Vés al contingut

David Helfgott

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDavid Helfgott
Biografia
Naixement19 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Melbourne (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Virtuós
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBellingen (en) Tradueix
Perth Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAustràlia
FormacióRoyal College of Music
Mount Lawley Senior High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista
OcupadorWest Australian Opera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica i romanticisme musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlice Carrard Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentPiano i piano de cua Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGillian Helfgott (1984–2022), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
PareElias Peter Helfgott Modifica el valor a Wikidata
GermansLes Helfgott Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdavidhelfgott.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0375056 Allmovie: p587603 TMDB.org: 1249774
Facebook: helfgott.david X: DavidHelfgott1 Musicbrainz: 0eaca8b6-7769-419f-b25b-0abd37aff51b Songkick: 313910 Discogs: 1004606 Modifica el valor a Wikidata
Monument en honor a Helgott a Bellingen.

David Helfgott (Melbourne, 19 de maig de 1947) és un pianista australià. Va néixer en una família jueva d'origen polonès. La seva vida va inspirar la guardonada pel·lícula Shine del director australià Scott Hicks, protagonitzada per Geoffrey Rush. És especialment conegut per la seva pertorbació mental i pel seu excel·lent domini del piano.

Helfgott va adquirir reconeixement com a nen prodigi després que el seu pare comencés a ensenyar-li el piano als sis anys. Quan va arribar a l'edat de deu, va estudiar sota la tutela de Frank Arndt, un professor de piano de la ciutat de Perth, i va guanyar diverses competicions locals, unes vegades sol, i altres amb la seva germana Margaret Helfgott.

A l'edat de 14 anys, la comunitat musical australiana, liderada pel periodista Perth James Penberthy i l'escriptora Katharine Susannah Prichard, va recaptar diners per anar als Estats Units a estudiar música. Això no obstant, Peter Helfgott, el seu abusiu pare, va negar el permís, argumentant que no estava llest per a ser independent. Segons conten els germans de David, va arribar a pegar-li fins al grau de deixar-lo inconscient. Als 19 anys, David va guanyar una beca per a estudiar en el Royal College of Music de Londres (Anglaterra) durant tres anys, on va estudiar amb el professor Cyril Smith.

Durant la seva estancia a Londres va començar a evidenciar més símptomes d'una malaltia mental. El seu doctor a Austràlia, Chris Reynolds, a qui va conèixer vint anys després, va dir que sofria d'una ansietat aguda i neurosi. El llibre de Gillian Helfgott, Shine (Ediciones B, 1997), cita verbatim com David interpretava la seva pertorbació emocional:

« Tot és culpa del papi. Tot és culpa del papi [...]. El Pare tenia dintre d'ell una espècie de dimoni i un àngel al mateix temps, i va anar així tota la meva vida. El Papa sempre va tenir un diable i un àngel tota la seva vida. És com una dicotomia, un desdoblament. »

Va tornar a Perth el 1970, i es va casar amb la seva primera esposa Clara el 1971. També va participar en diversos concerts de la Australian Broadcasting Corporation. Després del seu divorci, va ser internat en Graylands, un hospital mental de Perth. Durant els deu anys següents, va rebre tractament psiquiàtric que incloïa antipsicòtics i electroxoc. El problema amb el seu pare no va ser abordat amb aquest enfocament biologicista.

El 1984, després de presentar-se durant alguns anys en un bar anomenat Ricardo's, va conèixer a l'astróloga Gillian Murray. Pocs mesos després es van casar i va continuar una exitosa carrera durant els anys 80 i 90 a Austràlia i a Europa. El 1994 va tocar a Rússia, però la seva gira mundial el 1997 va portar poques crítiques.

Helfgott generalment prefereix tocar música romàntica, en gran part Modest Mússorgski, Serguei Rakhmàninov, Frédéric Chopin, Franz Liszt, Robert Schumann i Nikolai Rimski-Kórsakov.

Premis

[modifica]
  • Finalista Estatal ABC Instrumental and Vocal Competition (6 vegades)
  • Temps de Pau

Enllaços externs

[modifica]