Comèdia mitjana

Comèdia mitjana és el nom que rep un conjunt d'obres de la Comèdia grega que es van escriure entre el Plutus d'Aristòfanes i el Δύσκολος ("Dyskolos") o Misantrop de Menandre d'Atenes, als segles IV i III aC, és a dir entre la Vella comèdia i la Nova comèdia.^[1]

No existeix cap obra sencera de la comèdia mitjana, però es conserven 607 fragments de 57 poetes,^[1] 365 només d'Antífanes de Cios, el poeta més important d'aquesta etapa de la comèdia.^[2] Altres autors representatius són Alexis de Turis i Anaxàndrides. La font principal dels fragments conservats de la comèdia mitjana és Ateneu de Naucratis, que cita nombrosos passatges al Deipnosophistae.^[1]

Estructura de les obres

La principal característica de la comèdia mitjana és la posada en pràctica dels canvis escènics que Aristòfanes va començar a realitzar i que a Menandre ja eren notables, i la disminució de la importància de les parts líriques, és a dir, dels cors. Els textos de les comèdies, donaven una gran importància a la vida quotidiana de la societat, deixant de banda la política, un tema molt comú a la vella comèdia, on al costat de personatges imaginaris, sovint eren posats en escena per burlar-se'n, personatges reals de la vida política i social de la ciutat com ara Cleó d'Atenes, Sòcrates i Eurípides, com es veu a les comèdies d'Aristòfanes que coneixem.

En canvi, a la comèdia mitjana, els personatges reals desapareixen, i són substituïts per personatges que representen tipus estereotipats. Una altra característica molt comuna a la comèdia mitjana és la paròdia d'episodis famosos de la mitologia, amb una perspectiva que recorda el tractament que se'n feia a la tragèdia àtica, especialment per Eurípides. Es van anar incorporant elements diversos, per provocar reaccions còpiques immediates entre el públic. Apareixen els temes eròtics, les intrigues, i personatges que es van repetint, como el rufià, la prostituta, l'enamorat, el fanfarró, l'esclau, el cuiner, etc.^[3]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Fontaine, Michael (ed.). The Oxford handbook of Greek and Roman comedy. Nova York: Oxford University Press, 2014, p. 668. ISBN 9780199743544.
↑ Antiphanes a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 204
↑ Easterling, P.E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 410-414. ISBN 842491421X.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Fontaine, Michael (ed.). The Oxford handbook of Greek and Roman comedy. Nova York: Oxford University Press, 2014, p. 668. ISBN 9780199743544.

[2] Antiphanes a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 204

[3] Easterling, P.E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 410-414. ISBN 842491421X.

[1]

[2]

[3]