Fernando Buesa Blanco

Fernando Buesa Blanco
	;
Nom original	(eu) Fernando Buesa
Biografia
Naixement	29 maig 1946 ; Bilbao (Biscaia)
Mort	22 febrer 2000 (53 anys); Vitòria (Àlaba)
Causa de mort	atemptat; homicidi
Sepultura	cementiri de Santa Isabel
Diputat al Parlament Basc
	25 novembre 1998 – 22 febrer 2000 – Pilar Unzalu → ; Legislatura: sisena legislatura del Parlament Basc ; Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
	18 desembre 1990 – 30 agost 1994 ; Legislatura: quarta legislatura del Parlament Basc ; Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat general d'Àlaba
	17 juliol 1987 – 17 juliol 1991 ; ← Juan María Ollora Otxoa de Aspuru – Alberto Ansola →
Diputat al Parlament Basc
	8 gener 1987 – 18 desembre 1990 ; Legislatura: tercera legislatura del Parlament Basc ; Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
	22 març 1984 – 8 gener 1987 ; Legislatura: segona legislatura del Parlament Basc ; Circumscripció electoral: Àlaba
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol ; Democràcia Cristiana Basca
Membre de	Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra
Família
Fills	Sara Buesa Rodríguez
Germans	Mikel Buesa Blanco; Jon Buesa Blanco
Premis
	(2005) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (2001) Gran Creu de l'Orde de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme; (2000) Medalla d'Or de Vitòria ;

Fernando Buesa Blanco (Bilbao, 29 de maig de 1946 - Vitòria, 22 de febrer de 2000) va ser un polític basc,^[1] militant primer de Democràcia Cristiana Basca i posteriorment del Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra.

Va estudiar Dret a Madrid i Barcelona i va exercir com advocat de 1970 a 1986 en Vitòria. Pel PSE-EE, va ser regidor a Vitòria (1983-97), membre del Parlament Basc (1984-2000) i Diputat General d'Àlaba (1987-91). Va ser també vice-lehendakari i conseller d'educació en un govern de coalició entre el PSE-EE i el PNB entre 1991 i 1994. Des d'aquest càrrec, va dirigir el procés que va regularitzar les ikastolak (col·legis que fomenten l'aprenentatge de la llengua basca), integrant-les en la xarxa pública del País Basc o en el sector de l'educació privada. Una vegada fora del Govern, va seguir sent el líder del PSE-EE a Àlaba, i portaveu del grup parlamentari en el Parlament Basc.

Com altres càrrecs polítics del País Basc, estava sent protegit pel departament d'Interior en previsió d'un possible atemptat d'ETA. Això finalment va ocórrer al febrer de 2000.^[2] Quan caminava pel campus de Vitòria de la Universitat del País Basc, ETA va fer esclatar un cotxe-bomba al seu pas, matant Buesa i el seu escorta, l'ertzaina alabès Jorge Díez (el doble assassinat va inspirar el documental Asesinato en febrero d'Eterio Ortega Santillana). L'estadi vitorià en el qual juga el Baskonia, abans anomenat Araba Arena, va rebre el nom de Fernando Buesa Arena com a homenatge a l'exregidor.^[3]

Vegeu també

Referències

↑ Al Goodman. «Former leader of Basque terrorist group sentenced to prison». [Consulta: 11 novembre 2019].
↑ Bryant |, Tony. «22 febrer 2000: ETA kills leader of Basque socialist party» (en anglès), 22-02-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
↑ Eduardo Ortiz de Arri. «El Pabellón Araba pasa a llamarse Fernando Buesa Arena». El País. 1 de marzo de 2000.

Enllaços externs

Fundació Fernando Buesa Arxivat 2005-02-10 a Wayback Machine.

[1] Al Goodman. «Former leader of Basque terrorist group sentenced to prison». [Consulta: 11 novembre 2019].

[2] Bryant |, Tony. «22 febrer 2000: ETA kills leader of Basque socialist party» (en anglès), 22-02-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].

[3] Eduardo Ortiz de Arri. «El Pabellón Araba pasa a llamarse Fernando Buesa Arena». El País. 1 de marzo de 2000.

[1]

[2]

[3]