al programa de televisió Servizio pubblico de LA7, on va començar a treballar com a periodista professional.[3]
Al llarg dels anys ha col·laborat amb Vanity Fair, L'Espresso, la Rai i Will Media, i ha treballat a l'equip editorial del programa Otto e mezzo a LA7. Des de novembre de 2019 es va incorporar a l'equip editorial d'Il Foglio.[4] El 2020, Huffington Post va publicar Polvere, un pòdcast sobre l'assassinat de Marta Russo en col·laboració amb Chiara Lalli.[5] El maig de 2021 el pòdcast es va convertir en un llibre, Polvere. Il caso Marta Russo, publicat per Arnoldo Mondadori Editore Strade Blu. A partir del 10 de gener de 2022 va crear i posar veu a un nou pòdcast, Stories,[6] de Chora Media, que explica històries del món de forma diària.
Mitjançant una nota de premsa del Ministeri d'Afers Exteriors d'Itàlia datada el 27 de desembre de 2024, es va donar a conèixer la seva detenció, que va tenir lloc a Teheran, el 19 de desembre.[7]
Pòdcasts
[modifica]- Polvere, produït per Huffington Post Italia (2020)
- Stories, pòdcast diari produït per Chora Media (a partir de 2022)
Televisió
[modifica]- Piazzapulita (LA7)
- Dimartedì (LA7)
- L'aria che tira (LA7)
- Le parole (Rai 3)
- In altre parole (LA7)
Premis i reconeixements
[modifica]- El 2021 va guanyar el premi periodístic de comunicació 'Li omini boni'.[8]
- L'any 2022 va guanyar el premi de periodisme Nilde Iotti per la secció de premsa escrita, amb l'article Il grande Satana per noi. Intervista al vicepresidente della Repubblica Islamica d'Iran, publicada a Vanity Fair.[9]
- El 2022 va guanyar el premi Penna d'Oro Giovani Talenti.[10]
Obres publicades
[modifica]- Chiara Lalli. Il caso Marta Russo. Mondadori, 2021. ISBN 9788804739791. OCLC 1350716230.
- Cecilia Sala. L'incendio. Mondadori, 2023. ISBN 8804735422. OCLC 1401104309.
Referències
[modifica]- ↑ «Cecilia Sala arrestata in Iran: era a Teheran con regolare visto giornalistico» (en italià). La Repubblica.
- ↑ «Intervista "Tintoria #129 Cecilia Sala (con Stefano Rapone)", dal minuto 07».
- ↑ «Un giornalismo in movimento, tra reportage all’estero e Polvere – con Cecilia Sala (S02 E05)», 3 dicembre 2020.
- ↑ «Cecilia Sala in redazione al ‘Foglio’», 1º aprile 2022..
- ↑ «"Polvere", il podcast del momento che merita di essere ascoltato. 160 mila download in un mese», 14 ottobre 2020.
- ↑ «Stories - Il podcast di Cecilia Sala».
- ↑ «La giornalista Cecilia Sala arrestata in Iran». HuffPost, 27-12-2024.
- ↑ «Premi, a tre giornaliste l’edizione 2021 de “Li Omini Boni” di Vinci», 25-11-2021.
- ↑ «Premio giornalistico Nilde Iotti. Cecilia Sala, Caterina Caparello e Vanessa Quinto le vincitrici della prima edizione», 14 giugno 2022.
- ↑ «Penna d’oro 2022, premiati Alessandro Baricco e Cecilia Sala», 29-09-2022.