Vés al contingut

Claudine Hermann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClaudine Hermann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Claudine Germaine Rodrigues Modifica el valor a Wikidata
19 desembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Villejuif (França) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Dones i Ciències
2000 – 2004 – Colette Guillopé → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pierre i Marie Curie - física (–1976)
École Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora d'universitat (1992–2005), docent (1980–), física Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Polytechnique (1992–2005) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Claudine Hermann (12è districte de París, 19 de desembre de 1945 - Villejuif, 17 de juliol de 2021) va ser una física francesa i professora emèrita a l'École Polytechnique de París. Especialista en la física dels sòlids, Hermann va ser la primera dona nomenada Professora a l'École Polytechnique l'any 1992.[1] Des d'aleshores, a més de la seva activitat científica en el camp de la física, va estudiar la situació de les dones científiques a Europa Occidental i va promoure la ciència per a noies, mitjançant articles i conferències a França i a l'estranger. A més, va ser presidenta d'honor de l'associació francesa Femmes & Sciences (en català: dones i ciències) que va cofundar el 2000 i també va ser presidenta de l' European Platform of Women Scientists EPWS (en català: Plataforma Europea de Dones Científiques) des de setembre de 2017.[2]

Carrera científica i professional

[modifica]

Hermann va estudiar a l'École normale supérieure de jeunes filles, on es va graduar el 1969.[3] El 1976, va obtenir el títol de doctora en Física de l'Estat Sòlid amb la defensa de la seva tesi sobre l'antimoni de gal·li, titulat: "Bombeig òptic de l'antimoni de gal·li: detecció òptica de la ressonància electrònica".[4] Des de l'any 1969 professora universitària, primer associada de física a l'École Normale Supérieure de Paris i més endavant, el 1980, lectora a l'École Polytechnique, el seu camp de recerca sempre va ser l'òptica dels sòlids.[5] El 1992, es va convertir en la primera dona en obtenir una plaça fixa de professora a l'École Polytechnique. De 1980 a 2005 va ser sotsdirectora del Laboratori de Física de Matèries Condensades. El 1998, va passar un any com a investigador visitant a la Universitat Nagoya al Japó.[6] Finalment, l'any 2005 es converteix en professora emèrita.

Tot el treball Hermann s'ha centrat en l'estudi de les propietats òptiques dels sòlids, en particular de la fotoemissió d'electrons polaritzats; com també el bombeig òptic en semiconductors i l'òptica de camp proper.[7][8][9] Hermann va desenvolupar tècniques per mesurar òpticament la ressonància de l'Espín en materials semiconductors[10][11] i va demostrar la massa efectiva del forat del InGaAs.[12]

Dones i ciència

[modifica]

En paral·lel a la seva investigació en matèria condensada, Hermann va treballar per millorar les condicions de les dones que treballen en l'àmbit de la ciència i promocionar la participació de les noies, i del públic femení en general en la ciència, mitjançant articles i conferències.[13] Després del seu nomenament com a primera dona professora de física a l'École Polytechnique, Claudine Hermann es consciencia del dèficit de dones en els sectors científics i dedica part dels seus esforços a accions institucionals per a la visibilització i millora de la situació. Amb aquest objectiu, va treballar durant molts anys en equip amb Huguette Delavault (1924-2003), professora de matemàtiques a la Universitat de Paris.[14]

El 2000, Claudine Hermann va ser membre del grup d'experts de la Direcció General (DG) de Recerca de la Comissió Europea que va elaborar l'informe ETAN ("Science policies in the European Union: Promoting excellence through mainstreaming gender equality") sobre les dones en els àmbits acadèmics de recerca de l'Europa Occidental.[15] Del 1999 al 2006, va ser representant francesa dins del grup Dones i Ciència de la Direcció General (DG) de Recerca (grup de Hèlsinki).[16] El 2000, va fundar conjuntament amb Huguette Delavault, Françoise Cyrot-Lackman, Françoise Gaspard, Colette Kreder et l'association femmes et mathématiques (en català: l'associació de dones i matemàtiques) l'associació Femmes & Sciences (en català: Dones & Ciències) i en va ser la primera presidenta. Actualment és presidenta d'honor.[17][18] El 2005, Hermann va contribuir a la fundació de la Plataforma Europea de Dones Científiques (EPWS), que reuneix unes 100 associacions i 12.000 dones científiques; de la qual va ser vicepresidenta (2009-2017) i presidenta des del 2017.[19]

Claudine Hermann va ser autora de més de 80 treballs en física i 40 en el camp de la dona i la ciència.

Referències

[modifica]
  1. ↑ consulatboston. «Claudine Hermann» (en anglès), 15-06-2017.
  2. ↑ EPWS. «Prof. Claudine Hermann» (en anglès), 29-09-2015. [Consulta: 8 agost 2019].
  3. ↑ «L'annuaire | a-Ulm». Arxivat de l'original el 2015-05-20.
  4. ↑ Hermann, Claudine. Pompage optique dans l'antimoniure de gallium: détection optique de la résonance électronique (tesi) (en francès), 1976. 
  5. ↑ «Claudine Hermann, une femme enseignante à Polytechnique » VousNousIls» (en francès), 06-04-2007. Arxivat de l'original el 2018-12-15.
  6. ↑ «Research Activities».
  7. ↑ Sapoval, B.; Hermann, C. Physics of Semiconductors (en anglès). Nova York: Springer-Verlag, 1995. ISBN 9780387940243. 
  8. ↑ «Accelerating ERA development» (en anglès).
  9. ↑ «science – The Social Metwork» (en anglès).
  10. ↑ Hermann, Claudine; Lampel, Georges «Measurement of the $g$ Factor of Conduction Electrons by Optical Detection of Spin Resonance in $p$-Type Semiconductors». Physical Review Letters, 27, 7, 16-08-1971, pàg. 373–376. DOI: 10.1103/PhysRevLett.27.373.
  11. ↑ Weisbuch, Claude; Hermann, Claudine «Optical detection of conduction-electron spin resonance in GaAs». Physical Review B, 15, 2, 15-01-1977, pàg. 816–822. DOI: 10.1103/PhysRevB.15.816.
  12. ↑ Hermann, Claudine; Pearsall, Thomas P. «Optical pumping and the valence‐band light‐hole effective mass in GaxIn1−xAsyP1−y (y≃2.2x)». Applied Physics Letters, 38, 6, 1981, pàg. 450–452. DOI: 10.1063/1.92393.
  13. ↑ «Claudine Hermann | a-Ulm».
  14. ↑ Delavault, Huguette. L'Harmattan. Les enseignantes-chercheuses à l'université : demain la parite (en francès), 2002, p. 192. ISBN 978-2-747-53157-3. OCLC 300773708. 
  15. ↑ European Union. European Commission. Directorate-General for Research.; ETAN Expert Working Group.. Science policies in the European Union : Promoting excellence through mainstreaming gender equality (en anglès). European Union. European Commission. Directorate-General for Research.; ETAN Expert Working Group.. ISBN 92-828-8682-4. 
  16. ↑ «Claudine HERMANN | La Jaune et la Rouge».
  17. ↑ «Claudine Hermann» (en francès).
  18. ↑ Citoyennes pour l'Europe. Claudine Hermann: Europe of Women Scientists. 
  19. ↑ «European Platform of Women Scientists» (en anglès).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Claudine_Hermann&oldid=33872103»