Europa del Sud-est
| Tipus | regió geogràfica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Europa | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Europa | |||
| ||||
| Format per | ||||
Europa del Sud-est o el sud-est d'Europa, és una subregió geogràfica del continent europeu, formada principalment per la regió dels Balcans i altres regions i arxipèlags dins la mateixa àrea. Hi ha definicions de la regió, sovint sobreposades o contradictòries, per les diverses consideracions polítiques, econòmiques, històriques, culturals i geogràfiques existents.
Els estats i territoris sobirans que s'hi inclouen són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia (que alternativament sol situar-se també a l'Europa central), Grècia ( que sovint se situa en una regió més àmplia del sud d'Europa), Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord i Romania (ubicada sovint a l'Europa de l'Est), Sèrbia i la part europea de Turquia (també situades alternativament en la regió més àmplia del sud d'Europa, fins i tot també a l'Àsia occidental com a península d'Anatòlia). De vegades, Xipre (situada gairebé sempre a l'Àsia occidental), Hongria (situada sovint a Europa central), Moldàvia (situada més sovint a l'Europa de l'est) i Eslovènia (situada gairebé sempre a l'Europa central).
Les ciutats més grans de la regió són Istanbul, Atenes, Bucarest, Sofia i Belgrad.
El nom
[modifica]El primer ús que es coneix del terme "sud-est d'Europa" va ser proposat per l'investigador austríac Johann Georg von Hahn (1811–1869) com un terme més ampli que els tradicionals Balcans[1] Aquest concepte era basat en els límits de la península balcànica. Els països que contemplava l'any 2004 l'Istituto Geografico De Agostini com a països íntegrament dins de la regió dels Balcans són: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Montenegro i Macedònia del Nord.[2] Però a partir de la dècada de 1990, en part per les connotacions històriques i polítiques negatives que requeien sobre del terme "Balcans",[3] després dels conflictes militars dels anys noranta del s.XX a Iugoslàvia a la meitat part occidental de la regió, el terme sud-est d'Europa és va fer cada cop més popular.[4][5]
Els límits
[modifica]Les fronteres de tipus cultural d'Europa, d'acord amb el Comitè Permanent de Noms Geogràfics (Alemanya),[6] mostra dues maneres diferents i alhora sobreposades en un mateix mapa.[7] Es proposen dos conjunts de límits. El primer segueix les fronteres internacionals dels països actuals. El segon subdivideix i inclou alguns països en funció de criteris culturals.[7] Els països següents estan inclosos a la classificació "Sud-est d'Europa" elaborada per aquesta associació:
- Albània
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Xipre
- Grècia
- Montenegro
- Moldàvia
- Macedònia del Nord
- Romania
- Sèrbia
En aquesta classificació, Croàcia, Hongria i Eslovènia s'inclouen a l'Europa Central, mentre que Turquia (Tràcia Oriental) es classifica fora del continent.
Referències
[modifica]- ↑ Hösch, Nehring, Sundhaussen (Hrsg.), Lexikon zur Geschichte Südosteuropas, S. 663, ISBN 3-8252-8270-8
- ↑ Istituto Geografico De Agostini, L'Enciclopedia Geografica – Vol.I – Italia, 2004, Ed. De Agostini p.78
- ↑ «balkanize,verb» (en anglès). www.merriam-webster.com, 2023. [Consulta: 2 octubre 2024].
- ↑ Altić, Mirela Slukan (2011). "Hrvatska kao zapadni Balkan – geografska stvarnost ili nametnuti identitet?" [Croatia as a Part of the Western Balkans – Geographical Reality or Enforced Identity?]. Društvena Istraživanja (in Croatian). 20 (2): 401–413. doi:10.5559/di.20.2.06.
- ↑ Bideleux, Robert; Ian Jeffries (2007). A history of Eastern Europe. Taylor & Francis. p. 37. ISBN 978-0-415-36627-4.
- ↑ «Ständiger Ausschuss für geographische Namen» (en alemany). de.wikipedia, 2024. [Consulta: 3 octubre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 «StAGN Web - Gliederung Europa». [Consulta: 2 octubre 2024].