Francesc Miñana i Armadàs
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 març 1929 Barcelona |
Mort | 3 agost 2024 (95 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | pedagog |
Premis | |
Francesc Miñana i Armadàs (Barcelona, 26 de març de 1929 - Barcelona, 3 d'agost de 2024)[1] fou un directiu de serveis socials català.
Es va dedicar a l'ensenyament d'infants i joves invidents o amb greus deficiències visuals, i va ser director del Centre de Recursos Educatius Joan Amades. Des del 1990 també va ser president de la fundació Orfeó Gracienc. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i ra impulsat la Fundació Francesc Miñana Armadàs per a la integració de les persones invidents i per a proposar l'eliminació de les barreres arquitectòniques per a les persones amb discapacitat. El 2012 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Va publicar els llibres autobiogràfics Els altres i jo (1995),[2] amb pròleg de Francesc Candel, i La petita història d'una gran lluita (2004).[3] L'any 2015 publicà el llibre Documento Marisa Cabañeros com un homenatge a la seva esposa, tot explicant la història de les entitats dedicades als cecs de Catalunya des del segle xix, amb les seves impressions de tota la feina feta.
Referències
[modifica]- ↑ «Mor Francesc Miñana i Armadàs, referent en la lluita per la integració dels cecs». El Punt Avui, 06-08-2024 [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ «Els Altres i jo». diba [Consulta: 17 febrer 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La Petita història d'una gran lluita : 1931-1961 : apunts per a la història». ICGC [Consulta: 17 febrer 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Biografia
- Fitxa al web de l'Ajuntament de Barcelona
- Fitxa al web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya