Eduard II d'Anglaterra

Eduard II d'Anglaterra

Representació d'Eduard II del s. XIX
Nom original	(en) Edward II
Biografia
Naixement	25 abril 1284 castell de Caernarfon (Gal·les)
Mort	21 setembre 1327 (43 anys) castell de Berkeley (Anglaterra)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	catedral de Gloucester
Monarca d'Anglaterra
7 juliol 1307 – 25 gener 1327 ← Eduard I d'Anglaterra – Eduard III d'Anglaterra →
Senyor d'Irlanda
7 juliol 1307 – 25 gener 1327
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	aristòcrata, monarca
Altres
Títol	Duc
Família	Plantagenet
Cònjuge	Elisabet de França
Fills	Adam FitzRoy, fill il·legítim, Eduard III d'Anglaterra, Jean d'Eltham, Eleanor de Woodstock, Joana de la Torre
Pares	Eduard I d'Anglaterra Elionor de Castella
Germans	Elizabeth of Rhuddlan Mary de Woodstock Margarita d'Anglaterra Enric d'Angleterra Thomas de Brotherton Alfons de Chester Edmond de Woodstock Joana d'Acre Elionor d'Anglaterra i de Castella

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.

La seva política d'ignorar la noblesa en favor de favorits sense llinatge li va fer guanyar molts opositors, i acabà portant a la seva deposició, empresonament i assassinat.

Biografia

Fill d'Eduard I d'Anglaterra i d'Elionor de Castella i Lleó, Eduard fou el primer príncep anglès a dur el títol de príncep de Gal·les, el qual fou formalitzat pel Parlament, reunit a Lincoln el 7 de febrer de 1301.

En el govern del regne, Eduard II sempre va negligir la noblesa confiant en favorits d'origen humil, cosa que va generar una forta inestabilitat política, la qual va agreujar-se després del fracàs de l'intent d'invasió d'Escòcia (1314) i de les derrotes de Bannockburn i de Blackmore (1321).

El setembre del 1326, la reina Elisabet, muller d'Eduard II i germana de Carles IV de França, comptant amb l'ajuda del seu amant Roger Mortimer va dirigir una invasió d'Anglaterra contra la qual el rei no va poder lluitar; així, el 16 de novembre, Eduard II fou capturat per Enric de Lancaster, noble partidari de la reina.

Tomba d'Eduard II a la catedral de Gloucester.

Estant Eduard II empresonat, la reina i Mortimer convocaren el Parlament, el qual acabà demanant l'abdicació del rei. La renúncia d'Eduard II fou anunciada el 24 de gener del 1327, i el rei va viure en reclusió fins que, el 21 de setembre del 1327, fou assassinat al castell de Berkeley.

Després de la mort d'Eduard la corona passà al seu fill Eduard III. El govern de la reina i Mortimer no va durar: quan Eduard III va assolir la majoria d'edat, va fer executar Mortimer (acusant-lo, entre altres delictes, de l'assassinat del seu pare) i va fer que la seva mare es retirés de la vida pública.

Família

Avantpassats

Gravat del segle xvii. Sota el retrat, es representa l'assassinat d'Eduard.

16. Enric II d'Anglaterra

8. Joan d'Anglaterra

17. Elionor d'Aquitània

4. Enric III d'Anglaterra

9. Isabel d'Angulema

2. Eduard I d'Anglaterra

20. Alfons II de Provença

10. Ramon Berenguer V de Provença

5. Elionor de Provença

22. Tomàs I de Savoia

11. Beatriu de Savoia

1. Eduard II d'Anglaterra

24. Ferran II de Lleó

12. Alfons IX de Lleó

25. Urraca de Portugal

6. Ferran III de Castella

26. Alfons VIII de Castella

13. Berenguera de Castella

27. Leonora d'Anglaterra (filla de 16)

3. Elionor de Castella

7. Joana de Dammartin

Núpcies i descendents

Es va casar amb Elisabet de França el 25 de gener del 1308, filla del rei Felip IV de França i de Joana de Navarra. Amb només 12 anys al moment del matrimoni, Elisabet s'acabaria convertint en la gran enemiga d'Eduard. Arran d'aquesta actitud bel·ligerant es guanyaria el nom de «la Lloba de França».

La parella tingué quatre fills:

• Eduard de Windsor (1312-1377), futur rei Eduard III d'Anglaterra
• Joan d'Eltham (1316-1336)
• Elionor de Woodstock (1318-1355), futura esposa del comte Reinoud de Guelders.
• Joana de la Torre (1321-1362), futura esposa del rei David II d'Escòcia.