Vés al contingut

Enemics amistosos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEnemics amistosos
Friendly Enemies Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAllan Dwan Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEdward Small Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJohn DuCasse Schulze Modifica el valor a Wikidata
GuióAdelaide Heilbron Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLucien Moraweck Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEdward Cronjager Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam F. Claxton i Grant Whytock Modifica el valor a Wikidata
VestuariRoyer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEdward Small Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1942 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enFriendly Enemies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0034757 The Movie Database: 98195 Filmaffinity: 895123 Rottentomatoes: m/friendly_enemies Allmovie: v92372 TCM: 75697 Modifica els identificadors a Wikidata

Enemics amistosos (títol original: Friendly Enemies) és una pel·lícula dramàtica estatunidenca de 1942 protagonitzada per Charles Winninger, Charlie Ruggles, i Nancy Kelly . La pel·lícula va ser dirigida per Allan Dwan, adaptada d'una obra de teatre homònima de 1918 d'Aaron Hoffman i Samuel Shipman. Va ser nominada a un premi de l'Acadèmia en la categoria de Millor gravació de so (Jack Whitney).[1] Està doblada al català.[2]

Argument

[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial, dos amics alemanys, que van emigrar als EUA i es van convertir en milionaris, coincideixen en la majoria de les coses, amb una gran diferència: un s'ha posat al costat dels EUA contra Alemanya pel que fa a la guerra, mentre que l'altre es manté tossudament lleial al seu "vell país". . La seva inflexibilitat provoca una tragèdia per al seu amic i una lliçó sobre les conseqüències de la lleialtat cega.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

La pel·lícula es basava en una obra de teatre que havia estat molt popular durant la Primera Guerra Mundial i filmada el 1925 amb el mateix títol. Edward Small va comprar els drets el 1942.[3]

Segons Allan Dwan, Small es va acostar a Dwan per fer una versió de Up in Mabel's Room] però hi va haver dificultats amb els drets. Small va suggerir que Dwan fes Friendly Enemies i el director es va mostrar entusiasmat. Dwan afirma que la pel·lícula només va trigar una setmana a preparar-se perquè el repartiment i els decorats ja estaven preparats per a Up in Mabel's Room i es van reutilitzar i el guió estava molt a prop de l'obra. Dwan va dir més tard

Això és el que m'interessava de tot el projecte. El repte. No perquè mai hagués dit: "Fem un pas del nostre camí i fem Friendly Enemies, o aconseguim escriptors i intentem millorar-ho". Va ser només "bang" i va ser efectiu. En diversos casos, ho he hagut de fer amb pel·lícules, i no perdre temps ni diners amb elles, perquè no valen la pena. No saps què en recuperaràs. En aquest cas, [Small] va obtenir un bon benefici perquè va resultar ser una pel·lícula acceptable.[4]

El rodatge va començar a principis de febrer de 1942.[5]

Recepció

[modifica]

Les ressenyes van ser mitjanes.[6]

Small va dir que volia reunir les dues estrelles a Batter Up, però la pel·lícula mai es va fer.[7]

Adaptació radiofònica

[modifica]

Friendly Enemies es va presentar a Philip Morris Playhouse el 26 de juny de 1942. Ruggles i Winninger van repetir els seus papers.[8]

Referències

[modifica]
  1. «The 15th Academy Awards (1943) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 14 agost 2011].
  2. «Enemics amistosos». esadir.cat. [Consulta: 30 març 2024].
  3. Parsons, Louella. «Internecine Warfare!». , 22-01-1942, p. 9.
  4. Bogdanovich, Peter. Allan Dwan; the last pioneer, 1971, p. 126. 
  5. «Of Local Origin». New York Times, 03-02-1942, p. 23.
  6. T.S.. «' Friendly Enemies,' With Ruggles and Winninger, Opens at the Rivoli --- 'Submarine Raider' Is Seen at the Central». New York Times, 22-06-1942, p. 19.
  7. Schallert, Edwin «DRAMA: Episodic Films May Solve Actor Shortage». Los Angeles Times, 16-07-1942, p. 13.
  8. «Playhouse Presents Stars in Radio Adaptation of "Friendly Enemies"». Harrisburg Telegraph, 20-06-1942, p. 22. publicació d'accés obert