Vés al contingut

Dengue

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaDengue
Micrografia del virus del dengue modifica
Tipusinfecció vírica, malaltia infecciosa per flavivirus, malaltia tropical desatesa, malaltia i malaltia transmesa per mosquits Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfatiga muscular, cefalàlgia, artràlgia, miàlgia, nàusea, limfadenopatia, vòmit, adinàmia, anorèxia, exantema maculopapular, bradicàrdia i hemorràgia Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, cultiu viral, reacció en cadena de la polimerasa, ELISA i prova d'hemaglutinació passiva Modifica el valor a Wikidata
Tractamentdesintoxicació, antihemorràgic, transfusió de sang, diürètic i tractament simptomàtic Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenatransmissió per mosquits, transmissió per hemocontacte de patogen i transmissió placental Modifica el valor a Wikidata
Causat pervirus del dengue Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D2Z Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A97 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9061 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA77 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0096474 Modifica el valor a Wikidata
OMIM614371 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3564 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001374 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine215840 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKdengue-fever-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003715 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet99828 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0011311 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12205 Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'ésser viuDengue
Dengue virus Modifica el valor a Wikidata

Micrografia electrònica del virus del dengue
Dades
GenomaGrup IV ((+)ssRNA)
Malaltiadengue Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FamíliaFlaviviridae
GènereFlavivirus
EspècieDengue virus Modifica el valor a Wikidata

El dengue, anomenat també febre vermella, grip tropical, dandy fever o seven-day fever (uns noms obsolets),[1][2] febre de la polca,[3] i febre trencaossos (en alguns països d'Amèrica Llatina),[4] és una malaltia infecciosa d'origen víric, reemergent,[5] epidèmica, zoonòtica i antroponòtica,[6] que es transmet per la picada d'un mosquit.[7]

Els símptomes més característics del dengue són febre, dolor intens a les articulacions i músculs,[8] inflamació dels ganglis limfàtics i erupció cutània petequial.[9] Amb freqüència té una evolució de sis a set dies, però la convalescència és llarga i lenta.[10]

Una forma més greu és el dengue hemorràgic, caracteritzat per hemorràgies generalitzades i una baixada perillosa de les plaquetes,[11] que ocasiona la mort en més del 20 per cent dels casos segons estudis de l'OMS. S'ha vist que en nens menors de quinze anys, hi pot haver un estat de xoc hipovolèmic del sistema circulatori, així com dolors abdominals.[12] En aquest cas, sense perfusió, la mort és inevitable.[13]

És freqüent en zones de l'Índia,[14] Pakistan,[15] Bhutan,[16] Bangladesh,[17] Myanmar,[18] Àsia Sud-oriental, Amèrica Central[19] i Amèrica del Sud[20] i Àfrica central i Occidental.[21] Encara que sigui originària de les zones tropicals i subtropicals del món, s'han detectat diversos casos a Europa.[22] A Catalunya, es va aïllar per primera vegada el virus del dengue en mosquits locals l'any 2015[23] i el primer cas humà autòcton de la malaltia es va identificar el 2018 a la província de Barcelona.[24]

És causada per qualsevol de les quatre soques víriques DEN-1, DEN-2, DEN-3 o DEN-4 que estan estretament relacionades.[25] La immunitat a llarg termini que s'obté després de patir la infecció és específica de la soca responsable i no de les altres.[26] A més a més, la successió d'infeccions per soques diferents potencia la probabilitat de patir l'anomenat dengue hemorràgic, que és molt més mortal.[27]

L'OMS la inclou, juntament amb la chikungunya, a la llista de malalties tropicals desateses.[28]

N'existeix una altra soca, anomenada DEN-5, que només es transmet entre primats no humans de les selves asiàtiques.[29]

Etiologia

[modifica]

El virus del dengue (DENV) pertany a la família Flaviviridae i al gènere Flavivirus. El criptograma dels Flavivirus és R/1: 4/8: Se/S I,V/C,O Ve/Ac,Di. Per tant, es tracta d'un virus ARN monocatenari no segmentat, d'alta variabilitat genòmica i amb un àcid nucleic de pes molecular relativament baix.[30] La seva mida va dels 30 als 50 nanòmetres, la càpsida que envolta el material genètic (nucleocàpsida) és de simetria icosaèdrica i presenta una coberta externa constituïda per proteïnes C, E i M.[31] Entre la coberta externa i la nucleocàpsida es troba una membrana lipídica que deriva de la membrana cel·lular de la cèl·lula hoste.[32] La proteïna C té 11 kilodaltons (kDa), la E 53 kDa i tres dominis proteics diferents i la M 8 kDa. La proteïna M és un petit fragment proteolític de la seva forma precursora prM, de 21 kDa. La resposta més primerenca dels anticossos humans es dirigeix majoritàriament contra les proteïnes E i prM.[33] El DENV té un marcat tropisme per molts òrgans del cos humà[34] i per les cèl·lules dendrítiques, els macròfags[35] i els trombòcits,[36] en especial. És un virus inestable al medi ambient que es pot inactivar amb facilitat mitjançant calor, dessecació i desinfectants que continguin detergents o dissolvents lipídics. La llum fluorescent de banda estreta amb blau de metilé pot inactivar completament el virus en pocs minuts.[37] S'han descobert alguns compostos que degraden amb molta eficàcia la proteïna E del DENV.[38]

Afecta tant vertebrats com invertebrats. Les vies d'infecció són per contacte indirecte o per via congènita.[39] Es transmeten per vector, més concretament àcars i dípters. És la malaltia transmessa per artròpodes més freqüent en els éssers humans.[40]

Transmissió

[modifica]

El DENV és un arbovirus que es transmet als humans mitjançant la picada de les femelles (hematòfagues) de mosquit infectades.[41] Els mosquits involucrats són els de l'espècie Aedes aegypti[42] i amb menor freqüència els de l'espècie Aedes albopictus (mosquit tigre),[43] un mosquit en expansió arreu del món.[44] Als espais selvàtics d'Àfrica, altres espècies del gènere Aedes, com ara Aedes furcifer, Aedes luteocephalus i Aedes taylori també poden trasmetre el DENV.[45] Encara que generalment la temperatura òptima per a la transmissió del DENV oscil·la entre els 32 i els 33 °C, els mosquits Aedes el poden transmetre de manera efectiva a una temperatura mínima d'uns 15 °C.[46] L'abundància o no d'exemplars adults d'Aedes és un bon indicador del risc de transmissió del virus del dengue en una zona determinada.[47] A hores d'ara, la distribució mundial de les dues espècies de mosquits implicades de manera majoritària en la transmissió del DENV és la més gran mai registrada[48] i s'ha comprovat que a diversos llocs són resistents als insecticides més comuns.[49]

Característiques del vector

[modifica]
Aedes aegypti

Aedes aegypti és una espècie diürna, amb major activitat de picada dues hores després de la posta de sol i diverses hores abans de l'alba. En medis urbans, viu i diposita els seus ous als voltants i interior de les cases:[50] en recipients utilitzats per a l'emmagatzematge d'aigua per a les necessitats domèstiques i en gerros, pots, pneumàtics vells i altres objectes que facin d'envàs d'aigua.[51] La seva capacitat de vol és d'uns 100 metres, per la qual cosa el mosquit que pica és el mateix que un ha criat.[52] La infecció pel DENV en els mosquits A. aegypti femelles augmenta la seva activitat locomotriu.[53] El nombre de vegades que un A. aegypti portador del DENV pot picar als éssers humans varia segons la zona geogràfica on es troba l'espècie.[54]

Aedes albopictus (mosquit tigre)

Aedes aegypti és responsable de la transmissió dels virus tant del dengue com de la chikungunya, la febre de Zika i la febre groga.[55] El mosquit infectat (amb capacitat infectiva) transmetrà càrrega vírica a tot humà que piqui.[56]

Poblacions susceptibles

[modifica]

Tota persona que és picada per un mosquit infectat pot desenvolupar la malaltia, la qual té unes característiques clíniques i analítiques que difereixen significativament entre nens i adults.[57] La infecció genera immunitat de llarga durada contra el serotip específic del virus.[58] No protegeix contra altres serotips.

Etapes del cicle de transmissió del virus del dengue

[modifica]

En el vector

[modifica]

Un mosquit hematòfag femella pica un humà infectat que presenta una fase de virèmia (presència de virions en sang). Arriba a l'aparell digestiu i envaeix les cèl·lules mesentèriques. Comença la replicació a l'epiteli intestinal, ganglis nerviosos i ganglis limfàtics del mosquit. Comparativament, la susceptibilitat a la infecció pel virus del dengue de l'espècie Aedes aegypti després d'haver-se alimentat de la sang d'una persona virémica és major que la de l'espècie A. albopictus.[59]

El virus es disseminarà per altres teixits a través principalment dels prohemòcits de l'hemolimfa,[60] arribant a les glàndules salivals.[61] Allà, queda en estat latent fins que la femella torna a picar a un altre individu. D'ençà que el mosquit s'infecta fins que es torna un potencial transmissor d'aquest virus passen entre vuit a dotze dies. Les soques DEN-3 i DEN-4 necessiten molts més virus per infectar completament un mosquit Aedes. aegypti que les DENV-1 i DEN-2.[62] La infecció en el mosquit durarà tota la seva vida. Serà transmissor del virus a totes les persones a les que piqui en el que li quedi de vida.[63] La saliva del mosquit conté l'enzim proteasa serina, el qual facilita la disseminació del DENV en l'organisme del mamífer hoste.[64] Aquest enzim, juntament amb l'acció de diverses proteïnes presents en el sialoma del mosquit,[65] redueix la capacitat de resposta del sistema immunitari humà contra el DENV.[66] El microbioma de les diferents poblacions naturals d'Aedes aegypti influeix en el major o menor èxit de la transmissió del DENV dels mosquits als humans.[67]

En l'ésser humà

[modifica]
Entrada
[modifica]

Quan un mosquit vector del virus s'alimenta, el DENV es diposita a l'interior de la pell de la persona i infecta diverses cèl·lules de la zona on ha picat, entre elles queratinòcits, fibroblasts, cèl·lules de Langerhans, mastòcits i cèl·lules dendrítiques cutànies.[68] Un cop dins del cos humà els virions es dirigeixen per via sanguínia als nòduls limfàtics i a diversos òrgans, com ara el fetge,[69] i entren a les seves cèl·lules per endocitosi amb el receptor.[70]

Aquest receptor és mediat per les proteïnes E, que es troben constituint part de la seva coberta. Aquesta mateixa proteïna és la que li permet reconèixer les seves cèl·lules diana unint-se amb cadherines de les membranes específiques, que actuen com a receptor.[71] Per tant, les membranes del virus i de la cèl·lula diana es fusionen alliberant així el virus dins la cèl·lula.[72] Aquest fusionarà llavors amb un endosoma en el qual es processaran les poliproteïnes.[73]

Replicació del virus i formació de nous virions

[modifica]
Entrada, replicació i alliberament cel·lular del virus del dengue

Inicia la seva replicació en el citoplasma cel·lular utilitzant la maquinària de transcripció de la cèl·lula. L'ARN del virus actua com a missatger, és traduït en els ribosomes i es genera una poliproteïna de mida gran que actuarà com a precursora de les proteïnes víriques individuals.[74] A la membrana del reticle endoplasmàtic de la cèl·lula (o en la membrana cel·lular si es tracta de la cèl·lula del mosquit) és on s'acaba de formar el virió; la partícula vírica ja infectiva i madura.[75] Segons estudis in vitro, la catequina té la capacitat d'inhibir la fase posterior a l'entrada del virus en alguns tipus de cèl·lules cultivades humanes, un fet de gran interès pel disseny de futurs medicaments antivírics contra la infecció pel DENV basats en aquest compost polifenòlic natural.[76]

Alliberament del virus

[modifica]

S'allibera a la sang per lisi cel·lular causant una virèmia que dura entre quatre i cinc dies i que infecta leucòcits i teixit limfàtic produint símptomes clínics de gravetat variable.[77] Les quatre soques de DENV existents provoquen nivells alts de virèmia en humans (de l'ordre de 108 MID50 ml-1) (MID50: median infectious dose). Durant aquesta fase d'elevada virèmia la picada d'un mosquit suposa la recol·lecció de partícules víriques; els nous virions s'incorporen i el cicle torna a començar.[78]

Serotipus

[modifica]

Les infeccions per dengue són causades per quatre soques del virus que s'han classificat segons criteris clínics, biològics, immunològics i moleculars: DEN-1, DEN-2, DEN-3 i DEN-4.[79] Aquestes quatre variants del virus s'anomenen serotipus perquè cadascuna presenta diferents interaccions amb els anticossos en el sèrum de sang humana.[80] Els diversos serotipus del DENV són similars i comparteixen aproximadament un 65 per cent dels seus genomes, però fins i tot dins d'un mateix serotipus hi ha una certa variació genètica.[81] Malgrat aquestes diferències, la infecció per cadascun dels serotipus presenta la mateixa simptomatologia.[82]

Després de recuperar-se d'una infecció causada per un serotipus del dengue, la persona té immunitat contra el serotipus causant en concret però només queda protegit de noves infeccions causades pels serotipus restants de dos a tres mesos.[83] Per tant, no és una protecció a llarg termini per tots els serotipus, ja que després d'aquest període un individu pot estar infectat amb qualsevol dels tres restants. La infecció simultània per dos o més serotips del virus és un fet poc usual, però possible.[84]

Tots quatre serotips són capaços de produir una infecció asimptomàtica,[85] una malaltia febril transitòria o quadres més greus que arriben a produir la mort.[86] Dins de cada serotip hi ha diferents variants genètiques (ja que es tracta d'un virus amb un genoma molt divers) i poden ser més o menys virulentes unes que altres.[87]

Origen

[modifica]

Pel que fa al seu origen, els científics suposen que el virus del dengue va evolucionar en primats no humans a partir de llinatges de DENV existents a la selva tropical[88] i després va passar d'aquests primats als éssers humans de l'Àfrica o del sud-est d'Àsia fa entre 500 i 1.000 anys, entre els qual van prosperar les formes epidèmiques/endèmiques de la infecció pel dengue.[89]

Mapa que mostra la distribució de la febre del dengue al món, a partir de 2006. Mapa elaborat pel Servei d'Investigació Agrícola del Departament d'Agricultura dels EUA. Blau: zones infestades d'Aedes aegypti. Vermell: zones amb Aedes aegypti i dengue epidèmic recent.

Descobriment de la primera soca

[modifica]

El 1943, Ren Kimura i Susumu Hotta van ser els primers a aïllar el virus del dengue. Aquests dos científics estaven estudiant mostres de sang que es van prendre a pacients aquell mateix any durant l'epidèmia del dengue a Nagasaki, Japó. Un any després, Albert B. Sabin i Walter Schlesinger van descobrir també el virus del dengue que ara es coneix com a dengue virus 1 (DEN-1).[90]

Evolució geogràfica

[modifica]

En la dècada de 1970 els focus d'infecció estaven bastant localitzats: d'una banda al sud-est asiàtic s'hi trobaven les quatre soques; per altra banda, a Amèrica Central i Àfrica hi eren presents exclusivament DEN-1 i DEN-2.[91] Però l'any 2004 la distribució geogràfica dels quatre serotipus ja s'estenia àmpliament.[92] DENV-3 va causar l'epidèmia de dengue a Cap Verd dels anys 2009 i 2010.[93] Actualment els quatre serotipus de dengue circulen junts en les regions tropicals i subtropicals de tot el món,[94] com ara el Carib.[95]

Epidemiologia

[modifica]

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) registra una incidència de 390 milions d'infeccions per virus del dengue (DENV) a l'any, de les quals 96 milions es manifesten clínicament.[96] Segons les dades del pla estratègic mundial de l'OMS contra el dengue i altres malalties arbovíriques transmeses per mosquits Aedes corresponent al període Setembre 2024-Setembre 2025, durant els sis primers mesos de l'any 2024 més de 10,9 milions de casos de dengue (5,6 milions confirmats), incloent 24.000 casos greus i 6.500 casos de mort per la malaltia van ser comunicats des de totes les demarcacions geogràfiques d'aquesta Organització.[97] A més, s'estima que ben bé la meitat de la població mundial estarà aviat en risc d'infecció pel DENV.[98] La prevenció del dengue es basa principalment en el control dels seus vectors.[99] L'ús de xarxes impregnades amb piretroides ha demostrat ser una mesura efectiva contra l'entrada a les llars dels mosquits transmissors d'aquesta malaltia infecciosa.[100]

Es tracta d'una malaltia hiperendèmica degut als múltiples serotips de virus existents estretament relacionats amb les estacions de l'any.[101] La major incidència i, en particular, les epidèmies d'aquesta zoonosi en els països endèmics s'han associat tradicionalment amb l'estació humida i el fenomen del El Niño està relacionat amb l'increment de diverses malalties transmeses per vectors, incloent el dengue.[102] Quan un pacient sobreviu a la infecció adquireix immunitat de per vida contra el DENV d'aquell serotipus en particular. Existeix immunitat creuada (cap als altres serotipus); però és parcial i temporal. No tan sols això sinó que una nova infecció per una nova soca (diferent serotipus) pot agreujar la simptomatologia.[103] D'aquesta manera, quan la immunitat creuada desapareix, l'individu no només és més susceptible de tornar a infectar-se amb un altre serotipus sinó que té més risc de presentar una simptomatologia més greu.[104]

Existeixen diverses investigacions liderades pel microbiòleg nord-americà Scott B. Halstead,[105] segons les quals el dengue hemorràgic és més probable en pacients que presenten infeccions secundàries per un serotipus diferent a la infecció primària. Els anticossos específics poden incrementar o «amplificar» la replicació vírica per un efecte conegut com a potenciació per anticossos de la infecció.[106] Aquest es tradueix en una elevada replicació vírica i en un augment de la virèmia, fets que condicionen i afavoreixen el desenvolupament de la malaltia.[107] A més, a través d'un fenomen que rep el nom de pecat original antigènic,[108] el sistema immunitari no és capaç de respondre adequadament a la infecció i aquesta s'agreuja fortament.[109]

El període d'incubació de la malaltia varia entre tres i quatre díes, passant generalment de cinc a set dies des de la picadura fins a l'aparició dels símptomes.[110] El període de transmissió de l'home al mosquit és d'uns tres a set díes i aquest es torna infectant de vuit a dotze díes després d'ingerir sang virèmica i roman infectat tota la vida. Aquesta malaltia generalment no es transmet entre persones, però la transmissió vertical mare-fill del DENV a través de la llet materna és possible.[111] Els casos de dengue congènit en nounats són poc habituals i es veuen sobretot a regions on la malaltia és endèmica.[112] La infecció pel DENV durant l'embaràs pot causar avortament espontani,[113] part prematur, baix pes del nadó[114] o mort del fetus,[115] de la mare o del nounat.[116] Així mateix, patir un dengue simptomàtic al llarg de la gestació augmenta considerablement el risc de malformacions congènites del sistema nerviós fetal.[117] En cas d'infecció pel DENV, els receptors d'un trasplantament renal tenen un risc més alt de mort que la població general, ja que reben fàrmacs immunosupressors per evitar el rebuig.[118]

Avui en dia, el dengue és considerat com una malaltia reemergent: el canvi climàtic,[119] la globalització i l'augment de moviments internacionals tant de persones com d'objectes faciliten la propagació dels mosquits vectors[120] i del DENV que transmeten a noves zones.[121] Entre aquestes destaquen els medis urbans, llocs on es registren les epidèmies més importants.[122] És la segona infecció zoonòtica més comuna al món, només per darrere de la malària.[123] El primer cas autòcton d'infecció pel virus del dengue en el continent europeu va ser detectat a Albània l'any 1979. Coincidint amb l'arribada i assentament del mosquit A. albopictus a Europa, el 2010 es va confirmar la presència de casos autòctons a França i Croàcia. El 2018 es van diagnosticar els primers sis casos autòctons de dengue a Espanya, quatre d'ells causats per un DENV amb la mateixa seqüència genètica.[124] Segons les dades de la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica, l'any 2023 es van registrar a l'Estat espanyol tres casos autòctons d'un total de 615 infeccions pel DENV.[125] El mateix any es van detectar 76 casos autòctons de dengue a Itàlia (Ciutat metropolitana de Roma Capital i províncies de Lodi i Latina) i 43 a França (regions d'Illa de França,[126] Occitània, Provença-Alps-Costa Blava i Alvèrnia-Roine-Alps).[127]

El dengue es troba principalment en la zona intertropical: abans limitada al sud-est d'Àsia (Xina,[128] Taiwan,[129] el Vietnam,[130] Malàisia,[131] Indonèsia,[132] Cambodja,[133] Laos,[134] Singapur,[135] Filipines,[136] Timor Oriental,[137] Tailàndia),[138] ara s'estén per les terres baixes[139] i algunes valls centrals del Nepal,[140] per l'oceà Índic (Sri Lanka,[141] Maurici,[142] Maldives,[143] Illa de la Reunió),[144] pel Nord (Illes Marshall,[145] Illes Hawaii),[146] Est (illes Galápagos,[147] Illa de Pasqua)[148] i Sud de l'oceà Pacífic (illes Salomó, [149] Illes Cook,[150] Vanuatu,[151] Papua Nova Guinea,[152] Samoa Nord-americana,[153] Fiji,[154] Nova Caledònia,[155] Tahití, Moorea i altres illes de la Polinèsia Francesa)[156] pel nord-est d'Austràlia (Queensland),[157] per l'illa de Guam,[158] pel sud-est de l'Iran,[159] per l'Afganistan,[160] per l'Orient Mitjà (Líban,[161] Iemen,[162] Oman,[163] Aràbia Saudita),[164] per diverses governacions del sud-est d'Egipte,[165] per les Petites Antilles (Curaçao,[166] Illes Verges Nord-americanes,[167] Sint Eustatius,[168] Saint Kitts i Nevis,[169] Trinitat i Tobago,[170] Barbados,[171] Guadalupe i Martinica),[172] per Jamaica,[173] pel sud dels Estats Units (Florida,[174] Texas),[175] per l'oceà Atlàntic equatorial (São Tomé i Príncipe),[176] per Madeira[177] i per Amèrica Llatina, on els casos diagnosticats s'han multiplicat molt en els últims anys.[178] El 2023 es van registrar 4,6 milions de casos a tot el continent americà, un 64 per cent més que l'any anterior.[179]

Símptomes

[modifica]

Aquesta malaltia infecciosa mostra els primers símptomes després d'un període d'incubació de dos a set dies des de la picada del mosquit, i pot durar de tres a cinc dies, encara que rares vegades persisteix fins més d'una setmana.[180] L'infectat mostra febre sobtada, que sol aparèixer acompanyada de mals de cap,[181] erupcions a la pell que s'assemblen molt a les del xarampió,[182] dolor al voltant dels ulls i darrere dels globus oculars, escotoma, dificultat per llegir,[183] artràlgies i miàlgies, cansament i dolors musculars i articulars,[184] pels quals el dengue és conegut en castellà com la quebradora i en català com a febre trenca-ossos o malaltia trenca-ossos.

El dengue es caracteritza per l'aparició d'exantema per tot el cos: erupció de color vermell brillant que pot formar petèquies; uns puntets vermells de sang a la superfície cutània causats per un augment de la permeabilitat capil·lar. Sol aparèixer en primer lloc a les extremitats inferiors i al tòrax dels pacients, d'on s'estén per a abastar la major part del cos.[185] També pot causar gastritis, dolor abdominal, esplenomegàlia,[186] hematoma esplènic espontani,[187] abdomen agut per intussuscepció ileocecal,[188] transaminases elevades,[189] augment de l'enzim quimasa (una hidrolasa) en sèrum,[190] hipertèrmia maligna,[191] nàusees, vòmits i/o diarrea. En alguns casos es desenvolupen símptomes molt més lleus que, quan l'erupció encara no s'ha manifestat, poden ser diagnosticats com signes de la grip o d'altres infeccions víriques poc importants. Així, els turistes que tornen de zones tropicals porten de vegades el dengue als seus països d'origen en no haver estat correctament diagnosticats durant l'apogeu de la seva malaltia.[192] Poc més del 50 per cent de totes les infeccions pel virus del dengue cursen de manera asimptomàtica[193] i no sempre és fàcil detectar-les.[194] La concurrència en un mateix individu de dengue i paludisme,[195] de dengue i febre tifoide,[196] de dengue i hepatitis A,[197] de dengue i tifus de les bardisses (febre fluvial japonesa),[198] de dengue i chikungunya[199] o de dengue i herpes zòster[200] s'ha descrit eventualment. Els pacients amb dengue poden transmetre la infecció a través de mosquits i d'una transfusió de sang, de plasma ric en plaquetes o d'altres productes derivats de la sang,[201] només mentre es troben encara febrils.

Existeixen dos tipus de presentacions de la malaltia: el dengue clàssic i l'hemorràgic.[202]

Dengue clàssic

[modifica]

El dengue clàssic dura al voltant de sis a set dies, amb un petit símptoma de febre en el moment del final de la malaltia (l'anomenat «patró bifàsic»).[203] Clínicament, la recuperació sol acompanyar-se de fatiga, limfadenopaties i leucopènia amb limfocitosi relativa. El recompte de plaquetes baixarà fins que la temperatura del pacient es normalitzi. En alguns casos, s'observa trombocitopènia (menys de 100.000 plaquetes per mm3) i/o increment de les aminotransferases.[204]

Dengue hemorràgic

[modifica]

Els casos de dengue hemorràgic mostren major febre, amb durades de cinc a set dies, acompanyada de fenòmens hemorràgics, destret respiratori, embassament pleural,[205] trombocitopènia i hemoconcentració.[206] En aquest tipus de dengue el pacient pot sagnar per les genives, per l'orina i pot tenir pèrdues de sang en el tub digestiu, també pot presentar hematomes degut a hemorràgies internes a la pell[207] En una petita proporció de casos apareix la síndrome de xoc per dengue, la qual té una alta taxa de mortalitat.[208]

Complicacions de la infecció pel virus del dengue

[modifica]

Algunes complicacions del dengue més o menys comunes o que han estat descrites per primera i única vegada són la ruptura esplènica espontània,[209] la pancreatitis aguda,[210] l'apendicitis aguda,[211] l'infart de nòdul limfàtic,[212] la maculopatia (lesions a la retina),[213] la inflamació de la fòvea òptica (foveolitis),[214] el glaucoma d'angle obert agut bilateral,[215] l'escleritis necrotitzant,[216] la panoftalmitis (inflamació d'origen infecciós de totes les estructures de l'ull),[217] la necrosi hemorràgica massiva del fetge,[218] la insuficiència hepàtica aguda,[219] la colecistitis alitiàsica,[220] l'encefalitis vírica,[221] la psicosi aguda,[222] la cerebel·litis (inflamació del cerebel),[223] la meningoencefalitis aguda,[224] la sacroiliïtis unilateral,[225] la intussuscepció (desplaçament d'una part de l'intestí cap a l'interior de la porció següent) ileocecal,[226] la paràlisi diafragmàtica,[227] la paràlisi unilateral del múscul recte lateral de l'ull,[228] la paràlisi unilateral del nervi motor ocular comú,[229] la paràlisi del nervi hipoglòs,[230] la tetraparèsia hipopotassèmica,[231] la paràlisi del nervi toràcic llarg,[232] la paràlisi facial,[233] la paràlisi flàccida aguda hipopotassèmica,[234] la síndrome de Guillain-Barré,[235] la síndrome de Miller Fisher (una variant de la síndrome de Guillain-Barré en la qual l'organisme produeix anticossos contra la beina de Schwann dels nervis del sistema nerviós perifèric),[236] la síndrome hemoliticourèmica atípica,[237] el parkinsonisme,[238] la síndrome de compressió de la cua de cavall,[239] la mielitis transversa,[240] la neuropatia multifocal motora (una de les formes cròniques de la neuropatia perifèrica),[241] la mononeuropatia múltiple (una neuropatia caracteritzada per l'afectació de diversos nervis raquidis o de diversos nervis cranials, de forma asimètrica i asincrònica),[242] l'hematoma subdural agut espontani,[243] l'hemorràgia intracranial,[244] l'hemorràgia intradural espinal espontània,[245] l'accident vascular cerebral isquèmic,[246] la síndrome d'alliberament de citocines,[247] la púrpura trombocitopènica trombòtica,[248] la limfohistiocitosi hemofagocítica,[249] l'anèmia aplàstica,[250] l'anèmia hemolítica,[251] la miopatia necrotitzant d'origen immunitari,[252] la rabdomiòlisi,[253] la insuficiència cardíaca,[254] la bradicàrdia relativa,[255] el blocatge auriculoventricular complet (de tercer grau),[256] la fibril·lació auricular aguda,[257] la miocarditis,[258] la cardiomiopatia de takotsubo,[259] la miopericarditis (pericarditis aguda amb signes de necrosi miocardíaca),[260] la glomerulonefritis membranoproliferativa tipus 1,[261] la necrosi tubular aguda,[262] la necrosi del còrtex renal,[263] l'hipoacúsia neurosensorial sobtada,[264] la candidosi disseminada,[265] la urticària aguda[266] i el priapisme arterial.[267]

Diagnòstic

[modifica]

El diagnòstic de dengue, en general, es fa clínicament. La característica clàssica és febre alta sense cap indici d'infecció prèvia, així com una erupció amb petèquies, leucopènia i trombocitopènia.[268] La definició de l'OMS de la febre hemorràgica pel virus del dengue ha estat en ús des de 1975 i s'ha revisat diverses vegades.[269] Els quatre criteris necessaris per a diagnosticar la malaltia són:

  1. Febre.
  2. Tendència hemorràgica (prova del torniquet positiva, hematoma espontani, sagnat de la geniva, del lloc d'una injecció, vòmit de sang o diarrea sanguinolenta, etc.). Trombocitopènia (menys de 100.000 plaquetes per mm3 o també estimat com menys de 3 plaquetes per cada camp microscòpic d'alta magnificació), augment del temps de protrombina i del temps de tromboplastina parcial activat.[270]
  3. Prova de l'extravasació del plasma: hematòcrit més de 20 per cent superior al previst o caiguda de l'hematòcrit del 20 per cent o més del valor inicial després d'administrar líquids intravenosos.[271] Presència d'embassament pleural, ascites[272] o hipoproteinèmia.
  4. Síndrome de xoc per dengue (SSD), que es defineix com el dengue hemorràgic, més pols arterial feble i accelerat, reducció de la pressió del pols (menys de 20 mm Hg), calfreds, pell humida i agitació, hepatomegàlia[273] i hipoalbuminèmia.[274]

Per a confirmar el diagnòstic de dengue és imperatiu fer les proves analítiques que formen el diagnòstic biològic.

Diagnòstic biològic

[modifica]

Proves directes

[modifica]

- Prova de l'antigen NS1: NS1 és una proteïna no estructural produïda excessivament durant la replicació del virus.[275] És una proteïna sintetitzada pels flavivirus i secretada per les cel·lules dels mamífers.[276] L'any 1970, va ser descrita per primera vegada com a antigen circulant víric en el sèrum de pacients amb dengue i avui dia és un eficaç biomarcador d'aquesta malaltia.[277] La seva secreció provoca una forta resposta humoral per part del sistema immunitari de l'organisme.[278] Es pot detectar la presència de l'antigen NS1 de diverses formes:[279] ELISA (especificitat del 100 per cent i sensibilitat del 90 per cent), per tècnica immunocromatogràfica (ICT)[280] o per una prova de neutralització de reducció de placa (PRNT).[281]

- PCR, detecció de l'àcid ribonucleic (ARN) víric: mètode del RT-PCR (Reverse Transcriptase-Polymerase Chain Reaction). És l'únic procediment analític que determina el serotip de la soca present en un individu.[282] Permet també vigilar el moviment de les epidèmies a través del món.[283]

- Detecció del virus: es recullen mostres de sang perifèrica, de plasma i de sèrum dels pacients en fase aguda de la malaltia o directament de teixits en cas de mort. Aquestes mostres s'inoculen en un cultiu cel·lular (de cel·lules de mosquit o de mamífer). S'ha demostrat que els aïllaments a partir de mostres de sang donen un millor resultat que a partir de mostres de sèrum o de plasma. S'ha detectat el virus del dengue en teixits i òrgans com el fetge,[284] la retina,[285] el cor,[286] la placenta,[287] el cervell,[288] la melsa[289] i gangli limfàtic, entre altres. Aquest mateix aïllament serveix també per a detectar el tipus de serotip que presenta l'indiviu utilitzant anticossos específics en una prova de immunofluorescència.[290]

Proves indirectes

[modifica]

- Serologia:

  • els IgG-anti-Dengue, en canvi, no se solen mirar: apareixen més tard que els IgM i a més la gran majoria de la població a la qual se li farà la prova ja haurà estat en contacte amb algun altre serotip de dengue en el seu passat i per tant presentarà IgG específics.[295]

Prova del torniquet

[modifica]

La prova del torniquet o del llaç ha sigut aprovada per l'OMS i permet determinar la fragilitat del capil·lar per avaluar la tendència hemorràgica del pacient infectat pel dengue.

Consisteix a posar un maneguet de pressió arterial al braç del pacient i aplicar una pressió representant la mitja de la pressió sistòlica i diastòlica del pacient durant 5 minuts. Si apareixen com a mínim 10 petèquies en 2,5 cm² es pot considerar positiva la prova. En el cas de dengue hemorràgic, segons l'OMS, es detecten unes 20 petèquies en 2,5 cm².

Aquesta prova té una baixa sensibilitat a l'hora de fer la diagnosi diferencial de la malaltia[296] i en determinats casos es convenient repetir-la,[297] ja que pot donar falsos positius en cas d'una fragilitat capil·lar no lligada al dengue o falsos negatius en la fase aguda de la infecció.[298]

Diagnòstic diferencial

[modifica]

La febre del dengue pot confondre's fàcilment amb malalties no relacionades amb aquest, especialment en situacions no epidèmiques i països on el virus no és endèmic.[299] Segons origen geografic del pacient, s'han de descartar les infeccions per flavivirus no relacionats amb el dengue. Aquestes inclouen la febre groga, l'encefalitis japonesa,[300] l'encefalitis de Saint Louis,[301] el Zika[302] i la febre del Nil Occidental. També cal distingir del dengue les infeccions per alfavirus (com ara Chikungunya[303] i Sindbis) i altres causes de febre com malària, leptospirosi,[304] febre tifoide, COVID-19,[305] malalties per Rickettsia spp. (Rickettsia prowazeki, Rickettsia rickettsii, Rickettsia mooseri, Rickettsia conori, etc.),[306] febre Q, febre Tsutsugamushi,[307] rubèola,[308] xarampió, enterovirus, síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica,[309] influença[310] i malalties amb símptomes similars a la influença[311] i diverses febres hemorràgiques (Arenaviridae: Junin; Filoviridae: Marburg, Ebola; Bunyaviridae: hantavirus, febre hemorràgica de Crimea-Congo, etc.). Excepcionalment, els trets clínics i analítics de la leucèmia promielocítica aguda (un tipus de leucèmia aguda mieloide) poden ser molt semblants als d'una infecció pel virus del dengue.[312]

Tractament

[modifica]

No existeix cap tractament per combatre el virus del dengue, sinó que se centra en una detecció ràpida de la malaltia i en apaivagar els símptomes que presenti el pacient.[313] Per evitar un xoc s'ha de mantenir estable la volèmia[314] i controlar les costants vitals del pacient: freqüència cardíaca, pressió arterial, freqüència respiratòria, etc.[315] Mai es poden prendre medicaments antiinflamatoris com l'ibuprofèn o l'àcid acetilsalicílic (aspirina) perquè la seva acció pot agreujar o, fins i tot, induir les hemorràgies.[316] Cal evitar l'ús de corticoides[317] i d'antibiòtics, ja que es tracta d'una infeccío vírica. Si es mostren símptomes de deshidratació és necessari controlar-los i rehidratar-se bevent abundant líquid.[318]

Per regla general, la taxa de mortalitat de la infecció clàssica pel virus del dengue és de menys d'un 1 per cent.[319] En els casos de dengue hemorràgic, aquesta xifra ascendeix al 2-5 per cent si es disposa de tractament i, si no, pot arribar a causar un 50 per cent de morts.[320]

L'absència de models animals adequats és un problema important a l'hora d'avaluar tractaments específics contra el dengue, ja que cap animal no humà infectat pel DENV experimentalment o pels seus vectors presenta manifestacions clíniques semblants a les de les persones amb la malaltia.[321]

Desenvolupament d'una vacuna

[modifica]
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
SANOFI PASTEUR "VACUNA CANDIDATA LÍDER CONTRA EL DENGUE PODRÍA CAMBIAR MILLONES DE VIDAS"
Administració d'una vacuna contra el dengue

Des de 1994, els laboratoris Sanofi Pasteur i altres empreses farmacèutiques han investigat per aconseguir vacunes contra el dengue.[322]

-1994 Sanofi Pasteur va arribar a un acord amb el centre de desenvolupament de vacunes de la Universitat de Mahidol (Bangkok, Tailàndia).

-2001 Es va fer una prova de concepte d'una vacuna tetravalent atenuada contra el dengue, en dues dosis més reforç. Es va iniciar el desenvolupament d'una vacuna de segona generació obtinguda mitjançant tecnologia recombinant.

-2004 Es va aturar el desenvolupament de la vacuna degut a la reactogenicitat i a la subatenuació del serotip 3. Sanofi decideix prendre un nou camí amb una vacuna viva atenuada de segona generació.

-2006 Es va arribar a un acord amb la PDVI (Paediatric Dengue Vaccine Initiative), un grup que treballa en l'acceleració de la introducció d'una vacuna contra el dengue per a nens en països endèmics.[323]

-2007 Resultats positius dels assajos clínics de fase II; prova de concepte de la vacuna candidata Sanofi Pasteur.

-2009 Sanofi Pasteur inicia un estudi pediàtric d'eficàcia clínica de la vacuna contra el dengue a Tailàndia.

-Juny de 2010 L'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (USFDA) autoritza el tràmit accelerat per a la vacuna candidata contra el dengue de Sanofi.

-Octubre de 2010 La vacuna contra el dengue de Sanofi ingressa a un assaig clínic de fase III.

-Febrer de 2011 Hi ha un acord de l'Institut Internacional de Vacunes per a contribuir amb la PDVI, una organització sense ànims de lucre financiada per la Fundació Bill i Melinda Gates, enfocada a la conscienciació de la malaltia i al suport a la introducció de la vacuna contra el dengue.

-Juliol de 2012 Resultats de la fase IIb dels estudis clínics a Tailàndia que demostren la possibilitat d'una vacuna.

-Juliol de 2014 El primer assaig clínic mundial d'eficàcia de fase III incloent 10.275 nens a Àsia demostra una protecció contra la febre del dengue i la febre hemorràgica.[324]

-Novembre de 2014 L'últim estudi de fase III amb més de 20.000 nens i adolescents a Amèrica Llatina és complert exitosament. L'estudi assoleix el seu objectiu primari i va demostrar l'eficàcia de la vacuna contra cada un dels quatre serotips del dengue.[325]

-9 de desembre 2015 Sanofi anuncia que les autoritats mexicanes han concedit autorització de comercialització a Dengvaxia®, per la qual cosa és la primera vacuna al món que ha obtingut una llicència per a combatre el dengue.

-23 de desembre 2015 La Food and Drug Administration (FDA) de les Filipines concedeix l'aprovació de la vacuna Dengvaxia®. Es permet l'aplicació de la vacuna de manera preventiva en individus d'entre 9 i 45 anys que viuen en zones endèmiques de la malaltia.[326]

- 17 de novembre 2017 Es posa de manifest que l'administració de Dengvaxia® a nens petits i persones seronegatives comporta un increment del seu risc de sofrir la forma greu del dengue.[327]

-1 de juliol 2022 Publicats els resultats sobre l'eficàcia i la seguretat a tres anys de la vacuna candidata Takeda (TAK-003), desenvolupada pel departament de vacunes de Takeda Pharmaceutical Company.[328]

-6 de març 2023 Un estudi demostra que l'administració de la vacuna tetravalent TAK-003 a nens i adolescents d'entre 4 i 16 anys que viuen en zones endèmiques redueix el seu risc de patir episodis seqüencials de dengue simptomàtic.[329]

-30 de juny 2023 La USFDA aprova l'ús de Dengvaxia® en nens i adolescents d'entre 6 i 16 anys que viuen en zones endèmiques amb infecció pel virus del dengue confirmada prèviament per anàlisis de laboratori.[330]

-1 de febrer 2024 Segons indiquen les dades de dos estudis d'infecció controlada, portats a terme en humans per un grup multidisciplinar d'investigadors nord-americans, la vacuna atenuada tetravalent TV005 protegeix contra els serotipus 2 i 3 del virus del dengue.[331] El mateix mes i any es publiquen els resultats sobre l'eficàcia i la seguretat a quatre anys i mig de la vacuna tetravalent TAK-003.[332]

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet una crida per al desenvolupament d'una vacuna contra el dengue com una part essencial dels esforços de prevenció del dengue necessaris per a reduir significativament la càrrega de la malaltia a nivell mundial. L'OMS ha demanat als països endèmics, que són més de 100,[333] reduir la càrrega de dengue en un 50 per cent i la morbiditat en un 25 per cent el 2020. Els resultats de diversos estudis indiquen que després de vacunar al 20 per cent de la població dels països endèmics, es podria reduir la càrrega de dengue un 50 per cent en el decurs dels següents 5 anys.[334] Aquesta reducció de la malaltia es traduiria en un menor índex de persones infectades en un país determinat i, per tant, menys mosquits capaços de disseminar la malaltia.[335] Això, finalment, faria possible un important descens del risc de la seva transmissió arreu del món.[336]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Holliday, DC «Dengue or Dandy Fever» (en anglès). Public Health Pap Rep, 1880; 6, pp: 166-169. ISSN 0737-8769. PMC: 2272562. PMID: 9600034 [Consulta: 5 març 2024].
  2. ↑ Rogers, L «Seven-day fever» (en anglès). Ind Med Gaz, 1910 Oct; 45 (10), pp: 434. ISSN 0019-5863. PMC: 5140581. PMID: 29004622 [Consulta: 29 maig 2024].
  3. ↑ "Dengue". Diccionari Enciclopèdic de Medicina de la GREC Arxivat 2012-10-02 a Wayback Machine.. Consultat el 4-04-2009.
  4. ↑ Fajardo, P; Monje, CA; Lozano, G; Realpe, O; Hernández, LE «Nociones populares sobre “dengue” y “rompehuesos”, dos modelos de la enfermedad en Colombia» (en castellâ). Rev Panam Salud Publica, 2001 Set; 10 (2), pp: 161-169. DOI: 10.1590/s1020-49892001000900003. ISSN: 1680-5348. PMID: 11702371 [Consulta: 1r març 2024].
  5. ↑ Morens, DM; Folkers, GK; Fauci, AS «The challenge of emerging and re-emerging infectious diseases» (en anglès). Nature, 2004 Jul 8; 430 (6996), pp: 242-249. DOI: 10.1038/nature02759. PMC: 7094993. PMID: 15241422 [Consulta: 5 març 2024].
  6. ↑ Aliaga-Samanez, A; Cobos-Mayo, M; Real, R; Segura, M; Romero, D; et al «Worldwide dynamic biogeography of zoonotic and anthroponotic dengue» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2021 Jun 7; 15 (6), pp: e0009496. DOI: 10.1371/journal.pntd.0009496. PMC: 8211191. PMID: 34097704 [Consulta: 5 març 2024].
  7. ↑ Valerio, L; Tenas, MD; Roure, S «El dengue» (en castellà). FMC, 2008 Nov; 15 (9), pp: 556-562. DOI: 10.1016/S1134-2072(08)75292-7. PMC: 7144501. PMID: 32288495 [Consulta: 22 maig 2024].
  8. ↑ Wong, JGX; Gan, VC; Ng, EL; Leo, YS; Chan, SP; et al «Self-reported pain intensity with the numeric reporting scale in adult dengue» (en anglès). PLoS One, 2014 Maig 1; 9 (5), pp: e96514. DOI: 10.1371/journal.pone.0096514. PMC: 4006847. PMID: 24788828 [Consulta: 3 juny 2024].
  9. ↑ Kenzaka, T; Kumabe, A «Skin rash from dengue fever» (en anglès). BMJ Case Rep, 2013 Nov 25; 2013, pp: bcr2013201598. DOI: 10.1136/bcr-2013-201598. PMC: 3847512. PMID: 24275335 [Consulta: 5 juny 2024].
  10. ↑ Schaefer, TJ; Panda, PK; Wolford, RW «Dengue Fever» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Nov 14; NBK430732 (rev), pàgs: 7. PMID: 28613483 [Consulta: 27 febrer 2024].
  11. ↑ Leal de Azeredo, E; de Queiroz Monteiro, R; de-Oliveira Pinto, LM «Thrombocytopenia in Dengue: Interrelationship between Virus and the Imbalance between Coagulation and Fibrinolysis and Inflammatory Mediators» (en anglès). Mediators Inflamm, 2015 Abr 27; 2015, pp: 313842. DOI: 10.1155/2015/313842. PMC: 4427128. PMID: 25999666 [Consulta: 2 maig 2024].
  12. ↑ Jain, A; Chaturvedi, UC «Dengue in infants: an overview» (en anglès). FEMS Immunol Med Microbiol, 2010 Jul 1; 59 (2), pp: 119-130. DOI: 10.1111/j.1574-695X.2010.00670.x. PMC: 7110389. PMID: 20402771 [Consulta: 19 juny 2024].
  13. ↑ Alejandria, MM «Dengue haemorrhagic fever or dengue shock syndrome in children» (en anglès). BMJ Clin Evid, 2015 Abr 10; 2015, pp: 0917. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. ISSN: 1752-8526. PMC: 4392842. PMID: 25860404 [Consulta: 7 març 2024].
  14. ↑ Singh, N; Singh, AK; Kumar, A «Dengue outbreak update in India: 2022» (en anglès). Indian J Public Health, 2023 Gen-Mar; 67 (1), pp: 181-183. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. DOI: 10.4103/ijph.ijph_1517_22. ISSN: 2229-7693. PMID: 37039229 [Consulta: 28 febrer 2024].
  15. ↑ Ali, L; Gul, Z; Ijaz, A; Khalid, N; Zeb, F; Afzal, S; et al «An overview of dengue viral infection circulating in Pakistan» (en anglès). J Vector Borne Dis, 2022 Abr-Jun; 59 (2), pp: 109-114. Arxivat de l'original el 2 de juny 2024. DOI: 10.4103/0972-9062.331412. ISSN: 0972-9062. PMID: 36124476 [Consulta: 15 abril 2024].
  16. ↑ Tsheten, T; Clements, ACA; Gray, DJ; Wangchuk, S; Wangdi, K «Spatial and temporal patterns of dengue incidence in Bhutan: a Bayesian analysis» (en anglès). Emerg Microbes Infect, 2020 Des; 9 (1), pp: 1360-1371. DOI: 10.1080/22221751.2020.1775497. PMC: 7473275. PMID: 32538299 [Consulta: 1r juny 2024].
  17. ↑ Mahmud, AS; Bhattacharjee, J; Baker, RE; Martinez, PP «Alarming Trends in Dengue Incidence and Mortality in Bangladesh» (en anglès). J Infect Dis, 2024 Gen 12; 229 (1), pp: 4-6. DOI: 10.1093/infdis/jiad529. PMC: 10786241. PMID: 38000901 [Consulta: 15 abril 2024].
  18. ↑ Zaw, W; Lin, Z; Ko, J; Rotejanaprasert, C; Pantanilla, C; et al «Dengue in Myanmar: Spatiotemporal epidemiology, association with climate and short-term prediction» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2023 Jun 5; 17 (6), pp: e0011331. DOI: 10.1371/journal.pntd.0011331. PMC: 10270578. PMID: 37276226 [Consulta: 15 abril 2024].
  19. ↑ Ávila-Agüero, ML; Camacho-Badilla, K; Brea-Del-Castillo, J; Cerezo, L; Dueñas, L; et al «Epidemiología del dengue en Centroamérica y República Dominicana» (en castellâ). Rev Chilena Infectol, 2019 Des; 36 (6), pp: 698-706. Arxivat de l'original el 1 de març 2024. DOI: 10.4067/S0716-10182019000600698. ISSN: 0717-6341. PMID: 33660748 [Consulta: 1r març 2024].
  20. ↑ Romero, D; Olivero, J; Real, R; Guerrero, JC «Applying fuzzy logic to assess the biogeographical risk of dengue in South America» (en anglès). Parasit Vectors, 2019 Set 5; 12 (1), pp: 428. DOI: 10.1186/s13071-019-3691-5. PMC: 6727500. PMID: 31488198 [Consulta: 28 febrer 2024].
  21. ↑ Gainor, EM; Harris, E; LaBeaud, AD «Uncovering the Burden of Dengue in Africa: Considerations on Magnitude, Misdiagnosis, and Ancestry» (en anglès). Viruses, 2022 Gen 25; 14 (2), pp: 233. DOI: 10.3390/v14020233. PMC: 8877195. PMID: 35215827 [Consulta: 28 febrer 2024].
  22. ↑ Wilder-Smith, A «Dengue infections in travellers» (en anglès). Paediatr Int Child Health, 2012 Maig; 32 (Supl 1), pp: 28-32. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2024. ISSN: 2046-9047. PMC: 3381444. PMID: 22668447 [Consulta: 27 febrer 2024].
  23. ↑ Aranda, C; Martínez, MJ; Montalvo, T; Eritja, R; Navero-Castillejos, J; Herreros, E; Marqués, E; Escosa, R; Corbella, I; Bigas, E; Picart, L; Jané, M; et al «Arbovirus surveillance: first dengue virus detection in local Aedes albopictus mosquitoes in Europe, Catalonia, Spain, 2015» (en anglès). Euro Surveill, 2018 Nov; 23 (47), pp: 1700837. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2018.23.47.1700837. PMC: 6341941. PMID: 30482266 [Consulta: 3 març 2024].
  24. ↑ Valerio, L; Roure Díez, S; Benítez, R; Fernández-Rivas, G; Rivaya, B; Expósito, C; Saperas, C; et al «Vigilancia epidemiológica intensificada de arbovirosis: primer caso de dengue autóctono en Cataluña (España), zona Metropolitana Norte de Barcelona, 2018-2019» (en castellà). Aten Primaria, 2021 Gen; 53 (1), pp: 73-80. DOI: 10.1016/j.aprim.2020.07.002. PMC: 7752977. PMID: 33342482 [Consulta: 3 març 2024].
  25. ↑ Henchal, EA; Putnak, JR «The dengue viruses» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1990 Oct; 3 (4), pp: 376-396. Arxivat de l'original el 2 de setembre 2023. DOI: 10.1128/CMR.3.4.376. PMC: 358169. PMID: 2224837 [Consulta: 29 març 2024].
  26. ↑ Reich, NG; Shrestha, S; King, AA; Rohani, P; Lessler, J; Kalayanarooj, S; Yoon, IK; Gibbons, RV; et al «Interactions between serotypes of dengue highlight epidemiological impact of cross-immunity» (en anglès). J R Soc Interface, 2013 Jul 3; 10 (86), pp: 20130414. DOI: 10.1098/rsif.2013.0414. PMC: 3730691. PMID: 23825116 [Consulta: 30 juny 2024].
  27. ↑ Ross, TM «Dengue virus» (en anglès). Clin Lab Med, 2010 Mar; 30 (1), pp: 149-160. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2022. DOI: 10.1016/j.cll.2009.10.007. PMC: 7115719. PMID: 20513545 [Consulta: 30 març 2024].
  28. ↑ Jisamerin, J; Mohamedkalifa, A; Gaur, A; Geetha, J; Sakthivadivel, V «Dengue: A Neglected Disease of Concern» (en anglès). Cureus, 2021 Oct 5; 13 (10), pp: e18500. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. DOI: 10.7759/cureus.18500. PMC: 8526076. PMID: 34692260 [Consulta: 28 febrer 2024].
  29. ↑ Mustafa, MS; Rasotgi, V; Jain, S; Gupta, V «Discovery of fifth serotype of dengue virus (DENV-5): A new public health dilemma in dengue control» (en anglès). Med J Armed Forces India, 2015 Gen; 71 (1), pp: 67-70. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2023. DOI: 10.1016/j.mjafi.2014.09.011. PMC: 4297835. PMID: 25609867 [Consulta: 12 abril 2024].
  30. ↑ Kuhn, RJ; Zhang, W; Rossmann, MG; Pletnev, SV; Corver, J; Lenches, E; Jones, CT; Mukhopadhyay, S; Chipman, PR; et al «Structure of dengue virus: implications for flavivirus organization, maturation, and fusion» (en anglès). Cell, 2002 Mar 8; 108 (5), pp: 717-725. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2022. DOI: 10.1016/s0092-8674(02)00660-8. PMC: 4152842. PMID: 11893341 [Consulta: 21 abril 2024].
  31. ↑ Velandia, M; Castellanos, JE «Virus del dengue: estructura y ciclo viral» (en castellà). Infectio, 2011 Jun 16; 15 (1), pp: 33-43. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2024. ISSN: 2422-3794 [Consulta: 9 abril 2024].
  32. ↑ Sinha, S; Singh, K; Ravi Kumar, YS; Roy, R; Phadnis, S; Meena, V; et al «Dengue virus pathogenesis and host molecular machineries» (en anglès). J Biomed Sci, 2024 Abr 22; 31 (1), pp: 43. DOI: 10.1186/s12929-024-01030-9. PMC: 11036733. PMID: 38649998 [Consulta: 19 setembre 2024].
  33. ↑ Rodenhuis-Zybert, IA; Wilschut, J; Smit, JM «Dengue virus life cycle: viral and host factors modulating infectivity» (en anglès). Cell Mol Life Sci, 2010 Ag; 67 (16), pp: 2773-2786. DOI: 10.1007/s00018-010-0357-z. PMC: 11115823. PMID: 20372965 [Consulta: 25 juny 2024].
  34. ↑ Begum, F; Das, S; Mukherjee, D; Mal, S; Ray, U «Insight into the Tropism of Dengue Virus in Humans» (en anglès). Viruses, 2019 Des 9; 11 (12), pp: 1136. DOI: 10.3390/v11121136. PMC: 6950149. PMID: 31835302 [Consulta: 4 maig 2024].
  35. ↑ Flipse, J; Torres, S; Diosa-Toro, M; van der Ende-Metselaar, H; Herrera-Rodriguez, J; Urcuqui-Inchima, S; Huckriede, A; et al «Dengue tropism for macrophages and dendritic cells: the host cell effect» (en anglès). J Gen Virol, 2016 Jul; 97 (7), pp: 1531-1536. DOI: 10.1099/jgv.0.000474. ISSN: 1465-2099. PMID: 27046075 [Consulta: 24 març 2024].
  36. ↑ Simon, AY; Sutherland, MR; Pryzdial, ELG «Dengue virus binding and replication by platelets» (en anglès). Blood, 2015 Jul 16; 126 (3), pp: 378-385. DOI: 10.1182/blood-2014-09-598029. PMC: 4826145. PMID: 25943787 [Consulta: 4 maig 2024].
  37. ↑ Huang, Q; Fu, WL; Chen, B; Huang, JF; et al «Inactivation of dengue virus by methylene blue/narrow bandwidth light system» (en anglès). J Photochem Photobiol B, 2004 Des 2; 77 (1-3), pp: 39-43. DOI: 10.1016/j.jphotobiol.2004.08.005. PMC: 7129913. PMID: 15542360 [Consulta: 3 juny 2024].
  38. ↑ Li, Z; Liu, HY; He, Z; Chakravarty, A; Golden, RP; Jiang, Z; You, I; Yue, H; Donovan, KA; Du, G; Che, J; Tse, J; Che, I; Lu, W; Fischer, ES; et al «Discovery of Potent Degraders of the Dengue Virus Envelope Protein» (en anglès). Adv Sci (Weinh), 2024; Ag 15, pp: e2405829. DOI: 10.1002/advs.202405829. PMC: 11160776. PMID: 39145423 [Consulta: 6 agost 2024].
  39. ↑ Gupta, S; Choudhury, V; Gupta, NP; Gupta, V; Pandita, A «Congenital dengue in neonate» (en anglès). Clin Case Rep, 2020 Des 4; 9 (2), pp: 704-706. DOI: 10.1002/ccr3.3627. PMC: 7869378. PMID: 33598228 [Consulta: 5 març 2024].
  40. ↑ Guzman, MG; Halstead, SB; Artsob, H; Buchy, P; Farrar, J; Gubler, DJ; Hunsperger, E; Kroeger, A; Margolis, HS; Martínez, E; Nathan, MB; et al «Dengue: a continuing global threat» (en anglès). Nat Rev Microbiol, 2010 Des; 8 (Supl 12), pp: S7-S16. DOI: 10.1038/nrmicro2460. PMC: 4333201. PMID: 21079655 [Consulta: 6 agost 2024].
  41. ↑ Ferreira-de-Lima, VH; Nunes Lima-Camara, T «Natural vertical transmission of dengue virus in Aedes aegypti and Aedes albopictus: a systematic review» (en anglès). Parasit Vectors, 2018 Feb 1; 11 (1), pp: 77. DOI: 10.1186/s13071-018-2643-9. PMC: 5793400. PMID: 29391071 [Consulta: 3 març 2024].
  42. ↑ Christofferson, RC «A Reevaluation of the Role of Aedes albopictus in Dengue Transmission» (en anglès). J Infect Dis, 2015 Oct 15; 212 (8), pp: 1177-1179. DOI: 10.1093/infdis/jiv174. PMC: 4577039. PMID: 25784727 [Consulta: 28 febrer 2024].
  43. ↑ Kraemer, MUG; Sinka, ME; Duda, KA; Mylne, AQN; Shearer, FM; Barker, CM; Moore, CG; Carvalho, RG; et al «The global distribution of the arbovirus vectors Aedes aegypti and Ae. albopictus» (en anglès). eLife, 2015 Jun 30; 4, pp: e08347. DOI: 10.7554/eLife.08347. PMC: 4493616. PMID: 26126267 [Consulta: 31 març 2024].
  44. ↑ Lambrechts, L; Scott, TW; Gubler, DJ «Consequences of the Expanding Global Distribution of Aedes albopictus for Dengue Virus Transmission» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2010 Maig 25; 4 (5), pp: e646. DOI: 10.1371/journal.pntd.0000646. PMC: 2876112. PMID: 20520794 [Consulta: 3 juny 2024].
  45. ↑ Diallo, D; Diouf, B; Gaye, A; NDiaye, EH; Sene, NM; et al «Dengue vectors in Africa: A review» (en anglès). Heliyon, 2022 Maig 17; 8 (5), pp: e09459. DOI: 10.1016/j.heliyon.2022.e09459. PMC: 9126922. PMID: 35620619 [Consulta: 19 juny 2024].
  46. ↑ Liu, Z; Zhang, Q; Li, L; He, J; Guo, J; Wang, Z; Huang. Y; et al «The effect of temperature on dengue virus transmission by Aedes mosquitoes» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2023 Set 21; 13, pp: 1242173. DOI: 10.3389/fcimb.2023.1242173. PMC: 10552155. PMID: 37808907 [Consulta: 5 juny 2024].
  47. ↑ Ong, J; Aik, J; Ng, LC «Short Report: Adult Aedes abundance and risk of dengue transmission» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2021 Jun 3; 15 (6), pp: e0009475. DOI: 10.1371/journal.pntd.0009475. PMC: 8205144. PMID: 34081695 [Consulta: 5 juny 2024].
  48. ↑ Bhatt, S; Gething, PW; Brady, OJ; Messina, JP; Farlow, AW; Moyes, CL; Drake, JM; Brownstein, JS; Hoen, AG; Sankoh, O; Myers, MF; et al «The global distribution and burden of dengue» (en anglès). Nature, 2013 Abr 25; 496 (7446), pp: 504-507. DOI: 10.1038/nature12060. PMC: 3651993. PMID: 23563266 [Consulta: 17 juny 2024].
  49. ↑ Ogunlade, ST; Meehan, MT; Adekunle, AI; McBryde, ES «A Systematic Review of Mathematical Models of Dengue Transmission and Vector Control: 2010-2020» (en anglès). Viruses, 2023 Gen 16; 15 (1), pp: 254. DOI: 10.3390/v15010254. PMC: 9862433. PMID: 36680294 [Consulta: 17 juny 2024].
  50. ↑ Powell, JR; Tabachnick, WJ «History of domestication and spread of Aedes aegypti--a review» (en anglès). Mem Inst Oswaldo Cruz, 2013; 108 (Supl 1), pp: 11-17. DOI: 10.1590/0074-0276130395. PMC: 4109175. PMID: 24473798 [Consulta: 7 octubre 2024].
  51. ↑ Wilke, ABB; Vasquez, C; Carvajal, A; Medina, J; Chase, C; Cardenas, G; Mutebi, JP; et al «Proliferation of Aedes aegypti in urban environments mediated by the availability of key aquatic habitats» (en anglès). Sci Rep, 2020 Jul 31; 10 (1), pp: 12925. DOI: 10.1038/s41598-020-69759-5. PMC: 7395141. PMID: 32737356 [Consulta: 7 octubre 2024].
  52. ↑ Javed, N; López-Denman, AJ; Paradkar, PN; Bhatti, A «Flight traits of dengue-infected Aedes aegypti mosquitoes» (en anglès). Comput Biol Med, 2024 Mar; 171, pp: 108178. DOI: 10.1016/j.compbiomed.2024.108178. ISSN: 1879-0534. PMID: 38394802 [Consulta: 27 març 2024].
  53. ↑ Lima-Camara, TN; Bruno, RV; Luz, PM; Castro, MG; Lourenço-de-Oliveira R; et al «Dengue infection increases the locomotor activity of Aedes aegypti females» (en anglès). PLoS One, 2011 Mar 8; 6 (3), pp: e17690. DOI: 10.1371/journal.pone.0017690. PMC: 3050906. PMID: 21408119 [Consulta: 2 juny 2024].
  54. ↑ Zahid, MH; Van Wyk, H; Morrison, AC; Coloma, J; Lee, GO; Cevallos, V; et al «The biting rate of Aedes aegypti and its variability: A systematic review (1970–2022)» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2023 Ag 8; 17 (8), pp: e0010831. DOI: 10.1371/journal.pntd.0010831. PMC: 10456196. PMID: 37552669 [Consulta: 17 novembre 2024].
  55. ↑ Souza-Neto, JA; Powell, JR; Bonizzoni, M «Aedes aegypti vector competence studies: A review» (en anglès). Infect Genet Evol, 2019 Gen; 67, pp: 191-209. DOI: 10.1016/j.meegid.2018.11.009. PMC: 8135908. PMID: 30465912 [Consulta: 3 maig 2024].
  56. ↑ Jansen, CC; Beebe, NW «The dengue vector Aedes aegypti: what comes next» (en anglès). Microbes Infect, 2010 Abr; 12 (4), pp: 272-279. DOI: 10.1016/j.micinf.2009.12.011. ISSN: 1769-714X. PMID: 20096802 [Consulta: 28 febrer 2024].
  57. ↑ de Souza, LJ; Bastos Pessanha, L; Carvalho Mansur, L; Assed de Souza, L; Barbosa Tâmega Ribeiro, M; et al «Comparison of clinical and laboratory characteristics between children and adults with dengue» (en anglès). Braz J Infect Dis, 2013 Gen-Feb; 17 (1), pp: 27-31. DOI: 10.1016/j.bjid.2012.08.020. PMC: 9427367. PMID: 23318285 [Consulta: 6 novembre 2024].
  58. ↑ Sierra, B; García, G; Pérez, AB; Morier, L; Rodríguez, R; et al «Long-term memory cellular immune response to dengue virus after a natural primary infection» (en anglès). Int J Infect Dis, 2002 Jun;6 (2), pp: 125-128. DOI: 10.1016/s1201-9712(02)90073-1. ISSN: 1878-3511. PMID: 12121600 [Consulta: 9 març 2024].
  59. ↑ Whitehorn, J; Kien, DTH; Nguyen, NM; Nguyen, HL; Kyrylos, PP; Carrington, LB; Tran, CNB; Quyen, NTH; Thi, LV; Truong, NT; Luong, TTH; et al «Comparative Susceptibility of Aedes albopictus and Aedes aegypti to Dengue Virus Infection After Feeding on Blood of Viremic Humans: Implications for Public Health» (en anglès). J Infect Dis, 2015 Oct 15; 212 (8), pp: 1182-1190. DOI: 10.1093/infdis/jiv173. PMC: 4577038. PMID: 25784733 [Consulta: 18 març 2024].
  60. ↑ Cheng, L; Liu, WL; Su, MP; Huang, SC; et al «Prohemocytes are the main cells infected by dengue virus in Aedes aegypti and Aedes albopictus» (en anglès). Parasit Vectors, 2022 Abr 21; 15 (1), pp: 137. DOI: 10.1186/s13071-022-05276-w. PMC: 9027048. PMID: 35449113 [Consulta: 3 març 2024].
  61. ↑ Raquin, V; Lambrechts, L «Dengue virus replicates and accumulates in Aedes aegypti salivary glands» (en anglès). Virology, 2017 Jul; 507, pp: 75-81. DOI: 10.1016/j.virol.2017.04.009. ISSN: 1096-0341. PMID: 28431281 [Consulta: 28 febrer 2024].
  62. ↑ Novelo, M; Hall, MD; Pak, D; Young, PR; et al «Intra-host growth kinetics of dengue virus in the mosquito Aedes aegypti» (en anglès). PLoS Pathog, 2019 Des 2; 15 (12), pp: e1008218. DOI: 10.1371/journal.ppat.1008218. PMC: 6907869. PMID: 31790509 [Consulta: 7 juny 2024].
  63. ↑ Nanaware, N; Banerjee, A; Bagchi, SM; Bagchi, P; Mukherjee, A «Dengue Virus Infection: A Tale of Viral Exploitations and Host Responses» (en anglès). Viruses, 2021 Set 30; 13 (10), pp: 1967. DOI: 10.3390/v13101967. PMC: 8541669. PMID: 34696397 [Consulta: 28 febrer 2024].
  64. ↑ Conway, MJ; Watson, AM; Colpitts, TM; Dragovic, SM; Li, Z; Wang, P; Feitosa, F; Shepherd, DT; Ryman, KD; Klimstra, WB, et al «Mosquito saliva serine protease enhances dissemination of dengue virus into the mammalian host» (en anglès). J Virol, 2014 Gen; 88 (1), pp: 164-175. DOI: 10.1128/JVI.02235-13. PMC: 3911723. PMID: 24131723 [Consulta: 16 maig 2024].
  65. ↑ Ribeiro, JMC; Martin-Martin, I; Arcà, B; Calvo, E «A Deep Insight into the Sialome of Male and Female Aedes aegypti Mosquitoes» (en anglès). PLoS One, 2016 Mar 21; 11 (3), pp: e0151400. DOI: 10.1371/journal.pone.0151400. PMC: 4801386. PMID: 26999592 [Consulta: 29 maig 2024].
  66. ↑ Wichit, S; Ferraris, P; Choumet, V; Missé, D «The effects of mosquito saliva on dengue virus infectivity in humans» (en anglès). Curr Opin Virol, 2016 Des; 21, pp: 139-145. DOI: 10.1016/j.coviro.2016.10.001. ISSN: 1879-6265. PMID: 27770704 [Consulta: 28 maig 2024].
  67. ↑ Boyles, SM; Mavian, CN; Finol, E; Ukhanova, M; Stephenson, CJ; Hamerlinck, G; Kang, S; Baumgartner, C; Geesey, M; Stinton, I; Williams, K; Mathias, DK; Prosperi, M; Mai, V; Salemi, M; Buckner, EA; et al «Under-the-Radar Dengue Virus Infections in Natural Populations of Aedes aegypti Mosquitoes» (en anglès). mSphere, 2020 Abr 29; 5 (2), pp: e00316-e00320. DOI: 10.1128/mSphere.00316-20. PMC: 7193045. PMID: 32350095 [Consulta: 27 març 2024].
  68. ↑ Martí, MM; Castanha, PMS; Barratt-Boyes, SM «The Dynamic Relationship between Dengue Virus and the Human Cutaneous Innate Immune Response» (en anglès). Viruses, 2024 Maig 4; 16 (5), pp: 727. DOI: 10.3390/v16050727. PMC: 11125669. PMID: 38793609 [Consulta: 16 novembre 2024].
  69. ↑ Samanta, J; Sharma, V «Dengue and its effects on liver» (en anglès). World J Clin Cases, 2015 Feb 16; 3 (2), pp: 125-131. DOI: 10.12998/wjcc.v3.i2.125. PMC: 4317605. PMID: 25685758 [Consulta: 28 febrer 2024].
  70. ↑ Cruz-Oliveira, C; Freire, JM; Conceição, TM; Higa, LM; et al «Receptors and routes of dengue virus entry into the host cells» (en anglès). FEMS Microbiol Rev, 2015 Mar; 39 (2), pp: 155-170. DOI: 10.1093/femsre/fuu004. ISSN: 1574-6976. PMID: 25725010 [Consulta: 28 febrer 2024].
  71. ↑ Hidari, KIPJ; Suzuki, T «Dengue virus receptor» (en anglès). Trop Med Health, 2011 Des; 39 (Supl 4), pp: 37-43. DOI: 10.2149/tmh.2011-S03. PMC: 3317600. PMID: 22500135 [Consulta: 29 març 2024].
  72. ↑ Christian, EA; Kahle, KM; Mattia, K; Puffer, BA; Pfaff, JM; Miller, A; et al «Atomic-level functional model of dengue virus Envelope protein infectivity» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2013 Nov 12; 110 (46), pp: 18662-18667. DOI: 10.1073/pnas.1310962110. PMC: 3831943. PMID: 24158478 [Consulta: 22 octubre 2024].
  73. ↑ Villalaín, J «Envelope E protein of dengue virus and phospholipid binding to the late endosomal membrane» (en anglès). Biochim Biophys Acta Biomembr, 2022 Maig 1; 1864 (5), pp: 183889. Arxivat de l'original el 23 de març 2024. DOI: 10.1016/j.bbamem.2022.183889. ISSN: 1879-2642. PMID: 35167815 [Consulta: 23 març 2024].
  74. ↑ Gebhard, LG; Filomatori, CV; Gamarnik, AV «Functional RNA Elements in the Dengue Virus Genome» (en anglès). Viruses, 2011 Set;3 (9), pp: 1739-1756. DOI: 10.3390/v3091739. PMC: 3187688. PMID: 21994804 [Consulta: 3 agost 2024].
  75. ↑ Martina, BEE; Koraka, P; Osterhaus, ADME «Dengue virus pathogenesis: an integrated view» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2009 Oct; 22 (4), pp: 564-581. DOI: 10.1128/CMR.00035-09. PMC: 2772360. PMID: 19822889 [Consulta: 4 març 2024].
  76. ↑ Yi, B; Chew, BXZ; Chen, H; Lee, RCH; Fong, YD; Chin, WX; et al «Antiviral Activity of Catechin against Dengue Virus Infection» (en anglès). Viruses, 2023 Jun 15; 15 (6), pp: 1377. DOI: 10.3390/v15061377. PMC: 10305075. PMID: 37376676 [Consulta: 6 juliol 2024].
  77. ↑ Gómez-Ochoa, SA «Viremia en plasma como factor asociado a gravedad en la infección por el virus del dengue: revisión sistemática de la literatura» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2018 Abr; 35 (2), pp: 176-183. ISSN 0717-6341. DOI: 10.4067/s0716-10182018000200176. PMID: 29912255 [Consulta: 10 juny 2024].
  78. ↑ Matangkasombut, P; Manopwisedjaroen, K; Pitabut, N; Thaloengsok, S; Suraamornkul, S; Yingtaweesak, T; et al «Dengue viremia kinetics in asymptomatic and symptomatic infection» (en anglès). Int J Infect Dis, 2020 Des; 101, pp: 90-97. DOI: 10.1016/j.ijid.2020.09.1446. ISSN: 1878-3511. PMID: 32992011 [Consulta: 5 març 2024].
  79. ↑ Harapan, H; Michie, A; Sasmono, RT; Imrie, A «Dengue: A Minireview» (en anglès). Viruses, 2020 Jul 30; 12 (8), pp: 829. Arxivat de l'original el 21 de gener 2023. DOI: 10.3390/v12080829. PMC: 7472303. PMID: 32751561 [Consulta: 27 febrer 2024].
  80. ↑ Xu, Z; Zhang, H; Yang, D; Wei, D; et al «The Mathematical Modeling of the Host-Virus Interaction in Dengue Virus Infection: A Quantitative Study» (en anglès). Viruses, 2024 Gen 31; 16 (2), pp: 216. DOI: 10.3390/v16020216. PMC: 10891746. PMID: 38399992 [Consulta: 23 juliol 2024].
  81. ↑ Dwivedi, VD; Tripathi, IP; Tripathi, RC; Bharadwaj, S; Mishra SK «Genomics, proteomics and evolution of dengue virus» (en anglès). Brief Funct Genomics, 2017 Jul 1; 16 (4), pp: 217-227. DOI: 10.1093/bfgp/elw040. ISSN: 2041-2657. PMID: 28073742 [Consulta: 21 maig 2024].
  82. ↑ Kalayanarooj, S «Clinical Manifestations and Management of Dengue/DHF/DSS» (en anglès). Trop Med Health, 2011 Des; 39 (Supl 4), pp: 83-87. DOI: 10.2149/tmh.2011-S10. PMC: 3317599. PMID: 22500140 [Consulta: 2 març 2024].
  83. ↑ Lüthy, IA «Dengue» (en castellà). Medicina (B Aires), 2024; 84 (2), pp: 366-368. ISSN: 1669-9106. PMID: 38683527 [Consulta: 19 juliol 2024].
  84. ↑ Sirisena, PDNN; Mahilkar, S; Sharma, C; Jain, J; Sunil, S «Concurrent dengue infections: Epidemiology & clinical implications» (en anglès). Indian J Med Res, 2021 Maig; 154 (5), pp: 669-679. DOI: 10.4103/ijmr.IJMR_1219_18. PMC: 9210535. PMID: 35532585 [Consulta: 13 març 2024].
  85. ↑ Henriques, P; Rosa, A; Caldeira-Araújo, H; Soares, P; Vigário, AM «Flying under the radar - impact and factors influencing asymptomatic DENV infections» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2023 Nov 24; 13, pp: 1284651. DOI: 10.3389/fcimb.2023.1284651. PMC: 10704250. PMID: 38076464 [Consulta: 19 juny 2024].
  86. ↑ Beita Jiménez, J; Salazar Arias, N; Valverde Gòmez, M «Patogénesis de la enfermedad por virus del dengue. Revisión de la literatura» (en castellà). Rev Cl EMed UCR, 2016 Maig 11; 6 (2), pp: 11-17. Arxivat de l'original el 10 de maig 2024. DOI: 10.15517/rc_ucr-hsjd.v6i2.24335. ISSN: 2215-2741 [Consulta: 10 maig 2024].
  87. ↑ Soo, KM; Khalid, B; Ching, SM; Chee, HY «Meta-Analysis of Dengue Severity during Infection by Different Dengue Virus Serotypes in Primary and Secondary Infections» (en anglès). PLoS One, 2016 Maig 23; 11 (5), pp: e0154760. DOI: 10.1371/journal.pone.0154760. PMC: 4877104. PMID: 27213782 [Consulta: 13 març 2024].
  88. ↑ Wang, E; Ni, H; Xu, R; Barrett, AD; Watowich, SJ; et al «Evolutionary Relationships of Endemic/Epidemic and Sylvatic Dengue Viruses» (en anglès). J Virol, 2000 Abr; 74 (7), pp: 3227-3234. DOI: 10.1128/jvi.74.7.3227-3234.20002011. PMC: 111823. PMID: 10708439 [Consulta: 6 juliol 2024].
  89. ↑ Chen, R; Vasilakis, N «Dengue — Quo tu et quo vadis?» (en anglès). Viruses, 2011 Set; 3 (9), pp: 1562-1608. DOI: 10.3390/v3091562. PMC: 3187692. PMID: 21994796 [Consulta: 15 abril 2024].
  90. ↑ Snow, GE; Haaland, B; Ooi, EE; Gubler, DJ «Research on Dengue during World War II Revisited» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2014 Des; 91 (6), pp: 1203-1217. DOI: 10.4269/ajtmh.14-0132. PMC: 4257648. PMID: 4257648 [Consulta: 3 juny 2024].
  91. ↑ Halstead, SB «Dengue: Overview and History» (en anglès). A: Tropical Medicine: Science and Practice: Vol. 5 (Halstead SB; Ed.) World Scientific Publishing, 2008 Oct; Cap. 1, pp: 1-28. ISBN 978-1-84816-228-0. DOI: 10.1142/p570 [Consulta: 2 abril 2024].
  92. ↑ Guha-Sapir, D; Schimmer, B «Dengue fever: new paradigms for a changing epidemiology». Emerg Themes Epidemiol, 2005 Mar 2; 2 (1), pp: 1-10. DOI: 10.1186/1742-7622-2-1. PMC: 555563. PMID: 15743532.
  93. ↑ Alvarenga Varela, LF «Estudio descriptivo de la epidemia de dengue en Cabo-Verde, 2009-10 -Tesi doctoral-» (en castellà). Departamento de Medicina, Universidad de Salamanca, 2015, pp: 184. doi:10.14201/gredos.127293 [Consulta: 14 juny 2024].
  94. ↑ Messina, JP; Brady, OJ; Scott, TW; Zou, C; Pigott, DM; Duda, KA; Bhatt, S; Katzelnick, L; Howes, RE; et al «Global spread of dengue virus types: mapping the 70 year history» (en anglès). Trends Microbiol, 2014 Mar; 22 (3), pp: 138-146. DOI: 10.1016/j.tim.2013.12.011. PMC: 3946041. PMID: 24468533 [Consulta: 2 març 2024].
  95. ↑ Taylor-Salmon, E; Hill, V; Paul, LM; Koch, RT; Breban, MI; Chaguza, C; Sodeinde, A; Warren, JL; Bunch, S; Cano, N; Cone, M; Eysoldt, S; Garcia, A; Gilles, N; Hagy, A; Heberlein, L; Jaber, R; Kassens, E; Colarusso, P; et al «Travel surveillance uncovers dengue virus dynamics and introductions in the Caribbean» (en anglès). Nat Commun, 2024 Abr 25; 15 (1), pp: 3508. DOI: 10.1038/s41467-024-47774-8. PMC: 11045810. PMID: 38664380 [Consulta: 30 setembre 2024].
  96. ↑ Cucunawangsih, C; Lugito, NPH «Trends of Dengue Disease Epidemiology» (en anglès). Virology (Auckl), 2017 Mar 15; 8, pp: 1178122X17695836. DOI: 10.1177/1178122X17695836. PMC: 5428083. PMID: 28579763 [Consulta: 28 febrer 2024].
  97. ↑ World Health Organization. «Global strategic preparedness, readiness and response plan for dengue and other Aedes-borne arboviruses» (en anglès) pàgs: 42. WHO Teams: Control of Neglected Tropical Diseases (NTD), WHO Health Emergencies Programme (WHE), 2024; Oct 3. [Consulta: 21 octubre 2024].
  98. ↑ Messina, JP; Brady, OJ; Golding, N; Kraemer, MUG; Wint, GRW; Ray, SE; Pigott DM, Shearer, FM; Johnson, K; Earl, L; Marczak, LB; et al «The current and future global distribution and population at risk of dengue» (en anglès). Nat Microbiol, 2019 Set; 4 (9), pp: 1508-1515. DOI: 10.1038/s41564-019-0476-8. PMC: 6784886. PMID: 31182801 [Consulta: 2 març 2024].
  99. ↑ Hemungkorn, M; Thisyakorn, U; Thisyakorn, C «Dengue infection: a growing global health threat» (en anglès). Biosci Trends, 2007 Oct; 1 (2), pp: 90-96. ISSN: 1881-7823. PMID: 20103874 [Consulta: 31 maig 2024].
  100. ↑ Manrique-Saide, P; Che-Mendoza, A; Herrera- Bojórquez, J; Villegas Chim, J; Guillermo-May, G; Medina-Barreiro, A; et al «Insecticide- Treated House Screens to Reduce Infestations of Dengue Vectors» (en anglès). A: Dengue - Immunopathology and Control Strategies (Sperança MA; Ed.) IntechOpen, 2017; Jul 26, pàgs: 21. ISBN 978-953-51-3436-7. DOI: 10.5772/67934. ISSN: 2631-6188 [Consulta: 26 setembre 2024].
  101. ↑ Lim, JT; Dickens, BS; Tan, KW; Koo, JR; Seah, A; Ho, SH; Ong, J; Rajarethinam, J; et al «Hyperendemicity associated with increased dengue burden». J R Soc Interface, 2021 Set; 18 (182), pp: 20210565. DOI: 10.1098/rsif.2021.0565. PMC: 8440027. PMID: 34520691.
  102. ↑ Becerra Escobar, AC «The El Niño Phenomenon and Its Impact on Public Health». Public Health J Qual Healthcare Eco, 2024 Jun 24; 7 (3), pp: 000386. DOI: 10.23880/jqhe-16000386. ISSN: 2642-6250.
  103. ↑ Khanam, A; Gutiérrez-Barbosa, H; Lyke, KE; Chua, JV «Immune-Mediated Pathogenesis in Dengue Virus Infection» (en anglès). Viruses, 2022 Nov 21; 14 (11), pp: 2575. DOI: 10.3390/v14112575. PMC: 9699586. PMID: 36423184 [Consulta: 27 abril 2024].
  104. ↑ Dejnirattisai, W; Jumnainsong, A; Onsirisakul, N; Fitton, P; Vasanawathana, S; Limpitikul, W; Puttikhunt, C; Edwards, C; Duangchinda, T; Supasa, S; Chawansuntati, K; et al «Cross-reacting antibodies enhance dengue virus infection in humans» (en anglès). Science, 2010 Maig 7; 328 (5979), pp: 745-748. DOI: 10.1126/science.1185181. PMC: 3837288. PMID: 20448183 [Consulta: 21 octubre 2024].
  105. ↑ Halstead, S «Recent advances in understanding dengue» (en anglès). F1000Res, 2019 Jul 31; 8, pp: F1000 Faculty Rev-1279. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2023. DOI: 10.12688/f1000research.19197.1. PMC: 6676504. PMID: 31448083 [Consulta: 5 març 2024].
  106. ↑ Narayan, R; Tripathi, S «Intrinsic ADE: The Dark Side of Antibody Dependent Enhancement During Dengue Infection» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2020 Oct 2; 10, pp: 580096. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2024. DOI: 10.3389/fcimb.2020.580096. PMC: 10411360. PMID: 33123500 [Consulta: 22 abril 2024].
  107. ↑ Halstead, SB «Dengue Antibody-Dependent Enhancement: Knowns and Unknowns» (en anglès). Microbiol Spectr, 2014 Des 30; 2 (6), pp: 1-51. Arxivat de l'original el 29 de febrer 2024. DOI: 10.1128/microbiolspec.AID-0022-2014. ISSN: 2165-0497. PMID: 26104444 [Consulta: 29 febrer 2024].
  108. ↑ Midgley, CM; Bajwa-Joseph, M; Vasanawathana, S; Limpitikul, W; Wills, B; Flanagan, A; Waiyaiya, E; Tran, HB; Cowper, AE; Chotiyarnwong, P; Grimes, JM; et al «An in-depth analysis of original antigenic sin in dengue virus infection» (en anglès). J Virol, 2011 Gen; 85 (1), pp: 410-421. Arxivat de l'original el 16 de juny 2022. DOI: 10.1128/JVI.01826-10. PMC: 3014204. PMID: 20980526 [Consulta: 29 febrer 2024].
  109. ↑ Halstead, SB «Controversies in dengue pathogenesis» (en anglès). Paediatr Int Child Health, 2012 Maig; 32 (Supl 1), pp: 5-9. Arxivat de l'original el 22 de gener 2022. DOI: 10.1179/2046904712Z.00000000045. PMC: 3381449. PMID: 22668442 [Consulta: 3 març 2024].
  110. ↑ Chan, M; Johansson, MA «The incubation periods of Dengue viruses» (en anglès). PLoS One, 2012; 7 (11), pp: e50972. DOI: 10.1371/journal.pone.0050972. PMC: 3511440. PMID: 23226436 [Consulta: 9 març 2024].
  111. ↑ Barthel, A; Gourinat, AC; Cazorla, C: Joubert, C; et al «Breast Milk as a Possible Route of Vertical Transmission of Dengue Virus?» (en anglès). Clin Infect Dis, 2013 Ag; 57 (3), pp: 415-417. DOI: 10.1093/cid/cit227. ISSN: 1058-4838. PMID: 23575200 [Consulta: 8 març 2024].
  112. ↑ Afroze, S; Rahman, S; Zinnatunnassa, KR; Parvin, R; Sonia, SF; Sultana, A; Ghosh, NK; et al «Congenital Dengue in a 5 Day Old Neonate» (en anglès). JMRKSH, 2020 Des; 1 (2), pp: 74-76. ISSN: 2710-3587 [Consulta: 3 octubre 2024].
  113. ↑ Tan, PC; Soe, MZ; Lay, KS; Wang, SM; et al «Dengue infection and miscarriage: a prospective case control study» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2012; 6 (5), pp: e1637. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2022. DOI: 10.1371/journal.pntd.0001637. PMC: 3348154. PMID: 22590658 [Consulta: 30 maig 2024].
  114. ↑ Fernandes Ribeiro, C; Silami Lopes, VG; Brasil, P; Esmeraldo da Silva, L; et al «Dengue during pregnancy: Association with low birth weight and prematurity» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2016; 58, pp: 8. DOI: 10.1590/S1678-9946201658008. PMC: 4793949. PMID: 26910454 [Consulta: 30 maig 2024].
  115. ↑ Adjei, NN; Lynn, AY; Topran, E; Adeyemo, OO «Diagnosis of dengue fever in a patient with early pregnancy loss» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Ag 17; 14 (8), pp: e243968. DOI: 10.1136/bcr-2021-243968. PMC: 8375744. PMID: 34404662 [Consulta: 19 juny 2024].
  116. ↑ Rathore, SS; Oberoi, S; Hilliard, J; Raja, R; Ahmed, NK; Vishwakarma, Y; Iqbal, K; Kumari, C; Velasquez-Botero, F; Nieto-Salazar, MA; Moreno Cortes, GA; et al «Maternal and foetal-neonatal outcomes of dengue virus infection during pregnancy» (en anglès). Trop Med Int Health, 2022 Jul; 27 (7), pp: 619-629. DOI: 10.1111/tmi.13783. ISSN: 1365-3156. PMID: 35689528 [Consulta: 9 abril 2024].
  117. ↑ Paixão, ES; Teixeira, MG; Costa, MCN; Barreto, ML; Rodrigues, LC «Symptomatic Dengue during Pregnancy and Congenital Neurologic Malformations» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2018 Set; 24 (9), pp: 1748-1750. DOI: 10.3201/eid2409.170361. PMC: 6106414. PMID: 30124410 [Consulta: 28 abril 2024].
  118. ↑ Weerakkody, RM; Patrick, JA; Sheriff, MH «Dengue fever in renal transplant patients: a systematic review of literature» (en anglès). BMC Nephrol, 2017 Gen 13; 18 (1), pp: 15. DOI: 10.1186/s12882-016-0428-y. PMC: 5237298. PMID: 28086881 [Consulta: 2 juny 2024].
  119. ↑ Ebi, KL; Nealon, J «Dengue in a changing climate» (en anglès). Environ Res, 2016 Nov; 151, pp: 115-123. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2024. DOI: 10.1016/j.envres.2016.07.026. ISSN: 1096-0953. PMID: 27475051 [Consulta: 7 març 2024].
  120. ↑ Kraemer, MUG; Reiner Jr, RC; Brady, OJ; Messina, JP; Gilbert, M; Pigott, DM; Yi, D; Johnson, K; Earl, L; Marczak, LB; Shirude, S; Weaver, ND; Bisanzio, D; Perkins, TA; Lai, S; Lu, X; Jones, P; Coelho, GE; Carvalho, RG; Van Bortel, W; et al «Past and future spread of the arbovirus vectors Aedes aegypti and Aedes albopictus» (en anglès). Nat Microbiol, 2019 Maig; 4 (5), pp: 854-863. DOI: 10.1038/s41564-019-0376-y. PMC: 6522366. PMID: 30833735 [Consulta: 22 octubre 2024].
  121. ↑ Hynes, NA «Dengue: A reemerging concern for travelers» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2012 Jul; 79 (7), pp: 474-482. DOI: 10.3949/ccjm.79a.11048. ISSN: 1939-2869. PMID: 22751631 [Consulta: 28 febrer 2024].
  122. ↑ Gubler, DJ «Dengue, Urbanization and Globalization: The Unholy Trinity of the 21(st) Century» (en anglès). Trop Med Health, 2011 Des; 39 (Supl 4), pp: 3-11. DOI: 10.2149/tmh.2011-S05. PMC: 3317603. PMID: 22500131 [Consulta: 29 febrer 2024].
  123. ↑ Procopio, AC; Colletta, S; Laratta, E; Mellace, M; Tilocca, B; Ceniti, C; et al «Integrated One Health strategies in Dengue» (en anglès). One Health, 2024 Gen 28; 18, pp: 100684. DOI: 10.1016/j.onehlt.2024.100684. PMC: 11247296. PMID: 39010969 [Consulta: 21 juliol 2024].
  124. ↑ Parra Rodríguez, I «Dengue: una arbovirosis emergente en España -Treball de Fi de Grau-» (en castellà). Facultad de Farmacia. Universidad Miguel Hernández, 2019; Jun, págs: 39 [Consulta: 11 juny 2024].
  125. ↑ Centro Nacional de Epidemiología «Informe epidemiológico sobre la situación de dengue en España: Año 2023. Resultados de la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica» (en castellà). Instituto de Salud Carlos III, Madrid, 2024; Maig 6, págs: 1-8 [Consulta: 18 juny 2024].
  126. ↑ Fournet, N; Voiry, N; Rozenberg, J; Bassi, C; Cassonnet, C; Karch, A; Durand, G; Grard, G; Modenesi, G; Lakoussan, SB; Tayliam, N; et al «A cluster of autochthonous dengue transmission in the Paris region - detection, epidemiology and control measures, France, October 2023» (en anglès). Euro Surveill, 2023 Des; 28 (49), pp: 2300641. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2023.28.49.2300641. PMC: 10831405. PMID: 38062947 [Consulta: 22 octubre 2024].
  127. ↑ Brem, J; Elankeswaran, B; Erne, D; Hedrich, N; Lovey, T; Marzetta, V; et al «Dengue “homegrown” in Europe (2022 to 2023)» (en anglès). New Microbes New Infect, 2024 Gen; 56, pp: 101205. DOI: 10.1016/j.nmni.2023.101205. PMC: 10715994. PMID: 38094104 [Consulta: 24 juny 2024].
  128. ↑ Du, J; Zhang, L; Hu, X; Peng, R; Wang, G; Huang, Y; et al «Phylogenetic Analysis of the Dengue Virus Strains Causing the 2019 Dengue Fever Outbreak in Hainan, China» (en anglès). Virol Sin, 2021 Ag; 36 (4), pp: 636-643. DOI: 10.1007/s12250-020-00335-x. PMC: 7783495. PMID: 33400094 [Consulta: 6 març 2024].
  129. ↑ Chen, WJ «Dengue outbreaks and the geographic distribution of dengue vectors in Taiwan: A 20-year epidemiological analysis» (en anglès). Biomed J, 2018 Oct; 41 (5), pp: 283-289. DOI: 10.1016/j.bj.2018.06.002. PMC: 6306330. PMID: 30580791 [Consulta: 7 març 2024].
  130. ↑ Hung, TM; Clapham, HE; Bettis, AA; Cuong, HQ; Thwaites, GE; et al «The Estimates of the Health and Economic Burden of Dengue in Vietnam» (en anglès). Trends Parasitol, 2018 Oct; 34 (10), pp: 904-918. DOI: 10.1016/j.pt.2018.07.007. PMC: 6192036. PMID: 30100203 [Consulta: 6 març 2024].
  131. ↑ Ahmad R; Suzilah, I; Wan Najdah, WMA; Topek, O; et al «Factors determining dengue outbreak in Malaysia» (en anglès). PLoS One, 2018 Feb 23; 13 (2), pp: e0193326. DOI: 10.1371/journal.pone.0193326. PMC: 5825112. PMID: 29474401 [Consulta: 12 abril 2024].
  132. ↑ Utama, IMS; Lukman, N; Sukmawati, DD; Alisjahbana, B; Alam, A; Murniati, D; et al «Dengue viral infection in Indonesia: Epidemiology, diagnostic challenges, and mutations from an observational cohort study» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2019 Oct 21; 13 (10), pp: e0007785. DOI: 10.1371/journal.pntd.0007785. PMC: 6822776. PMID: 31634352 [Consulta: 27 juliol 2024].
  133. ↑ Cousien, A; Ledien, J; Souv, K; Leang, R; Huy, R; Fontenille, D; Ly, S; Duong, V; Dussart, P; et al «Predicting Dengue Outbreaks in Cambodia» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2019 Des; 25 (12), pp: 2281-2283. DOI: 10.3201/eid2512.181193. PMC: 6874239. PMID: 31742509 [Consulta: 12 abril 2024].
  134. ↑ Dubot-Pérès, A; Vongphrachanh, P; Denny, J; Phetsouvanh, R; Linthavong, S; Sengkeopraseuth, B; Khasing, A; Xaythideth, V; Moore, CE; Vongsouvath, M; Castonguay-Vanier, J; et al «An Epidemic of Dengue-1 in a Remote Village in Rural Laos» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013 Ag 8; 7 (8), pp: e2360. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002360. PMC: 3738459. PMID: 23951379 [Consulta: 8 març 2024].
  135. ↑ Rajarethinam, J; Ang, LW; Ong, J; Ycasas, J; Hapuarachchi, HC; Yap, G; Chong, CS; Lai, YL; Cutter, J; Ho, D; Lee, V; et al «Dengue in Singapore from 2004 to 2016: Cyclical Epidemic Patterns Dominated by Serotypes 1 and 2» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2018 Jul; 99 (1), pp: 204-210. DOI: 10.4269/ajtmh.17-0819. PMC: 6085773. PMID: 29848407 [Consulta: 17 abril 2024].
  136. ↑ Ong, EP; Obeles, AJT; Ong, BAG; Tantengco, OAG «Perspectives and lessons from the Philippines' decades-long battle with dengue» (en anglès). Lancet Reg Health West Pac, 2022 Jun 24; 24, pp: 100505. DOI: 10.1016/j.lanwpc.2022.100505. PMC: 9249805. PMID: 35789734 [Consulta: 7 març 2024].
  137. ↑ Wangdi, K; Clements, ACA; Du, T; Nery, SV «Spatial and temporal patterns of dengue infections in Timor-Leste, 2005-2013» (en anglès). Parasit Vectors, 2018 Gen 4; 11 (1), pp: 9. DOI: 10.1186/s13071-017-2588-4. PMC: 5755460. PMID: 29301546 [Consulta: 15 març 2024].
  138. ↑ Thisyakorn, U; Saokaew, S; Gallagher, E; Kastner, R; et al «Epidemiology and costs of dengue in Thailand: A systematic literature review» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2022 Des 19; 16 (12), pp: e0010966. DOI: 10.1371/journal.pntd.0010966. PMC: 9810168. PMID: 36534668 [Consulta: 6 març 2024].
  139. ↑ Gupta, BP; Tuladhar, R; Kurmi, R; Manandhar, KD «Dengue periodic outbreaks and epidemiological trends in Nepal» (en anglès). Ann Clin Microbiol Antimicrob, 2018 Feb 23; 17 (1), pp: 1-6. DOI: 10.1186/s12941-018-0258-9. PMC: 5824540. PMID: 29471819 [Consulta: 12 abril 2024].
  140. ↑ Rimal, S; Shrestha, S; Paudel, SW; Shah, Y; Bhandari, G; Pandey, K; Kharbuja, A; et al «Molecular and Entomological Characterization of 2023 Dengue Outbreak in Dhading District, Central Nepal» (en anglès). Viruses, 2024 Abr 12; 16 (4), pp: 594. DOI: 10.3390/v16040594. PMC: 11053854. PMID: 38675935 [Consulta: 6 juliol 2024].
  141. ↑ Maduranga, S; Valencia, BM; Sigera, C; Adikari, T; Weeratunga, P; Fernando, D; et al «Genomic Surveillance of Recent Dengue Outbreaks in Colombo, Sri Lanka» (en anglès). Viruses, 2023 Jun 21; 15 (7), pp: 1408. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2024. DOI: 10.3390/v15071408. PMC: 10384240. PMID: 37515097 [Consulta: 12 abril 2024].
  142. ↑ Issack, MI; Pursem, VN; Barkham, TMS; Ng, LC; et al «Reemergence of dengue in Mauritius» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2010 Abr; 16 (4), pp: 716-718. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2024. DOI: 10.3201/eid1604.091582. PMC: 3321960. PMID: 20350397 [Consulta: 18 maig 2024].
  143. ↑ Bangert, M; Latheef, AT; Pant, SD; Ahmed, IN; Saleem, S; Rafeeq, FN; Abdulla, M; et al «Economic analysis of dengue prevention and case management in the Maldives» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Set 27; 12 (9), pp: e0006796. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2024. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006796. PMC: 6177194. PMID: 30260952 [Consulta: 18 abril 2024].
  144. ↑ Hafsia, S; Haramboure, M; Wilkinson, DA; Baldet, T; Yemadje-Menudier, L; Vincent, M; Tran, A; et al «Overview of dengue outbreaks in the southwestern Indian Ocean and analysis of factors involved in the shift toward endemicity in Reunion Island: A systematic review» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2022 Jul 28; 16 (7), pp: e0010547. DOI: 10.1371/journal.pntd.0010547. PMC: 9333208. PMID: 35900991 [Consulta: 29 febrer 2024].
  145. ↑ Sharp, TM; Mackay, AJ; Santiago, GA; Hunsperger, E; Nilles, EJ; Perez-Padilla, J; Tikomaidraubuta, KS; Colon, C; Amador, M; Chen, TH; et al «Characteristics of a dengue outbreak in a remote pacific island chain--Republic of The Marshall Islands, 2011-2012» (en anglès). PLoS One, 2014 Set 30; 9 (9), pp: e108445. Arxivat de l'original el 16 d’abril 2024. DOI: 10.1371/journal.pone.0108445. PMC: 4182480. PMID: 25268134 [Consulta: 15 abril 2024].
  146. ↑ Lew, RJ; Tsai, WY; Wang, WK «Dengue outbreaks in Hawai'i After WWII - A Review of Public Health Response and Scientific Literature» (en anglès). Hawaii J Med Public Health, 2018 Des; 77 (12), pp: 315-318. Arxivat de l'original el 29 de febrer 2024. ISSN: 2165-8218. PMC: 6277838. PMID: 30533283 [Consulta: 29 febrer 2024].
  147. ↑ Ryan, SJ; Lippi, CA; Nightingale, R; Hamerlinck, G; Borbor-Cordova, MJ; et al «Socio- Ecological Factors Associated with Dengue Risk and Aedes aegypti Presence in the Galápagos Islands, Ecuador» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2019 Feb 26; 16 (5), pp: 682. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2024. DOI: 10.3390/ijerph16050682. PMC: 6427784. PMID: 30813558 [Consulta: 18 març 2024].
  148. ↑ Perret, C; Abarca, K; Ovalle, J; Ferrer, P; Godoy, P; Olea, A; et al «Dengue-1 virus isolation during first dengue fever outbreak on Easter Island, Chile» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2003 Nov; 9 (11), pp: 1465-1467. DOI: 10.3201/eid0911.020788. PMC: 3035550. PMID: 14718094 [Consulta: 2 març 2024].
  149. ↑ Craig, AT; Joshua, CA; Sio, AR; Teobasi, B; Dofai, A; Dalipanda, T; et al «Enhanced surveillance during a public health emergency in a resource-limited setting: Experience from a large dengue outbreak in Solomon Islands, 2016-17» (en anglès). PLoS One, 2018 Jun 7; 13 (6), pp: e0198487. DOI: 10.1371/journal.pone.0198487. PMC: 5991673. PMID: 29879179 [Consulta: 14 abril 2024].
  150. ↑ Uwishema, O; Nnagha, EM; Chalhoub, E; Nchasi, G; Mwazighe, RM; et al «Dengue fever outbreak in Cook Island: A rising concern, efforts, challenges, and future recommendations» (en anglès). J Med Virol, 2021 Nov; 93 (11), pp: 6073-6076. DOI: 10.1002/jmv.27223. ISSN: 1096-9071. PMID: 34289153 [Consulta: 11 juliol 2024].
  151. ↑ Garae, C; Kalo, K; Pakoa, GJ; Baker, R; et al «Validation of the easyscreen flavivirus dengue alphavirus detection kit based on 3base amplification technology and its application to the 2016/17 Vanuatu dengue outbreak» (en anglès). PLoS One, 2020 Gen 17; 15 (1), pp: e0227550. DOI: 10.1371/journal.pone.0227550. PMC: 6968865. PMID: 31951602 [Consulta: 11 juliol 2024].
  152. ↑ Jonduo, M; Neave, MJ; Javati, S; Abala, D; Bilo, E; Kini, A; Kumbu, J; Laman, M; Robinson, LJ; Susapu, M; et al «Genomic Sequencing of Dengue Virus Strains Associated with Papua New Guinean Outbreaks in 2016 Reveals Endemic Circulation of DENV-1 and DENV-2» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2022 Jul 5; 107 (6), pp: 1234-1238. DOI: 10.4269/ajtmh.21-1292. PMC: 9768287. PMID: 35895415 [Consulta: 18 abril 2024].
  153. ↑ Cotter, CJ; Tufa, AJ; Johnson, S; Matai'a, M; Sciulli, R;¡ Ryff, KR; et al «Outbreak of Dengue Virus Type 2 - American Samoa, November 2016-October 2018» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2018 Nov 30; 67 (47), pp: 1319-1322. DOI: 10.15585/mmwr.mm6747a5. PMC: 6276381. PMID: 30496157 [Consulta: 14 abril 2024].
  154. ↑ Getahun, A; Batikawai, A; Nand, D; Khan, S; et al «Dengue in Fiji: epidemiology of the 2014 DENV-3 outbreak» (en anglès). Western Pac Surveill Response J, 2019 Maig 15; 10 (2), pp: 31-38. DOI: 10.5365/wpsar.2018.9.3.001. PMC: 6831958. PMID: 31720052 [Consulta: 14 abril 2024].
  155. ↑ Inizan, C; Tarantola, A; O'Connor, O; Mangeas, M; Pocquet, N; Forfait, C; Descloux, E; Gourinat, AC; Pfannstiel, A; et al «Dengue in New Caledonia: Knowledge and Gaps» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2019 Jun 20; 4 (2), pp: 95. DOI: 10.3390/tropicalmed4020095. PMC: 6632129. PMID: 31226729 [Consulta: 14 abril 2024].
  156. ↑ Aubry, M; Mapotoeke, M; Teissier, A; Paoaafaite, T; Dumas-Chastang, E; et al «Dengue virus serotype 2 (DENV-2) outbreak, French Polynesia, 2019» (en anglès). Euro Surveill, 2019 Jul; 24 (29), pp: 1900407. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2019.24.29.1900407. PMC: 6652116. PMID: 31339095 [Consulta: 28 febrer 2024].
  157. ↑ Akter, R; Naish, S; Gatton, M; Bambrick, H; et al «Spatial and temporal analysis of dengue infections in Queensland, Australia: Recent trend and perspectives» (en anglès). PLoS One, 2019 Jul 22; 14 (7), pp: e0220134. DOI: 10.1371/journal.pone.0220134. PMC: 6645541. PMID: 31329645 [Consulta: 15 abril 2024].
  158. ↑ Kern-Allely, S; Pobutsky, A; Hancock, WT «First Evidence of Locally Acquired Dengue Since 1944 — Guam, 2019» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2020 Abr 3; 69 (13), pp: 387-388. DOI: 10.15585/mmwr.mm6913a4. PMC: 7119517. PMID: 32240127 [Consulta: 28 setembre 2024].
  159. ↑ Heydari, M; Metanat, M; Rouzbeh-Far, MA; Tabatabaei, SM; Rakhshani, M; et al «Dengue Fever as an Emerging Infection in Southeast Iran» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2018 Maig; 98 (5), pp: 1469-1471. DOI: 10.4269/ajtmh.17-0634. PMC: 5953366. PMID: 29557328 [Consulta: 18 abril 2024].
  160. ↑ Sahak, MN «Dengue fever as an emerging disease in Afghanistan: Epidemiology of the first reported cases» (en anglès). Int J Infect Dis, 2020 Oct; 99, pp: 23-27. Arxivat de l'original el 2 de juny 2024. DOI: 10.1016/j.ijid.2020.07.033. ISSN: 1878-3511. PMID: 32738489 [Consulta: 15 abril 2024].
  161. ↑ Youssef, M; El Zein, S; Kanj, S «Dengue fever in Lebanon: First confirmed case since 1945 and review from the region» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2018 Abr 30; 12 (4), pp: 286-289. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2024. DOI: 10.3855/jidc.9954. ISSN: 1972-2680. PMID: 31851640 [Consulta: 17 abril 2024].
  162. ↑ Alghazali, KA; Teoh, BT; Loong, SK; Sam, SS; et al «Dengue Outbreak during Ongoing Civil War, Taiz, Yemen» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2019 Jul; 25 (7), pp: 1397-1400. Arxivat de l'original el 14 de març 2023. DOI: 10.3201/eid2507.180046. PMC: 6590741. PMID: 30924766 [Consulta: 17 abril 2024].
  163. ↑ Al Awaidy, ST; Khamis, F «Dengue Fever: An Emerging Disease in Oman Requiring Urgent Public Health Interventions» (en anglès). Oman Med J, 2019 Mar; 34 (2), pp: 91-93. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2024. DOI: 10.5001/omj.2019.18. PMC: 6425053. PMID: 30918600 [Consulta: 17 abril 2024].
  164. ↑ Al-Tawfiq, JA; Memish, ZA «Dengue Hemorrhagic Fever Virus in Saudi Arabia: A Review» (en anglès). Vector Borne Zoonotic Dis, 2018 Feb; 18 (2), pp: 75-81. Arxivat de l'original el 29 de febrer 2024. DOI: 10.1089/vbz.2017.2209. ISSN: 1530-3667. PMID: 29319426 [Consulta: 29 febrer 2024].
  165. ↑ Gaber, M; Ahmad, AA; El-Kady, AM; Tolba, M; Suzuki, Y; et al «Dengue fever as a reemerging disease in upper Egypt: Diagnosis, vector surveillance and genetic diversity using RT-LAMP assay» (en anglès). PLoS One, 2022 Maig 2; 17 (5), pp: e0265760. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2024. DOI: 10.1371/journal.pone.0265760. PMC: 9060354. PMID: 35499983 [Consulta: 17 abril 2024].
  166. ↑ Roelofs, B; Vos, D; Halabi, Y; Gerstenbluth, I; Duits, A; et al «Spatial and temporal trends of dengue infections in Curaçao: A 21-year analysis» (en anglès). Parasite Epidemiol Control, 2024 Gen 26; 24, pp: e00338. DOI: 10.1016/j.parepi.2024.e00338. PMC: 10844965. PMID: 38323192 [Consulta: 19 abril 2024].
  167. ↑ Mohammed, H; Ramos, M; Armstrong, J; Muñoz-Jordán, J; Arnold-Lewis, KO; Ayala, A; et al «An outbreak of dengue fever in St. Croix (US Virgin Islands), 2005» (en anglès). PLoS One, 2010 Oct 28; 5 (10), pp: e13729. DOI: 10.1371/journal.pone.0013729. PMC: 2965679. PMID: 21060852 [Consulta: 19 abril 2024].
  168. ↑ Leslie, T; Martin, NJ; Jack-Roosberg, C; Odongo, G; Beausoleil, E; Tuck, J; et al «Dengue serosurvey in Sint Eustatius» (en anglès). PLoS One, 2014 Jun 10; 9 (6), pp: e95002. DOI: 10.1371/journal.pone.0095002. PMC: 4051585. PMID: 24914538 [Consulta: 1r juny 2024].
  169. ↑ Mohammed, H; Hayden, MH; Lee, E; Santiago, LM; Krecek, RC; et al «Dengue in the campus community of an overseas American university: A cross-sectional study» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2019 Mar 31; 13 (3), pp: 233-239. DOI: 10.3855/jidc.10701. ISSN: 2036-6590. PMID: 32040453 [Consulta: 21 abril 2024].
  170. ↑ Sharma, A; Charles, K; Chadee, D; Teelucksingh, S «Dengue hemorrhagic fever in Trinidad and Tobago: a case for a conservative approach to platelet transfusion» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2012 Mar; 86 (3), pp: 531-515. DOI: 10.4269/ajtmh.2012.10-0209. PMC: 3284376. PMID: 22403331 [Consulta: 21 abril 2024].
  171. ↑ Kumar, A; Gittens-St Hilaire, M; Nielsen, AL «Long-term epidemiological dynamics of dengue in Barbados - one of the English-speaking Caribbean countries» (en anglès). Epidemiol Infect, 2018 Jun; 146 (8), pp: 1048-1055. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2024. DOI: 10.1017/S0950268818000900. PMC: 9184951. PMID: 29655390 [Consulta: 20 abril 2024].
  172. ↑ Garcia-Van Smévoorde, M; Piorkowski, G; Emboulé, L; Dos Santos, G; Loraux, C; Guyomard-Rabenirina, S; Joannes, MO; Fagour, L; et al «Phylogenetic Investigations of Dengue 2019-2021 Outbreak in Guadeloupe and Martinique Caribbean Islands» (en anglès). Pathogens, 2023 Set 20; 12 (9), pp: 1182. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2024. DOI: 10.3390/pathogens12091182. PMC: 10534936. PMID: 37764990 [Consulta: 19 abril 2024].
  173. ↑ Shuaib, F; Todd, D; Campbell-Stennett, D; Ehiri, J; Jolly, PE «Knowledge, attitudes and practices regarding dengue infection in Westmoreland, Jamaica» (en anglès). West Indian Med J, 2010 Mar; 59 (2), pp: 139-146. ISSN: 2309-5830. PMC: 2996104. PMID: 21132094 [Consulta: 21 abril 2024].
  174. ↑ Radke, EG; Gregory, CJ; Kintziger, W; Sauber-Schatz, EK; Hunsperger, EA; Gallagher, GR; Barber, JM; Biggerstaff, BJ; et al «Dengue outbreak in Key West, Florida, USA, 2009» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2012 Jan; 18 (1), pp: 135-137. Arxivat de l'original el 18 de maig 2024. DOI: 10.3201/eid1801.110130. PMC: 3310087. PMID: 22257471 [Consulta: 18 maig 2024].
  175. ↑ Añez, G; Rios, M «Dengue in the United States of America: a worsening scenario?» (en anglès). Biomed Res Int, 2013 Jun 20; 2013, pp: 678645. DOI: 10.1155/2013/678645. PMC: 3705843. PMID: 23865061 [Consulta: 19 abril 2024].
  176. ↑ Lázaro, L; Winter, D; Toancha, K; Borges, A; Gonçalves, A; Santos, A; do Nascimento, M; Teixeira, N; et al «Phylogenomics of Dengue Virus Isolates Causing Dengue Outbreak, São Tomé and Príncipe, 2022» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2024 Feb; 30 (2), pp: 384-386. DOI: 10.3201/eid3002.231316. PMC: 10826765. PMID: 38167202 [Consulta: 21 juliol 2024].
  177. ↑ Wilder-Smith, A; Quam, M; Sessions, O; Rocklov, J; Liu-Helmersson, J; et al «The 2012 dengue outbreak in Madeira: exploring the origins» (en anglès). Euro Surveill, 2014 Feb 27; 19 (8), pp: 20718. DOI: 10.2807/1560-7917.es2014.19.8.20718. ISSN: 1560-7917. PMID: 24602277 [Consulta: 18 maig 2024].
  178. ↑ Tapia-Conyer, R; Betancourt-Cravioto, M; Méndez-Galván, J «Dengue: an escalating public health problem in Latin America» (en anglès). Paediatr Int Child Health, 2012 Maig; 32 (Supl 1), pp: 14-17. ISSN: 2046-9047. PMC: 3381443. PMID: 22668444 [Consulta: 19 abril 2024].
  179. ↑ Grubaugh, ND; Torres-Hernández, D; Murillo-Ortiz, MA; Dávalos, DM; López, P; Hurtado, IC; Breban, MI; Bourgikos, E; et al «Dengue Outbreak Caused by Multiple Virus Serotypes and Lineages, Colombia, 2023-2024» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2024 Oct 8; 30 (11), pp: 2391-2395. DOI: 10.3201/eid3011.241031. PMC: 11521178. PMID: 39378873 [Consulta: 27 octubre 2024].
  180. ↑ Khan, MB; Yang, ZS; Lin, CY; Hsu, MC; Urbina, AN; Assavalapsakul, W; et al «Dengue overview: An updated systemic review» (en anglès). J Infect Public Health, 2023 Oct; 16 (10), pp: 1625-1642. DOI: 10.1016/j.jiph.2023.08.001. ISSN: 1876-035X. PMID: 37595484 [Consulta: 2 juny 2024].
  181. ↑ Osnaya Romero, N; Villagomez Martinez, SM; Pilar Martinez, I; Diaz Jimenez, V «Dengue Fever in Pediatrics» (en anglès). A: Dengue Fever in a One Health Perspective - Latest Research and Recent Advances (Sperança MA; Ed.) IntechOpen, 2023; Abr 20, pàgs: 18. ISBN 978-1-80356-924-6. DOI: 10.5772/intechopen.109719. ISSN: 2631-6188 [Consulta: 26 setembre 2024].
  182. ↑ Huang, HW; Tseng, HC; Lee, CH; Chuang, HY; Lin, SH «Clinical significance of skin rash in dengue fever: A focus on discomfort, complications, and disease outcome» (en anglès). Asian Pac J Trop Med, 2016 Jul; 9 (7), pp: 713-718. DOI: 10.1016/j.apjtm.2016.05.013. ISSN: 2352-4146. PMID: 27393104 [Consulta: 4 juny 2024].
  183. ↑ Mbu-Nyamsi, D; Vincent, M; Perez-Fontana, M; Best, AL; Mesnard, C; Villeroy, F; Foucher, A; et al «Ophthalmic complications during the dengue epidemic in Reunion Island in 2020: a case series and review of the literature» (en anglès). BMC Infect Dis, 2023 Ag 2; 23 (1), pp: 506. DOI: 10.1186/s12879-023-08432-4. PMC: 10394947. PMID: 37528344 [Consulta: 22 octubre 2024].
  184. ↑ Heilman, JM; De Wolff, J; Beards, GM; Basden, BJ «Dengue fever: a Wikipedia clinical review» (en anglès). Open Med, 2014 Oct 2; 8 (4), pp: e105-e115. ISSN: 1911-2092. PMC: 4242787. PMID: 25426178 [Consulta: 2 maig 2024].
  185. ↑ Low, JGH; Ong, A; Tan, LK; Chaterji, S; Chow, A; Lim, WY; Lee, KW; Chua, R; Chua, CR; Tan, SWS; Cheung, YB; Hibberd, ML; et al «The Early Clinical Features of Dengue in Adults: Challenges for Early Clinical Diagnosis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2011; 5 (5), pp: e1191. DOI: 10.1371/journal.pntd.0001191. PMC: 3104968. PMID: 21655307 [Consulta: 1r maig 2024].
  186. ↑ Ramos-De La Medina, A; Remes-Troche, JM; González-Medina, MF; Anitúa-Valdovinos, MDM; Cerón, T; et al «Síntomas abdominales y gastrointestinales del dengue. Análisis de una cohorte de 8.559 pacientes» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2011 Abr; 34 (4), pp: 243-247. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2011.01.012. ISSN: 1578-9519. PMID: 21474206 [Consulta: 6 novembre 2024].
  187. ↑ Pahari, S; Basukala, S; Kunwar, P; Thapa, K; et al «Spontaneous splenic hematoma secondary to dengue infection: a rare case report» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2023 Mar 16; 85 (4), pp: 1030-1033. ISSN: 2049-0801. PMC: 10129181. PMID: 37113826 [Consulta: 11 juny 2024].
  188. ↑ Thadchanamoorthy, V; Dayasiri, K «Child with dengue haemorrhagic fever complicated by ileocaecal intussusception» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Mar 16; 14 (3), pp: e237697. DOI: 10.1136/bcr-2020-237697. PMC: 7970290. PMID: 33727286 [Consulta: 11 juny 2024].
  189. ↑ Tristão-Sá, R; Fernandes Kubelka, C; Zandonade, E; Oliveira Zagne, SM; de Souza Maciel Rocha, N; et al «Clinical and hepatic evaluation in adult dengue patients: a prospective two-month cohort study» (en anglès). Rev Soc Bras Med Trop, 2012 Des; 45 (6), pp: 675-681. DOI: 10.1590/s0037-86822012000600004. ISSN: 1678-9849. PMID: 23295867 [Consulta: 3 maig 2024].
  190. ↑ Tissera, H; Rathore, APS; Leong, WY; Pike, BL; Warkentien, TE; Farouk, FS; Syenina, A; Ooi, EE; et al «Chymase Level Is a Predictive Biomarker of Dengue Hemorrhagic Fever in Pediatric and Adult Patients» (en anglès). J Infect Dis, 2017 Nov 27; 216 (9), pp: 1112-1121. DOI: 10.1093/infdis/jix447. PMC: 5853622. PMID: 28968807 [Consulta: 16 maig 2024].
  191. ↑ Madhusankha, KHD; Fernando, H; Kumarasiri, S; Liyanarachchi, GG «Dengue Fever-Triggered Malignant Hyperthermia» (en anglès). Cureus, 2021 Maig 19; 13 (5), pp: e15121. DOI: 10.7759/cureus.15121. PMC: 8212922. PMID: 34159023 [Consulta: 11 juny 2024].
  192. ↑ Paquet, D; Jung, L; Trawinski, H; Wendt, S; Lübbert, C «Fever in the Returning Traveler» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2022 Jun 7; 119 (22), pp: 400-407. DOI: 10.3238/arztebl.m2022.0182. PMC: 9492913. PMID: 35469592 [Consulta: 19 juny 2024].
  193. ↑ De Santis, O; Bouscaren, N; Flahault, A «Asymptomatic dengue infection rate: A systematic literature review» (en anglès). Heliyon, 2023 Set 16; 9 (9), pp: e20069. DOI: 10.1016/j.heliyon.2023.e20069. PMC: 10559824. PMID: 37809992 [Consulta: 27 maig 2024].
  194. ↑ Dayananda, PD; De Silva, BGDNK «Asymptomatic Dengue and Silent Transmission» (en anglès). A: Dengue Fever in a One Health Perspective - Latest Research and Recent Advances (Sperança MA; Ed.) IntechOpen, 2023; Gen 30, pàgs: 31. ISBN 978-1-80356-924-6. DOI: 10.5772/intechopen.109791. ISSN: 2631-6188 [Consulta: 24 setembre 2024].
  195. ↑ Wiwanitkit, V «Concurrent malaria and dengue infection: a brief summary and comment» (en anglès). Asian Pac J Trop Biomed, 2011 Ag; 1 (4), pp: 326-327. DOI: 10.1016/S2221-1691(11)60053-1. PMC: 3614227. PMID: 23569785 [Consulta: 30 maig 2024].
  196. ↑ Khalid, A; Ur Rehman, A; Baig, A; Ahsan, W; Assir, MZK «Concurrent Typhoid Fever and Dengue Hemorrhagic Fever: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2022 Ag 30; 14 (8), pp: e28600. DOI: 10.7759/cureus.28600. PMC: 9521295. PMID: 36185892 [Consulta: 6 juliol 2024].
  197. ↑ Zaki, SA; Lad, V «Concurrent infection of dengue fever and hepatitis A infection: A case report» (en anglès). Indian J Crit Care Med, 2011 Oct; 15 (4), pp: 238-240. DOI: 10.4103/0972-5229.92073. PMC: 3271564. PMID: 22346039 [Consulta: 6 juliol 2024].
  198. ↑ Sapkota, S; Bhandari, S; Sapkota, S; Hamal, R «Dengue and Scrub Typhus Coinfection in a Patient Presenting with Febrile Illness» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2017 Mar 13; 2017, pp: 6214083. DOI: 10.1155/2017/6214083. PMC: 5366795. PMID: 28386493 [Consulta: 7 juliol 2024].
  199. ↑ Singh, J; Dinkar, A; Singh, RG; Siddiqui, MS; et al «Clinical profile of dengue fever and coinfection with chikungunya» (en anglès). Tzu Chi Med J, 2018 Jul-Set; 30 (3), pp: 158-164. DOI: 10.4103/tcmj.tcmj_138_17. PMC: 6047329. PMID: 30069124 [Consulta: 6 juliol 2024].
  200. ↑ Rajeen, KS; Pakkiyaretnam, M «Herpes Zoster in a Patient With Dengue Infection: A Case Report of a Rare Co-Infection» (en anglès). Cureus, 2022 Gen 17; 14 (1), pp: e21310. DOI: 10.7759/cureus.21310. PMC: 8848335. PMID: 35186569 [Consulta: 7 juliol 2024].
  201. ↑ Pozzetto, B; Memmi, M; Garraud, O «Is transfusion-transmitted dengue fever a potential public health threat?» (en anglès). World J Virol, 2015 Maig 12; 4 (2), pp: 113-123. DOI: 10.5501/wjv.v4.i2.113. PMC: 4419115. PMID: 25964876 [Consulta: 7 març 2024].
  202. ↑ Gubler, DJ «Dengue and dengue hemorrhagic fever» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1998 Jul; 11 (3), pp: 480-496. DOI: 10.1128/CMR.11.3.480. PMC: 88892. PMID: 9665979 [Consulta: 21 març 2024].
  203. ↑ Aguirre Muñoz, C «Aspectos Clínicos del Dengue» (en castellà). Infectio, 2004 Oct 27; 8 (3), pp: 220-224. Arxivat de l'original el 2 de juny 2024. ISSN: 2422-3794 [Consulta: 9 abril 2024].
  204. ↑ Kalluru, PR; Mamilla, M; Valisekka, SS; Mandyam, S; Calderon Martinez, E; Posani, S; Sharma, S; Gopavaram, RR; et al «Aminotransferases in Relation to the Severity of Dengue: A Systematic Review» (en anglès). Cureus, 2023 Maig 24; 15 (5), pp: e39436. DOI: 10.7759/cureus.39436. PMC: 10208548. PMID: 37234451 [Consulta: 7 abril 2024].
  205. ↑ Wang, WH; Urbina, AN; Chang, MR; Assavalapsakul, W; Lu, PL; et al «Dengue hemorrhagic fever - A systemic literature review of current perspectives on pathogenesis, prevention and control» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2020 Des; 53 (6), pp: 963-978. DOI: 10.1016/j.jmii.2020.03.007. ISSN: 1995-9133. PMID: 32265181 [Consulta: 27 juliol 2024].
  206. ↑ Oishi, K; Saito, M; Mapua, CA; Natividad, FF «Dengue illness: clinical features and pathogenesis» (en anglès). J Infect Chemother, 2007 Jun; 13 (3), pp: 125-133. DOI: 10.1007/s10156-007-0516-9. ISSN: 1341-321X. PMID: 17593497 [Consulta: 27 febrer 2024].
  207. ↑ Yuill, TM «Dengue Hemorrhagic Fever/Dengue Shock Syndrome» (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2023; Jun (rev), pàgs: 3 [Consulta: 27 juliol 2024].
  208. ↑ Rajapakse, S «Dengue shock» (en anglès). J Emerg Trauma Shock, 2011 Gen; 4 (1), pp: 120-127. DOI: 10.4103/0974-2700.76835. PMC: 3097561. PMID: 21633580 [Consulta: 27 febrer 2024].
  209. ↑ de Silva, WTT; Gunasekera, M «Spontaneous splenic rupture during the recovery phase of dengue fever» (en anglès). BMC Res Notes, 2015 Jul 2; 8, pp: 286. DOI: 10.1186/s13104-015-1234-5. PMC: 4489041. PMID: 26136216 [Consulta: 2 abril 2024].
  210. ↑ Naik, S; Mahajan, S; Talwar, D; Jagtap, G «Acute Pancreatitis Complicating a Case of Dengue Fever: Double Trouble» (en anglès). Cureus, 2021 Nov 13; 13 (11), pp: e19523. DOI: 10.7759/cureus.19523. PMC: 8668047. PMID: 34934545 [Consulta: 3 maig 2024].
  211. ↑ Thadchanamoorthy, V; Ganeshrajah, A; Dayasiri, K; Jayasekara, NP «Acute appendicitis during the recovery phase of dengue hemorrhagic fever: two case reports» (en anglès). J Med Case Rep, 2022 Jun 5; 16 (1), pp: 219. DOI: 10.1186/s13256-022-03443-2. PMC: 9167555. PMID: 35659758 [Consulta: 3 juny 2024].
  212. ↑ Rao, IS; Loya, AC; Ratnakar, KS; Srinivasan, VR «Lymph node infarction – a rare complication associated with disseminated intra vascular coagulation in a case of dengue fever» (en anglès). BMC Clin Pathol, 2005 Des 12; 5, pp: 11. DOI: 10.1186/1472-6890-5-11. PMC: 1334206. PMID: 16336698 [Consulta: 26 abril 2024].
  213. ↑ Raju, DG; Ramli, N; Ramayaj, R «A Case Report of Dengue-Associated Maculopathy With Literature Review» (en anglès). Cureus, 2023 Mar 9; 15 (3), pp: e35937. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2024. DOI: 10.7759/cureus.35937. PMC: 10082618. PMID: 37038576 [Consulta: 22 abril 2024].
  214. ↑ Puthalath, AS; Samanta, R; Jamil, M; Sood, G; et al «Case Report: Foveolitis as an Indicator of Underlying Undiagnosed Dengue Fever» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2021 Gen; 104 (1), pp: 110-114. Arxivat de l'original el 15 de maig 2024. DOI: 10.4269/ajtmh.20-0806. PMC: 7790057. PMID: 33124538 [Consulta: 15 maig 2024].
  215. ↑ Ponte Pierre Filho, PT; Pontes Carvalho Filho, J; Teles Linhares Pierre, E «Bilateral acute angle closure glaucoma in a patient with dengue fever: case report» (en anglès). Arq Bras Oftalmol, 2008 Mar-Abr; 71 (2), pp: 265-268. DOI: 10.1590/s0004-27492008000200025. ISSN: 1678-2925. PMID: 18516431 [Consulta: 22 abril 2024].
  216. ↑ Kamoi, K; Mochizuki, M; Ohno-Matsui, K «Dengue fever-associated necrotizing scleritis: A case report with long-term follow-up» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Ag; 97 (32), pp: e11875. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2024. ISSN: 1536-5964. PMC: 6133643. PMID: 30095666 [Consulta: 22 abril 2024].
  217. ↑ Kumar, V; Deorari, V; Swaroop, S; Biswas, A «Panophthalmitis in a patient with dengue fever» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Jun 3; 12 (6), pp: e229588. Arxivat de l'original el 11 de maig 2024. DOI: 10.1136/bcr-2019-229588. PMC: 6557342. PMID: 31164382 [Consulta: 11 maig 2024].
  218. ↑ Kularatne, SAM; Imbulpitiya, IVB; Abeysekera, RA; Waduge, RN; et al «Extensive haemorrhagic necrosis of liver is an unpredictable fatal complication in dengue infection: a postmortem study» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014 Mar 14; 14, pp: 141. DOI: 10.1186/1471-2334-14-141. PMC: 4008311. PMID: 24628767 [Consulta: 7 juny 2024].
  219. ↑ Dalugama, C; Gawarammana, IB «Dengue hemorrhagic fever complicated with acute liver failure: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2017 Des 8; 11 (1), pp: 341. DOI: 10.1186/s13256-017-1510-1. PMC: 5721681. PMID: 29216924 [Consulta: 9 maig 2024].
  220. ↑ Kuna, A; Wroczyńska, A; Gajewski, M; Felczak-Korzybska, I; Nahorski, WL «A case of acalculous cholecystitis in the course of dengue fever in a traveller returned from Brazil» (en anglès). Int Marit Health, 2016; 67 (1), pp: 38-41. DOI: 10.5603/IMH.2016.0008. ISSN: 2081-3252. PMID: 27029928 [Consulta: 7 maig 2024].
  221. ↑ Lora-Andosilla, M; Almanza-Hurtado, A; Rodríguez-Yáñez, T; Martínez-Ávila, MC; Dueñas-Castell, C «Encefalitis como complicación neurológica por dengue» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2022 Feb; 39 (1), pp: 91-94. Arxivat de l'original el 8 de març 2024. DOI: 10.4067/S0716-10182022000100091. ISSN: 0717-6341. PMID: 35735286 [Consulta: 8 març 2024].
  222. ↑ Hussain, H; Janaka, KVC; Gunasekara, H; Krishnan, M; Perera, I «Acute Psychosis Presenting With Dengue Fever Complicated by Dengue Encephalitis» (en anglès). Cureus, 2024 Mar 6; 16 (3), pp: e55628. DOI: 10.7759/cureus.55628. PMC: 10995985. PMID: 38586783 [Consulta: 19 juliol 2024].
  223. ↑ Khoo, CS «Dengue Cerebellitis: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Am J Case Rep, 2018 Jul 24; 19, pp: 864-867. DOI: 10.12659/AJCR.909884. PMC: 6066971. PMID: 30038209 [Consulta: 29 febrer 2024].
  224. ↑ Hirata, K; Chiba, T; Gomi, H; Takaya, S; et al «Diagnostic challenges in a patient with dengue shock syndrome presenting with acute meningoencephalitis» (en anglès). IDCases, 2024 Abr 15; 36, pp: e01964. DOI: 10.1016/j.idcr.2024.e01964. PMC: 11031802. PMID: 38646600 [Consulta: 23 juliol 2024].
  225. ↑ Jayamali, WD; Herath, HMMTB; Kulatunga, A «A young female presenting with unilateral sacroiliitis following dengue virus infection: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2017 Nov 1; 11 (1), pp: 307. Arxivat de l'original el 6 de maig 2024. DOI: 10.1186/s13256-017-1483-0. PMC: 5664842. PMID: 29089045 [Consulta: 6 maig 2024].
  226. ↑ Thadchanamoorthy, V; Dayasiri, K «Child with dengue haemorrhagic fever complicated by ileocaecal intussusception» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Mar 16; 14 (3), pp: e237697. Arxivat de l'original el 11 de maig 2024. DOI: 10.1136/bcr-2020-237697. PMC: 7970290. PMID: 33727286 [Consulta: 11 maig 2024].
  227. ↑ Ratnayake, EC; Shivanthan, C; Wijesiriwardena, BC «Diaphragmatic paralysis: a rare consequence of dengue fever» (en anglès). BMC Infect Dis, 2012 Feb 22; 12, pp: 46. Arxivat de l'original el 2024-04-30. DOI: 10.1186/1471-2334-12-46. PMC: 3305576. PMID: 22356701 [Consulta: 1r maig 2024].
  228. ↑ Niraula, B; Adhikari, B; Suvedi, A; Gosain, D; Gaud, SK «Unilateral lateral rectus palsy following dengue: a case report» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2024 Mar 19; 86 (5), pp: 3154-3158. Arxivat de l'original el 9 de maig 2024. ISSN: 2049-0801. PMC: 11060301. PMID: 38694359 [Consulta: 9 maig 2024].
  229. ↑ Loh, SA; Wan Abdul Rahman, WMH; Sonny Teo, KS; Abu, N «A Unique Case of Unilateral Oculomotor Nerve Palsy Secondary to Dengue Fever» (en anglès). Cureus, 2023 Feb 21; 15 (2), pp: e35281. Arxivat de l'original el 6 de maig 2024. DOI: 10.7759/cureus.35281. PMC: 10042519. PMID: 36994298 [Consulta: 6 maig 2024].
  230. ↑ Jaganathan, S; Raman, R «Hypoglossal nerve palsy: a rare consequence of dengue fever» (en anglès). Neurol India, 2014 Set-Oct; 62 (5), pp: 567-568. Arxivat de l'original el 6 de maig 2024. DOI: 10.4103/0028-3886.144501. ISSN: 1998-4022. PMID: 25387641 [Consulta: 6 maig 2024].
  231. ↑ Mishra, V; Harbada, R; Sharma, A; Mishra, M «Hypokalemic quadriparesis in dengue» (en anglès). J Family Med Prim Care, 2015 Abr-Jun; 4 (2), pp: 278-279. Arxivat de l'original el 1 de maig 2024. DOI: 10.4103/2249-4863.154676. PMC: 4408717. PMID: 25949983 [Consulta: 1r maig 2024].
  232. ↑ Chappuis, F; Justafré, JC; Duchunstang, L; Loutan, L; Taylor, WRJ «Dengue fever and long thoracic nerve palsy in a traveler returning from Thailand» (en anglès). J Travel Med, 2004 Mar-Abr; 11 (2), pp: 112-114. DOI: 10.2310/7060.2004.16983. ISSN: 1708-8305. PMID: 15109477 [Consulta: 7 maig 2024].
  233. ↑ Sardana, V; Bhattiprolu, RK «Dengue Fever with Facial Palsy: A Rare Neurological Manifestation» (en anglès). Ann Indian Acad Neurol, 2019 Oct-Des; 22 (4), pp: 517-519. DOI: 10.4103/aian.AIAN_462_18. PMC: 6839293. PMID: 31736590 [Consulta: 6 maig 2024].
  234. ↑ Akhtar, U; Mushtaq, MH; Nisar, S; Naeem, A; Naim, F «Dengue and Hypokalemic Paralysis: A Rare Association» (en anglès). Cureus, 2023 Set 5; 15 (9), pp: e44705. DOI: 10.7759/cureus.44705. PMC: 10552571. PMID: 37809211 [Consulta: 25 juliol 2024].
  235. ↑ Dalugama, C; Shelton, J; Ekanayak, M; Gawarammana, IB «Dengue fever complicated with Guillain-Barré syndrome: a case report and review of the literature» (en anglès). J Med Case Rep, 2018 Maig 15; 12 (1), pp: 137. DOI: 10.1186/s13256-018-1626-y. PMC: 5952700. PMID: 29759074 [Consulta: 30 març 2024].
  236. ↑ de Silva, NL; Weeratunga, P; Umapathi, T; Malavige, N; Chang, T «Miller Fisher syndrome developing as a parainfectious manifestation of dengue fever: a case report and review of the literature» (en anglès). J Med Case Rep, 2019 Maig 2; 13 (1), pp: 120. DOI: 10.1186/s13256-019-2066-z. PMC: 6495497. PMID: 31043165 [Consulta: 9 maig 2024].
  237. ↑ Tan, YC; Teo, ECY; Ng, HJ «A Rare Case of Atypical Hemolytic Uremic Syndrome (aHUS) Precipitated by Dengue and the Treatment Landscape in Singapore» (en anglès). Cureus, 2024 Abr 22; 16 (4), pp: e58731. DOI: 10.7759/cureus.58731. PMC: 11110694. PMID: 38779250 [Consulta: 25 juliol 2024].
  238. ↑ Panda, PK; Sharawat, IK; Bolia, R; Shrivastava, Y «Case Report: Dengue Virus–Triggered Parkinsonism in an Adolescent» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2020 Ag; 103 (2), pp: 851-854. DOI: 10.4269/ajtmh.20-0039. PMC: 7410467. PMID: 32372748 [Consulta: 3 juny 2024].
  239. ↑ Kaur, J; Virk, JS; Paul, BS; Saggar, K «Dengue fever presenting as cauda equina syndrome» (en anglès). BMJ Case Rep, 2017 Jul 24; 2017, pp: bcr2017221251. Arxivat de l'original el 11 de maig 2024. DOI: 10.1136/bcr-2017-221251. PMC: 5624003. PMID: 28739570 [Consulta: 11 maig 2024].
  240. ↑ Tasso de Oliveira Mota, M; Estofolete, CF; Zini, N; Bernardes Terzian, AC; Nunes Gongora, DV; et al «Transverse Myelitis as an Unusual Complication of Dengue Fever» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2017 Feb 8; 96 (2), pp: 380-381. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2022. DOI: 10.4269/ajtmh.16-0284. PMC: 5303040. PMID: 27956656 [Consulta: 7 maig 2024].
  241. ↑ Higgoda, R; Perera, D; Thirumavalavan, K «Multifocal motor neuropathy presenting as a post-infectious complication of dengue: a case report» (en anglès). BMC Infect Dis, 2018 Ag 22; 18 (1), pp: 415. Arxivat de l'original el 12 de maig 2024. DOI: 10.1186/s12879-018-3334-z. PMC: 6103970. PMID: 30134860 [Consulta: 12 maig 2024].
  242. ↑ Ho, JY; Liew, YK; Loh, J; Sohil, P «Case report: Mononeuritis multiplex in the course of dengue fever» (en anglès). BMC Infect Dis, 2020 Set 22; 20 (1), pp: 696. Arxivat de l'original el 15 de maig 2024. DOI: 10.1186/s12879-020-05430-8. PMC: 7509917. PMID: 32962669 [Consulta: 15 maig 2024].
  243. ↑ Siahaan, AMP; Tandean, S; Saragih, EB; Nainggolan, BWM «Spontaneous acute subdural hematoma in dengue fever: Case report and review of the literature» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2022 Set; 98, pp: 107512. Arxivat de l'original el 1 de maig 2024. DOI: 10.1016/j.ijscr.2022.107512. PMC: 9411658. PMID: 35985111 [Consulta: 1r maig 2024].
  244. ↑ Wani, AM; Mejally, MA; Hussain, WM; Maimani, WA; Hanif, S; Khoujah, AM; Siddiqi, A; et al «Skin rash, headache and abnormal behaviour: unusual presentation of intracranial haemorrhage in dengue fever» (en anglès). BMJ Case Rep, 2010 Gen 13; 2010, pp: bcr06.2009.1949. DOI: 10.1136/bcr.06.2009.1949. PMC: 3029086. PMID: 22242067 [Consulta: 6 juny 2024].
  245. ↑ Kaushik, RM; Kumar, R; Kaushik, M; Saini, M; Kaushik, R «Spontaneous spinal intradural hemorrhage in dengue fever: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2022 Maig 30; 16 (1), pp: 213. DOI: 10.1186/s13256-022-03451-2. PMC: 9150361. PMID: 35644613 [Consulta: 1r maig 2024].
  246. ↑ Basnayake, BWMKE; Somaratne, KGSK; Goonetilleke, CU; Tilakaratna, PMYI; Ranawaka, UK «Case Report: Dengue Hemorrhagic Fever with Ischemic Stroke» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2021 Nov 15; 106 (2), pp: 578-581. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2024. DOI: 10.4269/ajtmh.21-0618. PMC: 8832929. PMID: 34781261 [Consulta: 5 abril 2024].
  247. ↑ Srikiatkhachorn, A; Mathew, A; Rothman, AL «Immune-mediated cytokine storm and its role in severe dengue» (en anglès). Semin Immunopathol, 2017 Jul; 39 (5), pp: 563-574. DOI: 10.1007/s00281-017-0625-1. PMC: 5496927. PMID: 28401256 [Consulta: 24 maig 2024].
  248. ↑ Gavali, AS; Shelgaonkar, J; Bartakke, S «Thrombotic Thrombocytopenic Purpura in a Case of Dengue Fever: A Rare Presentation» (en anglès). Indian J Crit Care Med, 2017 Abr; 21 (4), pp: 226-228. DOI: 10.4103/ijccm.IJCCM_27_16. PMC: 5416791. PMID: 28515608 [Consulta: 6 abril 2024].
  249. ↑ Munshi, A; Alsuraihi, A; Balubaid, M; Althobaiti, M; Althaqafi, A «Dengue-Induced Hemophagocytic Lymphohistiocytosis: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Cureus, 2021 Des 5; 13 (12), pp: e20172. Arxivat de l'original el 1 de maig 2024. DOI: 10.7759/cureus.20172. PMC: 8724679. PMID: 35003998 [Consulta: 1r maig 2024].
  250. ↑ Ramzan, M; PrakashYadav, S; Sachdeva, A «Post-dengue fever severe aplastic anemia: a rare association» (en anglès). Hematol Oncol Stem Cell Ther, 2012; 5 (2), pp: 122-124. Arxivat de l'original el 11 de maig 2024. DOI: 10.5144/1658-3876.2012.122. ISSN: 1658-3876. PMID: 22828377 [Consulta: 12 maig 2024].
  251. ↑ Abdullah, NH; Mohammad, N; Ramli, M; Wan Ghazali, WS «Haemolytic anaemia precipitated by dengue fever» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Ag 28; 12 (8), pp: e226760. Arxivat de l'original el 11 de maig 2024. DOI: 10.1136/bcr-2018-226760. PMC: 6721012. PMID: 31466966 [Consulta: 12 maig 2024].
  252. ↑ Mekmangkonthong, A; Amornvit, J; Numkarunarunrote, N; Veeravigrom, M; Khaosut, P «Dengue infection triggered immune mediated necrotizing myopathy in children: a case report and literature review» (en anglès). Pediatr Rheumatol Online J, 2022 Jun 7; 20 (1), pp: 40. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2024. DOI: 10.1186/s12969-022-00699-2. PMC: 9175479. PMID: 35672822 [Consulta: 5 abril 2024].
  253. ↑ Sargeant, T; Ferguson, TS «Rhabdomyolysis and Dengue Fever: Is This More Common Than We Think?» (en anglès). West Indian Med J, 2015 Mar; 64 (2), pp: 171-172. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2024. DOI: 10.7727/wimj.2014.184. PMC: 4696624. PMID: 26360699 [Consulta: 21 abril 2024].
  254. ↑ Wei, KC; Wang, WH; Wu, CL; Chang, SH; Huang, YT «Heart failure after dengue infection- a population-based self-controlled case-series study» (en anglès). Travel Med Infect Dis, 2023 Maig-Jun; 53, pp: 102589. Arxivat de l'original el 8 de maig 2024. DOI: 10.1016/j.tmaid.2023.102589. ISSN: 1873-0442. PMID: 37230157 [Consulta: 8 maig 2024].
  255. ↑ Tripathi, P; Gogia, P; Raghuwanshi, SS «Relative bradycardia- indicator of severe dengue fever: a comparative study between PICU and ward patients» (en anglès). Int J Contemp Pediatr, 2021 Maig; 8 (5), pp: 839-843. Arxivat de l'original el 4 de maig 2024. DOI: 10.18203/2349-3291.ijcp20211673. ISSN: 2349-3291 [Consulta: 4 maig 2024].
  256. ↑ Virk, HUH; Inayat, F; Rahman, ZU «Complete Heart Block in Association with Dengue Hemorrhagic Fever» (en anglès). Korean Circ J, 2016 Nov; 46 (6), pp: 866-869. Arxivat de l'original el 14 de maig 2024. DOI: 10.4070/kcj.2016.46.6.866. PMC: 5099345. PMID: 27826348 [Consulta: 14 maig 2024].
  257. ↑ Horta Veloso, H; Anísio Ferreira Júnior, J; Braga de Paiva, JM; Faria Honório, J; et al «Acute atrial fibrillation during dengue hemorrhagic fever» (en anglès). Braz J Infect Dis, 2003 Des; 7 (6), pp: 418-422. Arxivat de l'original el 17 de juny 2022. DOI: 10.1590/s1413-86702003000600010. ISSN: 1678-4391. PMID: 14636482 [Consulta: 7 maig 2024].
  258. ↑ Cristodulo, R; Luoma-Overstreet, G; Leite, F; Vaca, M; Navia, M; Durán, G; Molina, F; Zonneveld, B; et al «Dengue Myocarditis: A Case Report and Major Review» (en anglès). Glob Heart, 2023 Ag 4; 18 (1), pp: 41. Arxivat de l'original el 21 de març 2024. DOI: 10.5334/gh.1254. PMC: 10402786. PMID: 37547170 [Consulta: 21 març 2024].
  259. ↑ Munasinghe, KVP; Silva, FHDS «A Case Report of Takotsubo Cardiomyopathy With Dengue» (en anglès). Cureus, 2023 Jul 31; 15 (7), pp: e42774. Arxivat de l'original el 8 de maig 2024. DOI: 10.7759/cureus.42774. PMC: 10469349. PMID: 37663978 [Consulta: 8 maig 2024].
  260. ↑ Giri, A; Acharya, S; Kamat, S; Shukla, S; Kumar, S «Myopericarditis - A catastrophic complication of dengue fever» (en anglès). J Family Med Prim Care, 2022 Oct; 11 (10), pp: 6553-6555. DOI: 10.4103/jfmpc.jfmpc_345_22. PMC: 9810975. PMID: 36618179 [Consulta: 4 maig 2024].
  261. ↑ Alobaidi, S; Bali, H; Tungekar, MF; Akl, A «Dengue Virus Infection Presenting as Membranoproliferative Glomerulonephritis Type 1» (en anglès). Cureus, 2021 Abr 5; 13 (4), pp: e14294. DOI: 10.7759/cureus.14294. PMC: 8097663. PMID: 33968508 [Consulta: 7 juny 2024].
  262. ↑ Mehra, N; Saha, A; Dubey, NK; Batra, VV «Acute tubular necrosis in dengue fever in a child» (en anglès). Indian J Nephrol, 2012 Sep; 22 (5), pp: 400-401. PMID: 23326059. DOI: 10.4103/0971-4065.103917. PMC: 3544070 [Consulta: 7 juny 2024].
  263. ↑ Rehman, FU; Rehan, ST; Yousaf, F; Rathore, N; Rind, BJ; Fadelallah Eljack, MM; et al «Renal cortical necrosis - a rare manifestation of dengue fever: A case report» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2023 Oct 27; 102 (43), pp: e35719. ISSN 1536-5964. PMC: 10615500. PMID: 37904359 [Consulta: 12 maig 2024].
  264. ↑ Mughal, A; Wasif, M; Abbas, SA; Ghaloo, SK; et al «Sudden sensorineural hearing loss: A rare presentation of dengue fever» (en anglès). J Pak Med Assoc, 2022 Set; 72 (9), pp: 1862-1864. ISSN 0030-9982. DOI: 10.47391/JPMA.3847. PMID: 36280994 [Consulta: 12 maig 2024].
  265. ↑ Suzuki, S; Kitazawa, T; Ota, Y; Okugawa, S; Tsukada, K; Nukui, Y; Hatakeyama, S; Yamaguchi, D; Matsuse, S; et al «Dengue hemorrhagic shock and disseminated candidiasis» (en anglès). Intern Med, 2007; 46 (13), pp: 1043-1046. ISSN 1349-7235. DOI: 10.2169/internalmedicine.46.6354. PMID: 17603249 [Consulta: 6 juny 2024].
  266. ↑ Huu, TN; Quoc Le, TQ; Phuong, TTT «Dengue Fever Associated with Acute Urticaria» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2024 Jun 4; 111 (1), pp: 1-2. DOI: 10.4269/ajtmh.24-0052. PMC: 11229654. PMID: 38834061 [Consulta: 19 juliol 2024].
  267. ↑ Sawadogo, H; Kambou, HWM; Tougma, WF; Zoundi, AM; et al «Arterial priapism in dengue: A case report and literature review» (en anglès). Urol Case Rep, 2024 Feb 15; 53, pp: 102683. DOI: 10.1016/j.eucr.2024.102683. PMC: 10884335. PMID: 38404684 [Consulta: 27 febrer 2024].
  268. ↑ Goldthorpe, SC; Conway, MJ «New insight on dengue virus-induced thrombocytopenia» (en anglès). Virulence, 2017 Nov 17; 8 (8), pp: 1492-1493. DOI: 10.1080/21505594.2017.1368943. PMC: 5810472. PMID: 28829671 [Consulta: 3 abril 2024].
  269. ↑ Srikiatkhachorn, A; Rothman, AL; Gibbons, RV; Sittisombut, N; Malasit, P; et al «Dengue--how best to classify it» (en anglès). Clin Infect Dis, 2011 Set; 53 (6), pp: 563-567. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2024. DOI: 10.1093/cid/cir451. PMC: 3202316. PMID: 21832264 [Consulta: 27 febrer 2024].
  270. ↑ Adane, T; Getawa, S «Coagulation abnormalities in Dengue fever infection: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2021 Ag 18; 15 (8), pp: e0009666. DOI: 10.1371/journal.pntd.0009666. PMC: 8372965. PMID: 34407078 [Consulta: 7 abril 2024].
  271. ↑ Pizarro-Torres, D «Dengue With Severe Plasma Leakage: A New Monitoring Approach» (en anglès). Acta Méd Costarric, 2016 Jul-Set; 8 (3), pp: 115-121. ISSN 2215-5856. Arxivat de l'original el 17 de maig 2024 [Consulta: 17 maig 2024].
  272. ↑ Suwarto, S; Hidayat, MJ; Widjaya, B «Dengue score as a diagnostic predictor for pleural effusion and/or ascites: external validation and clinical application» (en anglès). BMC Infect Dis, 2018 Feb 23; 18 (1), pp: 90. DOI: 10.1186/s12879-018-2996-x. PMC: 5824608. PMID: 29471786 [Consulta: 17 maig 2024].
  273. ↑ Larreal, Y; Valero, N; Estévez, J; Reyes, I; Maldonado, M; Espina, LM; Arias, J; et al «Alteraciones hepáticas en pacientes con dengue» (en anglès). Invest Clín, 2005 Jun; 46 (2), pp: 169-178. ISSN: 2477-9393 [Consulta: 5 juny 2024].
  274. ↑ Huy, NT; Giang, TV; Thuy, DHD; Kikuchi, M; Hien, TT; et al «Factors associated with dengue shock syndrome: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013 Set 26; 7 (9), pp: e2412. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002412. PMC: 3784477. PMID: 24086778 [Consulta: 28 febrer 2024].
  275. ↑ Fan, J; Liu, Y; Yuan, Z «Critical role of Dengue Virus NS1 protein in viral replication» (en anglès). Virol Sin, 2014 Jun; 29 (3), pp: 162-169. Arxivat de l'original el 22 de març 2024. DOI: 10.1007/s12250-014-3459-1. PMC: 8206285. PMID: 24903593 [Consulta: 22 març 2024].
  276. ↑ Rastogi, M; Sharma, N; Singh, SK «Flavivirus NS1: a multifaceted enigmatic viral protein» (en anglès). Virol J, 2016 Jul 29; 13, pp: 131. DOI: 10.1186/s12985-016-0590-7. PMC: 4966872. PMID: 27473856 [Consulta: 1r juny 2024].
  277. ↑ Muller, DA; Young, PR «The flavivirus NS1 protein: molecular and structural biology, immunology, role in pathogenesis and application as a diagnostic biomarker» (en anglès). Antiviral Res, 2013 Maig; 98 (2), pp: 192-208. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2024. DOI: 10.1016/j.antiviral.2013.03.008. ISSN: 1872-9096. PMID: 23523765 [Consulta: 2 juny 2024].
  278. ↑ Uno, N; Ross, TM «Dengue virus and the host innate immune response» (en anglès). Emerg Microbes Infect, 2018 Oct 10; 7 (1), pp: 167. Arxivat de l'original el 4 de març 2024. DOI: 10.1038/s41426-018-0168-0. PMC: 6177401. PMID: 30301880 [Consulta: 4 març 2024].
  279. ↑ Zhang, H; Li, W; Wang, J; Peng, H; Che, X; et al «NS1-based tests with diagnostic utility for confirming dengue infection: a meta-analysis» (en anglès). Int J Infect Dis, 2014 Set; 26, pp: 57-66. Arxivat de l'original el 22 de març 2024. DOI: 10.1016/j.ijid.2014.02.002. PMC: 4157085. PMID: 24984164 [Consulta: 22 març 2024].
  280. ↑ Poltep, K; Nakayama, EE; Sasaki, T; Kurosu, T; Takashima, Y; Phadungsombat, J; Kosoltanapiwat, N et al «Development of a Dengue Virus Serotype-Specific Non-Structural Protein 1 Capture Immunochromatography Method» (en anglès). Sensors (Basel), 2021 Nov 24; 21 (23), pp: 7809. Arxivat de l'original el 21 de maig 2024. DOI: 10.3390/s21237809. PMC: 8659457. PMID: 34883813 [Consulta: 22 maig 2024].
  281. ↑ Thomas, SJ; Nisalak, A; Anderson, KB; Libraty, DH; Kalayanarooj, S; Vaughn, DW; et al «Dengue plaque reduction neutralization test (PRNT) in primary and secondary dengue virus infections: How alterations in assay conditions impact performance» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2009 Nov; 81 (5), pp: 825-833. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. DOI: 10.4269/ajtmh.2009.08-0625. PMC: 2835862. PMID: 19861618 [Consulta: 28 febrer 2024].
  282. ↑ Mun, MJ; Bae, JY; Kim, JH; Kim, SB; Lee, I; et al «One-step multiplex real-time RT-PCR for detection and typing of dengue virus» (en anglès). Mol Cell Probes, 2019 Feb; 43, pp: 86-91. Arxivat de l'original el 2 de juny 2024. DOI: 10.1016/j.mcp.2018.10.001. ISSN: 1096-1194. PMID: 30291875 [Consulta: 1r juny 2024].
  283. ↑ Alm, E; Lesko, B; Lindegren, G; Ahlm, C; Söderholm, S; et al «Universal single-probe RT-PCR assay for diagnosis of dengue virus infections» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2014 Des 18; 8 (12), pp: e3416. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2022. DOI: 10.1371/journal.pntd.0003416. PMC: 4270494. PMID: 25522325 [Consulta: 28 febrer 2024].
  284. ↑ Win, MM; Charngkaew, K; Punyadee, N; Aye, KS; Win, N; Chaisri, U; Chomanee, N; et al «Ultrastructural Features of Human Liver Specimens from Patients Who Died of Dengue Hemorrhagic Fever» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2019 Abr 12; 4 (2), pp: 63. Arxivat de l'original el 22 de maig 2022. DOI: 10.3390/tropicalmed4020063. PMC: 6631216. PMID: 31013708 [Consulta: 29 maig 2024].
  285. ↑ Oliver, GF; Ashander, LM; Dawson, AC; Ma, Y; Carr, JM; et al «Dengue Virus Infection of Human Retinal Müller Glial Cells» (en anglès). Viruses, 2023 Jun 21; 15 (7), pp: 1410. DOI: 10.3390/v15071410. PMC: 10385653. PMID: 37515098 [Consulta: 6 març 2024].
  286. ↑ Araiza-Garaygordobil, D; García-Martínez, CE; Burgos, LM; Saldarriaga, C; Liblik, K; Mendoza, I; Martinez-Selles, M; et al «Dengue and the heart» (en anglès). Cardiovasc J Afr, 2021; 32 (5), pp: 276-283. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2022. DOI: 10.5830/CVJA-2021-033. PMC: 8756038. PMID: 34292294 [Consulta: 28 febrer 2024].
  287. ↑ Fernandes Ribeiro, C; Silami Lopes, VG; Brasil, P; Rodrigues Cordovil Pires, A; et al «Dengue infection in pregnancy and its impact on the placenta» (en anglès). Int J Infect Dis, 2017 Feb; 55, pp: 109-112. Arxivat de l'original el 2 de juny 2024. DOI: 10.1016/j.ijid.2017.01.002. ISSN: 1878-3511. PMID: 28088588 [Consulta: 9 març 2024].
  288. ↑ Tavares Daher, R; Rocha Marussi, VH; Pedroso, JL; Bulle Oliveira, AS; Faria do Amaral, LL «Dengue virus infection presenting with diffuse brain hemorrhage» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2014 Oct; 72 (10), pp: 815. Arxivat de l'original el 2 de juny 2024. DOI: 10.1590/0004-282x20140131. ISSN: 1678-4227. PMID: 25337737 [Consulta: 26 abril 2024].
  289. ↑ de Souza, LJ; de Azevedo, J; Acha Kohler, LI; de Freitas Barros, L; Arêdes Lima, M; Mandarano Silva, E; et al «Evidence of dengue virus replication in a non-traumatic spleen rupture case» (en anglès). Arch Virol, 2017 Nov; 162 (11), pp: 3535-3539. DOI: 10.1007/s00705-017-3527-6. PMC: 5640743. PMID: 28808809 [Consulta: 28 febrer 2024].
  290. ↑ Arai, KE; Rodrigues Dal Bo, C; Marques Aguirra da Silva, AP; Sanches Rodrigues, S; Pitangueira Mangueira, CL «Performance evaluation of an indirect immunofluorescence kit for the serological diagnosis of dengue» (en anglès). Einstein (Sao Paulo), 2019 Des 20; 18, pp: eAO5078. Arxivat de l'original el 29 de febrer 2024. DOI: 10.31744/einstein_journal/2020AO5078. PMC: 6910063. PMID: 31859787 [Consulta: 29 febrer 2024].
  291. ↑ Gaspar-Castillo, C; Rodríguez, MH; Ortiz-Navarrete, V; Alpuche-Aranda, CM; Martinez-Barnetche, J «Structural and immunological basis of cross-reactivity between dengue and Zika infections: Implications in serosurveillance in endemic regions» (en anglès). Front Microbiol, 2023 Mar 17; 14, pp: 1107496. DOI: 10.3389/fmicb.2023.1107496. PMC: 10063793. PMID: 37007463 [Consulta: 23 abril 2024].
  292. ↑ Bhatti, AB; Ali, F; Satti, SA «Cross-Reactivity of Rapid Salmonella Typhi IgM Immunoassay in Dengue Fever Without Co-Existing Infection» (en anglès). Cureus, 2015 Des 4; 7 (12), pp: e396. Arxivat de l'original el 2 de juny 2024. DOI: 10.7759/cureus.396. PMC: 4699986. PMID: 26798572 [Consulta: 30 maig 2024].
  293. ↑ Houghton-Triviño, N; Montaña, D; Castellanos, J «Dengue-yellow fever sera cross-reactivity; challenges for diagnosis» (en anglès). Rev Salud Publica (Bogota), 2008 Mar-Maig; 10 (2), pp: 299-307. DOI: 10.1590/s0124-00642008000200010. ISSN: 2539-3596. PMID: 19039426 [Consulta: 23 abril 2024].
  294. ↑ Kamolratanakul, S; Thungthong, P; Nakhakes, C; Kittiyanpanya, C; et al «False-positive dengue IgM test result in a patient with systemic lupus erythematosus: a case report» (en anglès). Asian Biomed (Res Rev News), 2020 Oct 31; 14 (5), pp: 209-213. DOI: 10.1515/abm-2020-0030. PMC: 10373403. PMID: 37551268 [Consulta: 4 juny 2024].
  295. ↑ Nascimento, EJM; George, JK; Velasco, M; Bonaparte, MI; Zheng, L; et al «Development of an anti-dengue NS1 IgG ELISA to evaluate exposure to dengue virus» (en anglès). J Virol Methods, 2018 Jul; 257, pp: 48-57. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. DOI: 10.1016/j.jviromet.2018.03.007. ISSN: 1879-0984. PMID: 29567514 [Consulta: 28 febrer 2024].
  296. ↑ Barbosa Furlan, N; Tukasan, C; Estofolete, CF; Lacerda Nogueira, M; Santos da Silva, N «Low sensitivity of the tourniquet test for differential diagnosis of dengue: an analysis of 28,000 trials in patients» (en anglès). BMC Infect Dis, 2016 Nov 3; 16 (1), pp: 627. DOI: 10.1186/s12879-016-1947-7. PMC: 5095934. PMID: 27809813 [Consulta: 4 juliol 2024].
  297. ↑ Norlijah, O; Khamisah, AN; Kamarul, A; Paeds M; Mangalam, S «Repeated tourniquet testing as a diagnostic tool in dengue infection» (en anglès). Med J Malaysia, 2006 Mar; 61 (1), pp: 22-27. ISSN: 0300-5283. PMID: 16708730 [Consulta: 29 febrer 2024].
  298. ↑ Grande, AJ; Reid, H; Thomas, E; Foster, C; Darton, TC «Tourniquet Test for Dengue Diagnosis: Systematic Review and Meta-analysis of Diagnostic Test Accuracy» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Ag 3; 10 (8), pp: e0004888. Arxivat de l'original el 26 de març 2023. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004888. PMC: 4972435. PMID: 27486661 [Consulta: 29 febrer 2024].
  299. ↑ Yacoub, S; Wills, B «Dengue: an update for clinicians working in non-endemic areas» (en anglès). Clin Med (Lond), 2015 Feb; 15 (1), pp: 82-85. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2024. DOI: 10.7861/clinmedicine.15-1-82. PMC: 4954533. PMID: 25650206 [Consulta: 29 maig 2024].
  300. ↑ Yadav, A; Vidyarthi, VC; Bhagchandani, D; Lamba, M; Yadav, N «Dengue Encephalitis Versus Japanese Encephalitis in Cases of Dengue Fever With Altered Sensorium: A Diagnostic Dilemma» (en anglès). Cureus, 2023 Des 7; 15 (12), pp: e50146. Arxivat de l'original el 24 de maig 2024. DOI: 10.7759/cureus.50146. PMC: 10771583. PMID: 38186422 [Consulta: 24 maig 2024].
  301. ↑ Moraes Figueiredo, LT «Saint Louis encephalitis virus and other arboviruses in the differential diagnosis for dengue» (en anglès). Rev Soc Bras Med Trop, 2014 Set-Oct; 47 (5), pp: 541-542. DOI: 10.1590/0037-8682-0197-2014. ISSN: 1678-9849. PMID: 25467251 [Consulta: 7 juliol 2024].
  302. ↑ Matono, T; Yamate, R «Dengue Fever with Conjunctivitis Mimicking Zika Virus Infection» (en anglès). Intern Med, 2023; 62 (17), pp: 2583. DOI: 10.2169/internalmedicine.1037-22. PMC: 10518553. PMID: 37661417 [Consulta: 10 maig 2024].
  303. ↑ Kuno, G «A Re-Examination of the History of Etiologic Confusion between Dengue and Chikungunya» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2015 Nov 12; 9 (11), pp: e0004101. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004101. PMC: 4643049. PMID: 26562299 [Consulta: 29 maig 2024].
  304. ↑ Del Valle-Mendoza, J; Palomares-Reyes, C; Carrillo-Ng, H; Tarazona-Castro, Y; Kym, S; Aguilar-Luis, MA; Del Valle, LJ; Aquino-Ortega, R; et al «Leptospirosis in febrile patients with suspected diagnosis of dengue fever» (en anglès). BMC Res Notes, 2021 Maig 29; 14 (1), pp: 209. DOI: 10.1186/s13104-021-05627-3. PMC: 8164282. PMID: 34051849 [Consulta: 6 juny 2024].
  305. ↑ Polo-Martínez, M; Campo-Jiménez, R; Ariza-Arroyo, A; Aparicio-Marenco, D; et al «¿Es posible la coinfección o un diagnóstico erróneo por dengue y COVID-19? Una revisión de reporte de casos» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2022 Abr; 39 (2), pp: 167-173. ISSN 0717-6341. Arxivat de l'original el 31 de maig 2024. DOI: 10.4067/S0716-10182022000200167. PMID: 35856989 [Consulta: 29 maig 2024].
  306. ↑ Lie, KC; Nelwan, EJ; Pasaribu, A; Shakinah, S; et al «Revisiting the Overlooked Infection: Rickettsioses» (en anglès). Acta Med Indones, 2022 Oct; 54 (4), pp: 647-652. ISSN: 2338-2732. PMID: 36624720 [Consulta: 29 maig 2024].
  307. ↑ Chandra, A; Hati, A; Ray, AK; Chakraborty, U; et al «Dengue and Scrub Typhus Coinfection: A Diagnostic Dilemma» (en anglès). Oman Med J, 2023 Maig 31; 38 (3), pp: e513. DOI: 10.5001/omj.2023.28. PMC: 10261873. PMID: 37325262 [Consulta: 6 juny 2024].
  308. ↑ Palhares, D «Exanthematic dengue fever mimicking rubella» (en anglès). An Bras Dermatol, 2021 Gen-Feb; 96 (1), pp: 88-90. DOI: 10.1016/j.abd.2020.06.006. PMC: 7838086. PMID: 33288365 [Consulta: 6 abril 2024].
  309. ↑ Randhawa, MS; Angurana, SK; Nallasamy, K; Kumar, M; Ravikumar, N; et al «Comparison of Multisystem Inflammatory Syndrome (MIS-C) and Dengue in Hospitalized Children» (en anglès). Indian J Pediatr, 2023 Jul; 90 (7), pp: 654-659. DOI: 10.1007/s12098-022-04184-2. PMC: 9068862. PMID: 35511400 [Consulta: 6 juny 2024].
  310. ↑ Lorenzi, OD; Gregory, CJ; Santiago, LM; Acosta, H; et al «Acute febrile illness surveillance in a tertiary hospital emergency department: comparison of influenza and dengue virus infections» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2013 Mar; 88 (3), pp: 472-480. DOI: 10.4269/ajtmh.12-0373. PMC: 3592528. PMID: 23382160 [Consulta: 6 abril 2024].
  311. ↑ Cunha, BA; Raza, M «During influenza season: all influenza-like illnesses are not due to influenza: dengue mimicking influenza» (en anglès). J Emerg Med, 2015 Maig; 48 (5), pp: e117-e120. ISSN 0736-4679. DOI: 10.1016/j.jemermed.2014.12.051. PMID: 25736548 [Consulta: 29 maig 2024].
  312. ↑ Yapor, L; Zahid, M; Shrestha, N; Walck, R; et al «Case report: An unusual presentation of acute promyelocytic leukemia in a middle aged female mimicking dengue infection» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2020 Jun 26; 99 (26), pp: e21011. ISSN: 1536-5964. PMC: 7328946. PMID: 32590818 [Consulta: 7 abril 2024].
  313. ↑ Palanichamy Kala, M; St John, AL; Rathore, APS «Dengue: Update on Clinically Relevant Therapeutic Strategies and Vaccines» (en anglès). Curr Treat Options Infect Dis, 2023; 15 (2), pp: 27-52. DOI: 10.1007/s40506-023-00263-w. PMC: 10111087. PMID: 37124673 [Consulta: 6 juliol 2024].
  314. ↑ Madanayake, P; Jayawardena, A; Wijekoon, SL; Perera, N; Wanigasuriya, J «Fluid requirement in adult dengue haemorrhagic fever patients during the critical phase of the illness: an observational study» (en anglès). BMC Infect Dis, 2021 Mar 20; 21 (1), pp: 286. DOI: 10.1186/s12879-021-05971-6. PMC: 7981820. PMID: 33743614 [Consulta: 2 juny 2024].
  315. ↑ Mestre Tejo, A; Toshie Hamasaki, D; Mattos Menezes, L; Ho, YL «Severe dengue in the intensive care unit» (en anglès). J Intensive Med, 2023 Set 28; 4 (1), pp: 16-33. DOI: 10.1016/j.jointm.2023.07.007. PMC: 10800775. PMID: 38263966 [Consulta: 27 abril 2024].
  316. ↑ Valerio, L; de Balanzó, X; Jiménez, O; Pedro-Botet, ML «Exantema hemorrágico por virus dengue inducido por ácido acetil-salicílico» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2006 Set-Des; 29 (3), pp: 439-442. Arxivat de l'original el 6 de maig 2024. DOI: 10.4321/s1137-66272006000500012. ISSN: 2340-3527. PMID: 17224945 [Consulta: 6 maig 2024].
  317. ↑ Zhang, F; Kramer, CV «Corticosteroids for dengue infection (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2014 Jul 1; 2014 (7), pp: CD003488. Arxivat de l'original el 22 de maig 2024. DOI: 10.1002/14651858.CD003488.pub3. PMC: 6555473. PMID: 24984082 [Consulta: 22 maig 2024].
  318. ↑ Chew, N; Noor Azhar, AM; Bustam, A; Azanan, MS; et al «Assessing dehydration status in dengue patients using urine colourimetry and mobile phone technology» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2020 Set 3; 14 (9), pp: e0008562. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. DOI: 10.1371/journal.pntd.0008562. PMC: 7470395. PMID: 32881914 [Consulta: 28 febrer 2024].
  319. ↑ Carabali, M; Hernandez, LM; Arauz, MJ; Villar, LA; Ridde, V «Why are people with dengue dying? A scoping review of determinants for dengue mortality» (en anglès). BMC Infect Dis, 2015 Jul 30; 15, pp: 301. DOI: 10.1186/s12879-015-1058-x. PMC: 4520151. PMID: 26223700 [Consulta: 3 abril 2024].
  320. ↑ Cavalcante Lima Chagas, G; Ribeiro Rangel, A; Macambira Noronha, L; Santiago Veloso, FC; Buainain Kassar, S; Cavalcante Oliveira, MJ; et al «Risk factors for mortality in patients with dengue: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Trop Med Int Health, 2022 Ag; 27 (8), pp: 656-668. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. DOI: 10.1111/tmi.13797. ISSN: 1365-3156. PMID: 35761748 [Consulta: 28 febrer 2024].
  321. ↑ Burgos Sojos, BY; Loaiza Montalvo, GD; Solórzano Gorozabel, MS; Vásconez Moreno, LG «Fisiopatología del dengue» (en castellà). ReCiMundo, 2019 Nov; 3 (3), pp: 622-642. DOI: 10.26820/recimundo/3.(3.Esp).noviembre.2019.622-642. ISSN: 2588-073X [Consulta: 1r novembre 2024].
  322. ↑ Torres-Flores, JM; Reyes-Sandoval, A; Salazar, MA «Dengue Vaccines: An Update» (en anglès). BioDrugs, 2022 Maig; 36 (3), pp: 325-336. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. DOI: 10.1007/s40259-022-00531-z. PMC: 9127483. PMID: 35608749 [Consulta: 28 febrer 2024].
  323. ↑ Mahoney, R; Chocarro, L; Southern, J; Francis, JP; et al «Dengue vaccines regulatory pathways: a report on two meetings with regulators of developing countries» (en anglès). PLoS Med, 2011 Feb; 8 (2), pp: e1000418. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. DOI: 10.1371/journal.pmed.1000418. PMC: 3042996. PMID: 21364969 [Consulta: 28 febrer 2024].
  324. ↑ Capeding, MR; Tran, NH; Hadinegoro, SRS; Ismail, HI; Chotpitayasunondh, T; Chua, MN; Luong, CQ; Rusmil, K; et al «Clinical efficacy and safety of a novel tetravalent dengue vaccine in healthy children in Asia: a phase 3, randomised, observer-masked, placebo-controlled trial» (en anglès). Lancet, 2014 Jul 10; 384 (9951), pp: 1358-1365. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2022. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61060-6. ISSN: 0140-6736. PMID: 25018116 [Consulta: 27 febrer 2024].
  325. ↑ Villar, L; Dayan, GH; Arredondo-García, JL; Rivera, DM; Cunha, R; Deseda, C; Reynales, H; et al «Efficacy of a Tetravalent Dengue Vaccine in Children in Latin America» (en anglès). N Engl J Med, 2014 Nov 3; 372 (2), pp: 113-123. DOI: 10.1056/NEJMoa1411037. ISSN: 1533-4406. PMID: 25365753 [Consulta: 27 febrer 2024].
  326. ↑ Thomas, SJ; Yoon, IK «A review of Dengvaxia®: development to deployment» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2019; 15 (10), pp: 2295-2314. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2024. DOI: 10.1080/21645515.2019.1658503. PMC: 6816420. PMID: 31589551 [Consulta: 28 febrer 2024].
  327. ↑ Katzelnick, LC; Gres, L; Halloran, ME; Mercado, JC; Kuan, G; et al «Antibody-dependent enhancement of severe dengue disease in humans» (en anglès). Science, 2017 Nov 17; 358 (6365), pp: 929-932. DOI: 10.1126/science.aan6836. PMC: 5858873. PMID: 29097492 [Consulta: 7 abril 2024].
  328. ↑ Rivera, L; Biswal, S; Sáez-Llorens, X; Reynales, H; López-Medina, E; Borja-Tabora, C; Bravo, L; Sirivichayakul, C; et al «Three-year Efficacy and Safety of Takeda's Dengue Vaccine Candidate (TAK-003)» (en anglès). Clin Infect Dis, 2022 Jul 1; 75 (1), pp: 107-117. Arxivat de l'original el 1 d’abril 2024. DOI: 10.1093/cid/ciab864. PMC: 9402653. PMID: 34606595 [Consulta: 1r abril 2024].
  329. ↑ Sáez-Llorens, X; Biswal, S; Borja-Tabora, C; Fernando, L; Liu, M; Wallace, D; Folschweiller, N, et al «Effect of the Tetravalent Dengue Vaccine TAK-003 on Sequential Episodes of Symptomatic Dengue» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2023 Mar 6; 108 (4), pp: 722-726. DOI: 10.4269/ajtmh.22-0673. PMC: 10077010. PMID: 36878213 [Consulta: 2 abril 2024].
  330. ↑ Toerner, JG. «Dengue Tetravalent Vaccine, Live (DENGVAXIA) Approval Letter - STN BL 125682/40» (en anglès) pàgs: 1-4. U.S. Food & Drug Administration, Clinical Division of Vaccines and Related Products Applications, 2023; Jun 30. Arxivat de l'original el 2024-06-02. [Consulta: 20 abril 2024].
  331. ↑ Pierce, KK; Durbin, AP; Walsh, MCR; Carmolli, M; Sabundayo, BP; Dickson, DM; Diehl, SA; et al «TV005 dengue vaccine protects against dengue serotypes 2 and 3 in two controlled human infection studies» (en anglès). J Clin Invest, 2024 Feb 1; 134 (3), pp: e173328. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2024. DOI: 10.1172/JCI173328. PMC: 10836801. PMID: 37971871 [Consulta: 3 abril 2024].
  332. ↑ Tricou, V; Yu, D; Reynales, H; Biswal, S; Saez-Llorens, X; Sirivichayakul, C; Lopez, P; Borja-Tabora, C; Bravo, L; Kosalaraksa, P; et al «Long-term efficacy and safety of a tetravalent dengue vaccine (TAK-003): 4.5-year results from a phase 3, randomised, double-blind, placebo-controlled trial» (en anglès). Lancet Glob Health, 2024 Feb; 12 (2), pp: e257-e270. Arxivat de l'original el 27 d’abril 2024. DOI: 10.1016/S2214-109X(23)00522-3. ISSN: 2214-109X. PMID: 38245116 [Consulta: 27 abril 2024].
  333. ↑ World Health Organization. «Dengue and severe dengue» (en anglès) pàgs: 7. Newsroom, Fact sheets, 2024; Abr 23. [Consulta: 25 juny 2024].
  334. ↑ Katzelnick, LC; Coloma, J; Harris, E «Dengue: Knowledge gaps, unmet needs and research priorities» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2017 Mar; 17 (3), pp: e88-e100. DOI: 10.1016/S1473-3099(16)30473-X. PMC: 5967882. PMID: 28185868 [Consulta: 24 agost 2024].
  335. ↑ Clapham, HE; Wills, BA «Implementing a dengue vaccination programme-who, where and how?» (en anglès). Trans R Soc Trop Med Hyg, 2018 Ag 1; 112 (8), pp: 367-368. DOI: 10.1093/trstmh/try070. PMC: 6092610. PMID: 30016491 [Consulta: 2 abril 2024].
  336. ↑ Malavige, GN; Sjö, P; Singh, K; Piedagnel, JM; Mowbray, C; Estani, S; Lim, SCL; Siquierra, AM; Ogg, GS; et al «Facing the escalating burden of dengue: Challenges and perspectives». PLOS Glob Public Health, 2023 Des 15; 3 (12), pp: e0002598. DOI: 10.1371/journal.pgph.0002598. PMC: 10723676. PMID: 38100392.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dengue

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dengue&oldid=34248920»