Estiu 1993

Estiu 1993
Fitxa
Direcció	Carla Simón i Pipó
Protagonistes	David Verdaguer i Ruiz; Paula Blanco i Barnés; Isabel Rocatti; Fermí Reixach i García
Producció	Valérie Delpierre, Stefan Schmitz i María Zamora Morcillo
Guió	Carla Simón
Música	Ernest Pipó i Pau Boïgues
Fotografia	Santiago Racaj
Productora	Inicia Films / Avalon P.C
Distribuïdor	Oscilloscope i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	16 juny 2017
Durada	96 min.
Idioma original	català
Rodatge	Garrotxa
Color	en color
Descripció
Gènere	Comèdia dramàtica
Tema	dol, adopció i mort parental
Lloc de la narració	Catalunya
Època d'ambientació	1993
Premis i nominacions
Nominacions	Descobriment de l'Any (2017); candidata internacional als Premis Oscar (2018) ;

Estiu 1993 és una pel·lícula catalana del 2017 dirigida per Carla Simón.^[1]^[2] La pel·lícula es va rodar a diverses poblacions de la Garrotxa l'estiu de 2016. Es tracta de la primera obra de la directora barcelonina, una opera prima que destaca pel gran nombre de nominacions i premis en festivals de cinema, amb reconeixements internacionals.

Argument

Després de la mort dels seus pares, Frida (Laia Artigas), una nena de 6 anys, abandona Barcelona i marxa a viure al camp amb el seu oncle Esteve (David Verdaguer), la seva tia Marga (Bruna Cusí) i la seva petita filla de 3 anys Anna (Paula Robles), així afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva. Lluny del seu entorn conegut, en ple camp, la nena s'ha d'adaptar a la nova situació, cosa que no li serà gens fàcil. Durant aquest estiu, l'estiu del 1993, Frida aprendrà a acceptar la seva pena, i els seus pares adoptius aprendran a estimar-la com la seva pròpia filla.^[3]

Repartiment

Laia Artigas: Frida
Paula Robles: Anna
Bruna Cusí: Marga
David Verdaguer: Esteve
Berta Pipó: tieta
Montse Sanz: Lola
Isabel Rocatti: àvia
Fermí Reixach: avi
Paula Blanco: Cesca
Etna Campillo: Irene
Jordi Figueras: Blai
Dolores Fortis: carnissera
Tere Solà: senyora a la carnisseria
Titón Frauca: cambrera
Cristina Matas: infermera
Quimet Pla: Gabriel
Pere Madeo: Nen
Alba Aluja:Tieta

Premis

Agost 2017: seleccionada pels Oscars.
2017: Festival de Berlín: Millor Opera Prima, Gran Premi del Jurat Int. (Secc. Gen. KPlus)
2017: Festival de Màlaga: Bisnaga d'Or, Premi Feroç de la crítica
2017: 10a Edició del Festival Internacional de Cinema en Català:
- Millor llargmetratge
- Premi Nova Crítica
2018: Premis Goya: Millor Direcció Novella, Millor Actriu Revelació, Millor Actor de Repartiment
2018: Premis Gaudí: Millor Pel·lícula en llengua catalana, Millor Direcció, Millor Guió, Millor actriu de repartiment, Millor muntatge
2018: Premis Feroz: Millor Pel·lícula Dramàtica, Millor Direcció, Millor Guió, Millor Actor de repartiment

Crítica

Estiu 1993, el llarg camí d'una nena fins a les llàgrimes ^[4]
"Retrata amb hipnòtica capacitat d'observació ... una pel·lícula plena de sensibilitat i bellesa"^[5]
"El resultat és brillant, lluminós... Laia Artigas, resumeix en la seva mirada l'exploració que la realitzadora fa amb la càmera sobre el seu propi aprenentatge emocional. (…) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)" ^[6]
"'Estiu 1993' és un autèntic prodigi de delicadesa expressiva recorregut per una sensibilitat tan lluminosa com cruel que desarma i atrapa, encongeix per dins. És una pel·lícula meravellosa." ^[7]

Referències

↑ «La pel·lícula «Estiu 1993» triomfa a la Berlinale amb dos premis». Nació Digital, 18-02-2017. Arxivat 24 de juny 2019 a Wayback Machine.
↑ «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, triomfa per partida doble a Berlína». Ara, 18-02-2017.
↑ «Estiu 93». Allociné.
↑ «Estiu 93». Ara.
↑ Salvá, Nando «Estiu 93». El Periódico.
↑ Casas, Quim «Revelació emocional». El Periódico.
↑ Martínez, Beatriz «Un auténtico prodigo de delicadeza expresiva». Fotogramas.

Enllaços externs

Serra, Xavi «'Estiu 1993': El delicat art de dirigir nens al cinema». ara.cat, 24-06-2017.

[1] «La pel·lícula «Estiu 1993» triomfa a la Berlinale amb dos premis». Nació Digital, 18-02-2017. Arxivat 24 de juny 2019 a Wayback Machine.

[2] «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, triomfa per partida doble a Berlína». Ara, 18-02-2017.

[3] «Estiu 93». Allociné.

[4] «Estiu 93». Ara.

[5] Salvá, Nando «Estiu 93». El Periódico.

[6] Casas, Quim «Revelació emocional». El Periódico.

[7] Martínez, Beatriz «Un auténtico prodigo de delicadeza expresiva». Fotogramas.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Guanyadors del premi a la millor pel·lícula catalana
Premi de Cinematografia de la Generalitat 1982-1994	La plaça del Diamant (1982) Crits sords (1985) Karnabal (1986) Angoixa (1987) Daniya, el jardí de l'harem (1988) Sinatra (1989) La punyalada (1990) Boom boom (1991) El llarg hivern (1992) La febre d'or (1993) Els de davant (1994)
Premi Barcelona de Cinema 2002-2008	Darkness (2002) My Life Without Me (2004) Inconscients (2005) La vida secreta de les paraules (2006) Salvador (Puig Antich) (2007) L'orfenat (2008)
Gaudí a la millor pel·lícula 2009-ençà	El cant dels ocells (2009) Tres dies amb la família (2010) Pa negre (2011) Eva (2012) Blancaneu (2013) La plaga (2014) Rastres de sàndal (2015) El camí més llarg per tornar a casa (2016) La propera pell (2017) Estiu 1993 (2018) Les distàncies (2019) Els dies que vindran (2020) La vampira de Barcelona (2021) Sis dies corrents (2022) Alcarràs (2023) Creatura (2024)