Vés al contingut

Florencio García Goyena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFlorencio García Goyena
Biografia
Naixement27 octubre 1783 Modifica el valor a Wikidata
Tafalla (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1855 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  President del Consell de Ministres d'Espanya
31 d'agost de 1847 – 4 d'octubre de 1847
  Ministre de Gràcia i Justícia
3 de setembre de 1847 – 4 d'octubre de 1847
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jutge, advocat, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Membre de

Florencio García Goyena (Tafalla, 27 d'octubre de 1783 - Madrid, 3 de juny de 1855) fou un jurista i polític navarrès, ministre i president de govern espanyol durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

[modifica]

Va cursar els seus estudis de dret a les Universitats de Madrid i Salamanca. En 1823 es va exiliar a França per les seves idees liberals, tornant a la mort de rei Ferran VII d'Espanya.

Va ocupar els càrrecs de síndic-consultor de les Corts i Diputació Foral de Navarra, fiscal criminal a Burgos, corregidor de Guipúscoa, governador civil de Granada i Saragossa[1] regent de les audiències de València i Burgos en 1836, magistrat i president de la Sala d'Índies del Tribunal Suprem, formà part de la Comissió de Codificació amb Joaquín Pacheco en el gabinet de Joaquín María López López en 1843 i ministre de justícia i president del Govern entre setembre i octubre de 1847.[2]

Incorporat aviat a la Comissió General de Codificació, a partir de 1846 va participar decisivament en l'elaboració del projecte de Codi Civil d'Espanya de 1851, tenint per base el Codi Civil Francès, passant a la posteritat com el seu principal redactor. En 1845 fou nomenat senador vitalici.[3]

Admirador, en matèria penal, del jurista britànic Sir William Blackstone i de l'escola penal anglesa, excepte en el referent a la institució del Jurat, i poc inclinat a les idees de Cesare Beccaria en l'extrem d'aplicació de la pena màxima, va posar fre als drets forals, i va introduir l'habeas corpus en la legislació espanyola.[4]

Obres

[modifica]
  • Código criminal español según las leyes y prácticas vigentes (1843)
  • Concordancias, motivos y comentarios al Código Civil español (1852).[2]

Referències

[modifica]
  1. Sánchez Lecha, Alicia. Los presidentes de la Diputación Provincial de Zaragoza (1813-1999). Diputación Provincial de Zaragoza, 1999, p. 216. ISBN 84-89721-58-0. 
  2. 2,0 2,1 Gobierno de España. «Florencio García Goyena». La Moncloa. Relación histórica de Presidentes del Consejo de Ministros y del Gobierno. Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 17 setembre 2013].
  3. Fitxa del Senat
  4. Florencio García Goyena a xtec.es


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez
President del Consell de Ministres d'Espanya

31 d'agost de 1847 - 4 d'octubre de 1847
Succeït per:
Ramón María Narváez y Campos
Precedit per:
Florencio Rodríguez Vaamonde
Ministre de Gràcia i Justícia

(setembre-octubre) 1847
Succeït per:
Lorenzo Arrazola García