Espodumena
 Espodumena | |
|---|---|
 Pegmatita de Walnut Hill, Huntington, Comtat de Hampshire, Massachusetts, EUA (Mides: 14,2 x 9,2 x 3,0 cm) | |
| Fórmula química | LiAlSi₂O₆ |
| Epònim | ash grey (en)   |
| Localitat tipus | Utö nature reserve (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.01e |
| Dana | 65.1.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic; 2/m |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic, generalment prima i elongada, amb estries paral·leles a {100}; també és habitual que es trobi massiva. |
| Estructura cristal·lina | a = 9,46 Å, b = 8,39 Å, c = 5,22 Å; β = 110,17°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m |
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
| Color | molt variable: blanc, incolor, gris, rosa, lila, violàci, groc i/o verd. Pot presentar fins a dos colors, com la hiddenita (verd maragda o la kunzita (violàcia). |
| Macles | freqüent a {100} |
| Exfoliació | perfecte en dues direccions (típica exfoliació de piroxè) a 87° |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 a 7 |
| Lluïssor | vítria o nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 3,03 a 3,23 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,648–1,661 nβ = 1,655–1,670 nγ = 1,662–1,679 |
| Birefringència | δ = 0,014 a 0,018 |
| Pleocroisme | fort en la kunzita: α-porpra, γ-incolor; en la hiddenita: α-verd, γ-incolor |
| Angle 2V | 54° a 69° |
| Fluorescència | no en té normalment; la varietat kunzita en sol presentar sota llum ultraviolada. |
| Fusibilitat | 3,5 |
| Solubilitat | insoluble |
| Magnetisme | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Spd |
| Referències | [1][2][3][4] |
L'espodumena és un mineral silicat del subgrup dels clinopiroxens. Està formada per liti, alumini, silici i oxigen. És una mena de liti. Pot ser des d'incolora a groga, porpra, lila (kunzita) verdosa, o verd maragda (hiddenita). Pot arribar a formar cristalls prismàtics que poden assolir dimensions relativament grans. S'han trobat cristalls de fins a 14,3 m a les Black Hills, Dakota del Sud, EUA.[5]
A baixes temperatures, es forma la α-espodumena, que cristal·litza en el sistema monoclínic, mentre que l'espodumena d'alta temperatura cristal·litza en el sistema tetragonal. L'espodumena canvia de la seva forma alfa a la seva forma beta a una temperatura de 900 °C.[4] Els cristalls solen presentar estries ubicades paral·lelament a l'eix principal.
Descobriment i presència de l'espodumena
[modifica]L'espodumena es va descriure per primer cop l'any 1800 a la que avui en dia és la seva localitat tipus: Utö, Södermanland, Suècia. Va ser descoberta pel naturalista brasler Jose Bonifacio de Andrada e Silva. El nom deriva del grec spodumenos (σποδυμενος) que significa "cremat fins a les cendres" degut a l'aparença opaca i de color gris-cendra que presenta el material refinat a partir del mineral que s'usa en la indústria.[1]
L'espodumena es troba present en granits rics en liti, pegmatites i aplites. Es pot trobar associada amb diferents minerals com el quars, l'albita, la petalita, l'eucriptita, la lepidolita i el beril.[2]
Importància econòmica
[modifica]Com a mena de liti
[modifica]L'espodumena és una font important de liti utilitzat en la indústria ceràmica, la indústria mòbil, les bateries i la medicina. El liti s'extreu de l'espodumena mitjançant àcid.
La producció mundial de liti a partir de l'espodumena ronda les 80.000 tones per any, principalment de la mina Talison, pegmatita de Greenbushes, Austràlia, i algunes de la Xina i de Xile. La mina Talison té unes reserves calculades de 13 milions de tones.[6]
Com a gemma
[modifica]Els minerals transparents s'utilitzen com a gemmes, com algunes varietats de kunzita i hiddenita conegudes pel seu gran pleocroïsme. Les localitats on es troben són l'Afganistan, Austràlia, el Brasil, Madagascar, el Pakistan, el Quebec al Canadà i Carolina del Nord i Califòrnia als EUA.
Varietats gemmològiques
[modifica]Hiddenita
[modifica]La hiddenita és una gemma de color verd maragda clar, trobada per primer cop al Comtat Alexander, a Carolina del Nord, EUA. El color que rep aquesta gemma és a conseqüència del seu contingut de crom que entra a l'estructura com a impuresa (tal com passa amb la maragda). No totes les espodumenes verdes deuen el seu color al contingut de crom, en aquests casos solen tenir colors verds més clars i no es consideren hiddenites.
Kunzita
[modifica]La kunzita és una gemma de color rosa a lila, una varietat d'espodumena amb traces de manganès que li donen el seu característic color. En alguns casos, la kunzita s'ha escalfat o irradiat per a ressaltar el seu color. La majoria de kunzites es decoloren quan els toca la llum del Sol. La kunzita va ser descoberta l'any 1902, i va ser anomenada per George Frederick Kunz, joier de Tiffany & Co i notable mineròleg. S'ha trobat al Brasil, EUA, Canadà, Mèxic, Suècia, Austràlia, Afganistan i Pakistan.
-
![Cristalls incolors de kunzita (a dalt a l'esquerra), kunzita rosa tallada (a dalt a la dreta) i un cristall verd de hiddenita (a sota); [escala desconeguda]](/media/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Spodumene.jpg/200px-Spodumene.jpg)
Cristalls incolors de kunzita (a dalt a l'esquerra), kunzita rosa tallada (a dalt a la dreta) i un cristall verd de hiddenita (a sota); [escala desconeguda] -
Kunzita Nouristan
![Cristalls incolors de kunzita (a dalt a l'esquerra), kunzita rosa tallada (a dalt a la dreta) i un cristall verd de hiddenita (a sota); [escala desconeguda]](/wiki/Fitxer:Spodumene.jpg?lang=ca)
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Spodumene, Mindat.org
- ↑ 2,0 2,1 Anthony, John W., Bideaux, Richard A., Bladh, Kenneth W., and Nichols, Monte C. (1990). Handbook of Mineralogy. Mineral Data Publishing, Tucson, Arizona
- ↑ Hurlbut, Cornelius S.; Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., ISBN 0-471-80580-7
- ↑ 4,0 4,1 Deer, Howie and Zussman, Rock Forming Minerals, v. 2 Chain Silicates, Wiley, 1963 pp. 92-98
- ↑ Robert Louis Bonewitz, 2005, Rock and Gem, London, Dorling Kindersley
- ↑ «Spodumene». Bunbury Port Authority, 26-02-2008. Arxivat de l'original el 2019-10-17. [Consulta: 27 novembre 2008].
- Kunz, George Frederick (1892). Gems and Precious Stones of North America. New York: The Scientific Publishing Company.
- Palache, C., Davidson, S. C., and Goranson, E. A. (1930). "The Hiddenite deposit in Alexander County, N. Carolina". American Mineralogist Vol. 15 No. 8 p. 280
- Webster, R. (2000). Gems: Their Sources, Descriptions and Identification (5th ed.), pp. 186–190. Great Britain: Butterworth-Heinemann.
- The key players in Quebec lithium Arxivat 2013-01-30 at Archive.is, “Daily News”, The Northern Miner. August 11, 2010.