Vés al contingut

Fluorur d'hidrogen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicFluorur d'hidrogen

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular20,006 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaFH Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1 g/cm³ (a 67 °F, líquid) Modifica el valor a Wikidata
PKa3,17
3,14 Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,826 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−83 °C
−83,36 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició19 °C (a 760 Torr)
20 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,826 D Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació−273,3 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor783 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps2,5 mg/m³ (10 h, cap valor)
2,5 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició sostre5 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
IDLH24,6 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El fluorur d'hidrogen és un compost químic format per hidrogen i fluor, HF. Es presenta en forma gasosa o líquida, incolora en ambdós estats. És molt soluble en aigua, donant lloc a una dissolució anomenada àcid fluorhídric. Bull a temperatura ambient, més alta que la d'altres halurs d'hidrogen pels enllaços per pont d'hidrogen que es formen entre les seves molècules, on l'enllaç covalent H—F està molt polaritzat degut a la diferència d'electronegativitats d'ambdós àtoms.

El fluorur d'hidrogen és altament perillós. En contacte amb l'aigua forma la dissolució anomenada àcid fluorhídric, altament corrosiva i penetrant. Destrueix ràpidament les còrnies.

Història

[modifica]

El químic francès Edmond Frémy (1814–1894) fou qui l'aïllà per primer cop i el suec Carl Wilhelm Scheele (1742-1786) preparà per primera vegada la dissolució àcid fluorhídric en grans quantitats el 1771, que fou ràpidament emprada per la indústria del vidre.

Estructura

[modifica]
Estructura del fluorur

En estat gasós és monomèric a altes temperatures, però existeix en formes polimèriques a baixes, com (HF)₂ i (HF)₆. En estat sòlid les molècules es disposen en forma ordenada de ziga-zaga. Els enllaços covalents entre els àtoms de F i H tenen una longitud de 95 pm, mentre que la longitud dels enllaços d'hidrogen entre àtoms de F i H de molècules diferents adjacents és de 155 pm. En estat líquid també s'hi troben cadenes de molècules d'HF, però més curtes que les de l'estat sòlid, amb només cinc o sis molècules.

Propietats

[modifica]

El fluorur d'hidrogen és un dels dissolvents més efectius que es coneixen, superant a l'aigua en molts d'aspectes tant com a dissolvent de substàncies inorgàniques com orgàniques. Aquestes formen normalment dissolucions conductores degut a la protonització del dissolvent. Per exemple en dissoldre benzè en fluorur d'hidrogen es produeix l'equilibri químic:

Alguns àcids forts, com ara l'àcid nítric HNO₃, es comporten com a bases en fluorur d'hidrogen líquid, produint-se l'equilibri àcid-base:

El fluorur d'hidrogen líquid és un poc menys àcid que l'àcid sulfúric H₂SO₄ del 100 %. Poques substàncies actuen com àcids davant d'ell, només els acceptors de fluor molt eficients, com ara el trifluour de bor, BF₃, el pentafluorur d'arseni, AsF₅, el pentafluorur d'antimoni, SbF₅, i el tetrafluorur d'estany, SnF₄. L'equilibri que resulta és:

Referències

[modifica]