De iure
De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.[1][2] S'oposa a de facto, que significa 'de fet'.[3]
Una situació de iure és la que està reconeguda per la legalitat vigent o per l'autoritat competent en virtut d'una llei, reglament o acte formal. L'expressió s'utilitza sovint per a descriure una oposició entre la situació de iure què no sempre correspon a la situació real.
Exemples
[modifica]- Els Alts del Golan de iure són territori sirià, de facto són governats per Israel.
- Si de iure «el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques»[4] de facto «la realitat quotidiana, tossuda i mesella, assenyala que l'Administració de justícia, malgrat els esforços i els recursos invertits, ha esdevingut terra erma pel que fa al conreu del català.»[5]
Referències
[modifica]- ↑ «De iure». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «de iure». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Sobre l'ús i les prescripcions tipogràfiques vegeu: «de iure», Arxivat 2013-10-23 a Wayback Machine. en: És a dir, El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), [Consulta 22 d'octubre de 2013
- ↑ Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Publicada l'endemà al BOE 172 i al DOGC 4680 i, posteriorment, al suplement núm. 16 del BOE en llengua catalana, de 21 de juliol.
- ↑ Ponç Feliu Llansa, President de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia en: Hi tinc dret? Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine., Pla de qualitat lingüística, Girona, Generalitat de Catalunya, 2007, pàgina 2