Vés al contingut

Ellen Gates Starr

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEllen Gates Starr

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1859 Modifica el valor a Wikidata
Laona Township (Illinois) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Suffern (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
FormacióRockford University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Chicago Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactivista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Ellen Gates Starr (Laona, Illinois, 19 de març de 1859 - Nova York, 10 de febrer de 1940), fou una activista educadora.[1] Amb Jane Addams, funda la Hull House de Chicago, un centre d'educació per a adults, el 1889; que s'estengué a 13 edificis del veïnat.

Biografia

[modifica]
Ellen Gates Starr, ca. 1890

Ellen Gates Starr naix el 19 de març del 1859 a Laona, Illinois; sos pares foren Caleb Allen Starr i Susan Gates.

De 1877 a 1878, Starr assistí al Seminari Femení de Rockford, on conegué Jane Addams. Abandonà l'escola per problemes econòmics; Starr ensenyà durant deu anys a Chicago.[2]

Treball de reforma social

[modifica]

Amb Addams feren en una gira per Europa el 1888. Mentre eren a Londres, la parella s'inspirà en l'èxit del moviment settlement anglés i decidí establir un assentament social semblant a Chicago.[2] De tornada al 1889, cofunden la Hull House com un jardí d'infants i després una guarderia, un centre d'atenció infantil i un centre d'educació contínua per a adults. El 1891, Starr crea la Butler Art Gallery com la primera addició a la mansió Hull. Viatja a Anglaterra per a estudiar amb el famós enquadernador T. J. Cobden-Sanderson.[3] Emprén una classe d'enquadernació a la casa de l'assentament el 1898, seguida d'una escola de negocis d'arts i oficis.[4][5]

També importà el moviment Arts and Crafts a Chicago. El 1894, funda la Societat d'Art de les Escoles Públiques de Chicago amb l'ajut del Club de Dones de Chicago. L'objectiu n'era proporcionar obres d'art i reproduccions de bona qualitat, per a promoure l'aprenentatge en les escoles públiques. Starr fou la presidenta de la societat fins al 1897, quan funda la Societat d'Arts i Oficis de Chicago.[5]

Participa en la campanya per a reformar les lleis sobre el treball infantil i les condicions laborals a Chicago. Fou membre de la Women's Trade Union League i ajudà a organitzar les obreres de la confecció en vaga el 1896, 1910 i 1915. Estava, però, en contra de la industrialització; idealitzava el sistema de gremis de l'edat mitjana i més tard el Moviment d'Arts i Oficis.[6]

Fou arrestada en una vaga en un restaurant. Als barris baixos de Chicago, va ensenyar als infants que no podien accedir a l'educació escolar.

Vida personal

[modifica]

Faderman pensa que Starr fou el "primer vincle seriós" d'Addams. L'amistat entre les dues durà molts anys i visqueren juntes. Addams escrigué a Starr: "Estimem-nos les unes a les altres, en les verdes i en les madures, i cerquem la salvació".[7] La directora del Museu Hull-House de la Universitat d'Illinois de Chicago, Lisa Lee, argumenta que era una relació lèsbica.[8] Brown creu que les dues poden ser considerades lesbianes si se les veu com a "dones amants de les dones", tot i que no hi haja evidència que foren parella sexual.[6] La intensitat de la relació decresqué quan Addams conegué Mary Rozet Smith (que havia estat estudiant de Starr a l'escola de Miss Kirkland). Després aquestes dues dones visqueren juntes.

Starr entrà en l'Església episcopal el 1883. El 1894 era membre de la Societat de Companys de la Santa Creu, una societat d'oració de dones episcopals que combinava l'oració amb l'educació i l'activisme per la justícia social. Fundat per Emily Malbone Morgan, els companys tenien reformadors influents per tots els Estats Units, com ara Vida Scudder i Mary Simkhovitch. Els companys es reunien cada estiu en un retir d'una setmana.[9]

Vida posterior

[modifica]

Malgrat que Starr s'interessà pel catolicisme romà durant anys, només el 1920, quan pensava que l'Església estava ensenyant la justícia social, s'hi convertí. El seu treball en campanyes contra el treball infantil trobà molta oposició dins de l'Església.

El 1929, les complicacions causades per extirpar-se un abscés espinal la deixaren paralitzada de cintura cap avall.[10] El 1931, greument malalta, Starr es retira a un convent catòlic de Suffern, Nova York, on l'atén la Societat del Sant Nen Jesús, tot i que no era membre d'aquesta comunitat religiosa.[11]

Mor al convent el 10 de febrer del 1940.[1]

Referències en la cultura

[modifica]

El 2016, l'escola primària St. Hyacinth Basilica del veïnat d'Avondale de Chicago, que havia tancat el 2014, s'utilitzà com a escenari per a l'obra teatral Learning Curve d'Albany Park Theatre Project.[12] Es va transformar en l'"Ellen Gates Starr High School" de l'obra, dita així pel cofundador de la Hull House.[13][14]

Obra

[modifica]
  • Assentaments i deure de l'Església. (1896)
  • Reflexions sobre el breviari.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Ellen Starr Dies. Hull House Aide. Co-Founder With Jane Addams of the Chicago Settlement Succumbs in Convent at 81» (en anglès). New York Times. Arxivat de l'original el 7 abril 2022 [Consulta: 18 desembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 Brown, Victoria Bissell. The Education of Jane Addams. University of Pennsylvania Press, 2004. ISBN 0812237471. 
  3. ↑ Denker, Ellen; Green; Milwaukee Art Museum. Byrdcliffe: an American arts and crafts colony (en anglès). Ithaca, N.Y.: Herbert F. Johnson Museum of Art, 2004. ISBN 0964604205. OCLC 57694876. 
  4. ↑ Harmon, Katherine E. There Were Also Many Women There: Lay Women in the Liturgical Movement in the United States, 1926-59. Liturgical Press, 2013. ISBN 9780814662960. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Starr, Ellen Gates; Deegan; Wahl. On Art, Labor, and Religion. Transaction Publishers. ISBN 9781412829960. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Allitt, Patrick; Catholic Converts: British and American Intellectuals Turn to Rome; p. 149. ISBN 0-8014-2996-X
  7. ↑ Lillian Faderman, To Believe in Women: What Lesbians Have Done For America - A History, Houghton Mifflin, 2000, p. 118.
  8. ↑ «Outing Jane Addams». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 27 agost 2018].
  9. ↑ Mary S. Donovan, Women's Ministries in the Episcopal Church, 1850-1920, Wilton, CT: Morehouse Barlow, 1986, pp. 148-154.
  10. ↑ «Education & Resources - National Women's History Museum - NWHM». www.nwhm.org. Arxivat de l'original el 2016-11-08. [Consulta: 23 gener 2016].
  11. ↑ Hoy, Suellen; Ellen Gates Starr: Her Later Years; p. 55-80. ISBN 978-0-913820-31-5
  12. ↑ «St. Hyacinth Basilica School in Avondale to Close at the End of School Year». DNAinfo Chicago. Arxivat de l'original el 28 de juny de 2020. [Consulta: 22 juny 2020].
  13. ↑ Jones. «A day in the life of a public school in immersive 'Learning Curve'». chicagotribune.com. [Consulta: 22 juny 2020].
  14. ↑ Schaefer. «An Immersive Play That Transports You to a Chicago Public High School» (en anglès americà). The New Yorker. [Consulta: 22 juny 2020].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ellen_Gates_Starr&oldid=34003545»