Vés al contingut

Conflicte Iran-Israel de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció tracta sobre un conflicte armat actualment en curs.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Infotaula de conflicte militarConflicte Iran-Israel de 2024
expansió de la guerra entre Israel i Gaza de 2023-2024 i conflicte subsidiari irano-israelià Modifica el valor a Wikidata
Tipusconflicte armat i aspecte de la història Modifica el valor a Wikidata
Data1r abril 2024 Modifica el valor a Wikidata –
ParticipantsIsrael i Iran Modifica el valor a Wikidata

L'abril del 2024, el conflicte proxy iraniano-israelià es va convertir en un conflicte directe entre tots dos països. L'1 d'abril, Israel va bombardejar l'ambaixada iraniana a Damasc, Síria, matant diversos alts iranians.[1] Com a resposta resposta, el 13 d'abril l'Iran i diverses milícies van llançar atacs amb drons i míssils a bases militars israelianes dins de territori israelià i a territoris ocupats per Israel.[2]

Antecedents

[modifica]
Articles principals: Conflicte arabo-israelià i Guerra entre Israel i Gaza de 2023

Tensions durant la guerra a Gaza de 2023-2024

[modifica]

El 7 d'octubre de 2023, grups milicians palestins, liderats Hamàs i amb suport de i Gihad Islàmic palestí, Cau del Lleó, Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina van llençar un atac sorpresa des de la franja de Gaza a territori israelià. L'atac va provocar la mort de gairebé 1.200 israelians, la majoria civils, i l'esclat de la guerra entre Israel i Hamàs.[3] Després de l'atac, Israel va començar a atacar amb més freqüència milícies proiranianes al Líban, Iraq i Síria com a represàlia.[4] Els temors d'una guerra regional van créixer en els mesos següents.[5]

El 25 de desembre de 2023, Israel va assassinar Razi Mousavi, un comandant iranià prop de Damasc.[6][7]

El 20 de gener de 2024, Sadegh Omidzadeh, Ali Aghazadeh, Saeed Karimi, Hossein Mohammadi, [8] i Mohammad Amin Samadi,[9] cinc alts funcionaris iranians van ser assassinat per atacs aeris israelians durant una reunió aun edifici del districte de Mezzeh, a Damasc. Els atacs aeris israelians, segons va informar l'Observatori Sirià dels Drets Humans, van provocar la destrucció completa de l'edifici i van provocar la mort d'almenys 10 militars.[10]

Cronologia

[modifica]

Bombardeig de l'ambaixada iraniana (1 d'abril)

[modifica]

L'1 d'abril, Israel va bombardejar l'ambaixada iraniana a Damasc, Síria. L'atac va matar 16 persones, entre ells diversos oficials i comandants iranians. Mohammad Reza Zahedi, un comandant de la Força Quds va ser assassinat en l'atac aeri.[11] Els càrrecs iranians a l'edifici suposadament es trobaven amb líders militants palestins en el moment de l'atac.[12]

Captura del MSC Aries (13 d'abril)

[modifica]

El 13 d'abril de 2024, l'Iran va capturar el vaixell portacontenidors MSC Aries propietat de Gortal Shipping i llogat a Mediterranean Shipping Company (MSC). Gortal Shipping està afiliada a Zodiac Maritime, propietat en part de l'empresari israelià Eyal Ofer. El vaixell va ser abordat per l'exèrcit iranià a l' estret d'Ormuz en aigües internacionals davant de la costa dels Emirats Àrabs Units [13][14] i va ser portat a l'Iran. Després de l'incident, Israel va demanar a la Unió Europea que apliqués sancions a la IRGC.[15]

Atac iranià a Israel (13 d'abril - 14 d'abril)

[modifica]
Article principal: Atac de l'Iran a Israel d'abril de 2024

La matinada del 13 d'abril, Hezbol·là va atacar el nord d'Israel amb uns 40 coets des del líban. Israel va respondre bombardejant un lloc de fabricació d'armes de Hezbol·là.[16] Més tard, Al Jazeera va dir que l'atac probablement estava relacionat amb l'atac iranià més tard aquell dia.[17]

Més tard, l'Iran i milícies amb suport iranià van atacar Israel amb 170 drons, 30 míssils de creuer i 120 míssils balístics.[18] Els Huthis, la Resistència Islàmica a l'Iraq i un representant no identificat a Síria també van llançar atacs contra Israel sota el comandament iranià.[19][20]

La Força Aèria Israeliana i els aliats d'Israel amb tropes a la zona, Jordània, el Regne Unit, els Estats Units i França, van abatre la majoria dels projectils.[21]

Tot i això, drons i els míssils finalment van impactar a diverses bases militars i altres instal·lacions israelianes situades a Israel, Cisjordània i els Alts del Golan.[22] L'atac també va danyar les bases aèries de Netavim i Ramon,[23] des de les quals, s'havia llençat l'atac israelià a l'ambaixada iraniana a Damasc. 33 civils van resultar ferits.[24][25][26]

Contratac israelià a Iran

[modifica]

L'Exèrcit iranià el 19 d'abril va confirmar tres explosions a la matinada a Qahjavarestan, a prop de l'aeroport d'Isfahan i de la base aèria militar de Shekari, on hi ha instal·lacions nuclears i fàbriques de drons i altre armament de guerra, provocades pels trets dels seus sistemes de defensa aeris contra objectes sospitosos,[27] i Hossein Dalirian, portaveu de l'Agència Espacial Iraniana, va informar que diversos drons havien estat abatuts.[28] També es van escoltar exposicions en una àrea de la ciutat de Bagdad i a la regió de Babilònia, segons els mitjans àrabs. Els informes sirians van indicar que els atacs aeris també havien tingut com a objectiu instal·lacions de l'Exèrcit de Síria, especialment a les governacions d'As-Suwayda i Daraa.[29]

Explosió de cercapersones de Hezbol·là

[modifica]

El 17 de setembre de 2024 els cercapersones de Hezbol·là al Líban i Síria van ser piratejats i detonats en un atac coordinat per Israel, causant la mort d'al menys dotze persones, i 2.750 ferits, 200 d'ells greus,[30] entre ells l'ambaixador iranià al Líban Mojtaba Amani,[31] i l'endemà van explotar els walkie-talkies, causant la mort d'al menys catorze persones,[32] i 450 ferits.[32]

Mort d'Ismail Haniyeh a Teheran

[modifica]

Ismail Haniyeh, el líder de Hamàs, va morir el 31 de juliol de 2024 a Teheran per un atac aeri israelià.[33]

Bombardeig de la caserna general de Hezbol·là a Beirut

[modifica]

Avions de combat de la Força Aèria van bombardejar la caserna general de Hezbol·là a Beirut i matar el 27 de setembre Hassan Nasral·là,[34] i Abbas Nilforushan, comandant de la Guàrdia Revolucionària iraniana[35] juntament amb Ali Karaki, comandant de les forces de Hezbol·là al front sud,[36] al comandant de la unitat de míssils al sud del Líban, Mohammad Ali Ismail, responsable del llançament d'un míssil balístic cap al centre d'Israel el 25 de setembre, al seu adjunt Hussein Ahmed Ismail, Ibrahim Muhammad Qabisi, cap de la Força de Míssils i Coets de Hezbol·là[34] juntament amb altres comandants i militants de Hezbol·là.

Atac iranià a Israel (1 d'octubre)

[modifica]
Articles principals: Atac de l'Iran contra Israel d'octubre de 2024 i Invasió israeliana del Líban de 2024

L'1 d'octubre de 2024, l'Iran va llençar 200 míssils en direcció a Israel com a resposta a la mort de Hassan Nasral·là i Abbas Nilforushan en el bombardeig de la caserna general de Hezbol·là a Beirut del 27 de setembre i advertint que en cas de resposta israeliana hi hauria una resposta posterior molt més forta. El president dels EUA, Joe Biden, va ordenar a les seves forces armades abatre els míssils. Israel, Jordània i Iraq van tancar l'espai aeri, i els vols foren redirigits fora del país.[37] Finalment, el 30 de setembre de 2024, l'exèrcit israelià va iniciar una ofensiva terrestre al Líban.[38]

Bombardeig de Dahieh

[modifica]

Esmail Qaani, comandant de la Força Quds va morir el 3 d'octubre de 2024 en el bombardeig israelià de Dahieh en el què també va morir Hashem Safieddine, líder de Hezbol·là.[39]

Atac israelià a Iran (25 d'octubre)

[modifica]

El 25 d'octubre de 2024, Israel va atacar l'Iran en diverses onades durant un període de tres hores amb desenes d'avions i drons. Els objectius foren les defenses aèries de l'Iran, instal·lacions de producció de míssils i drons, i instal·lacions de llançament.[40]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Iran accuses Israel of killing generals in Syria strike» (en anglès). BBC, 01-04-2024.
  2. ↑ «L'Iran llança un atac amb més de 300 drons i míssils balístics cap a Israel». CCMA, 14-04-2024. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2024. [Consulta: 16 abril 2024].
  3. ↑ «Israel-Gaza war in maps and charts: Live tracker». aljazeera.com. Aljazeera. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2023. [Consulta: 13 abril 2024].
  4. ↑ «Israeli airstrike in Damascus kills high-ranking Iranian general, says Iran». theguardian.com. The Guardian. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2024. [Consulta: 13 abril 2024].
  5. ↑ «Attacks Heighten Fears of a Wider War for the Middle East and U.S.». nytimes.com. New York Times. Arxivat de l'original el 4 de gener 2024. [Consulta: 13 abril 2024].
  6. ↑ «Iran warns Israel will pay after top IRGC commander killed in Syria airstrike». Jerusalem Post, 25-12-2023. Arxivat 25 de desembre 2023 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Top Iranian general killed by Israeli airstrike: sources». Axios, 01-04-2024. Arxivat 2024-04-05 a Wayback Machine.
  8. ↑ «شهادت ۴ مستشار نظامی ایران در حمله اسرائیل به دمشق + اسامی» (en persa). Tasnim News Agency, 20-01-2024. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2024. [Consulta: 16 d’abril 2024].
  9. ↑ «Fifth Iran Revolutionary Guards member dies after strike in Syria attributed to Israel». The Times of Israel, 20-01-2024. Arxivat de l'original el 25 de gener 2024. [Consulta: 16 d’abril 2024].
  10. ↑ «بينهم 3 من قيادات “الحرس الثوري” الإيراني.. 10 قتلى في الاستهداف الإسرائيلي لمبنى في دمشق | المرصد السوري لحقوق الإنسان» (en àrab). syriahr. Arxivat de l'original el 2024-04-11. [Consulta: 30 setembre 2024].
  11. ↑ Chao-Fong, Léonie «Middle East crisis: Iran’s Revolutionary Guards Corps says two of its generals killed in Damascus consulate strike – as it happened» (en anglès). the Guardian, 01-04-2024. ISSN: 0261-3077.
  12. ↑ Taub, Amanda. «Israel Bombed an Iranian Embassy Complex. Is That Allowed?» (en anglès americà). The New York Times, 02-04-2024. [Consulta: 30 setembre 2024].
  13. ↑ «Amid rising tension, Iran's troops raid Israel-linked ship near UAE: Report» (en anglès). Business Standard, 13-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-16. [Consulta: 16 abril 2024].
  14. ↑ Howard, Gary. «Iran seizes large container ship MSC Aries in Strait of Hormuz» (en anglès). Seatrade Maritime News, 13-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-13. [Consulta: 16 abril 2024].
  15. ↑ «שר החוץ קרא להטיל סנקציות על איראן אחרי ההשתלטות על הספינה. יועץ לחמינאי: "ישראל בפאניקה"» (en hebreu). Ynet, 13-04-2024. Arxivat 2024-04-13 a Wayback Machine.
  16. ↑ «IDF confirms strike on Hezbollah ‘significant weapons manufacturing site’ in northeast Lebanon». timesofisrael.com. Times of Israel. [Consulta: 14 abril 2024].
  17. ↑ «Lebanon’s Hezbollah fires ‘dozens of rockets’ at Israeli positions». al Jazeera. [Consulta: 14 abril 2024].
  18. ↑ Andrew Roth, Peter Beaumont, William Christou. «Iran launches waves of missiles at Israel hours after US warning» (en anglès). The Guardian, 01-10-2024. [Consulta: 2 octubre 2024].
  19. ↑ «حمله چهاروجهی و پیچیده ایران به اسرائیل - تسنیم» (en persa). Tasnim News Agency. [Consulta: 30 setembre 2024].
  20. ↑ «Statement from President Joe Biden on Iran’s Attacks against the State of Israel». whitehouse.gov. White House. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  21. ↑ «Tothom pendent de la resposta d’Israel». Ara, 14-04-2024. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2024. [Consulta: 16 abril 2024].
  22. ↑ «Iran launches dozens of drones toward Israel». cnn.com. CNN. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2024. [Consulta: 13 abril 2024].
  23. ↑ «IDF: 99% of the 300 or so projectiles fired by Iran at Israel overnight were intercepted». timesofisrael.com. Times of Israel. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  24. ↑ «Magen David Adom: Ten-year-old boy seriously wounded in attack on southern Israel». Ha'aretz, 14-04-2024. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  25. ↑ «Live updates: Explosions seen over parts of Jerusalem amid air sirens around Israel» (en anglès). NBC News, 14-04-2024. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  26. ↑ «Iranian barrage of missiles and drones causes little damage, Israel says». nbcnews.com. NBC News. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  27. ↑ Patricia Romero. «¿Qué hay en Isfahán? La ciudad que alberga una base militar e instalaciones nucleares de Irán que ha atacado Israel» (en castellà). ABC, 19-04-2024. Arxivat de l'original el 27 d’abril 2024. [Consulta: 19 abril 2024].
  28. ↑ Peter Beaumont. «What’s in Isfahan? The city home to Iranian nuclear facilities» (en castellà). The Guardian, 19-04-2024. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2024. [Consulta: 19 abril 2024].
  29. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2024-04-19. [Consulta: 19 abril 2024].
  30. ↑ Figuerola, Guillem. «Vuit morts i més de 2.800 ferits al Líban en explotar els aparells buscapersones de membres de Hezbollah». El Nacional, 17-09-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
  31. ↑ «Irán evacua a Teherán a su embajador en Líbano tras resultar herido por la explosión de su 'busca' en Beirut» (en anglès). Europa Press, 19-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
  32. ↑ 32,0 32,1 Kathleen Magramo, Sophie Tanno, Antoinette Radford, Maureen Chowdhury, Aditi Sangal, Tori B. Powell. «Walkie-talkies explode in Lebanon day after deadly pager attack» (en anglès). CNN, 18-09-2024. [Consulta: 18 setembre 2024].
  33. ↑ Kathleen Magramo, Lex Harvey, James Legge, Jessie Yeung, Antoinette Radford, Sana Noor Haq. «Hamas political leader Ismail Haniyeh killed in Iran» (en anglès). CNN, 31-07-2024. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
  34. ↑ 34,0 34,1 Calatayud, Ketty. «L’exèrcit d’Israel confirma la mort del líder de Hezbollah mentre continua bombardejant Beirut». El Nacional, 28-09-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  35. ↑ «IRGC deputy commander killed in Israeli strikes on Beirut: Report». Al Arabiya. [Consulta: 28 setembre 2024].
  36. ↑ Fabian, Emanuel. «Hezbollah confirms commander of Southern Front, Ali Karaki, killed alongside Nasrallah» (en anglès). The Times of Israel, 29-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
  37. ↑ Figuerola, Guillem. «L'Iran llança una pluja de míssils contra Israel». El nacional, 01-10-2024. [Consulta: 2 octubre 2024].
  38. ↑ «Israël mène des opérations terrestres dans le sud du Liban» (en francès). Le Monde, 01-10-2024 [Consulta: 1r octubre 2024]..
  39. ↑ By Michael CrowleyFalih Hassan, Eric Schmitt. «U.S. Strike in Iraq Kills Qassim Suleimani, Commander of Iranian Forces» (en anglès). New York Times, 03-01-2020. [Consulta: 7 octubre 2024].
  40. ↑ Bennett, Tom. «What we know about Israel’s attack on Iran» (en anglès). BBC, 28-10-2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conflicte_Iran-Israel_de_2024&oldid=34181100»