Claude Berri
Claude Berel Langmann (París, 1 de juliol de 1934 - París, 12 de gener de 2009), de nom artístic Claude Berri, va ser un actor, guionista, director i productor de cinema francès. Va néixer i créixer a París, aviat va començar a treballar amb el seu pare en una fàbrica del sector pelleter, activitat que compaginava amb classes de teatre i interpretació. Va començar al cinema com a actor, i posteriorment també ha fet treballs com a guionista i escenògraf, però és sobretot conegut per la seva feina com a director. Ha produït pel·lícules d'enorme èxit per part del públic, entre les quals es troben les d'Astèrix o Bienvenus chez les Ch'tis (Benvinguts al nord).
Primers anys
[modifica]Nascut amb el nom de Claude Berel Langmann a París, Berri era fill d'immigrants jueus.[1] La seva mare Beila (née Bercu) era de Romania i el seu pare, era un pelleter de Polònia.[2] La seva germana era la guionista i editora Arlette Langmann.
Carrera
[modifica]Berri va guanyar el premi BAFTA a la millor pel·lícula per Jean de Florette, i també va ser nominat a tres premis César, tot i que no en guanyà cap. Berri també va guanyar l'Òscar al Millor Curtmetratge per Le Poulet el 1966, i va produir Tess de Roman Polanski, la qual va ser nominada a Millor Imatge el 1981.
Internacionalment, tanmateix, dues pel·lícules aclaparen els seus altres èxits. Jean de Florette i la seva seqüela Manon des sources van ser grans èxits.[3] El 1991, la seva pel·lícula Uranus va entrar al 41è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4] Sis anys més tard, la seva pel·lícula Lucie Aubrac va entrar a la 47ena edició del mateix festival.[5]
El 2003, va ser elegit president de la Cinémathèque Française on va obtenir prou subvencions estatals per cobrir els costs per la seva reobertura a la nova seu a la rue de Bercy.[6]
Vida personal
[modifica]La dona de Berri, Anne-Marie Rassam, es va suïcidar el 1997, saltant de l'apartament de la mare d'Isabelle Adjani.[7] Berri i Rassam tenien dos fills: l'actor Julien Rassam i l'actor i productor Thomas Langmann.
Mort
[modifica]Berri va morir a causa d'un atac de feridura el 12 de gener de 2009, als 74 anys.[8] Després de la seva mort, es va prometre un grup de nou obres de Robert Ryman, Ad Reinhardt, Giorgio Morandi, Richard Serra i Lucio Fontana al Centre Pompidou de París, però els hereus de Berri van acabar venent-los a Qatar per uns 50 milions d'euros a través del marxant d'art Philippe Ségalot.[9]
Filmografia
[modifica]Director
[modifica]- 1962: Le Poulet.
- 1964: Les Baisers, (segment "Baiser de 16 ans").
- 1964: La Chance et l'amour, (segment "La Chance du guerrier").
- 1966: Le Vieil homme et l'enfant.
- 1968: Mazel Tov ou le Mariage.
- 1969: Le Pistonné.
- 1970: Le Cinéma de papa.
- 1972: Sex-shop.
- 1975: Le Mâle du siècle.
- 1976: La Première Fois.
- 1977: Un moment d'égarement.
- 1980: Je vous aime.
- 1981: Le Maître d'école.
- 1983: Tchao Pantin.
- 1986: Jean de Florette.
- 1986: Manon des sources.
- 1990: Uranus.
- 1993: Germinal.
- 1996: Lucie Aubrac.
- 1999: La débandade.
- 2001: Une femme de ménage.
- 2004: L'un reste, l'autre part.
- 2006: Junts i res més.
Productor
[modifica]- 1967: Marie pour mémoire de Philippe Garrel.
- 1968: Oratorio for Prague de Jan Nemec.
- 1970: L'Enfance nue de Maurice Pialat.
- 1973: Pleure pas la bouche pleine de Pascal Thomas.
- 1976: Je t'aime... moi non plus de Serge Gainsbourg.
- 1979: Tess de Roman Polanski.
- 1980: Inspecteur la Bavure de Claude Zidi.
- 1982: Deux heures moins le quart avant Jésus-Christ de Jean Yanne.
- 1983: L'Africain de Philippe de Broca.
- 1983: Banzaï de Claude Zidi.
- 1983: La Femme de mon pote de Bertrand Blier.
- 1983: Garçon ! de Claude Sautet.
- 1985: Les Enragés de Pierre-William Glenn.
- 1987: Hôtel de France de Patrice Chéreau.
- 1988: À gauche en sortant de l'ascenseur de Édouard Molinaro.
- 1988: L'Ours (El oso) de Jean-Jacques Annaud.
- 1988: Trois places pour le 26 de Jacques Demy.
- 1988: La Petite Voleuse de Claude Miller.
- 1992: L'Amant (El amante) de Jean-Jacques Annaud.
- 1993: Une journée chez ma mère de Dominique Cheminal.
- 1994: La Reine Margot de Patrice Chéreau.
- 1994: La Séparation de Christian Vincent.
- 1995: Gazon maudit de Josiane Balasko.
- 1996: Der Unhold de Volker Schlöndorff.
- 1997: Didier de Alain Chabat.
- 1997: Arlette de Claude Zidi.
- 1997: Le Pari de Didier Bourdon i Bernard Campan.
- 1998: Mookie de Hervé Palud.
- 1999: Astérix et Obélix contre César de Claude Zidi.
- 1999: Mauvaise passe de Michel Blanc.
- 2001: La Boîte de Claude Zidi.
- 2001: Ma femme est une actrice de Yvan Attal.
- 2002: Amen. de Costa-Gavras.
- 2002: Astérix & Obélix: Mission Cléopâtre de Alain Chabat.
- 2003: Le Bison (et sa voisine Dorine) de Isabelle Nanty.
- 2003: Les Sentiments de Noémie Lvovsky.
- 2004: San-Antonio de Frederic Auburtin.
- 2007: La Graine et le Mulet de Abdellatif Kechiche.
- 2008: Bienvenue chez les Ch'tis (Benvinguts al nord) de Dany Boon.
Referències
[modifica]- ↑ «French director, producer and actor Claude Berri». The Independent, 14-01-2009 [Consulta: 14 gener 2009].
- ↑ http://www.filmreference.com/film/11/Claude-Berri.html
- ↑ NY Times Obituary Bruce Weber 13 January 2009
- ↑ «Berlinale: 1991 Programme». berlinale.de. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. [Consulta: 21 març 2011].
- ↑ «Berlinale: 1997 Programme». berlinale.de. Arxivat de l'original el 11 de juliol 2019. [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ Riding, Alan «A New Life for a Has-Been, a Gehry Building» (en anglès). The New York Times.
- ↑ «Claude Berri: adieu, Monsieur Cinéma». Le Point [París] [Consulta: 8 octubre 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «« French cinema icon Claude Berri dies at 74 »». Arxivat de l'original el 2012-07-26. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ «Qatar revealed as the world's biggest contemporary art buyer». The Art Newspaper. Arxivat de l'original el 2011-07-11. [Consulta: 21 desembre 2016].
Enllaços externs
[modifica]- Obituari (anglès)
- Claude Berri al CinéArtistes (francès)