Vés al contingut

Ebrié

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaEbrié
Altres nomsCama, Camana, Kyama, Tchaman, Tsama, Tyama
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants75.900 (ethnologue 1988)[1] - 136.000(joshuaproject)[2] - 144.000[3]
Autòcton deDistricte d'Abidjan, Grans Ponts
EstatCosta d'Ivori
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ebr Modifica el valor a Wikidata
SILebr
Glottologebri1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueebr Modifica el valor a Wikidata
IETFebr Modifica el valor a Wikidata

La llengua ebrié és una de les llengües nigerocongoleses del grup Àkan parlada pel grup ètnic dels Ebriés de Costa d'Ivori. Amb escriptura llatina i sense dialectes, també s'anomena Cama, Caman, Kyama, Tchaman, Tsama i Tyama.[4] Hi ha entre 75.900 (1988[1]), 136.000 (joshuaproject[2]) i 144.000[3] ebriés. El seu codi ISO 639-3 és ebr i el seu codi al glottolog és ebri1238.[5]

Família lingüística i classificació

[modifica]

Segons la classificació lingüística de l'ethnologue, l'ebrié i l'mbato són les dues llengües que conformen el subgrup lingüístic de les llengües potous que són llengües potou-tanos, que formen part de les llengües nyos, que formen part de la família lingüística de les llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.[6] Segons el glottolog, juntament amb el mbato conformen les llengües potous, que formen part de les llengües potou-tanos.[5]

Geolingüística i pobles veïns

[modifica]

Segons l'ethnologue, el territori ebrié està situat a 57 poblacions dels districtes d'Abidjan i de Lagunes. Concretament, estan situades al Districte d'Abidjan i a la regió de Grans Ponts, a les subprefectures de Dabou i de Bingerville.[4] Segons el peoplegroups aquest territori està centrat a la ciutat d'Abidjan i va des de l'alçada de la ciutat de Dabou, a l'oest fins a l'altura de la ciutat de Grand-Bassam, a l'est.[3]

Segons el mapa lingüístic de Costa d'Ivori de l'ethnologue, els ebriés són veïns dels alladians i dels betis, que viuen al sud, a l'altra ribera de la llacuna Ebrié; amb els mbatos que viuen a l'est, amb els attiés, que viuen al nord i amb els abés i els adioukrous, que viuen a l'oest.[7]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

[modifica]

L'ebrié és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.[8] L'ebrié és utilitzada com a segona llengua pels attiés i els betis. Els ebriés també parlen el francès, llengua oficial del país. Entre el 50 i el 75% dels ebriés aprenen a l'escola la seva llengua com a segona llengua. Hi ha programes de ràdio en ebrié. L'ebrié s'escriu en alfabet llatí.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ebrié, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Language: Ebrié». joshuaproject. [Consulta: 19 octubre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «People name: Ebrié of Cote d'Ivoire». peoplegroups. [Consulta: 19 octubre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Redacció. «Ebrié». Languages of the World. Ethnologue. [Consulta: 7 juliol 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Language: Ebrié». glottolog. [Consulta: 19 octubre 2015].
  6. ↑ «Potou». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  7. ↑ «Mapa lingúístic de Costa d'Ivori. Els ebriés són el número 71». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  8. ↑ «Sekpele in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Bolé-Richard, Rémy. 1983. L'ébrié. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 307-357. Abidjan &Paris: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
  • Bouscayrol, R. 1949. Notes sur le peuple ébrie. A: Bulletin de l'IFAN (Institute Français de l'Afrique Noire) 11. 382-408.
  • Kutsch Lojenga, Constance. 1985. The Tones of the Ebrié Associative Construction. A: Journal of African Languages and Linguistics 7. 1-22. Berlín, Nova York: Walter de Gruyter.
  • Dumestre, Gérard. 1970. Contribution à l'étude phonologique de l'ébrié (Basse Côte d'Ivoire). A: Annales de l'Université d'Abidjan 3. 19-29.
  • Vogler, Pierre. 1968. Esquisse phonologique de l'Ebrié. A: Annales de l'Université d'Abidjan, série H (linguistique) 1. 60-65.
  • Stanton, Gregory Howard. 1985. Symbolic generalization: religion, health, and modernization among the Ebrié of the Ivory Coast. Universitat de Chicago.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ebrié&oldid=34098150»