Vés al contingut

Drets del col·lectiu LGBT a Eritrea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els drets del col·lectiu LGBT a Eritrea són limitats. Les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a Eritrea han d'afrontar reptes legals que no experimenten els residents no LGBT. Els actes homosexuals hi són il·legals i punibles amb fins a tres anys de presó. Les persones LGBT són perseguides regularment pel govern i, a més, s'enfronten a l'estigmatització entre la població en general.

Llei sobre l'activitat sexual amb persones del mateix sexe

[modifica]

Tant l'activitat sexual masculina com la femenina amb persones del mateix sexe hi són il·legals. L'activitat sexual amb persones del mateix sexe està prohibida a la secció II (desviacions sexuals) del codi penal de 1957, heretada d'Etiòpia després de la independència i, per si mateixa, un llegat colonial.[1][2] Sota l'article 600 els "delictes carnals no naturals" poden ser castigats amb empresonament entre 10 dies i 3 anys de presó. A la pràctica, se sap poc sobre l'ús d'aquesta llei, ja que la premsa eritrea controlada per l'estat no informa sobre la persecució de l'homosexualitat.[2] L'ambaixada britànica a Asmara va informar que les persones que són trobades participant en activitats homosexuals són regularment perseguides i declarades culpables.[2][3] El govern deté de manera habitual a individus per activitat homosexual consensuada i, suposadament, fa batudes de lesbianes i gais coneguts o sospitosos arreu del país.[4][5] En molts casos, no es presenten càrrecs i a les famílies dels homosexuals acusats se'ls denega informació sobre la seva condició o on hi són retinguts.[6] El sistema judicial d'Eritrea és opac i sovint arbitrari a l'hora de tractar acusacions de activitat homosexual.[7] L'abús, la tortura i la superació dels reclusos són habituals,[8] i alguns han informat que els presos són executats il·legalment.[9] Tot i això, l'Oficina de Relacions Exteriors i de la Commonwealth del Regne Unit va informar que la pena de mort no es va utilitzar a Eritrea el 2013.[7] El 2003, sis homes homosexuals van ser arrestats en un bany públic d'Asmara i posteriorment van ser traslladats a la presó d'Adi Abeyto, coneguda per allotjar presos polítics i periodistes.[6] Fins i tot aquells que només tenen vincles dèbils amb la comunitat gai i lesbiana d'Eritrea corren el risc de conducta sospitosa amb el mateix sexe i com a conseqüència són arrestats i empresonats.[9] El govern d'Eritrea ha rebutjat una petició del procés Examen Periòdic Universal del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides per legalitzar l'activitat homosexual. Això era considerat "en contradicció directa amb els valors i les tradicions del poble d'Eritrea".[5]

Reconeixement de les relacions entre parelles homosexuals

[modifica]

Les parelles del mateix sexe no tenen reconeixement legal.

Adopcions infantils

[modifica]

Les parelles del mateix sexe no poden adoptar a Eritrea.[10]

Proteccions de discriminació

[modifica]

No hi ha protecció contra discriminació basada en l'orientació sexual.

Condicions de vida

[modifica]

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va declarar que existien "forts tabús socials" contra la conducta homosexual a Eritrea.[11] De manera similar, el Departament d'Estat dels Estats Units va informar que els gais i lesbianes s'enfrontaven a una "discriminació social severa".[8] En general, aquests temes no es discuteixen obertament al país i l'homosexualitat no es considera un assumpte públic.[2] Hi ha una limitada consciència pública sobre l'existència de minories sexuals excepte entre els agents de l'ordre que s'encarreguen de combatre l'homosexualitat.[2] No se sap que existeixin grups o organitzacions lesbianes, gais, bisexuals o transsexuals dins del país.[8] La discriminació de la societat s'agreuja per la il·legalitat de l'homosexualitat, portant a una major incidència d'abús i assetjament de gais i lesbianes.[12] Freedom House va trobar també que la criminalització de l'activitat homosexual havia resultat tant en la discriminació social com en la legal.[13] El govern d'Eritrea ha afirmat en nombroses ocasions que l'homosexualitat és contrària als valors i normes tradicionals del país.[2] Addicionalment, a principis dels anys 2000, va emetre diversos programes de ràdio i televisió en estacions estatals que detallen els pPerills de l'homosexualitat.[6] Els gays i lesbianes que serveixen a l'exèrcit d'Eritrea han estat "sotmesos a maltractaments greus", encara que aquests informes no han estat confirmats.[8] Un refugiat que sol·licità asil al Regne Unit el 2002 va informar que ell i el seu soci, ambdós a les forces armades, van patir abusos físics i verbals, incloses amenaces, tant dels superiors com dels seus companys.[14]

La discriminació social contra les persones amb VIH/SIDA és una "àrea de preocupació" en l'informe del Departament d'Estat sobre drets humans a Eritrea.[8] ILGA i alguns grups de prevenció del VIH/SIDA va condemnar la criminalització de l'activitat homosexual per l'article 600, argumentant que soscava els objectius de salut pública fent extremadament difícil la realització de programes de prevenció dirigits a homes que tenien relacions sexuals amb altres homes.[12]

El govern d'Eritrea ha processat diverses vegades estrangers occidentals per promoure l'homosexualitat al país per tal de desestabilitzar el règim.[8] Els opositors o sospitosos d'opositors al règim eren etiquetats com a "gais, traïdors, violadors, pedòfils i traficants" en els intents de suprimir i deslegitimar les crítiques del govern.[4]

El 2010, juntament amb altres estats africans, Eritrea va rebutjar els Principis de Yogyakarta, que intentaven aplicar estàndards de drets humans desenvolupats a qüestions d'orientació sexual i identitat sexual. Aquests estàndards van ser considerats pel grup africà com massa controvertits i van ser acusats d'inventar nous drets humans sense fonament en les lleis internacionals.[15]

Estrangers LGBT

[modifica]

En 2013 Paolo Mannina, un ciutadà italià gai, va ser acomiadat del seu treball com a professor de literatura en una escola tècnica d'Asmara i deportada d'Eritrea.[16] Mannina va acceptar sortir, segons sembla, patint per la seva seguretat.[17] No es va donar cap explicació oficial per la seva expulsió del país, però el govern d'Eritrea va declarar que Mannina era una "persona perillosa potencialment desestabilitzadora de l'ordre moral i públic del país."[16][17] Segons un qüestionament posterior de funcionaris italians, el govern d'Eritrea va aclarir que, tot i la manca d'esment de l'orientació sexual en els contractes de les escoles italianes que operaven al país,[17] l'expulsió es va justificar basant-se en l'article 7 de l'Acord sobre escoles tècniques italianes a Eritrea.[18] L'Acord requereix el compliment de les lleis locals, i el govern va argumentar que això incloïa l'article 600 del Codi Penal d'Eritrea. L'ambaixador d'Eritrea a Itàlia va comentar que "qualsevol estranger present a Eritrea té l'obligació de respectar els costums i tradicions locals i, encara més, les disposicions de la llei que prohibeixen les relacions homosexuals."[17] Els funcionaris diplomàtics italians van condemnar l'acció.[18]

En 2004 tres treballadors d'hotel de països occidentals van ser expulsats d'Eritrea per l'activitat homosexual.[2] Almenys un dels treballadors deportats va ser descrit com obertament homosexuals.[19]

Taula resum

[modifica]
Activitat sexual legal amb el mateix sexe No (Pena: Fins a 3 anys de presó o mort)[9]
Mateixa edat de consentiment No
Lleis antidiscriminació a la feina No
Lleis antidiscriminació en la prestació de béns i serveis No
Matrimoni del mateix sexe No
Lleis antidiscriminació en el discurs de l'odi i la violència No
Reconeixement de les parelles del mateix sexe No
Adopció de fillastres per parelles del mateix sexe No
Adopció conjunta per parelles del mateix sexe No
Prestació de servei militar per gais i lesbianes
Dret legal a canviar de gènere No
Accés a la fecundació in vitro per lesbianes No
Subrogació comercial per a parelles d'homes homosexuals No
Permís per donar sang als MSMs No

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ottosson, Daniel. «State-sponsored Homophobia: A world survey of laws prohibiting same sex activity between consenting adults» p. Page 14. International Lesbian and Gay Association (ILGA), 01-05-2008. Arxivat de l'original el 6 de març 2009. [Consulta: 5 maig 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Eritrea questioned over anti-gay laws.». International LGBT Asylum News, 02-04-2010. [Consulta: 2 novembre 2013].
  3. ↑ «Eritrea: Legislation and legal protection available to homosexuals; their treatment by society and government authorities.». Immigration and Refugee Board of Canada, 28-02-2007. [Consulta: 4 novembre 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Eritrea: US State Department Report on Human Rights for 2011.». Asmarino Independent. [Consulta: 30 octubre 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Country of Origin Information Report - Eritrea.». IUnited Kingdom: Home Office, 17-08-2012. [Consulta: 4 novembre 2013].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Eritrea: Asmara Military Police arrested 6 gay men in October 11/03.». GlobalGayz.com, 05-11-2003. [Consulta: 3 novembre 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Eritrea.». Human Rights and Democracy 2012: The Foreign and Commonwealth Office Report. Arxivat de l'original el 19 de febrer 2014. [Consulta: 29 octubre 2013].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «2010 Country Reports on Human Rights Practices: Eritrea.». U.S. Department of State, Bureau of Democracy, Human Rights, and Labor, 08-04-2011. [Consulta: 1r novembre 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Asokan, Ishan. «A bludgeoned horn: Eritrea’s abuses and ‘guilt by association' policy.’». Consultancy Africa Intelligence, 16-11-2012. Arxivat de l'original el 16 de juny 2016. [Consulta: 3 novembre 2013].
  10. ↑ «Eritrean Adoption».
  11. ↑ «UN High Commissioner for Refugees (UNHCR), UNHCR Eligibility Guidelines for Assessing the International Protection Needs of Asylum-Seekers from Eritrea, 20 April 2011, HCR/EG/ERT/11/01.».
  12. ↑ 12,0 12,1 «UPR Statement on LGBTI health in Eritrea.». ILGA and the Canadian HIV/AIDS Legal Network, 18-03-2010. Arxivat de l'original el 5 de maig 2014. [Consulta: 1r novembre 2013].
  13. ↑ «Freedom in the World 2013: Eritrea.». Freedom House. Arxivat de l'original el 3 de maig 2014. [Consulta: 29 octubre 2013].
  14. ↑ «YF (Homosexuality - Not Legal but No Real Risk) Eritrea v. Secretary of State for the Home Department,[i CG [2003] UKIAT 00177, United Kingdom: Asylum and Immigration Tribunal / Immigration Appellate Authority, 4 December 2003.]».
  15. ↑ «Majority of GA Third Committee unable to accept report on the human right to sexual education.». International Service for Human Rights. Arxivat de l'original el 15 de maig 2013. [Consulta: 4 novembre 2013].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Italian citizen kicked off Eritrea because of his homosexual orientation.». Associazione Radicale Certi Diritti and ILGA Europe, 13-05-2013. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2015. [Consulta: 3 novembre 2013].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Zapata, Jean Paul. «Italian educator working in North Africa deported for being gay.». Gay Star News, 13-05-2013. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2018. [Consulta: 3 novembre 2013].
  18. ↑ 18,0 18,1 «The Ministry of Foreign Affairs Responds to the Query Regarding the Case of Mannina, the Teacher Expelled From Eritrea Because He is Gay.». Associazione Radicale Certi Diritti and ILGA Europe, 13-05-2013. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2014. [Consulta: 3 novembre 2013].
  19. ↑ «Eritrea expels three hotel employees for ‘immorality’.». Sudan Tribune, 09-10-2004. Arxivat de l'original el 18 d’abril 2017. [Consulta: 4 novembre 2013].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Drets_del_col·lectiu_LGBT_a_Eritrea&oldid=30858858»