Estaó
Tipus | partida rural | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | la Seu d'Urgell (Alt Urgell) | |||
| ||||
Estaó o Estahó és una partida del municipi de la Seu d'Urgell situada a la riba esquerra del riu Segre, a la plana de la Seu. L'accés és passat el pont de la Palanca,[1] el camí ral d'Arfa i el camí d'Estaó. El camí d'Estaó va ser reformat per convertir-lo en una via verda entre la Seu i Arfa.[2][3] Hi ha una nau de la Cooperativa del Cadí.[4]
En destaca el rec de l'Olla i Segalers de l'any 1818, que pren l'aigua del riu Segre al municipi d'Alàs i Cerc, a la Quera (a l'estret de les Cabanotes), i finalitza al riu d'Estaó.[5] La partida té quatre finques qualificades de zona de sòl protegit de valor agrícola-ramader, totes elles anteriors a l'any 1956,[6] i una d'elles són explotacions agràries que han estat importants al municipi, entre d'altres: Cal Fideuaire.[7]
Nom | Coordenades | Raons per la preservació |
---|---|---|
Cal Fideuaire | històriques, mediambientals i paisatgístiques | |
Cal Galabert | històriques, mediambientals i paisatgístiques | |
Cal Navinés | mediambientals i paisatgístiques | |
Casa Torradà | mediambientals i paisatgístiques |
Cal Fideuaire
[modifica]- Estahó. Accés des del camí d'Arfa.
Format per un edifici destinat a habitatge i un paller annex. Data de l'any 1900. Està construït amb murs de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta, el paller amb els mateixos forjats i empostats però amb murs de càrrega d'obra de fàbrica.[8]
Cal Galabert
[modifica]- Estahó, 8. Accés des del camí d'Estaó.
Format per un conjunt d'habitatge i un edifici annex d'ús agrícola. Daten de l'any 1950. Murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic i l'edifici agrícol de murs de càrrega d'obra de fàbrica i de maçoneria no concertada i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[9]
Cal Navinés
[modifica]- Cal Navinés o Nabiners. Estahó, 7. Accés des del camí d'Estaó.
Format per un habitatge unifamiliar i edificis annexos destinats a pallers. Daten de l'any 1950. Construïts amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de bigues i empostat de fusta.[10]
Casa Torradà
[modifica]- Estahó, 5. Accés des del camí d'Estaó.
Conjunt format per un edifici d'habitatge i una sèrie d'edificacions annexes destinades a ús agrícola. Ambdós daten del 1850, l'habitatge reformat l'any 1960 i l'annex el 1970. Parets de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «El Pla». Parc del Segre. Arxivat de l'original el 2012-05-08. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «L'Ajuntament de la Seu millora la seguretat al camí d'Estaó». Ràdio Seu, 25-06-2007. Arxivat de l'original el 2010-07-01. [Consulta: 18 maig 2012].
- ↑ «Un passeig agradable a la ribera del Segre». Lamalla.cat, 28-11-2003. [Consulta: 18 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «L'Ajuntament de la Seu millora la seguretat al camí d'Estaó». Ràdio Seu, 25-06-2007. Arxivat de l'original el 2010-07-01. [Consulta: 4 juny 2012].
- ↑ «Estaó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Edicte de 21 de setembre de 2011, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida referents al municipi de la Seu d'Urgell.». DOGC 6004. Generalitat de Catalunya, 14-11-2011. [Consulta: 16 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Estaó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Partida Estaó, pàg. 1-6.
- ↑ Partida Estaó, pàg. 7-14.
- ↑ Partida Estaó, pàg. 15-21.
- ↑ Partida Estaó, pàg. 22-26.
Bibliografia
[modifica]- «Pla Especial del Catalàleg de masies i cases rurals de la Seu d'Urgell: Partida Estaó». Ajuntament de la Seu d'Urgell, 2011. [Consulta: 17 maig 2012].[Enllaç no actiu]