Vés al contingut

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: FGC)
Infotaula d'organitzacióFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFGC Modifica el valor a Wikidata
Tipusagència governamental
operador ferroviari
gestor d'infraestructures Modifica el valor a Wikidata
Indústriatransport públic Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaempresa pública Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaFerrocarrils de Catalunya
Ferrocarril de Sarrià a Barcelona
Companyia General dels Ferrocarrils Catalans Modifica el valor a Wikidata
Creació5 setembre 1979
Activitat
ÀmbitCatalunya Modifica el valor a Wikidata
ProdueixLínia Barcelona-Vallès, Línia 7 del metro de Barcelona, Línia Llobregat-Anoia, Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Vall de Núria, La Molina i Cremallera de Montserrat Modifica el valor a Wikidata
Membre deUnió Internacional del Transport Públic
International Suburban Rail Benchmarking Group (en) Tradueix
Unió Internacional de Ferrocarrils (1982–) Modifica el valor a Wikidata
Vehicle utilitzatParc de material rodant de FGC Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Carrer dels Vergós, 36, 42, 08017 Barcelona
  • Barcelona
PresidènciaCarles Ruiz Novella (2024–) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataCarles Ruiz Novella Modifica el valor a Wikidata
Empleats1.813 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deGeneralitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
DivisionsFGC Operadora
FGC Infraestructures
FGC Enginyeria
FGC Turisme i Muntanya
Filial
Autometro, Cargometro
Propietari de
Cremallera de Montserrat
Funicular de Gelida
Estació de la Floresta
Funicular de Sant Joan
Funicular de la Santa Cova
Estació d'Avinguda Tibidabo
Baixador de Vallvidrera
Estació de les Planes
Estació de Sant Joan (FGC)
Estació de Bellaterra
Estació d'Universitat Autònoma
Estació de Peu del Funicular
Estació de Volpelleres
Estació de Reina Elisenda
Estació de la Bonanova
Estació de Sant Gervasi
Estació del Putxet
Cremallera de Núria
Estació de Plaça Molina
Estació de Sarrià
Estació de les Tres Torres
Estació de Pàdua
Aeri de Montserrat
Estació de Muntaner
Estació de Gràcia
Estació de Diagonal-Provença Modifica el valor a Wikidata
Part deDepartament de Territori Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webhttps://www.fgc.cat/
Facebook: fgcferrocarrils X: FGC Instagram: fgc.cat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus. També gestiona el cremallera de la Vall de Núria, el de Montserrat, i funiculars. A més, l'empresa és propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i la Molina.

L'empresa actualment està estructurada en dues unitats de negoci:[1]

La seu de FGC es troba al carrer Cardenal Sentmenat, en un edifici inaugurat el 2008 entre els carrers de Cardenal Sentmenat, Vergós i la Via Augusta, al barri de Sarrià (Barcelona), on hi havia els tallers de FGC. A Rubí es troba el Centre Operatiu (COR) i el Centre de Comandament Integrat (CCI),[2] mentre que el Centre d'Atenció al Pensionista (CAP) es troba al carrer d'Avenir, 6, del barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.[3]

Història

[modifica]

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es va constituir el 5 de setembre de 1979 amb la intenció que aquesta corporació explotés els ferrocarrils que eren de titularitat pública de Catalunya. Així es va convertir en la primera empresa pública que creava la Generalitat de Catalunya restaurada.

Cronologia

[modifica]

Antecedents

[modifica]
Antiga estació de Plaça Catalunya, terminal del Ferrocarril de Sarrià el 1865
Brill número 18 de FCC

Per entendre per què FGC va passar a controlar aquests ferrocarrils cal remuntar-se a la dècada de 1970, per una banda dues empreses privades, el tàndem de Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A. (FCC), gestionaven la línia Barcelona-Vallès, els quals l'havien construït, però en aquesta dècada van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977, després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya (propietaria del FSB) van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[8]

El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.[9]

Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat de Catalunya la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils.[10]

Línia Barcelona-Vallès

[modifica]
Article principal: Història de la línia Barcelona-Vallès

L'actual línia Barcelona-Vallès està formada pels ferrocarrils que van construir Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Ferrocarrils de Catalunya: un, de Barcelona a Sarrià, inaugurat el 23 de juny de 1863; i l'altre, de Sarrià a Terrassa i Sabadell, inaugurat el 1921.[4] L'allargament d'andanes a la Plaça Catalunya (Línia Barcelona-Vallès) va permetre millorar la freqüència de pas, juntament amb la compra de 15 trens nous en 2018 per 100 milions d'euros amb l'objectiu de duplicar la freqüència dels trens a la línia Barcelona-Vallès, operatius al 2021.[11]

Línia Llobregat-Anoia

[modifica]
Article principal: Història de la línia Llobregat-Anoia
Locomotora Monistrol 209
Locomotora «Berga» núm. 35 a Martorell

L'actual línia Llobregat-Anoia està formada per la xarxa de l'antiga societat de Ferrocarrils Catalans (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans S.A., CGFC) que s'havia constituït per unir les tres companyies creadores de bona part d'aquesta xarxa: Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, Ferrocarril Central Catalán i Camino de Hierro del Nordeste de España. Aquesta antiga xarxa de CGFC era anomanada el Carrilet o línia Catalans.[12]

Línia Lleida - la Pobla de Segur

[modifica]
Article principal: Història de la línia Lleida - la Pobla de Segur

La Línia Lleida - la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza amb la comuna francesa de Sent Gironç, passant per Albacete, Utiel i Terol.

El primer tram, de Lleida a Balaguer, fou construït per l'Estat Espanyol i inaugurat l'1 de febrer de 1924. Aquest va passar a dependre d'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat. El 9 de maig de 1941 sortí una ordre ministerial que transferia la línia a RENFE. Aquesta es feu efectiva el 30 de juny de 1941.[13] Aleshores RENFE començà a prolongar la línia en previsió de fer-la arribar fins a Sent Gironç. Així doncs, el 13 de novembre de 1951 s'inaugurà l'arribada del tren a la Pobla de Segur, però el tren ja no arribaria més lluny. L'any 1962, per recomanació del Banc Mundial,[14] l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. El 30 de setembre de 1984 el consell de ministres decidí clausurar la línia pel fet de ser altament deficitària. Mai no es produí gràcies al fet que la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren el deute. Des d'aleshores s'havia plantejat la transferència, i no s'arribà a un acord fins al 2004. La línia passà a ser propietat de FGC a partir del 31 de desembre de 2004.[13]

Des del 25 de juliol de 2016 la línia passa a ser operada per FGC amb la incorporació de 2 unitats de la sèrie 331.

Serveis

[modifica]
Article principal: Funiculars i telefèrics de Catalunya
Cremallera de Montserrat
Funicular de Vallvidrera

Funció metropolitana

[modifica]

Les línies dels trens de servei suburbà de FGC funcionen com a metro completant els serveis del metro de Barcelona, i travessen Barcelona i l'Àrea metropolitana de Barcelona, funcionant com un servei d'alta freqüència integrat tarifàriament. El sistema de numeració d'aquestes línies es divideix en:

  • L (de Línia), que correspon a les línies que funcionen com a part de la xarxa de metro de Barcelona (que consisteix en 12 línies actualment, de les quals de la 1 a la 5 i de la 9 a la 11 són operades per TMB; i de la 6 a la 8 i la 12, per FGC).
  • S (de Suburbà), que correspon a les línies que operen des de Barcelona fins a les zones 2 i 3 designades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
  • R (de Rodalies), que corresponen a les línies interurbanes que sobrepassen la zona 3 del sistema de la ATM. L'àrea metropolitana de Barcelona té 8 línies de rodalies, de les quals de la 1 a la 4 i de la 7 i la 8 són operades per Renfe Operadora; i de la 5 i 6 i de la 50 i la 60, per FGC.
  • RL (de Regional de Lleida), denominació per al trajecte de la Línia Lleida - la Pobla de Segur tota sencera. També (de Rodalia de Lleida), denominació per al trajecte de la mateixa Línia Lleida - la Pobla de Segur fins a Balaguer. La infraestructura és propietat de FGC i també és gestionada per FGC des del juliol de 2016.
Unitat 113 en servei S1 a Terrassa
Unitat 213 en servei R6 a Vilanova del Camí
Servei Inici Fi
Serveis metropolitans
BCN - Pl. Catalunya Sarrià
BCN - Pl. Catalunya Avinguda Tibidabo
BCN - Pl. Espanya Molí Nou | Ciutat Cooperativa
Sarrià Reina Elisenda
Línia Barcelona-Vallès
BCN - Pl. Catalunya Terrassa-Nacions Unides
BCN - Pl. Catalunya Sabadell-Parc del Nord
Línia Llobregat-Anoia
BCN - Pl. Espanya Can Ros
BCN - Pl. Espanya Olesa de Montserrat
BCN - Pl. Espanya Martorell-Enllaç
BCN - Pl. Espanya Quatre Camins
BCN - Pl. Espanya Manresa
BCN - Pl. Espanya Manresa (semidirecte)
BCN - Pl. Espanya Igualada
BCN - Pl. Espanya Igualada (semidirecte)
Línia Lleida - la Pobla de Segur
Lleida Pirineus Balaguer
Lleida Pirineus La Pobla de Segur

Transport de Mercaderies

[modifica]

La línia Llobregat-Anoia, a més del transport de viatges té un important trànsit de mercaderies. Per una part transporta potassa i sals des de les mines de Súria i Sallent fins a Martorell i el Port de Barcelona, i per l'altra des del 2008 el cotxes des de la factoria SEAT de Martorell fins al Port de Barcelona.

Característiques de la xarxa (2022)

[modifica]
Unitat 331 a la línia Lleida-La Pobla de Segur.
Locomotora H12 al Cremallera de Núria.

Les dades de la xarxa de FGC l'any 2022 són les següents:[15]

Línies Metropolitanes

[modifica]
  • Longitud de les línies (km): 189
  • Estacions: 81
  • Unitats de tren: 103
  • Locomotores de mercaderies: 4
  • Vagons de mercaderies: 80
  • Viatgers transportats (milions): 79,02
  • Tones transportades: 654.440

Línia Lleida - la Pobla de Segur

[modifica]
  • Longitud de línia (km): 87
  • Estacions: 17
  • Unitats de tren: 3
  • Viatgers: 277.914

Explotació Vall de Núria

[modifica]
  • Estacions i baixadors: 5
  • Longitud de la línia del cremallera (km): 12,5
  • Automotors dobles o articulats: 5
  • Locomotores: 2
  • Cotxes: 4

Explotació Montserrat

[modifica]
  • Funiculars: 2
  • Visitants dels funiculars: 247.897
  • Longitud de línia cremallera (km): 5,2
  • Estacions del cremallera: 3
  • Automotors dobles cremallera: 6
  • Visitants del cremallera: 385.354

Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat

[modifica]
  • Longitud de línia (km): 3
  • Estacions: 4
  • Locomotores: 2
  • Cotxes: 4
  • Visitants: 17.860

Amples de via[16]

[modifica]
  • Línia Barcelona Sarrià fins al 1905: 1.674 mm
  • Línia Barcelona-Vallès des del 1905 fins a l'actualitat: 1.435 mm
  • Línia Llobregat-Anoia des de l'origen: 1.000 mm
  • Línia de Lleida a la Pobla de Segur abans de les renovacions de la via: 1.674 mm
  • Línia de Lleida a la Pobla de Segur després de les renovacions de la via (fins a Balaguer el 2002 i fins a la Pobla el 2006): 1.668 mm
  • Cremallera de Montserrat antic i actual: 1.000 mm i cremallera sistema Abt
  • Cremallera de Núria des de l'origen: 1.000 mm i cremallera sistema Abt
  • Línia de Guardiola de Berguedà a Castellar de n'Hug (antiga): 600 mm
  • Tren del ciment (actual): 600 mm

Projectes principals

[modifica]
  • Perllongament de la línia Llobregat-Anoia de Plaça Espanya fins a Gràcia amb una nova estació al voltant de l'Hospital Clínic amb intercanvi amb la línia 5 del metro, una altra a la plaça Francesc Macià amb enllaç amb el Trambaix, i Gràcia on s'ajuntarà amb els trens del Vallès. La previsió inicial d'inici de les obres al 2021[17] es va posposar fins al 2023 i va iniciar-se efectivament durant el gener del 2024.[18][19]
  • Rehabilitació i modernització de la línia Lleida - la Pobla de Segur.
  • Al PDI 2009-2018 es recull també una nova línia Poblenou-UAB, que podria ser de caràcter independent o, segons que recomana el PDI, ser un segon perllongament de la línia, que connectaria la línia Llobregat-Anoia i la línia Barcelona-Vallès. Aquesta línia tindria 14,4 km de longitud i 8 estacions, i enllaçaria amb Bac de Roda (L2), la Sagrera (L1, L4, L5, L9 i R3 i R4 de Rodalies), Maragall (L4 i L5), Mundet (L3), Cerdanyola Universitat (R7 i R8 de Rodalies), UAB (FGC).[20] El 2005 es van iniciar els estudis.[21]
  • Creació d'un servei d'alta velocitat que uneixi Lleida amb Montpeller i Tolosa de Llenguadoc.[22]
  • Assumir la gestió de Rodalies de Catalunya.
  • Perllongament de la línia del Vallès des de la cua de maniobres de Ca n'Oriac, a Sabadell, fins al nucli urbà de Castellar amb 4,5 quilòmetres, dels quals 700 metres serien soterrats, i hi hauria tres viaductes i trams de cel obert per a creuar el Ripoll. La proposta no està desestimada.[23]

Exposicions

[modifica]

Coincidint amb el 25è aniversari de la data de creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el 5 de setembre de 1979, el Palau Robert inaugurà el 2004 l'exposició "25 anys de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya", que es va fer en col·laboració amb la mateixa empresa, que va ser també la primera empresa pública que va tenir la Generalitat de Catalunya.

L'exposició recull l'evolució de 25 anys d'història de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb fotografies, objectes singulars i elements audiovisuals van permetre deixar constància de les transformacions viscudes durant aquest període d'anys que van servir per adequar les instal·lacions, els equipaments, les estacions i el material mòbil a les necessitats dels clients i als nous requeriments del transport públic. L'exposició també va incloure fotografies d'esdeveniments que han fet història en aquests 25 anys d'empresa i d'altres imatges que permeten comprovar el salt qualitatiu que s'ha produït tant en la renovació dels material mòbil com en la de les estacions i el seu entorn urbà.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Què és FGC?». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2009. [Consulta: 27 gener 2010].
  2. ↑ «El conseller Nadal visita la nova seu d'FGC». Gencat.cat. [Consulta: 27 gener 2010].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=8223». Gencat.cat. [Consulta: 22 febrer 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Història». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2009. [Consulta: 27 gener 2010].
  5. ↑ «Història» (PDF). Cremallera de Montserrat. [Consulta: 27 gener 2010].
  6. ↑ «Nota de premsa sobre l'arribada del primer tren amb cotxes de Seat al Port de Barcelona» (PDF). Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 gener 2010].
  7. ↑ «Los dos presidentes de FGC condenados a 54 meses de prisión salen a los 48 días» (web). El País. [Consulta: 18 agost 2013].
  8. ↑ Salmerón 1988, p. 35.
  9. ↑ Salmerón 1988, p. 36.
  10. ↑ Salmerón 1988, p. 38.
  11. ↑ «FGC invirtió 100 millones de euros en la compra de 15 nuevos trenes en 2018» (en castellà), 06-06-2019. [Consulta: 21 novembre 2019].
  12. ↑ Salmerón 1985, p. 7.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur» (PDF) (en (castellà)). Ministeri de Foment. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 28 febrer 2008].
  14. ↑ «Un informe del Banc Mundial va posar fi al Baeza-Utiel a punt de acabar-se» (en (castellà)). Ecologistas en acción. [Consulta: 27 gener 2010].
  15. ↑ «Memòria anual FGC 2022» (PDF). Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 maig 2024].
  16. ↑ Departament de Relacions Institucionals d'FGC
  17. ↑ Llobregat, El. «El presidente de FGC anuncia que en julio de 2025 entrará en servicio la unión de las líneas del Llobregat y Vallés» (en castellà). [Consulta: 21 novembre 2019].
  18. ↑ H., A. «Les obres prèvies per unir les línies de FGC del Vallès i el Baix Llobregat començaran el juny». Nació Digital, 17-05-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  19. ↑ «Comencen les obres de connexió de les línies d'FGC a Barcelona». Departament de Territori, 08-01-2024. [Consulta: 3 maig 2024].
  20. ↑ PDI 2009-2018, pàg. 176-177.
  21. ↑ «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 21 setembre 2010].
  22. ↑ «La Generalitat proyecta crear una red de trenes regionales de alta velocidad» (en castellà), 28-01-2019. [Consulta: 21 novembre 2019].
  23. ↑ «El dia que es va anunciar que els FGC arribarien a Castellar». Nació Digital, 13-08-2017. [Consulta: 3 agost 2022].
  24. ↑ «Històric d'exposicions del Palau Robert». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Salmerón i Bosch, Carles. Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història. Barcelona: Terminus, 1985. ISBN 8439849117. 
  • Salmerón i Bosch, Carles. El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona: Terminus, 1988. ISBN 8440435606. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferrocarrils_de_la_Generalitat_de_Catalunya&oldid=33911362»