Federico Balart Elgueta
| |||
| Nom original | (es) Federico Balart  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1831 Pliego (Regió de Múrcia) | ||
| Mort | 1905 (73/74 anys) Madrid | ||
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José | ||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 16 de desembre de 1870 – 2 de gener de 1871 | |||
| Circumscripció | Motril | ||
 Senador per Castelló de la Plana | |||
| 28 de setembre de 1872 – 9 de gener de 1874 | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | Crític d'art | ||
| Membre de | |||
Signatura  | |||
Federico Balart Elgueta (Pliego, Múrcia, 22 d'octubre de 1831 - Madrid, 11 d'abril de 1905) fou un periodista, poeta, crític d'art, crític teatral i humorista espanyol vinculat al realisme. En la seva carrera política com a republicà va arribar a Conseller d'Estat.
Biografia
[modifica]Va arribar a Madrid amb dinou anys per estudiar Dret. Les seves primeres crítiques literàries van aparèixer al periòdic La Verdad de Múrcia, cap a 1861 i les va signar amb el pseudònim de 'Nadie'. El 1870 va ser nomenat sotssecretari del Ministeri de la Governació i posteriorment Conseller d'Estat, fou elegit diputat a les Corts per Motril en 1870[1] i, entre 1872 i 1873, va ser senador per Castelló de la Plana.[2] També va treballar com a comptable al Banc d'Espanya i va ser censor i director artístic al Teatro Español. Col·laborador habitual a La Democracia i a Gil Blas, va aconseguir fama i respecte com a crític d'art i de teatre. Va ocupar una cadira a la Reial Acadèmia Espanyola el 1891. El seu matrimoni amb la vídua Dolores Anza, i la sobtada mort d'ella el 1879, van ser la matèria poètica del llibre Dolores, publicat el 1894 i que va conèixer un èxit inusitat. Balart va morir a Madrid, als 73 anys.
Obres
[modifica]A més del fons elegíac de Dolores, Balart desenvolupa una poètica sobre el sentit de l'existència, la fe i la immortalitat, el què li va suposar àcides crítiques del clergat, i fins i tot d'escriptors de joventut anarquista com José Martínez Ruiz, «Azorín», que al seu Charivari el va acusar de ser un poeta «sense inspiració, prosaic, horriblement difícil i insincer».[3] També va escriure l'assaig Literatura y Arte i altres llibres lírics com Novedades de antaño i Horizontes, a més dels pòstums: Sombras y destellos i Fruslerías.[4]
Memòria
[modifica]A Pliego li dedicaren un carrer i un bust a la Glorieta. També té carrers a Mula i al barri de San Antolín a Múrcia.[5] L'institut d'educació secundària de Pliego té el seu nom.
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Dolores, ed. Palmar Álvarez Blanco, Dueñas (Palencia): Simancas, 2003.
- ↑ Sus mejores versos: Dolores; Horizontes. Madrid, s. n., 1912.
- ↑ Biografía en sitio de la Región de Murcia
Enllaços externs
[modifica]
- Obres de Federico Balart digitalitzades a la Biblioteca Virtual Cervantes
- Obres digitalitzades de Federico Balart en la Biblioteca Digital Hispànica de la Biblioteca Nacional d'Espanya
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Gabino Tejado y Rodríguez |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira f 1905 |
Succeït per: Valentín Gómez Gómez |