Vés al contingut

Cuneta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cuneta.
Cuneta al centre d'un passatge a París.

Una cuneta (de l'italià cunetta, derivat de lacuna o llacuna) és una rasa o canal que s'obre als costats de les vies terrestres de comunicació (camins, carreteres, autovies ...) i que, a causa del seu menor nivell, rep les aigües pluvials i les condueix cap a un lloc que no provoquin danys o inundacions. També pot servir com a defensa de petites ensulsiades quan les vies creuen trinxeres.[1]

De vegades, algunes espècies animals o vegetals les poden usar com a mitjà de dispersió, tal és el cas de la tortuga capgròs del Pantanal o de la gambúsia.

Història

[modifica]

En les fortificacions, es deia cuneta al petit canal o rasa oberta enmig d'un fossat sec per recollir les aigües. D'aquí es va estendre el seu ús a les carreteres i en general, a tota petita rasa o canal destinada al mateix objecte.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Secretaría de Comunicaciones y Transportes (México). Conceptos de obra: drenaje y subdrenaje (Normativa para la infraestructura del transporte) [Consulta: 7 novembre 2011].  Arxivat 11 de juliol 2011 a Wayback Machine.
  2. Diccionario militar, etimológico, histórico, tecnológico ..., José Almirante, 1838

Bibliografia

[modifica]
  • Real Academia Española. «Cuneta». Diccionario de la lengua española - Vigésima segunda edición. [Consulta: 7 novembre 2011].
  • Secretaría de Comunicaciones y Transportes (México). «Còpia arxivada». Normativa para la infraestructura del transporte. Arxivat de l'original el 2012-06-12. [Consulta: 12 març 2012].