Cerita-(CeCa)
 Cerita-(CeCa) | |
|---|---|
1_-_Poudrette_quarry,_Mont_Saint-Hilaire,_Quebec,_Canada.jpg?lang=ca) | |
| Fórmula química | (Ce₇Ca₂)Mg(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃ |
| Epònim | Ceres, cerite series (en)  i ceri  |
| Localitat tipus | mina St Görans, Mines de Bastnäs, Riddarhyttan, Skinnskatteberg, Västmanland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.20 |
| Dana | 52.4.6.1 |
| Heys | 14.8.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,779(6) Å; c = 38,061(7) Å |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Duresa | 5,5 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,806 a 1,810 nε = 1,810 a 1,820 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Crt-Ce |
| Referències | [1][2] |
La cerita-(CeCa) és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al subgrup de la cerita. Va ser descrita per primera vegada per Cronstedt (1751) com a tungstè. Anomenada més tard per Hisinger i Berzelius (1804) com a cerita, pel planeta nan Ceres descobert per l'astrònom italià Giuseppe Piazzi l'any 1801. Fins el mes de juny de 2023 s'anomenava cerita-(Ce), canviant el nom a l'actual degut als canvis aprovats per l'IMA en la nomenclatura del grup de la cerita.[3]
Característiques
[modifica]La cerita-(CeCa) és un silicat que cristal·litza en el sistema trigonal. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: (Ce₇Ca₂)Mg(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És isostructural amb els membres fosfats del grup de la whitlockita. És també l'anàleg amb ceri de la cerita-(La).
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(La), aluminocerita-(CeCa), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina St Görans, que forma part de les mines de Bastnäs, a Riddarhyttan, Skinnskatteberg (Västmanland, Suècia). Ha estat descrita en altres indrets de pràcticament tots els continents, tot i que els jaciments on s'hi pot trobar són escassos.
Referències
[modifica]
- ↑ «Cerite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d'agost 2019. [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].