Escolopendromorfs

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

Escolopendromorfs
Scolopendromorpha
	; Escolopendra (Scolopendra cingulata)
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Myriapoda
Classe	Chilopoda
Ordre	Scolopendromorpha ; Pocock, 1895

Els escolopendromorfs (Scolopendromorpha, gr. "amb forma d'escolopendra") són un ordre de miriàpodes quilòpodes que inclou les escolopendres i nombroses espècies de centcames o centpeus.

Característiques

Són similars als litobiomorfs, també coneguts com a centcames, dels quals es diferencien per posseir de 21 a 23 parells de potes (15 en els litobiomorfs). Com la resta de quilòpodes, el primer segment del tronc té un parell d'ullals verinosos, anomenats forcípules, que són el primer parell de potes modificat en grans ungles associades a una glàndula verinosa, que usen tant per a defensar-se com per a capturar i paralitzar les preses. Hi actuen com a peces bucals addicionals.

Biologia i ecologia

Els escolopendromorfs, com la resta de quilòpodes, són depredadors que cacen petits animals, en general altres artròpodes. Les preses són capturades pel darrer parell de potes, proveït de fortes espines i ungles; tot seguit, girant el cos, li claven les forcípules, que injecten verí que les paralitza o les mata; el verí conté histamina, acetilcolina, proteïnes (que actuen com a toxines) i diversos enzims.^[1] Als Països Catalans, l'espècie més grossa i perillosa és l'escolopendra (Scolopendra cingulata), però, malgrat que la seva mossegada és molt dolorosa, sovint s'han exagerat els efectes de la seva picada i en cap cas és mortal.^[1]

Taxonomia

Els escolopendromorfs es subdivideixen en cinc famílies:^[2]

Ordre Scolopendromorpha Pocock, 1895

Família Cryptopidae Kohlrausch, 1881
Família Mimopidae Lewis
Família Plutoniumidae Bollman, 1893
Família Scolopendridae Leach, 1814
Família Scolopocryptopidae Pocock, 1896

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
↑ Minelli, A. 2011. “Class Chilopoda, Class Symphyla and Class Pauropoda. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness”. Zootaxa, 3148: 157-158.

[Blas-1] 1,0 ^1,1 Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2

[2] Minelli, A. 2011. “Class Chilopoda, Class Symphyla and Class Pauropoda. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness”. Zootaxa, 3148: 157-158.

[1]

[2]