Està situat[1] dalt d'una carena al sud-est del Mas Blanc (Château Valmy), al nord-oest del Mas d'en Jordi i a l'est del Mas de l'Abat. Hi mena una pista des del Château Valmy.
És un sepulcre de corredor antic, de cambra trapezoïdal, com set dels dòlmens del vessant nord de l'Albera, que són pràcticament idèntics que els seus veïns de la banda sud: a més del d'aquest article, hi ha el del puig de les Saleres o de Sant Pere de Laners (la Clusa, al Vallespir); Coll del Brau (Banyuls), Coma Estapera (Cervera de la Marenda), del Coll de la Creu o de Gratallops (Banyuls de la Marenda), del Coll de les Portes (Banyuls de la Marenda-Cervera de la Marenda), cova de l'Alarb del Rimbau (Cotlliure).[2]
Abélanet, Jean. Itinéraires mégalithiques : dolmens et rites funéraires en Roussillon et Pyrénées nord-catalanes (en (francès)). Canet: Trabucaire, 2011. ISBN 9782849741245.
Becat, Joan. «7 - Argelers de la Marenda». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Argelers». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Carreras Vigorós, Enric; Tarrús Galter, Josep. «181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord (1832-2012)». A: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 54. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2013, p. 31-184.Llegir-lo en línia
↑Carreras Vigorós, Enric; Tarrús Galter, Josep. «181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord (1832-2012)». A: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 54. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2013, p. 31-184.
