Vés al contingut

Constanze Geiger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaConstanze Geiger
Imatge
(1849) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 octubre 1835 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1890 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Dieppe (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, compositora, cantant, pianista Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentPiano i veu Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFreifrau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLeopold de Saxònia-Coburg i Gotha (1861–1884), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsBaron Franz von Ruttenstein Modifica el valor a Wikidata
PareJoseph Geiger Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: e4c5752a-dca2-4159-ba6a-2a49b7e55ed4 IMSLP: Category:Geiger,_Constanze Modifica el valor a Wikidata

Constanze Therese Adelaide Geiger, Freifrau von Ruttenstein (16 d'octubre de 1835 - 24 d'agost de 1890) va ser una pianista, actriu de teatre, compositora i cantant austríaca.

Biografia

[modifica]

Geiger era filla del compositor Joseph Geiger i la fabricant/modista de barrets de la cort Theresia Geiger (nascuda Ržiha, 1804–1865). Els seus pares van fomentar el seu talent musical, i el seu pare va ser el seu primer professor de piano. Va continuar les classes de piano amb Johann Wenzel Tomaschek (1774–1850) i també amb Simon Sechter.[1] (1788–1850). Sechter també li va donar lliçons de composició i contrapunt.

Geiger va debutar en públic com a pianista de concert amb només sis anys. Va interpretar les seves pròpies composicions en públic per primera vegada als vuit anys.[1] L'abril de 1845, va tenir lloc a la Pfarrkirche Rennweg am Katschberg la primera interpretació pública d'una de les seves composicions, Preghiera für Militärmusik, per part d'altres músics a part d'ella.[2] Va fer el seu debut teatral l'any 1852 al Friedrich-Wilhelm-Städtische Theatre,[2] on a més d'actuar, va ser la pianista de les seves pròpies composicions.[1]

Geiger va començar una relació amb el príncep Leopold de Sajonia-Coburg i Gotha, després que els dos es coneguessin a l'hostal Zum Goldenen Lamm.[2] El 12 d'octubre de 1860 va donar a llum el seu únic fill, Franz Assis Leopold Joseph (12 d'octubre de 1860 - 29 d'agost de 1899). El 23 d'abril de 1862, ella i el príncep Leopold es van casar, la qual cosa va donar lloc a la seva elevació al Freiherrenstand com a resultat d'aquest matrimoni morganàtic, tot i això, el seu fill Franz va ser exclòs de la línia de successió de Saxe-Coburg en paral·lel. Després del matrimoni, Geiger es va retirar completament dels escenaris i es va establir amb la seva família al Castell de Radmeric. Tot i això, les seves composicions de música de cambra i música religiosa encara es continuaven interpretant. Després de la mort del seu marit, l'any 1884, es va traslladar a París. Geiger va morir el 24 d'agost de 1890 a Dieppe, Normandia. Va ser enterrada al cementiri de Montmartre, París.

Raimund Lissy ha escrit una biografia de Geiger, "Es liegt ein eigener Zauber in diesem Wunderkinde!" Constanze Geiger – Komponistin, Pianistin, Schauspielerin aus Wien, publicada el 2024. El desembre de 2024, l'⁣Orquestra Filharmònica de Viena va programar Fernandus-Walzer de Geiger per a les seves actuacions anuals Voraufführung Neujahrskonzert i Silvesterkonzert, com a part de la seva sèrie d'actuacions del Concert d'Any Nou de Viena, que va culminar amb el concert de l'1 de gener de 2025.[1][3] Geiger és la primera dona compositora que ha aparegut al Neujahrskonzert de l'Orquestra Filharmònica de Viena.[1][3][4]

Composicions seleccionades [2]

[modifica]
  • 4 Valses, op. 3 (1845)
  • Preghiera[1]
  • Ave Maria (1846)[1]
  • Duettino (per a tenor i baix)[1]
  • Frühlings-Träume Walzer, op. 8 (1847)
  • Abschieds-Walzer, op. 9 (1848)
  • Ferdinandus-Walzer (1848)
  • Das Fuchslied als Trauermarsch (1849)
  • Radetzky Marsch, op. 14, núm. 1
  • Sehnsucht (Romanze), op. 15 (1850)
  • Carlsklänge (Walzer)
  • Franz Joseph-Marsch, op. 19 (1852)
  • Ein Volkswalzer, op. 22a
  • Nandl-Polka, op. 22b (1852)
  • Elisabethen-Vermählungsmarsch (1854)[3]
  • Lanckoronsky-Marsch, op. 24
  • Polca xinesa, op. 26
  • Unbefriedigte Sehnsucht (Nocturn), op. 27 (1856)
  • Herzklopfer-Walzer, op. 29 (1856)
  • 'Kennst du meine Leiden? ' (Nocturn), op. 30 (1856)
  • 3 Nocturns (1859)
  • Kaiser-Einzugs-Marsch (1862)
  • Offertori (1873)[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Rebecca Schmid «A Child Star of the 19th Century Gains New Fame in the 21st». The New York Times, 23-12-2024.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Yvonne Küpke and Anastasia Iwanow. «Europäische Instrumentalistinnen des 18. und 19. Jahrhunderts: Geiger, Constanze». Sophie Drinker Institut, 2010. [Consulta: 30 desembre 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 , 18-12-2024.
  4. ↑ Ljubiša Tošić , 28-12-2024.

Bibliografia

[modifica]
  • Eisenberg, Ludwig. «Geiger, Constanze». A: Großes biographisches Lexikon der Deutschen Bühne im XIX. Jahrhundert (en german). Leipzig: Paul List, 1903, p. 310. 
  • Constanze Geiger a certosaverlag.de
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constanze_Geiger&oldid=34436043»